Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mário de Sá-Carneiro. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mário de Sá-Carneiro. Mostrar tots els missatges

dimarts, 9 d’octubre del 2018

PREMI LIBERISLIBER DE POESIA PER A LLETRA IMPRESA


Aquest cap de setmana passat els editors de Lletra Impresa Edicions, Mercè Climent i Juli Capilla, van ser guardonats a Besalú (Girona) amb el Premi Liberisliber Lira de poesia per la publicació de Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa, de Mário de Sá-Carneiro, obra traduïda per Vicent Berenguer. El jurat, format per Júlia Ferrer i Miquel-Lluís Muntané, va valorar el fet que es tractés de la primera traducció en llengua catalana de la poesia completa de Mário de Sá-Carneiro, íntim amic de Fernando Pessoa, tots dos puntals del modernisme portuguès de primeries del segle XX i de gran influència a Europa i en la literatura universal. A més a més, el llibre aplega una selecció de la correspondència que van mantenir Mário de Sá-Carneiro i Fernando Pessoa en què donen compte de les seues vel·leïtats literàries tot just en el moment en què a París esclaten els moviments d’avantguarda. Sá-Carneiro n’és testimoni directe, de París estant, i li ho conta per correspondència al seu amic Fernando Pessoa, que resideix a Lisboa. Quatre anys intensíssims de cartes creuades en què es forgen els heterònims de l’autor de Mensagem, impulsats o provocats en bona mesura pel visionari Sá-Carneiro, un poeta excepcional que portà les seues dèries literàries i els seus complexos i inestabilitat psicològica fins a l’extrem de truncar sobtadament la seua vida amb només 26 anys.   


Els flamants Premis Liberisliber 2018 es van lliurar en una gala d’editors i autors vinculats a un total de 63 editorials independents vingudes majoritàriament de Catalunya, però també de València, Madrid, Saragossa, Sevilla i Santander. La Fira Liberisliber està dirigida per l’historiador de l’art Miquel-Àngel Codes i està formada per un ampli equip de col·laboradors. 

Els altres premis Liberisliber van quedar de la manera següent: el de Narrativa va recaure en Els desposseïts, d’Ursula K. Le Guin, publicat per Raig Verd Editorial, traduït per Blanca Busquets Figueras. El Premi Liberisliber Pensa (no ficció) per a Indi visible, editat per Raig Verd Editorial l’autora del qual és Gemma Gorga. El Premi Liberisliber Xic Textus (infantil i juvenil amb prevalença de text) per a El fil invisible de la natura, editat per Libros del Zorro Rojo, de Gianumberto Accinelli (autor) i Helena Aguilà Ruzola (traducció). I el Premi Liberisliber Xic Imago (infantil i juvenil amb prevalença d'imatge) per a El principi de tot, editat per Editorial Comanegra, Manuel de Pedrolo (autor) i Pep Boatella (il·lustració).

dijous, 26 d’octubre del 2017

Entrevista a Vicent Berenguer, traductor del llibre "Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa" de Mário de Sá-Carneiro


La periodista Puri Naya entrevista per a TeleSafor a Vicent Berenguer, traductor del llibre Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa de Mário de Sá-Carneiro. Aquesta vesprada a les 20 h el presentem a la llibreria Ambra de Gandia, amb un presentador d'excepció, el poeta Josep Piera. 

dimecres, 25 d’octubre del 2017

L’última il·lusió fou trencar tots els espills


L’anomenat modernisme d’avantguarda portuguès, contemporani de les tendències afins als països europeus de cultura, té com a figura carismàtica -i complexa- Fernando Pessoa. I el seu company de ploma Mário de Sá-Carneiro vindria a ser l’emblema del poeta genial i turmentat, excèntric, suïcidat als 26 anys. Pertanyent a l’anomenada Generació d’Orpheu, la mítica revista, la seva fama i “canonització” és posterior a la seva mort. Per primer cop tenim en català, en gustosa variant valenciana, gràcies a Vicent Berenguer, la poesia completa (bilingüe) i un complement d’alt interès, una selecció de la correspondència entre els dos poetes, a més d’uns retrats i facsímils.

De fet podríem dir que el tema de la poesia de Sá-Carneiro és ell mateix: autor megalòman i narcisista, ja des dels primers reculls, on encara empra formes tradicionals -amb gran traça i musicalitat, per cert-, es pot observar com exalta contínuament les seves il·lusions, rabejant-se en els fracassos i frustracions, en climes de vehemència verbal presidits per l’angoixa. Ho prova tot, luxuriós, i tan sols obté el tedi. Va viure el seu trastorn de personalitat com una mena de sacrament, se sabia tocat pels déus. Hi havia una mica de fatalitat, de predestinació en la seva vida, i els cops de geni són ben patents en la poesia. S’intueix també en la seva figura un absolut menyspreu pels que ell considerava “capats moralment”, pels “benpensants” i els covards incapaços d’anar més enllà de la seva bombolla de protecció.


Un encert de Berenguer en la seva versió és limitar-se a la literalitat, perquè el portuguès és una llengua veïna que podem seguir força bé sense grans coneixements, de manera que la traducció valenciana ens ajuda a completar sovint el sentit d’un mot escàpol. Per il·lustrar-ho, vegem què fa amb una quarteta com: “Num ímpetu difuso de quebranto, / tudo encetei e nada possuí... / Hoje, de mim, só resta o desencanto / das coisas que beijei mas nâo vivi...”; “En un impuls difús de fadament, / tot ho he encetat i res no he posseït. / Avui, de mi, sols queda el desencant / de les coses besades que no visquí...” Si hagués volgut ser fidel a l’esquema de rimes, mirant de no trair el sentit, hauria pogut escriure: “En un impuls difús de fadament, / tot ho he encetat i mai res no he tingut. / Avui, de mi, sols queda el desencant / de tot allò besat pr’ò no viscut”. Són opcions. Quan Sá-Carneiro diu: “No soc jo ni soc cap Altre. / Soc un afer intermedi”, per ventura no hi sentim Pessoa? 

Ressenya de Víctor Obiols
publicada en el suplement Llegim
del periòdic ARA, 14/10/2017

dimarts, 17 d’octubre del 2017

Josep Palomero ressenya el llibre "Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa" de Mário de Sá-Carneiro


El prestigiós lingüista i escriptor Josep Palomero va publicar diumenge passat al diari Mediterráneo de Castelló una ressenya sobre el llibre Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa, traduït per Vicent Berenguer. Li agraïm l'atenció i les seues amabilíssimes paraules. El llibre s'ho mereix; i, sobretot, s'ho té ben guanyat Vicent Berenguer, que ha fet un treball meticulós, rigorossíssim i impecable. Moltíssimes gràcies, Josep!

dimarts, 5 de setembre del 2017

Es publica, per primera vegada en català, la poesia completa de Mário de Sá-Carneiro, el gran amic de Fernando Pessoa


Acabem de treure a la llum la poesia completa i una selecció de 33 cartes que l’escriptor portuguès Mário de Sá-Carneiro va enviar a Fernando Pessoa, entre els anys 1912 i 1916, tot just abans de la mort per suïcidi del primer. I ho hem fet per primera vegada en català, de la mà del prestigiós poeta, traductor i especialista en literatura portuguesa i gallega, Vicent Berenguer. Fins al moment, ben poca cosa s’havia traduït al català de l’obra poètica de Mário de Sá-Carneiro, llevat d’algun poema solt en alguna antologia o revista. I això que es tracta d’un dels autors portuguesos més influents del segle xx, juntament amb Fernando Pessoa, fundadors de la revista Orpheu, introductors del modernisme en Portugal i capdavanters pel que fa a la renovació de la literatura portuguesa i europea.  
L’obra poètica, que apareix en una edició bilingüe portuguès-català, ve completada amb una selecció de la correspondència que Sá-Carneiro va mantenir els darrers anys de la seua vida amb el seu íntim amic Fernando Pessoa, sens dubte el major exponent de la poesia portuguesa contemporània.      
La poesia i les cartes de Mário de Sá-Carneiro donen compte de les vel·leïtats de l’escriptor, de les crisis psicològiques i dels trastorns de la seua personalitat, que tant van influir en l’aparició posterior dels heterònims de Pessoa. Són també un testimoni directe de l’ambient artístic i literari que va conèixer de primera mà a París, en l’època d’efervescència dels avantguardistes: Picasso, Mallarmé, Picabia, Santa-Rita, Almada Negreiros, etc., amb qui Sá-Carneiro va tractar a diari, i del seu difícil encaix en la seua ciutat de naixença, Lisboa.
La impressió del seu pas per Barcelona és també interessantíssima, com també ho és el període en què viu a Lisboa, lliurat completament a la seua obra poètica i al projecte de la famosa revista Orpheu, de tanta projecció entre els escriptors i artistes portuguesos i europeus.
Ara que ja s’ha complert el centenari de la seua mort, aquesta edició bilingüe portuguès-català de tota la poesia de Mário de Sá-Carneiro, així com la selecció de les seues cartes, constitueix una oportunitat impagable per a conèixer una de les veus més autoritzades i influents de la literatura portuguesa del segle xx.                 
La primera presentació del llibre tindrà lloc el proper 10 de setembre a Barcelona, a les 13.00 h, dins dels actes previstos en la Setmana del Llibre en Català.

diumenge, 3 de setembre del 2017

Mário de Sá-Carneiro: Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa.


DADES BÀSIQUES DEL LLIBRE:
  • Títol: Obra poètica. Correspondència amb Fernando Pessoa 
  • Autor: Mário de Sá-Carneiro 
  • Traductor: Vicent Berenguer
  • Editorial: Lletra Impresa Edicions
  • Col·lecció: “Rara avis”, núm. 3 
  • Llengua: valencià/català
  • 1a edició: setembre 2017
  • Pàgines: 310 p. 
  • Format: 22,5 x 16 cm
  • Enquadernació: Rústica amb solapes 
  • PVP: 16,50 €
  • ISBN: 978-84-946810-6-6
  • IBIC: BJ (diaris, cartes i diaris de navegació) , DCF (poesia de poetes individuals)
  • Altres dades d’interès: El llibre compta amb el suport de la Direção-Geral do Livro, dos Archivos e das Bibliotecas de Portugal.

SINOPSI

    Aquest llibre reuneix la primera traducció al català de l’obra poètica completa de Mário de Sá-Carneiro, un dels autors portuguesos més influents del segle XX, a més d’una àmplia selecció de la correspondència amb el seu íntim amic Fernando Pessoa, sens dubte el major exponent de la poesia portuguesa contemporània.
    La poesia i les cartes de Mário de Sá-Carneiro donen compte de les vel·leïtats de l’escriptor, de les crisis psicològiques i dels trastorns de la seua personalitat, que tant van influir en l’aparició posterior dels heterònims de Pessoa. Són també un testimoni directe de l’ambient artístic i literari que va conèixer de primera mà a París, en l’època d’efervescència dels avantguardistes: Picasso, Mallarmé, Picabia, etc., amb qui Sá-Carneiro va tractar a diari.
    La impressió del seu pas per Barcelona és també interessantíssima, com també ho és el període en què viu a Lisboa, lliurat completament a la seua obra poètica i al projecte de la famosa revista Orpheu, de tanta projecció entre els escriptors i artistes portuguesos i europeus.
    Ara que ja s’ha complert el centenari de la seua mort, aquesta edició bilingüe portuguès-català de tota la poesia de Mário de Sá-Carneiro, així com la selecció de les seues cartes, constitueix una oportunitat impagable per a conèixer una de les veus més autoritzades i influents de la literatura portuguesa del segle XX.

    AUTOR

    Mário de Sá-Carneiro (Lisboa, 1890 – París, 1916) va ser, juntament amb Fernando Pessoa, un dels majors exponents del Modernisme portuguès i un dels més famosos membres de l’anomenada “Generació d’Orpheu”. Introductor d’una manera de fer poesia diferent, molt lligada als corrents avantguardistes europeus, va deixar una empremta insondable en la poesia portuguesa i europea del segle XX.
    Es va iniciar en la poesia amb dotze anys. Als quinze ja traduïa Victor Hugo. Amb setze, Goethe i Schiller. El 1911, amb dinou anys, es va mudar a Coïmbra, on va conèixer Fernando Pessoa, qui l’introdueix en els cercles del Modernisme. Desil·lusionat amb l’ambient de Coïmbra, es trasllada a París, amb la intenció de prosseguir els seus estudis a la Sorbonne, però aviat els abandona per dedicar-se a una vida bohèmia. No adaptat socialment i psicològica, es lliura a aquest ambient de vida en llibertat, a partir del qual compon bona part de la seua obra.
    Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, torna a Lisboa i, juntament amb Fernando Pessoa i José de Almada-Negreiros, funden la revista literària Orpheu, un veritable escàndol literari en la seua època que, amb només dos números publicats, està considerada una de les fites de la literatura portuguesa, impulsora de la seua renovació i modernització i vehicle introductor del Modernisme en Portugal.
    Al juliol de 1915, Mário de Sá-Carneiro torna a París i entra en una crisi personal permanent. Escriu a Pessoa cartes d’una creixent angoixa, en les quals es veu tant la progressiva decadència d’un home perdut en el “laberint del seu propi jo” com l’evolució i maduració de la seua escriptura. Decebut per la distància entre la seua vida real i la que imaginava, el 26 d’abril de 1916 decideix suïcidar-se a l’Hôtel de Nice, Montmartre, mitjançant la ingestió de cinc flascons d’arseniat d’estricnina, i en presència del seu amic José de Araújo. Tenia només vint-i-sis anys.      

    TRADUCTOR

    Vicent Berenguer i Micó (Banyeres de Mariola, 1955) és poeta, traductor i editor. Reconegut agitador cultural, el 1986 va crear la col·lecció de poesia «Edicions de la Guerra», integrada posteriorment (1997) en l’Editorial Denes. Ha col·laborat en les revistes literàries Canelobre, Daina, El Temps, La Rella, Reduccions i Caràcters. S’ha especialitzat en la traducció d’autors portuguesos i gallecs, tant de poetes com de narradors, com ara Eugénio de Andrade, Jorge Sousa Braga i Rubem Fonseca, entre altres.

    Com a poeta es caracteritza per «narrar la quotidianitat, tot trencant-la amb imatges plenes d’intensitat, preses de la realitat exterior però profundament subjectivades». Ha estat seleccionat en diverses antologies: Camp de mines. Poesia catalana del País Valencià 1980-1990 (València, 1991), Bengales en la fosca. Antologia de la poesia valenciana del segle xx (Alzira, 1997) i Tenebra blanca. Antologia del poema en prosa en la literatura catalana contemporània (Barcelona, 2001).