Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Presentacions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Presentacions. Mostrar tots els missatges

diumenge, 3 d’octubre del 2021

Crònica de la presentació de "Metralla" a Gandesa

Havíem d’anar-hi sí o sí. Perquè Gandesa va ser un punt clau, estratègic, de la Guerra del 36. Com ho ha estat sempre des de temps immemorials, segons ens explicava el cronista del poble, Anton Monner: des dels ibers i els romans i els pobles bàrbars i els musulmans que hi van habitar o passar en algun moment de la història recent i antiga.

Gandesa és la capital de la comarca de la Terra Alta. Contrada d’interior de Catalunya. Extrema, apartada, allunyada dels centres urbans cosmopolites. Terra aspra, de cingles i turons escarpats, bella orografia desordenada i atzarosa, de vegetació atapeïda, mediterrània per excel·lència. Terra de rieres de vertigen i amagatalls naturals. Jordi Botella contemplava des del cotxe, a mesura que ens acostàvem al poble, alguns dels escenaris naturals de Metralla: les serres de Pàndols i de Cavalls, de Volandins, el Puig Cavaller. I en aquell mateix instant materialitzava visualment alguns dels passatges cruents, tràgics, dolorosos, de la novel·la.        

Terra de secà i alhora fecunda, a Gandesa sovinteja l’olivera i, sobretot, la vinya. De fet, hi vam anar en plena verema. Alguns tractors s’arremolinaven entorn de la cooperativa per abocar-hi la collita acabada de tallar. A la botiga de la cooperativa vam escoltar les lliçons d’una xicona molt sabuda, ben proveïda de coneixements d’enologia. Feia goig escoltar-la i detectar-se amb tot el que ens relatava entorn del món del vi. Cadascun de nosaltres ens vam fer amb una tríade de vins autòctons: un parell de negres i un de blanc. (Cal dir que, a banda de les varietats comunes: Garnatxa Negra, Samsó, Syrah, Macabeu, Carinyena, en tenen un d’autòcton i únic, el Puresa Morenillo, molt cotitzat.)

La visita al Museu Memorial de la Batalla de l’Ebre era indefugible. Realment un espai molt ben concebut que mostra a les clares com es va desenvolupar la famosa Batalla, i les conseqüències que se’n derivaren: patiment, repressió, dolor, fam, exili, silenci, misèria. Un espai on hi ha els testimonis directes i indirectes de la guerra i on s’explica amb rigor històric un dels episodis més cruents i vergonyants de la història peninsular.   

A la fi, tocava fer la presentació de la novel·la. I hi van acudir algunes autoritzats i personalitats de Gandesa: l’alcalde, Carles Luz, i el president del Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre (CEBE), Jaume Blanch, a més del cronista del poble adés esmentat, Anton Monner. Una presentació acollida de grat i amabilitat exquisida per l’alcalde de Gandesa i que l’escriptor Manel Rodríguez-Castelló va voler encetar amb una al·lusió a l’1 d’octubre de fa quatre anys, quan el poble de Catalunya es va manifestar democràticament i va exercir el dret a decidir, a pesar de la repressió –desproporcionada, desmesurada, irracional, autoritària, absurda– de l’Estat. Després vingué la intervenció –emotiva, sentida, argumentada– del protagonista, el també escriptor i poeta Jordi Botella. I una lectura a dues veus entre Jordi i Manel escenificant alguns dels passatges de la novel·la en què l’Ebre n’és l’escenari principal. Finalment, les intervencions del públic, amatents i fraternals, d’alt nivell, com les que van fer el cronista del poble Anton Monner, a propòsit de la riquesa lingüística de Metralla, i l’historiador Jordi Grau, sobre el procés d’elaboració de la novel·la.  


Ha pagat la pena visitar Gandesa. Pertocava! Calia trencar línies incòmodes –les de la Batalla i les administratives– per confraternitzar amb la gent de la Terra Alta, amb el poble de Gandesa; per restituir, en la mesura de les nostres possibilitats, la dignitat de les persones que van partir la guerra i les seues conseqüències; per fer-ne memòria, històrica i personal. Per la democràcia. En nom de la justícia i la raó i el benestar de les persones.

Juli Capilla

PS Volem agrair expressament a les autoritats i personalitats gandesanes la seua extraordinària acollida el dia de la presentació de Metralla. A l’alcalde, Carles Luz; a Jaume Blanc, de CEBE; al cronista Anton Monner, a l’historiador Jordi Grau, al públic que va assistir a la presentació i també a Albert Julià i els professionals del Museu Memorial de la Batalla de l’Ebre, que ens van obrir les portes –i el cor– de casa seua. I també als llibreters de la Llibreria Art Moble, que van tindre la gentilesa de vindre a sevir exemplars de la novel·la de Jordi Botella, Metralla. 

dilluns, 24 de maig del 2021

L’escombra de la Bruixa Polida aterra al poble de Madremanya

Sí, sí! Tal qual el títol d’aquesta petita crònica sobre el dia que petits i grans (bruixes i bruixots tots!) ens hi vam confabular per conèixer una història ben curiosa, la de L’escombra de la Bruixa Polida. Dissabte a la tarda, al petit i bonic poble gironí de Madremanya, més de cinquanta persones ens hi aplegàvem ─a les escales de l’església, asseguts en cadires o fent rotgle─ amb la il·lusió d’escoltar la Lídia Cruset Vilar, que va encisar els nens i també els majors explicant-nos el conte. Després, hi van intervenir també Anna Iglesias, regidora de Madremanya; l’editorial Lletra Impresa, del País Valencià, i les autores del conte, Anna Serra i Marta Puig, que ens van comentar com es va gestar la creació i publicació d’aquest conte fantàstic. I hi havia també Caro, de la meravellosa Llibreria Puput de la Bisbal, que va abastir d’exemplars els oients/lectors. 

L’escombra de la Bruixa Polida és un conte divertit que sap transmetre amb elegància i subtilesa un missatge positiu que apel·la a la superació personal i a la solidaritat, a la llibertat i al dret a somiar. Una tarda entranyable a Madremanya, entre escombres, beuratges, paraules màgiques i bruixes.                

Algunes imatges més de l'acte:







divendres, 21 de febrer del 2020

Presentació "El regrés" a Ròtova


Ahir començaven les activitats programades per al Porrat de Sant Macià de Ròtova, entre les quals hi havia la presentació de la novel·la El regrés d'Antoni Garcia-Oliver. Crec que no m'equivoque si dic que va ser un acte literari reivindicatiu, divertit i ple de passió, perquè així és Toni, l'autor d'aquesta joieta que parla de l'expulsió dels moriscos a terres valencianes: lluitador, combatent, entuiasta, enèrgic, divertit, irònic, defensor de la nostra cultura, enamorat de la llengua i un llarg etcètera.
Agraïm la sensibilitat envers la cultura per part de la nova corporació municipal de Ròtova, en especial al seu alcalde Jordi Puig Muñoz.



dijous, 17 d’octubre del 2019

Entrevista a Rafa Gomar, autor de "Vidres en la moqueta"



Aquesta vesprada presentem la darrera novel·la de Rafa Gomar, Vidres en la moqueta (Casa de Cultura Marqués de González de Quirós,19.30 h). I per anar fent boca us deixem l'entrevista que el periodista Daniel Ardid li va fer a Tele Safor fa uns dies.

divendres, 11 d’octubre del 2019

Vidres en la moqueta, de Rafa Gomar, a Gandia


Presentació de la novel·la Vidres en la moqueta, de Rafa Gomar, a Gandia
(17 d’octubre, 19.30 h, dijous, a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós)

Hi intervindran:

Lluís Miret, escriptor i director del CEIC Alfons el Vell
Mercè Climent, escriptora i editora
Rafa Gomar, autor de la novel·la


Feia deu anys que Rafa Gomar no publicava una novel·la, des d’Andròmines (2009), amb la qual va obtenir el XXXVIII Premi Octubre Andròmina de narrativa. En aquest temps, però, l’incansable escriptor de Gandia no ha deixat de publicar: dietaris, poesia, reculls de contes... Ara, amb Vidres en la moqueta, publicat per Lletra Impresa Edicions, indaga en l’amor com una oportunitat a partir del dolor patit pels protagonistes. En la novel·la tres matrimonis fan un viatge de cinc dies en un creuer per les aigües del Rin, des d’Amsterdam a Estrasburg. Sota l’aparent placidesa del trajecte i les excursions efectuades a les grans ciutats per on passen, Marta coneix Rasim, un bosnià exiliat de la Guerra dels Balcans que treballa com a cambrer i massatgista al vaixell. Els destins entrecreuats, les paradoxes del passat i les seues concomitàncies com a víctimes, els uniran fermament.

Amb un llenguatge directe i una mirada incisiva, de vegades crua i d’altres lírica, l’autor ens mostra la visió del món d’uns representants paradigmàtics de la burgesia, on predomina l’interès pràcticament exclusiu pels diners i els negocis. La corrupció, la superficialitat, la violència masclista, la guerra, el caràcter extrem i el passat com a alt càrrec del franquisme d’un dels personatges, Víctor Varela, són les altres coordenades on s’emmarca la història. I, tanmateix, Marta i Rasim, enmig d’aquest parany de corruptela i materialisme insidiós, i en la inesperada coincidència que l’atzar els brinda, hi veuen una escletxa on projectar un bri d’esperança i il·lusió. Una novel·la commovedora i intrigant.


Autor:

Rafa Gomar va nàixer a Gandia, a la Safor, i actualment viu entre València i Pego. Va cursar estudis de Magisteri a l’Escola del Professorat d’EGB de València i els de llicenciat en Ciències de l’Educació (Pedagogia) a la Facultat de Filosofia i CC. de l’Educació de València.
La seua trajectòria literària se centra en el gènere narratiu. És autor de tres dietaris, Donato, 2,27 (1988), finalista del VII Premi Joanot Martorell de Gandia; Vianant (El Cep i la Nansa-2007), els quals han estat antologats. El tercer dietari és Fràgil sol de tardor (El Cep i la Nansa-2016
A més a més ha publicat cinc llibres de contes: Legítima defensa (1991), Premi Víctor Català i Premi dels Escriptors Valencians; Viure al ras (2000); Batecs (2004), XXXIX premi Recull de narrativa “Joaquim Ruyra”; Exercicis respiratoris (2005) i Bé, perdona’m però estan esperant-me (2014).
També és l’autor de tres novel·les: En blanc i negre (1995), Rin (2004) i Andròmines (2009), que va obtenir el XXXVIII Premi Octubre Andròmina de narrativa.
A més a més ha col·laborat en revistes com ara: Papers de Cultura, Boom, Saó, El Temps, Caràcters, Serra d’Or o L’Aiguadolç, entre altres.

divendres, 26 de maig del 2017

Homenatge a Joan M. Monjo a la llibreria Fan Set de València

D'esquerra a dreta: Francesc Calafat, Isabel Robles, Jaume Pérez Montaner i Mercè Climent

Ahir vam presentar Oh! Dietaris inèdits de Joan M. Monjo a la llibreria Fan Set de València, però sobretot li vam retre un homenatge merescudíssim a l'escriptor saforenc. L'anècdota i la literatura van anar juntes de la mà -paraula- de Francesc Calafat, Isabel Robles i Jaume Pérez Montaner al llarg de tota la presentació. I no podia ser d'altra manera, perquè Monjo teixeix les pàgines dels seus dietaris amb dos fils: el de la quotidianeïtat i, per descomptat, el de la literatura. Per molt que en algun moment haguera desitjat desfer-se'n d'un d'ells, ell mateix sabia que eren indestriables. "Que en seria de terrible la vida sense literatura! Que n'és d'horrorosa la literatura sens vida!", va escriure al seu dietari La literatura o la vida, inclòs al llibre. 
Francesc Calafat va estar esplèndid i de manera breu va fer una anàlisi encertadíssima de l'escriptor que va dedicar tota la seua vida -tota la seua escriptura- a una recerca, la seua pròpia recerca; a escriure, a escriure's.
Escoltant les paraules d'Isabel Robles i Jaume Pérez Montaner, que havien estat grans amics d'ell i d'Àngela Moratal (la seua parella durant molt de tems), ens vam emocionar moltíssim i també vam riure amb algunes de les anècdotes que van compartir amb el públic. 
Va ser molt enriquidor que Joan Navarro, Enric Iborra i Octavi Monsonís, assistents a l'acte, se sumaren a l'anecdotari sobre Joan M. Monjo.
Gràcies a tot(e)s per fer-ho possible.


dimarts, 31 de gener del 2017

"La memoria de tu nombre" a Pedralba, més que una presentació

A la foto, d’esquerra a dreta: Roberto Serigó, alcalde de Pedralba; Juli Capilla, editor de Lletra Impresa; 
l’autor del llibre, Amadeo Laborda, i Inma Carsí, regidor de Cultura.
La presentació de La memoria de tu nombre, celebrada el passat dissabte al Teatre Cine de Pedralba va ser tot un èxit. Més d’un centenar de persones van assistir a l’acte de presentació, que va contar amb la participació activa i la implicació de l’alcalde de Pedralba Roberto Serigó, la regidora de Cultura Inma Carsí, l’autor del llibre Amadeo Laborda i l’editor Juli Capilla.

Hi van haver firmes i dedicatòries per part de l’autor, intercanvi d’impressions sobre la realitat específica dels pobles valencians d’interior, molta cordialitat, bonhomia i vi Plantafina i dolços per als assistents, gentilesa de l’Ajuntament de Pedralba. 

Amadeo Laborda signant exemplars de La memoria de tu nombre.

La memoria de tu nombre és una novel·la per a tots els públics que al·ludeix a la memòria col·lectiva, a tot allò que ens uneix i ens fa més persones. Vertaderament, dissabte passat Pedralba va ser el millor lloc per a presentar una obra que està molt arrelada a aquestes terres, però de segur agradarà a qualsevol persona sensible a la bellesa, a les coses senzilles, a tot allò entranyable i pròxim, fonamentalment humà. 

La pròxima cita serà al Castell d’Alaquàs, el dijous 9 de febrer a les 19.30 h.

diumenge, 18 de desembre del 2016

ÈXIT ROTUND A LA PRESENTACIÓ D'ALCOI


Dijous 15 de desembre Lletra Impresa presentava les seues dos novetats infantils a la sala Àgora d’Alcoi davant d’unes 150 persones, la majoria xiquets: El misteri dels Reis d’Orient, de Mercè Climent, amb il·lustracions de Maria José Ruzafa “Laruzafa” i L’últim llop de la Serrella, de Jordi Raül Verdú, amb il·lustracions de Sílvia Faus i Àngela Barratxina.



L’acte estigué presentat per Raül Llopis (doblement llop), regidor de Cultura i Festes de la ciutat. En el seu parlament digué que se sentia molt orgullós d’haver comptat com a regidor amb Mercè Climent (2015) i Jordi Raül Verdú (2016) per a escriure i llegir el manifest del 9 d’Octubre.

La següent a parlar va ser Mercè Climent, primer com a editora –ja que es presentava també l’editorial oficialment a Alcoi– i després com a autora d’El misteri dels reis d’Orient. Ens va contar una història autobiogràfica (real?) d’un viatge que va fer quan tenia 8 o 9 anys a un lloc al·lucinant i màgic on tres homes molt estranys li van encomanar una missió molt important: que els xiquets mai deixaren de creure en la màgia. I és per això que va escriure aquest llibre valent, agosarat, trencador, recomanat especialment per aquells qui han perdut la innocència de creure en les coses màgiques.

La il·lustradora del llibre, Maria José Ruzafa, va parlar de com havia estat el treball de donar vida a aquesta història alhora que anava mostrant algunes il·lustracions del llibre, no totes, perquè qui vulga descobrir el misteri real i reial haurà de llegir el llibre.


Pel que fa a l’altre llibre, L’últim llop de la Serrella, va ser Jordi Raül Verdú qui va encomanar les ganes de llegir-lo amb l'emoció que posava a les seues paraules mentre ens mostrava imatges precioses de la Serrella. I és que és un enamorat de la natura i dels llops, i el seu llibre se centra molt en aquests dos aspectes. També va fer esment a la curiositat que per primera vegada 2 eren les il·lustradores que havien posat rostre a una història seua, i per a més inri, eren mare i filla: Sílvia Faus (amb qui ja havia fet tàndem en altres ocasiones) i Àngela Barratxina. 

En acabant els autors i les il·lustradores van signar exemplars (molts) dels seus llibres. 


divendres, 2 de desembre del 2016

"Per sempre" a la llibreria Ambra de Gandia


Ahir va tenir lloc la tercera presentació de la novel·la Per sempre, de l'escriptor Santiago Diaz i Cano, a la llibreria Ambra de Gandia, després de fer-ho a la Plaça del Llibre de València i a la biblioteca l'Envic d'Oliva. La d'ahir, però, era especial. En primer lloc perquè Gandia és el poble de Santi, també perquè és on va nàixer Lletra Impresa Edicions i finalment perquè ací és on fa uns mesos confabulàrem autor i editors perquè aquesta novel·la hui siga una realitat. 


Després de la fantàstica presentació que va fer l'escriptora Irene Verdú, vam poder escoltar en veu d'Elena la sinopsi del llibre i a l'autor explicant algunes "instruccions" de com llegir aquesta novel·la (perquè no hi ha una sola manera de fer-ho, ni dos, ni tres...) Finalment tots tres, megàfon en mà, ens van delectar amb la lectura dramatitzada d'un dels fragments més divertits del llibre, concretament l'Apèndix 1.


dimarts, 4 d’octubre del 2016

Presentacions de "La carabassa Tomasa"


Comencem les presentacions de "La carabassa Tomasa"! Com no podria ser d'altra manera, la primera serà a Beniarrés, el poble de Xaro Navarro, escriptora del llibre. Farem un contacontes animat i ben divertit, l'autora ens explicarà moltes coses d'aquesta història tan especial per a ella, els més menuts podran fer un taller de manualitats i se servirà un berenaret per als assistents. Serà dissabte 8 d'ocubre al centre Joan Fuster a les 17.30 h.

Però tenim més presentacions carabasseres durant el mes d'octubre. Apunteu:
  • Diumenge, 9 d'octubre a les 19.00h, a la Glorieta d'Alcoi. Taller de manualitats i signatura de llibres per part dels autors, Xaro Navarro i César Barceló.
  • Dissabte, 15 d'octubre a les 18.00h, a la Plaça Major de Gaianes: Contacontes, taller de manualitats i berenar.
  • Dijous, 27 d'octubre a les 18.00h, a la Biblioteca Municipal de Cocentaina: contacontes i taller de manualitats. 

diumenge, 15 de maig del 2016

Presentacions de Capvespre a Xàtiva i Xàbia, i d'El Tio de la Porra a Algemesí


Aquest final de setmana ha estat intens per a l'editorial. Sobretot per a Capvespre, que ha recalat en dos ports del país importantíssims: Xàtiva, a l'interior, i Xàbia, a la Marina. Va ser dijous quan vam presentar la novel·la de Josep Bertomeu Moll a la ciutat de Raimon. I ho vam fer Mercè i jo, que som els editors d'aquesta esplèndida novel·la contextualitzada en les darreres fuetades del franquisme. No havíem fet servir aquesta fórmula però va anar molt bé. Si més no, nosaltres en vam quedar molt satisfets, i suposem que també el públic assistent, com deduïm dels somriures i de les complicitats que van anar desplegant al llarg de l'entrevista que li vam fer en directe a Josep. La lectura, precisa i sentida, que Mercè va fer d'alguns fragments inoblidables de la novel·la va ser també un encert. Agraïm la generositat dels lectors assistents. I també la de Pepe, de la llibreria La Costera. I, com no, la presència i intervenció assenyada i intel·ligent de Toni Cucarella: un luxe d'escriptor, i de persona.


A Xàbia, divendres, no hi vam poder assistir perquè simultàniament presentàvem El Tio de la Porra a la llibreria Samaruc d'Algemesí. Però Josep ens va informar que s'hi van aplegar una vintena de persones, algunes de les quals ja s'havien llegit el llibre, la qual cosa va propiciar un debat i una interacció amb el públic ben profitosa i engrescadora. (A la foto, d'esquerra a dreta, Llúcia Signes, bibliotecària; Quico Moragues, regidor de Cultura de Xàbia; Josep Bertomeu Moll i Mar Reus, tècnica lingüística).


Com hem dit adés. divendres vam presentar a Algemesí El Tio de la Porra. Que bé que ho vam passar a la meravellosa llibreria Samaruc d'Algemesí!!! Mentre contava el Tio de la Porra a uns xiquets encantadors i uns pares genials, Toni Cabo anava dibuixant sobre el llenç. Vam explicar d'on ve la tradició del Tio de la Porra, típica de la Safor: Gandia, Bellreguard, Oliva i Ador, principalment. Una tradició que ja comença a ser coneguda gràcies a Lletra Impresa Edicions. Done les gràcies a Enri, de la llibreria Samaruc, i també als assistents. Vam riure molt. Vam fruir més encara. Ens vam deixar portar per la imaginació i vam gaudir com autèntics infants. Perquè d'això es tracta, de no perdre mai el xiquet que tenim dins.      



diumenge, 10 d’abril del 2016

Capvespre, un "miracle" després de tants anys (crònica de la presentació a Ondara)


Capvespre es va presentar el passat 8 d'abril a la Casa de la Cultura d'Ondara. L'acte es va plantejar d'una manera original i distesa. Després de les paraules introductòries de la regidora de Cultura, Raquel Mengual Bisquert, l'escriptor i periodista Jovi Lozano-Seser va entrevistar en directe a l'autor del llibre, Josep Bertomeu Moll. 

L'argument del llibre se centra en els darrers anys del franquisme, un tema poc tractat en la nostra narrativa. Com molt bé va dir Jovi Lozano-Seser, "quan mor l'alacrà, més perillós és." 


Entre d'altres temes es va tractar el de l'estructura de la novel·la. Jovi va dir que tots els capítols constitueixen píndoles de lectura sobre aspectes i temàtiques diferents, en un ordre deliberadament alterat, no lineal. En aquest sentit, l'autor ho va justificar assegurant que volia que el seu llibre fóra com la vida mateixa, que mai no és cronològica. Un llibre, per tant, que lluita contra la tirania de la narració cronològica, on les descripcions es troben entre la línia imaginària que separa l'objectivitat de la subjectivitat.  

També es va fer esment a les referències literàries que hi ha a Capvespre. Així, es va parlar de Rayuela, de Julio Cortázar, i de Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez, per la seua estructura narrativa, i de Heminway, sobretot per l'ús de la frase curta. Josep Bertomeu Moll va reconèixer explícitament aquests models narratius.
  
El títol del llibre també va encuriosir al periodista. Capvespre és tot just aquell moment del dia que està molt a prop de la nit, un moment de desil·lusió, decadent, de fosca, d'arribada de la nit. Metafòricament, representa el decencís d'una generació que aspirava a una situació amb molt de sol però que al final va veure truncades gran part de les seues expectatives. Capvespre és, també, l'escenari o moment històric en què el franquisme agonitzava, atiava les darreres fuetades repressores amb execucions, condemnes, censura i limitacions de tota mena (polítiques, socials, culturals, morals, sexuals, etc.), fins al darrer alè d'un dictador implacable, sense concessions.     



Entre pregunta i pregunta, Josep Bertomeu Moll va confessar que aquesta no ha estat una novel·la planificada, sinó que va brollar de dins seu com una flamarada, ara fa quasi quatre dècades. Hi havia una necessitat interior de contar i moltes matinades d'insomni van ser testimoni d'aquest fet. Segurament per això els seus personatges s'impliquen i s'enfronten als fets d'una manera tan visceral. Amb els anys -hi afegí- aquest llibre ha agafat una dimensió història que no esperava. D'alguna manera, retrobar-se amb la novel·la ha estat un ajustament de comptes amb ell mateix. Per tant, ens trobem amb un punt de vista passional i no crític o científic d'aquell moment històric. 
Lozano-Seser va fer menció, a més, de l'anecdotari visual i poètic contingut en Capvespre, tot afirmant que estem davant d'una veu narrativa original i fresa, i d'un punt de vista poc habitual en la nostra narrativa. 
En definitiva, Capvespre és el testimoni d'una època, d'una lluita, d'una veu nova que esperem que ens regale fruits tan saborosos com aquests, però que no precisen tants anys per madurar, i molts menys per veure la llum editorial. 


En acabant, els assistents a l'acte es convertiren també en periodistes i feren preguntes a l'autor del llibre. S'encetà així un debat força interessant i productiu, que permeté despullar encara més l'autor d'aquesta gran novel·la que, com algú digué, té quasi la categoria de miracle.  



dissabte, 19 de març del 2016

Capvespre a la Seu Universitària d'Alacant


Continuant amb la gira de Capvespre, el passat 17 de març, estiguérem a la Seu Universitària d'Alacant. Perquè consideràvem que era important ser-hi, i que presentar un llibre en valencià a Alacant també és possible i pot resultar molt gratificant. Aquesta vegada l'encarregat de fer la presentació va ser l'escriptor alacantí Ximo Caturla, qui va parlar d'una triple presentació: d'una nova editorial (Lletra Impresa Edicions), d'un nou autor (Josep Bertomeu Moll) i d'una nova novel·la (Capvespre).
Caturla féu especial esment a la coralitat de l'obra, on els personatges són independents i, alhora, constitueixen una sola veu, i a la tècnica narrativa tan moderna de la novel·la, malgrat haver estat escrita fa quasi quatre dècades. I és que Capvespre és una obra fragmentada, discontínua, polièdrica i amb diferents punts de vista. A més, el desordre narratiu és una constant al llarg de l'obra, cosa que ens permet llegir-la amb l'ordre que vulguem, a manera de Rayuela de Cortázar. També Caturla va fer un altre paral·lelisme amb un altre clàssic en comparar el llarg monòleg del final del llibre amb l'Ulysses de James Joyce. Al lector és a qui correspon recompondre el trencaclosques que Bertomeu ha bastit. 
Caturla, com ja havia escrit Rafa Chirbes, afegia que llegir Capvespre és acabar tenint la visió de la ciutat (València) en un temps difícil, no solament centrada en la descripció d'espais concrets, com ara el llit del Túria, la Malva-rosa, l'Estació del Nord..., sinó, i sobretot, en les sensacions dels personatges, com una mena de simbiosi entre el paisatge exterior i interior. Per a Caturla tots els llibres tenen la seua banda sonora, i aquest especialment, ja que la música és un dels eixos que vertebren el llibre: Brel, Brassens, Raimon, Joan Baez... però també música clàssica i sobretot jazz, amb Coltrane o Miles Davis. Finalment Caturla llançava les preguntes: per què el títol de Capvespre i per què la imatge de la portada?
Capvespre, responia Bertomeu, és aquella hora bella i plena de misteri del dia, avantsala de la nit; una metàfora molt oportuna per a descriure la desil·lusió final que envaeix els personatges després d'haver dipositat tantes il·lusions i esperances en la creació d'un món millor on viure. La portada és un quadre de 1975 de l'artista de Dénia Lattur, que reflecteix aquells darrers anys de franquisme, a qui Bertomeu en cada presentació dóna les gràcies. L'autor explicà als assistents el procés de creació del llibre (en el 1977), el temps de letargia del llibre, que quedà guardat en un calaix després de saber que el premi on s'havia presentat havia quedat desert, i la fase de revisió els darrers anys d'un llibre, que hui és també una crònica d'un temps, d'un país. 


S'establí un diàleg entre autor i públic, aquest darrer molt encuriosit en com l'autor no havia tingut la temptació de retocar i refer el llibre, amb l'avantatge que el temps i l'experiència li havien donat. I és que Josep Bertomeu Moll, va decidir mantindre's fidel als pensaments d'aquella època i, és clar, als dels seus personatges. L'acte acabà amb la signatura d'exemplars per part de l'autor.  

dissabte, 5 de març del 2016

Un Capvespre a Ambra, la seu dels llibres de la Safor


Dijous passat va tindre lloc la presentació de Capvespre a Gandia. Jugàvem a casa, per fi! I era important que anara bé perquè és a la capital de la Safor on ha nascut Lletra Impresa Edicions. La Llibreria Ambra es va omplir de gent de gom a gom per donar suport a aquest projecte editorial —altrament dit, bogeria intransitòria— i per conèixer el primer llibre que acabem de publicar. Agraïm molt i molt la gent que ens va acompanyar en la inauguració: amics, familiars, saforíssims, sindicalistes, polítics, lectors i lectores tots. I també a Maria Bravo i les treballadores de la llibreria Ambra, per la càlida acollida que ens van brindar, amb vinet inclòs. 


Vam presentar breument l’editorial tot destacant que no tenim un gallet (“i tan pobres com som”, que deia el poeta), però que posseïm un capital valuosíssim que no té preu i que, sobretot, mou muntanyes i les converteix en petits plecs en forma de llibre de paper. La il·lusió i les ganes de fer les coses bé ens empenyen cap a aquesta bogeria preciosa que és descobrir noves veus literàries en la llengua del país, çò és, en català.


I és que la cosa va de nomenclatura, també. Cal dir les coses pel seu nom, perquè els noms no són gratuïts. Lletra impresa subratlla la seua vocació de fer llibres en paper, i de fer-los en una llengua que ens neguem a condemnar a la minorització.        
Després, van reprendre l’acte Josep Bertomeu Moll, l’autor de Capvespre, i la poeta Maria Josep Escrivà. 


Tots dos van establir una conversa interessantíssima a propòsit de la novel·la, i també de les circumstàncies vitals que han dut Josep a rescatar-la de l’oblit després de vora quaranta anys desada en un calaix. La inserció de textos llegits va engrescar el públic, sobretot amb el retrat de Vicent Andrés Estellés, la vinguda de Max Aub a València o el relat d’una marxa al Puig. Una presentació, doncs, magistralment conduïda per Maria Josep, qui va fer parlar Josep més del (seu) compte, que ho va fer magníficament bé. I també el públic que hi va intervenir de manera entusiasta i emocionada, en una nit que va ser entranyable, màgica, inoblidable, i que comença a afaiçonar Capvespre com una novel·la revelació, després de quatre dècades d’absència. 


divendres, 26 de febrer del 2016

Presentació de "Capvespre" a València


Ahir vam fer la segona presentació de Lletra Impresa Edicions i del primer llibre que hem publicat, Capvespre de Josep Bertomeu Moll, després de fer-ho a Dénia, ciutat natal de l’autor. I és que era del tot imprescindible presentar-la a València perquè la novel·la hi està ambientada, concretament a la València de les acaballes del franquisme en què els personatges tot just comencen a forjar-se com a adults. La lluita política, el descobriment de l’amor –i del sexe–, la il·lusió per una vida millor, la fascinació per la literatura, la música, el cinema, etc., constitueixen les constants vitals d’uns joves que mostren moltes conviccions però també molts dubtes.

D’ella havia escrit Rafael Chirbes en una carta dirigida a l’amic Josep Bertomeu (i que també s’inclou al llibre): «Crec que les descripcions de la ciutat [València] són de les més belles que he llegit mai: n’he conegut la brutícia, els camins plens de fang del Cabanyal i Natzaret, aquella pols blanca.» Afig, també, «crec que el teu llibre constitueix també la novel·la contemporània de València que almenys jo trobe a faltar. Gràcies per dur-me totes aquestes coses. Li desitge el millor al llibre, que em sembla fonamental per a entendre la formació de la classe intel·lectual i política del país.»

Després d’explicar un poc el com i el perquè del naixement de Lletra Impresa, l’escriptor i editor Gustau Muñoz s’encarregà de presentar l’autor, Josep Bertomeu Moll –un home que sempre ha viscut la seua vida a través de la literatura: llibreter durant 31 anys, bibliotecari, crític literari, lector voraç i, ara, també novel·lista– i parlar-nos de Capvespre i també de l’ambient que s’hi retrata i que ell va viure de primera mà. Tenint en compte que la primera versió va ser escrita en 1977, després guardada en un calaix per la frustració de no haver guanyat un premi i revisada posteriorment, Muñoz la catalogava de «gran reserva.»

 


Una cinquantena de persones van acudir a la Llibreria 3i4, referent indiscutible de la literatura en català. L’acte va ser molt emotiu, ple d’anècdotes vitals i literàries al voltant de la novel·la i del seu creador. I és que ahir Gustau Muñoz i Josep Bertomeu tornaven a ser aquells joves que militaven en el Partit Comunista i estaven delerosos de lectures, de música, de coneixences, de grans canvis... de vida! Era emocionant veure com l’amistat entre ambdós no s'ha ressentit en absolut, malgrat les envestides del temps, i això es notava en les mirades, les paraules i els gestos que es van dedicar al llarg de la vetllada.


L'acte finalitzà amb un discurs breu de Josep Bertomeu Moll, que sobretot tenia paraules d'agraïment: per a Gustau Muñoz per l'amistat i per la presentació, per a Rafael Chirbes a qui ha dedicat el llibre a canvi de les seues generoses paraules, per al pintor de Dénia Lattur per posar imatge a la portada del llibre, per a Maria Josep Escrivà que l'animà a revisar i reescriure la seua obra anys enrere, als editors per haver confiat en el seu llibre, als amics que havien vingut a la presentació...