Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Capvespre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Capvespre. Mostrar tots els missatges

dimecres, 22 de març del 2017

Capvespre, per Fanny Tur

Joan Bertomeu, Fanny Tur, Pep Tur, Jovi Lozano-Seser i Juli Capilla.
Presentació Capvespre a Can Ventosa, Eivissa. 25/02/2017.

CAPVESPRE

“L’AVINGUDA DEL PORT. EL CANÒDROM. L’ESCOLA DE PERIODISME DE L’ESGLÉSIA. EL CARRER DE LA INDÚSTRIA, A MÀ ESQUERRA DIRECCIÓ A LA MAR… LA FÀBRICA DE DETERGENTS. TRAMVIES, TROLEIBUSOS I AUTOBUSOS S’HAN SUCCEÏT EN MÉS DE 70 ANYS… LES FAÇANES S’ENNEGREIXEN A MESURA QUE S’AVANÇA CAP AL PORT. A LA DRETA NATZARET, A L’ESQUERRA LA MALVA-ROSA… POCS VAIXELLS, CADA VOLTA MENYS MOVIMENT COMERCIAL AL PORT…
LA MALVA-ROSA S’OBRI EN UN FEIX DE CARRERS PARAL·LELS, RECTILINIS. L’ATENEU MARÍTIM AL CARRER DE LA REINA. MODESTES ADROGUERIES, PERRUQUERIES, MOBLES EL CUBANO… ELS EDIFICIS NO SUPEREN LES 3 PLANTES I GUARDEN CERTA HARMONIA DE COLOR I ANTIGUITAT. SÓN CONSTRUCCIONS QUE DATEN, LA MAJOR PART, DEL COMENÇAMENT DE SEGLE, QUAN EXISTIA UNA PRÒSPERA INDUSTRIA BACALLANERA… EN UN CARRER PARAL·LEL… UN NEGOCI DE COMPRA I VENDA DE LLIBRES USATS. UNA LLIBRERIA DE VELL.” 

Si un no coneix la ciutat de València, se la pot imaginar llegint Capvespre. I si ja la coneix, com és el meu cas, descobrirà coses d’ella en les quals no havia reparat. Josep Bertomeu, autor de l'obra que presentam avui en aquesta llar de llibres i lectors, ens brinda l'oportunitat de viatjar de la seua mà per la història recent d'una ciutat que és també la història recent d'un país.
Cada capítol de Capvespre conté una petita història, col·lectiva i personal. En Capvespre s’entrelliguen fets amb petites històries particulars d’un grup de joves que es varen fer adults sota una dictadura que els vigilava i sota un control patern que els ofegava, en una ciutat que mirava a la mar i es deixava acaronar per ella. 
Capvespre és la crònica d'uns temps convulsos i d'una edat convulsa. I el riu, el Túria, com a bressol i fil conductor de multitud d'històries. I tot i que la novel·la és un mosaic de personatges, té dos protagonistes principals indiscutibles, Lluís i Pilar, i una història protagonitzada per ells, que és el marc i l'excusa per contar-nos què va passar durant una època fosca, il·luminada tan sols per la joventut dels personatges.

“…TU SAPS…, QUE AQUESTS DOS S’HAN PASSAT LA VIDA FUGINT-SE I BUSCANT-SE?...” 

Llibres, música i pel·lícules, són el teló de fons de la novel·la com també formaven part del paisatge vital de l'autor. Personatges i cançons es passegen per les pàgines de Capvespre, com es passejaren pels dies i les nits de Josep Bertomeu: a cada cantó de cada capítol, un llibre, un autor imprescindible, un personatge: Nabókov, CHE, FIDEL, MARX, Gene Kelly, Paul Newman, Dylan Thomas, Rosa Luxemburg, i el seu admirat HEMINGWAY, de la discreta tornada de l’exili de MAX AUB, de GARCÍA MÁRQUEZ, VICENTE ALEIXANDRE, BRAM STOKER, Rafael Alberti,, MADARIAGA, la música de JOHN COLTRANE i de FRANK SINATRA, els versos i l’exemple de MIGUEL HERNÁNDEZ, ANTONIO MACHADO, els llibres de TOMÁS MORO, GRAHAM GREEN, KAVAFIS i... l’imprescindible ESTELLÉS. València, la ciutat d’Estellés, tot i que com diu Bertomeu:

"...Una ciutat no té només un poeta. Tots els ciutadans són els obrers de la seua poesia. Tots els carrers, carrerons, places, cantonades, ponts, esglésies, són els versos… Els tramvies, troleibusos, autobusos que en tants anys han transportat poetes. El revisor de l’avinguda del Port, el llibreter de vell, els ballarins de les Termes, els clients del Polit, han configurat el poema de la ciutat… Per això Estellés és el poeta dels poetes de la ciutat de València. Perquè roman en vetla escoltant, mentre els altres dormen. Perquè detecta els brams del baix ventre de la ciutat al tall de la matinada. Existeix un llaç coherent… entre l’Horta, Estellés, la Malva-rosa, el Túria, els ponts, l’Albereda i els poetes anònims que fan la ciutat…”.
Com veim, personatges menys pròxims es mesclen amb altres més veïns, com ara Antonio Palomares, l’històric Secretari General del PC del País Valencià, detingut i torturat, i alliberat gràcies a la pressió internacional; o els germans Renau, o els germans Gaos, o Joan Serrano -5 anys a la presó-, o el poeta Gil-Albert.

Capvespre és un mosaic de llocs que, a pesar d’haver visitat València tantes vegades no coneixes, però dels quals voldràs saber si ja formen part del passat o encara formen part de la vida quotidiana d’una ciutat a la qual ara veus amb una mirada diferent. Llocs com les platges de la MALVA-ROSA, NATZARET, EL SALER… El barri del CARME, l’ESTACIÓ DEL NORD… Altres barris, com el de les Roques, a Dénia. Petits escenaris com els de la llibreria VIRIDIANA, el bar Bambi, el BAR POLIT, Comidas ESMA, casa MIGUEL, COMIDAS LA HAVANA, el bar VALÈNCIA, la cafeteria Roma, CHEZ MICHELLE, o el MALCRIAT a DÉNIA. Sabors com el de l’anís del MONO o el conyac EL ABUELO. O referències a la mítica revista NUEVA CULTURA, editada a València durant la II República.

Com dèiem abans, Capvespre retrata la vida a València però també la de tot un país. Aquells eren anys de paraules com presó, exili, dictadura. Eren temps on mots com democràcia, drets o llibertats, eren considerats una provocació. Eren anys de l'amenaça del Tribunal d’Ordre Públic (TOP), d’amagar-se de la brigada politicosocial, de fugir de la cavalleria de la policia armada, i d’escoltar d’amagat Radio Pirenaica. Aquesta emissora clandestina era una de les poques llums que s’obrien entre tanta foscor, una emissora que va permetre escoltar la veu de Raimon, Paco Ibáñez i tants altres, quan estaven prohibits, fins que l’any 1977 es va apagar voluntàriament amb el convenciment que la democràcia ja venia de camí. Era, en paraules del propi Bertomeu:

“…UNA VEU EN EL DESERT DE LES ONES CURTES, LLIGADA AL DESPERTAR POLÍTIC DE MOLTES GENERACIONS… ALENTANT IL·LUSIONS I MORAL DE LLUITA…INCANSABLE LA VEU DEL LOCUTOR… OMPLIA EL NOSTRE BUIT INFORMATIU I IDEOLÒGIC… LA PIRENAICA MANTENIA EL FOC, EL DESIG DE SER I SER LLIURES…” 

També varen ser anys d'ideals i compromís. Anys de cassolades, acte de reivindicació que va néixer l’any 1971 a Xile contra el govern de Salvador Allende en protesta a les olles buides de menjar. Dos anys després arribà el colp d’Estat de Pinochet i s’acabaren de colp les protestes legals, però no les olles buides. Eren anys d’estats d'excepció continuats, un darrere l’altre.
Eren també els anys del procés de Burgos, el de l’assassinat de Puig Antich, dos dels darrers actes vergonyosos d’una dictadura que va morir tranquil·lament al llit després de matar tanta gent i tants de somnis. I la mort d’Elvis, com a frontera final d’una època.
Capvespre és una historia d’amor amb la ciutat, però també una historia d’amistats, de pèrdues i de retrobades, de desenganys. Capvespre són moltes històries lligades a uns carrers i a unes places de València però també d'Oliva o de Dénia.

 “...OLIVA SOTA EL SOL D’AGOST... A OLIVA NO ES VA PASSAR FAM… EN ELS ANYS 40 I 50, ELS LLAURADORS ANAVEN A LES SEUES CASES D’ESTIU A DALT DELS SEUS CARROS, AMB ELS MOBLES, ELS MATALASSOS DE LLANA, I ELS XIQUETS. AMB EL COMENÇAMENT DE L’AFLUÈNCIA TURÍSTICA ELS VA RESULTAR MÉS ÚTIL LLOGAR LES SEUES CASES DE LA PLATJA, ENVOLTAR ELS SEUS BANCALS DE TARONGERS I PASSAR L’ESTIU AL POBLE….”  

Capvespre és un retrat coral, una crònica, però sobretot és la novel·la contemporània de València. És també la història d'una València on la lluita antifranquista venia, com a tot l'Estat, de la mà d’un PC que durant aquells tenebrosos quaranta anys va portar quasi tot el pes de la resistència, tot i que després varen ser altres els que varen recollir els fruits d'uns anys negres. 
Capvespre és la crònica de la postguerra a València, perquè tot i començar el relat a final de la dècada dels seixanta, ja sabem que la postguerra va durar molts anys. També han durat més temps del que esperàvem uns anys de transició que han quedat reflectits en les pàgines d'aquesta història coral. 
Capvespre és la novel·la d’uns temps i uns anys de rebel·lia, personal i política.

I Eivissa també present, tot i que sigui de manera secundària i amagada en una carta enviada a un soldat: “…A Eivissa, Lluís, hem estat molt feliços…”, i en uns dies que varen significar el final d'una etapa vital i l'inici de la maduresa:

"...Havíem eixit quatre dies abans en el mateix vaixell que cobria la línia València-Eivissa. Un passatge de tercera per a dues persones que anaven a culminar un estiu... Quinze dies després havia d'incorporar-me al servei militar a Cartagena... Un passatge de coberta amb dret a una cadira de lona individual....
Amb les primeres claredats consolidades de l'alba sorgien els inicials traços confusos, les siluetes blanques d'Eivissa... Vaig demanar un cafè per a Pilar... La vaig despertar.
Ja es veu Eivissa - vaig dir...".

Acabant ja, hem de donar la raó a Rafael Chirbes, a qui Bertomeu dedica el llibre, quan li va assegurar en una carta:  “Crec que les descripcions de la ciutat són de les més belles que he llegit mai…”.

Paraules de Fanny Tur Riera
en la presentació de Capvespre, de Josep Bertomeu
 a Can Ventosa, Eivissa, el 25 de febrer de 2017.

dissabte, 5 de novembre del 2016

"Capvespre", per Jorge Salavert

Magnífica ressenya sobre Capvespre, de Josep Bertomeu Moll, del filòleg, traductor i escriptor Jorge Salavert, des d'Austràlia. Aquesta novel·la magnífica de l'amic Pep arriba ben lluny, i més que ho farà, n'estic cert. Gràcies, Jorge! Ací la teniu: 


Josep Bertomeu Moll, Capvespre (Gandia: Lletra Impresa, 2016). 224 pages.


I was a rather naïve 11-year-old boy when Fascist dictator Franco died, yet I do have a few memories of the difficult years before his death, and particularly the profound changes that occurred in the years that followed. It could very well be argued that more than 40 years later, those political changes have turned out to be rather cosmetic in their nature. Spain has basically retained the political status quo resulting from the military coup in 1936, the ensuing Civil War and forty years of a dictatorial regime. It is a country where conservative elites and economic oligarchies exercise their unfettered power, where corruption unashamedly spreads to the top echelons of government. Unsurprisingly, though, a clear majority of voters continue to elect politicians whose decency is, to say the least, questionable. Go figure.

In those years, my home town, Valencia, was not the markedly touristic destination it seems to be today. Valencian life in the 1970s was rather different from the easy-going, festive city it is in 2016. Then there was fear in the streets, and news of the political repression elsewhere in the Spanish State would have been very discreetly commented on by people in the streets. One of my first memories associated with anything remotely political is of my paternal grandmother telling me not to speak our local language instead of Spanish when in public. I must have been about 5 or 6 years old.

This is the Valencia Capvespre (The Evening) is set in. Written in 1977, the author kept it hidden in a drawer for decades until Lletra Impresa, an enthusiastic publisher from Gandia, rescued the manuscript and took a gamble by printing it as their first volume in their fresh fiction collection. Unless there are more uncovered manuscripts of his, this might unfortunately turn out to be Bertomeu’s only published book, since he unexpectedly passed away just a couple of weeks ago.

A fragmentary narrative, Capvespre follows the lives of Lluís and Pilar, the two main characters, whose complicated, twisted, on-and-off relationship makes up the main plot of the novel. They are part of a wider circle of friends, university students who fight the regime hoping to achieve freedom, hoping to reach for their future, for their dreams at a time when Francoist repression had intensified its brutal force. Moreover, Bertomeu employs different narrative points of view, providing noteworthy contrasts between the various characters about the same events.

The terrible mishaps associated with mandatory military service, the patently injurious conditions for young females within what was a creepily Catholic society, the lively nights of jazz music and cheap booze in well-known bars of the different barrios of Valencia, the ground-breaking literature that was landing at Spanish bookshops in those years (Neruda, César Vallejo, Cortázar, Arguedas, García Márquez, Cabrera Infante, among others), the first sexual experiences of very young men and women, the extremely risky business of joining the then illegal Communist Party … these are some of the situations and circumstances narrated by Lluís, or explained through letters by Pilar, Jordi, Sergi. Bertomeu succeeds in contriving a 1977 narrative that feels way before his time, and is at times more ‘contemporary’ than some novels written in recent years, both in its circular structure and its utterly compelling style.

Non-conformism was an essential part of the philosophy of the young people at the time. They would not abide by a State that repressed and coerced them. Gathering in the streets and plazas of Valencia (which Bertomeu cleverly identifies by using the Francoist names they had until the late 1970s) to distribute radical pamphlets or marching in protest, the students regularly had to run away from riot police, or occasionally clashed with Fascist gangs at the Faculty.

For anyone arriving in Valencia by train, Plaza del Caudillo (wash your mouth, boy!) was an unavoidable passageway towards the bars in the older parts of the city. Today it is known as Plaça de l"Ajuntament.

In Capvespre, some of Lluís’s friends are arrested by Franco’s Secret Police and sent to jail, where they languish for months or even years, found guilty in trials run by ludicrous judges. Their crime? Wishing freedom for their peers and themselves.

Capvespre is a welcome and necessary reminder of the struggle for dignity a whole generation of Valencians engaged in. It should also help us to focus on the fact that 40 years later, younger generations of Valencians, let alone Spaniards, time and again see how their hopes and their dreams are smashed by inept governments that continue to underpin a decrepit, dishonest, fraudulent political system.

Apart from a few well-accomplished historical recreations such as Silvestre Vilaplana’s L’estany de foc,  the city of Valencia had never really been the protagonist of a book. It is a pleasant surprise to see how the city comes alive in Bertomeu’s words, in his sharp-eyed descriptions. How unfortunate it is that Bertomeu is no longer alive to write a sequel to Capvespre.

Publicat al blog "Notas literarias", de Jorge Salavert
2 de novembre de 2016

diumenge, 15 de maig del 2016

Presentacions de Capvespre a Xàtiva i Xàbia, i d'El Tio de la Porra a Algemesí


Aquest final de setmana ha estat intens per a l'editorial. Sobretot per a Capvespre, que ha recalat en dos ports del país importantíssims: Xàtiva, a l'interior, i Xàbia, a la Marina. Va ser dijous quan vam presentar la novel·la de Josep Bertomeu Moll a la ciutat de Raimon. I ho vam fer Mercè i jo, que som els editors d'aquesta esplèndida novel·la contextualitzada en les darreres fuetades del franquisme. No havíem fet servir aquesta fórmula però va anar molt bé. Si més no, nosaltres en vam quedar molt satisfets, i suposem que també el públic assistent, com deduïm dels somriures i de les complicitats que van anar desplegant al llarg de l'entrevista que li vam fer en directe a Josep. La lectura, precisa i sentida, que Mercè va fer d'alguns fragments inoblidables de la novel·la va ser també un encert. Agraïm la generositat dels lectors assistents. I també la de Pepe, de la llibreria La Costera. I, com no, la presència i intervenció assenyada i intel·ligent de Toni Cucarella: un luxe d'escriptor, i de persona.


A Xàbia, divendres, no hi vam poder assistir perquè simultàniament presentàvem El Tio de la Porra a la llibreria Samaruc d'Algemesí. Però Josep ens va informar que s'hi van aplegar una vintena de persones, algunes de les quals ja s'havien llegit el llibre, la qual cosa va propiciar un debat i una interacció amb el públic ben profitosa i engrescadora. (A la foto, d'esquerra a dreta, Llúcia Signes, bibliotecària; Quico Moragues, regidor de Cultura de Xàbia; Josep Bertomeu Moll i Mar Reus, tècnica lingüística).


Com hem dit adés. divendres vam presentar a Algemesí El Tio de la Porra. Que bé que ho vam passar a la meravellosa llibreria Samaruc d'Algemesí!!! Mentre contava el Tio de la Porra a uns xiquets encantadors i uns pares genials, Toni Cabo anava dibuixant sobre el llenç. Vam explicar d'on ve la tradició del Tio de la Porra, típica de la Safor: Gandia, Bellreguard, Oliva i Ador, principalment. Una tradició que ja comença a ser coneguda gràcies a Lletra Impresa Edicions. Done les gràcies a Enri, de la llibreria Samaruc, i també als assistents. Vam riure molt. Vam fruir més encara. Ens vam deixar portar per la imaginació i vam gaudir com autèntics infants. Perquè d'això es tracta, de no perdre mai el xiquet que tenim dins.      



dijous, 5 de maig del 2016

ENTREVISTA DE MANOLO GIL A JOSEP BERTOMEU MOLL


Manolo Gil també va entrevistar al plató de la 51 Fira el Llibre de València l'escriptor Josep Bertomeu Moll a propòsit de la seua primera novel·la Capvespre, que enceta la col·lecció "Ovidianes" de Lletra Impresa Edicions. 

divendres, 29 d’abril del 2016

TAULA REDONA A LA FIRA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA AL VOLTANT DE LA NOVEL·LA CAPVESPRE

Foto: Fira del Llibre

Dimecres passat va tenir lloc a la Fira del Llibre de València una interessantíssima taula redona entorn de Capvespre, la novel·la de Josep Bertomeu Moll. L’havíem intitulada “D’un temps, d’un país: novel·lar el franquisme”, i ausades que se’n va parlar, i a bastament, d’una època tan funesta com repressora. Un període històric que ha marcat unes quantes generacions, encara ara.  

Va ser l’assagista, editor i també escriptor Gustau Muñoz qui va obrir la caixa dels trons de la tertúlia. Muñoz, que com Rafael Chirbes és amic de Bertomeu des de l’adolescència, va fer de moderador de la taula redona i alhora introductor de l’època en què s’insereix Capvespre, tot subratllant que no hi ha quasi novel·les contextualitzades en les acaballes del franquisme. És, en aquest sentit, un dels seus atractius, entre molts altres, com ara el seu valor innegable com a crònica social, històrica, política i també sentimental. En paraules de Gustau, “Capvespre és una novel·la plena de matisos. Desvela moltes coses d’aquella època, retrata de manera única la ciutat de València dels setanta. És una novel·la que feia falta i que posseeix un pols narratiu molt ben definit, una autonomia narrativa de primer ordre, i variada pel que fa a l’estil i l’estructura”. 


L’editor i crític literari Pere Gantes en va destacar també el valor autobiogràfic, tot subratllant, per sobre de tot, la seua vàlua estètica: “Si jo haguera de recomanar el llibre, ho faria sobre consideracions literàries. És un llibre ple de desitjos, d’il·lusions, de frustracions personals... construït amb molta agilitat... La descripció de la València de l’època em va encisar”.

Inés Lapiedra, mestra i testimoni directe de la València de primeries dels anys setanta, va confessar: “La novel·la m’ha commogut. M’he vist reflectida en totes les aventures descrites i hi he reconegut els personatges... Ens obligaven a aprendre’ns les obres de José Antonio... I, d’altra banda, teníem una fam de saber i de ser independents insadollables”. Tant Lapiedra com Dolors Major, que encara avui regenta una llibreria, van delectar el públic amb els testimonis directes de dues dones que van viure les darreres fuetades de la repressió franquista –dura, cruenta i terrible– des de la condició de dona, en una època encara més nefasta que ara pel que fa a la igualtat de sexes. Dolors va incidir en aquest aspecte però afegint-hi també que gràcies a aquelles coneixences se li va obrir un món, i els ho va agrair públicament, als amics que hi havia a la sala.

Finalment, Josep Bertomeu, l’autor del llibre, va declarar que és ara quan ha descobert el valor testimonial del llibre, perquè el va escriure l’any 1977 “d’una flamerada”, quedant-se fins a altes hores de la nit, impel·lit per una necessitat imperiosa d’escriure. També va asseverar que els activistes d’aquella època eren una minoria, i que hi ha, a la novel·la, una part de ficció i un rerefons de realitat innegable. 


Però el debat no va acabar ací. Perquè, de seguida, es va encetar un torn obert de paraula amb un públic lliurat per complet i amb ganes de dir la seua. Hi havia, entre el públic, alguns protagonistes testimonis –i fins i tot “personatges”– de què s’ha nodrit l’autor i a partir dels quals ha pogut bastir Capvespre. 

Una taula redona que referma encara més que la novel·la de Josep Bertomeu Moll, Capvespre, és una obra literària que paga molt la pena.      
                              

dijous, 21 d’abril del 2016

Lletra Impresa arriba a Ciutadella (Menorca), i també a Alfara de l'Horta

Aquesta vesprada Lletra Impresa presentava quasi simultàniament dos llibres de l'editorial. Capvespre ha estat present a la llibreria VaDllibres de Ciutadella, a l'illa de Menorca. Agraïm als llibreters Marta i Joan l'excel·lent acollida que ens han brindat com a editors i la generositat que han tingut invitant Josep Bertomeu Moll a signar llibres el proper dissabte 23 d'abril a la Plaça de la Catedral de Ciutadella. Per primera vegada hem estat presents fora del País Valencià, en terres germanes, de llengua i d'esperit.


Això ha estat al vespre, però dues hores abans, a les 18.00 h, hem estat a la biblioteca d'Alfara de l'Horta fent un contacontes sobre el Tio de la Porra per a xiquets i majors en una biblioteca fantàstica. La gent ha estat molt atenta i els xiquets i xiquetes, encantadors. Per al contacontes en qüestió hem comptat amb la col·laboració de Toni Cabo, que a més de ser del poble és l'il·lustrador del llibre: tot un luxe. Ho hem passat d'allò més bé amb la gent d'Alfara.



I mireu quina biblioteca més galàctica que tenen! No pareix estreta directament de La Guerra de les Galàxies? (Fixeu-vos en la pel·lícula que hi ha en la pantalla: Le voyage dans le lune, dels germans Méliès, un clàssic del cinema.)


dimecres, 20 d’abril del 2016

Capvespre, llibre recomanat per a la Fira del Llibre


Hui comença oficialment la Fira del Llibre de València. És costum per aquestes dates llegir articles sobre novetats i recomanacions literàries. Així, entre la tria personal feta per Francesc Calafat i Gustau Muñoz figura la novel·la Capvespre de Josep Bertomeu Moll, la primera de Lletra Impresa Edidions.

D'ella diu Francesc Calafat en diario.es:

"Una certa sorpresa suposa l’aparició de Capvespre (Lletra Impresa) pel fet de ser l’obra d’un autor, Josep Bertomeu, que s’estrena passada la seixantena i pel fet de venir apadrinada pel malaguanyat Rafael Chirbés. Efectivament, és un producte literari a valorar. És la “crònica” d’uns joves que s’oposen al règim franquista i a tot el que representa la València dels anys setanta del segle passat. És la radiografia dels neguits i les pors d’uns joves i d’una ciutat, captada de manera fragmentària i coral."

I Gustau Muñoz escriu en País Valencià, segle XXI:

"I una altra nova editorial, Lletra Impresa, ha publicat Capvespre, una novel·la excel·lent de Josep Bertomeu. Un autor en plena maduresa que ens ofereix un relat generacional i molt personal, individual però alhora coral i col·lectiu, de l’època final del franquisme, una aproximació a la sensibilitat dels qui llavors tenien vint anys enmig de l’ambient resclosit però tan ple de vitalitat reprimida de la València de llavors."

diumenge, 10 d’abril del 2016

Capvespre, un "miracle" després de tants anys (crònica de la presentació a Ondara)


Capvespre es va presentar el passat 8 d'abril a la Casa de la Cultura d'Ondara. L'acte es va plantejar d'una manera original i distesa. Després de les paraules introductòries de la regidora de Cultura, Raquel Mengual Bisquert, l'escriptor i periodista Jovi Lozano-Seser va entrevistar en directe a l'autor del llibre, Josep Bertomeu Moll. 

L'argument del llibre se centra en els darrers anys del franquisme, un tema poc tractat en la nostra narrativa. Com molt bé va dir Jovi Lozano-Seser, "quan mor l'alacrà, més perillós és." 


Entre d'altres temes es va tractar el de l'estructura de la novel·la. Jovi va dir que tots els capítols constitueixen píndoles de lectura sobre aspectes i temàtiques diferents, en un ordre deliberadament alterat, no lineal. En aquest sentit, l'autor ho va justificar assegurant que volia que el seu llibre fóra com la vida mateixa, que mai no és cronològica. Un llibre, per tant, que lluita contra la tirania de la narració cronològica, on les descripcions es troben entre la línia imaginària que separa l'objectivitat de la subjectivitat.  

També es va fer esment a les referències literàries que hi ha a Capvespre. Així, es va parlar de Rayuela, de Julio Cortázar, i de Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez, per la seua estructura narrativa, i de Heminway, sobretot per l'ús de la frase curta. Josep Bertomeu Moll va reconèixer explícitament aquests models narratius.
  
El títol del llibre també va encuriosir al periodista. Capvespre és tot just aquell moment del dia que està molt a prop de la nit, un moment de desil·lusió, decadent, de fosca, d'arribada de la nit. Metafòricament, representa el decencís d'una generació que aspirava a una situació amb molt de sol però que al final va veure truncades gran part de les seues expectatives. Capvespre és, també, l'escenari o moment històric en què el franquisme agonitzava, atiava les darreres fuetades repressores amb execucions, condemnes, censura i limitacions de tota mena (polítiques, socials, culturals, morals, sexuals, etc.), fins al darrer alè d'un dictador implacable, sense concessions.     



Entre pregunta i pregunta, Josep Bertomeu Moll va confessar que aquesta no ha estat una novel·la planificada, sinó que va brollar de dins seu com una flamarada, ara fa quasi quatre dècades. Hi havia una necessitat interior de contar i moltes matinades d'insomni van ser testimoni d'aquest fet. Segurament per això els seus personatges s'impliquen i s'enfronten als fets d'una manera tan visceral. Amb els anys -hi afegí- aquest llibre ha agafat una dimensió història que no esperava. D'alguna manera, retrobar-se amb la novel·la ha estat un ajustament de comptes amb ell mateix. Per tant, ens trobem amb un punt de vista passional i no crític o científic d'aquell moment històric. 
Lozano-Seser va fer menció, a més, de l'anecdotari visual i poètic contingut en Capvespre, tot afirmant que estem davant d'una veu narrativa original i fresa, i d'un punt de vista poc habitual en la nostra narrativa. 
En definitiva, Capvespre és el testimoni d'una època, d'una lluita, d'una veu nova que esperem que ens regale fruits tan saborosos com aquests, però que no precisen tants anys per madurar, i molts menys per veure la llum editorial. 


En acabant, els assistents a l'acte es convertiren també en periodistes i feren preguntes a l'autor del llibre. S'encetà així un debat força interessant i productiu, que permeté despullar encara més l'autor d'aquesta gran novel·la que, com algú digué, té quasi la categoria de miracle.  



dijous, 31 de març del 2016

L'escriptor Ximo Caturla ressenya "Capvespre" per al diari Información

Magnífica ressenya de l'escriptor d'Alacant Ximo Caturla sobre Capvespre, de Josep Bertomeu Moll, al diari Información. "D'un temps, d'un país" és una anàlisi molt completa de la novel·la, i paga molt la pena de llegir-la, la veritat. Sobretot tenint en compte la talla del gran narrador i novel·lista d'Alacant, Ximo Caturla. Ací teniu la ressenya:





dissabte, 19 de març del 2016

Capvespre a la Seu Universitària d'Alacant


Continuant amb la gira de Capvespre, el passat 17 de març, estiguérem a la Seu Universitària d'Alacant. Perquè consideràvem que era important ser-hi, i que presentar un llibre en valencià a Alacant també és possible i pot resultar molt gratificant. Aquesta vegada l'encarregat de fer la presentació va ser l'escriptor alacantí Ximo Caturla, qui va parlar d'una triple presentació: d'una nova editorial (Lletra Impresa Edicions), d'un nou autor (Josep Bertomeu Moll) i d'una nova novel·la (Capvespre).
Caturla féu especial esment a la coralitat de l'obra, on els personatges són independents i, alhora, constitueixen una sola veu, i a la tècnica narrativa tan moderna de la novel·la, malgrat haver estat escrita fa quasi quatre dècades. I és que Capvespre és una obra fragmentada, discontínua, polièdrica i amb diferents punts de vista. A més, el desordre narratiu és una constant al llarg de l'obra, cosa que ens permet llegir-la amb l'ordre que vulguem, a manera de Rayuela de Cortázar. També Caturla va fer un altre paral·lelisme amb un altre clàssic en comparar el llarg monòleg del final del llibre amb l'Ulysses de James Joyce. Al lector és a qui correspon recompondre el trencaclosques que Bertomeu ha bastit. 
Caturla, com ja havia escrit Rafa Chirbes, afegia que llegir Capvespre és acabar tenint la visió de la ciutat (València) en un temps difícil, no solament centrada en la descripció d'espais concrets, com ara el llit del Túria, la Malva-rosa, l'Estació del Nord..., sinó, i sobretot, en les sensacions dels personatges, com una mena de simbiosi entre el paisatge exterior i interior. Per a Caturla tots els llibres tenen la seua banda sonora, i aquest especialment, ja que la música és un dels eixos que vertebren el llibre: Brel, Brassens, Raimon, Joan Baez... però també música clàssica i sobretot jazz, amb Coltrane o Miles Davis. Finalment Caturla llançava les preguntes: per què el títol de Capvespre i per què la imatge de la portada?
Capvespre, responia Bertomeu, és aquella hora bella i plena de misteri del dia, avantsala de la nit; una metàfora molt oportuna per a descriure la desil·lusió final que envaeix els personatges després d'haver dipositat tantes il·lusions i esperances en la creació d'un món millor on viure. La portada és un quadre de 1975 de l'artista de Dénia Lattur, que reflecteix aquells darrers anys de franquisme, a qui Bertomeu en cada presentació dóna les gràcies. L'autor explicà als assistents el procés de creació del llibre (en el 1977), el temps de letargia del llibre, que quedà guardat en un calaix després de saber que el premi on s'havia presentat havia quedat desert, i la fase de revisió els darrers anys d'un llibre, que hui és també una crònica d'un temps, d'un país. 


S'establí un diàleg entre autor i públic, aquest darrer molt encuriosit en com l'autor no havia tingut la temptació de retocar i refer el llibre, amb l'avantatge que el temps i l'experiència li havien donat. I és que Josep Bertomeu Moll, va decidir mantindre's fidel als pensaments d'aquella època i, és clar, als dels seus personatges. L'acte acabà amb la signatura d'exemplars per part de l'autor.  

dilluns, 7 de març del 2016

Capvespre, ressenyada a Sons de Xaloc

Una altra ressenya sobre Capvespre que posa l'èmfasi en la rellevància de la novel·la de Josep Bertomeu Moll. Aquesta vegada escrita pel polifacètic Manel Alonso. El tot terreny i incansable escriptor de Puçol incideix en la rellevància de l'obra de Bertomeu, tot destacant el seu valor testimonial, de crònica d'una generació concreta -la de primeries dels setanta- i també la seua vàlua com a document estrictament literari, del qual, entre altres coses, diu: "Un llibre ben escrit, amb un llenguatge cuidat, amb unes descripcions de la ciutat de València increïbles, que la descobrixen als ulls del lector com a coprotagonista del relat".


Manel Alonso palesa una lectura atenta i ben païda, analítica i perspicaç.
Si voleu llegir la crònica sencera, ací en teniu l'enllaç: http://sonsdexaloc.cat/capvespre/ 


dissabte, 5 de març del 2016

Un Capvespre a Ambra, la seu dels llibres de la Safor


Dijous passat va tindre lloc la presentació de Capvespre a Gandia. Jugàvem a casa, per fi! I era important que anara bé perquè és a la capital de la Safor on ha nascut Lletra Impresa Edicions. La Llibreria Ambra es va omplir de gent de gom a gom per donar suport a aquest projecte editorial —altrament dit, bogeria intransitòria— i per conèixer el primer llibre que acabem de publicar. Agraïm molt i molt la gent que ens va acompanyar en la inauguració: amics, familiars, saforíssims, sindicalistes, polítics, lectors i lectores tots. I també a Maria Bravo i les treballadores de la llibreria Ambra, per la càlida acollida que ens van brindar, amb vinet inclòs. 


Vam presentar breument l’editorial tot destacant que no tenim un gallet (“i tan pobres com som”, que deia el poeta), però que posseïm un capital valuosíssim que no té preu i que, sobretot, mou muntanyes i les converteix en petits plecs en forma de llibre de paper. La il·lusió i les ganes de fer les coses bé ens empenyen cap a aquesta bogeria preciosa que és descobrir noves veus literàries en la llengua del país, çò és, en català.


I és que la cosa va de nomenclatura, també. Cal dir les coses pel seu nom, perquè els noms no són gratuïts. Lletra impresa subratlla la seua vocació de fer llibres en paper, i de fer-los en una llengua que ens neguem a condemnar a la minorització.        
Després, van reprendre l’acte Josep Bertomeu Moll, l’autor de Capvespre, i la poeta Maria Josep Escrivà. 


Tots dos van establir una conversa interessantíssima a propòsit de la novel·la, i també de les circumstàncies vitals que han dut Josep a rescatar-la de l’oblit després de vora quaranta anys desada en un calaix. La inserció de textos llegits va engrescar el públic, sobretot amb el retrat de Vicent Andrés Estellés, la vinguda de Max Aub a València o el relat d’una marxa al Puig. Una presentació, doncs, magistralment conduïda per Maria Josep, qui va fer parlar Josep més del (seu) compte, que ho va fer magníficament bé. I també el públic que hi va intervenir de manera entusiasta i emocionada, en una nit que va ser entranyable, màgica, inoblidable, i que comença a afaiçonar Capvespre com una novel·la revelació, després de quatre dècades d’absència. 


dijous, 3 de març del 2016

Pere Gantes parla de Capvespre en el Mundo

Ja comencen a ploure les primeres crítiques de la novel·la Capvespre, de Josep Bertomeu Moll. Pere Gantes hui li dedica una columna en el periòdic el Mundo. La qualifica d'imprescindible òpera prima i afig que "la primera obra editada per Lletra Impresa ha possibilitat l'aparició d'un escriptor d'una potència narrativa colossal."

dimarts, 1 de març del 2016

Puri Naya entrevista a Josep Bertomeu Moll, autor de Capvespre


Hui, la periodista Puri Naya entrevista l'escriptor Josep Bertomeu Moll per a Tele7Safor i Ràdio Ser Gandia a propòsit de la presentació de la seua primera novel·la, Capvespre (Lletra Impresa, 2016), el proper dijous 3 de març a la Llibreria Ambra de Gandia. 


divendres, 26 de febrer del 2016

Presentació de "Capvespre" a València


Ahir vam fer la segona presentació de Lletra Impresa Edicions i del primer llibre que hem publicat, Capvespre de Josep Bertomeu Moll, després de fer-ho a Dénia, ciutat natal de l’autor. I és que era del tot imprescindible presentar-la a València perquè la novel·la hi està ambientada, concretament a la València de les acaballes del franquisme en què els personatges tot just comencen a forjar-se com a adults. La lluita política, el descobriment de l’amor –i del sexe–, la il·lusió per una vida millor, la fascinació per la literatura, la música, el cinema, etc., constitueixen les constants vitals d’uns joves que mostren moltes conviccions però també molts dubtes.

D’ella havia escrit Rafael Chirbes en una carta dirigida a l’amic Josep Bertomeu (i que també s’inclou al llibre): «Crec que les descripcions de la ciutat [València] són de les més belles que he llegit mai: n’he conegut la brutícia, els camins plens de fang del Cabanyal i Natzaret, aquella pols blanca.» Afig, també, «crec que el teu llibre constitueix també la novel·la contemporània de València que almenys jo trobe a faltar. Gràcies per dur-me totes aquestes coses. Li desitge el millor al llibre, que em sembla fonamental per a entendre la formació de la classe intel·lectual i política del país.»

Després d’explicar un poc el com i el perquè del naixement de Lletra Impresa, l’escriptor i editor Gustau Muñoz s’encarregà de presentar l’autor, Josep Bertomeu Moll –un home que sempre ha viscut la seua vida a través de la literatura: llibreter durant 31 anys, bibliotecari, crític literari, lector voraç i, ara, també novel·lista– i parlar-nos de Capvespre i també de l’ambient que s’hi retrata i que ell va viure de primera mà. Tenint en compte que la primera versió va ser escrita en 1977, després guardada en un calaix per la frustració de no haver guanyat un premi i revisada posteriorment, Muñoz la catalogava de «gran reserva.»

 


Una cinquantena de persones van acudir a la Llibreria 3i4, referent indiscutible de la literatura en català. L’acte va ser molt emotiu, ple d’anècdotes vitals i literàries al voltant de la novel·la i del seu creador. I és que ahir Gustau Muñoz i Josep Bertomeu tornaven a ser aquells joves que militaven en el Partit Comunista i estaven delerosos de lectures, de música, de coneixences, de grans canvis... de vida! Era emocionant veure com l’amistat entre ambdós no s'ha ressentit en absolut, malgrat les envestides del temps, i això es notava en les mirades, les paraules i els gestos que es van dedicar al llarg de la vetllada.


L'acte finalitzà amb un discurs breu de Josep Bertomeu Moll, que sobretot tenia paraules d'agraïment: per a Gustau Muñoz per l'amistat i per la presentació, per a Rafael Chirbes a qui ha dedicat el llibre a canvi de les seues generoses paraules, per al pintor de Dénia Lattur per posar imatge a la portada del llibre, per a Maria Josep Escrivà que l'animà a revisar i reescriure la seua obra anys enrere, als editors per haver confiat en el seu llibre, als amics que havien vingut a la presentació...  

divendres, 19 de febrer del 2016

BSO Capvespre

Raimon, The Beatles, John Coltrane, Jacques Brel, Georges Brassens, Raimon, Paco Ibáñez. Joan Baez, Quilapayún, Miles Davis, Lluís Miquel, Nino Bravo... Tots ells i d'altres artistes formen part de la BSO de la novel·la Capvespre, de Josep Bertomeu Moll (Lletra Impresa, 2016).



dijous, 18 de febrer del 2016

Entrevista a Josep Bertomeu Moll a Ràdio Dénia

També Ràdio Dénia ha entrevistat l'escriptor Josep Bertomeu Moll per parlar de la seua novel·la Capvespre (Lletra Impresa, 2016). Si us ve de gust escoltar-la només heu de prémer el "play".

dilluns, 15 de febrer del 2016

Capvespre ja és a les llibreries



Notícia publicada a Canfali (Marina Alta)
13 de febrer de 2016


Entrevista a Josep Bertomeu Moll a la COPE de Dénia

El passat 11 de febrer ràdio COPE de Dénia (Marina Alta) entrevistava l'escriptor Josep Bertomeu Moll per parlar de la seua novel·la Capvespre (Lletra Impresa, 2016) i de la presentació al Centre d'Art de l'Estació de Dénia. Si us ve de gust escoltar-la només heu de prémer el "play".

divendres, 12 de febrer del 2016

Presentació a Dénia. L’estrena somiada

 

Ahir ens vam estrenar públicament com a editors a Dénia. Vam fer la presentació de Capvespre, de Josep Bertomeu Moll, una persona molt destacada –i volguda– a la capital de la Marina Alta, i amb una trajectòria íntimament lligada als llibres: com a llibreter, bibliotecari, crític de literatura, lector apassionat i ara novel·lista. 



Més de 150 persones van acudir al Centre d’Art de l’Estació de Dénia anit. Una gentada que no cabia a la sala i que va aguantar, asseguda o dempeus, fins al final. Capvespre ja comença a rodar pel país. La novel·la de Bertomeu veu la llum després de vora quaranta anys de silenci desada en un calaix. Ara, però, reescrita i ben polida, i avalada ni més ni menys que per Rafael Chirbes, amic personal de l’autor que no s’estava de condescendències laudatòries quan es tractava de matèria literària. Amb aquesta novel·la, sí. I és que realment és una obra que paga molt la pena. Per molt motius. Capvespre és una història d’amor, una crònica sociopolítica única de la València de les acaballes del franquisme, una novel·la iniciàtica, el testimoni d’una època irrepetible.
L’acte va ser molt emotiu, ple d’anècdotes vitals i literàries al voltant de la novel·la i del seu creador, Josep Bertomeu Moll. L’hi vam acompanyar Rafa Carrió, regidor de Cultura; Llúcia Signes, bibliotecària; Rosa Seser, historiadora; nosaltres com a editors, i tots els familiars, amics i les més de 150 persones que van tindre la delicadesa d’acostar-se al Centre d’Art de Dénia. A totes i a tots els donem les gràcies pel suport i l’estima mostrades. Josep s’ho mereix.