diumenge, 1 de juliol de 2018

"Rafael Chirbes, en valencià", ressenya de l'escriptor Joaquim Espinós en el periòdic Información a propòsit de la primera traducció al valencià d'una obra de Rafael Chirbe: La bona lletra.


dilluns, 25 de juny de 2018

Per una estàtua de la Delicada a Gandia

A la novel·la juvenil La Delicada de Gandia, Vicenta Llorca, la seua autora, reivindica la creació d'una estàtua d'aquest personatge llegendari. 
Ara, amb la vostra ajuda, la ficció pot esdevenir realitat. Únicament heu de prémer l'enllaç i votar per la proposta #35. 


dilluns, 11 de juny de 2018

Presentació de “La presó del cel”, de Joaquim Espinós, a Petrer


Hi intervindran:
Vicent Brotons i l’autor del llibre, Joaquim Espinós
Lloc: L’Ateneu (passeig de l’Esplanada, 9) Petrer
12 de juny, dimarts, a les 20.00 h


Amb La presó del cel, l’escriptor i professor de la Universitat d’Alacant Joaquim Espinós tanca la seua trilogia sobre el segle xx viscut als pobles del País Valencià. Una trilogia magnífica integrada per Ombres en el riu (1995), Material fotogràfic (2015) i ara La presó del cel, que publiquem a l’editorial Lletra Impresa Edicions.
La presó del cel és una novel·la que parla de la postguerra en un poble valencià del sud, un poble qualsevol. Però no és una novel·la més sobre aquest període tan novel·lat i dut moltes vegades a la gran pantalla. I és que els seus protagonistes són un capellà —el pare Lluís— d’idees progressistes, que lluita per canviar l’ordre de les coses, i tres xiques que són injustament repressaliades pel franquisme. Amb ells conviuen una galeria de personatges de gran vivesa i profunditat humana, que conformen un emotiu testimoni de la vida d’aquells difícils anys. Una visió, doncs, diferent dels anys de la postguerra. Original, curiosa i, sobretot, molt acurada i ben escrita.


dimecres, 23 de maig de 2018

Gustau Muñoz parla de Gandia, Capital Literària

Safor literària

Han aparegut dos volums enciclopèdics sobre la literatura de la Safor, la comarca -i no és cap exageració dir-ho- “més literària”, juntament amb la Ribera Alta i Baixa, del País Valencià. Amb el títol Gandia, capital literària, el primer volum, a cura de Josep Piera i Juli Capilla, revisa la història de les lletres en aquest espai excepcional, sota el rètol: Des de l’edat mitjana fins al present. El segon volum, a cura de Juli Capilla i Mercè Climent, es presenta (en el subtítol) com una Antologia de textos actuals de la Safor-Valldigna, on hi trobareu una petita mostra de la producció de les desenes d’autors i autores saforencs en actiu. Alguns tan coneguts com Francisco Brines, Josep Piera o Joan Navarro, i altres més ignots, o no tan coneguts.
Una bona tria, que permet fer descobertes o redescobrir alguns noms que teníem una mica desdibuixats. Impressiona, realment, l’àmplia gamma d’escriptors valuosos que pot exhibir la Safor-Valldigna. Tot un món, tota una literatura s’arrecera en aquest espai, tan ubèrrim i meravellós -entre les altes muntanyes, l’horta i la marjal i la mar- com carregat d’història. I ací poseu els noms que vulgueu: Ausiàs March, Martorell, Jordi de Sant Jordi, els Borja (en aquest cas, Sant Francesc)... 
Però la collita d’autors actuals -a més dels ja esmentats-, la llarga llista que inclou Ferran Garcia-Oliver, Enric Sòria, Ignasi Mora, Maria Josep Escrivà, Encarna Sant-Celoni, Teresa Pascual, Rafa Gomar, Francesc Calafat, Christelle Enguix, Àngels Gregori, Àngels Moreno... tants i tants autors i autores admirats, revela una exuberància que realment fa pensar. ¿Com i per què, d’on ve aquesta saba literària tan poderosa, capaç de superar sequeres, parèntesis llargs, guerres i opressió, i rebrotar amb força? Perquè la immensa majoria dels escriptors saforencs ho són en la nostra estimada i maltractada, vexada i discriminada, llengua. I si alguns, pocs, escriuen en castellà, com Paco Brines, per raons que podem entendre, doncs no passa res. Són també autors nostres, si no van en contra nostra. Una qüestió esvarosa, ja ho sé, que algun dia caldria descabdellar amb cura, amb tots els matisos i distincions del cas. Perquè Juan Gil-Albert o Rafael Chirbes són autors nostres, però ja no tant aquells que han anat directament i amb males arts contra la llengua i la cultura discriminades, i els seus defensors, siga des de Las Provinciasen èpoques molt dures o, ara mateix, proposant eliminar l’autonomia cultural i educativa (si més no) i volent extirpar l’ensenyament en valencià... per a rematar-lo i rematar-nos.
 El tret més característic de l’escena literària a la Safor és la diversitat i la qualitat. També, la consciència de formar part d’una gran tradició. I, especialment, l’orgull d’haver aportat molt a la literatura del País Valencià, a més d’apostar per una consciència unitària ferma que la projecta més enllà, i li ha permès -amb tota naturalitat- fer-se un lloc de privilegi al si de la cultura catalana en general. Diguem-ho clar: la Safor ha estat un dels eixos fonamentals en el miracle de la salvació i la represa de la llengua literària a partir dels anys seixanta del segle XX.
Aquest és un llibre important. Una aportació substancial que va molt més enllà de la celebració comarcal, que havia pres com a pretext la Capitalitat Cultural de Gandia durant 2017-2018. Els estudis del primer volum, que segueixen la petjada històrica, i expliquen la trajectòria literària en el seu context entre el Segle d’Or i la guerra civil, són absolutament fonamentals i absorbents. Josep Piera, que obre aquesta part, acota molt bé “la creació d’un espai literari” i situa històricament l’origen i l’evolució d’una tradició impressionant. Per cert que Piera, tot un símbol ja a hores d’ara de perseverança i ambició cultural, acaba de publicar un llibre  fantàstic: El llibre daurat. La història de la paella com no s’havia contat mai(Pòrtic), que certifica de nou, si encara calia, la professionalitat de Piera i la qualitat de la seua prosa. La història i la significació cultural de la paella més enllà de tòpics i folklore, un gran tema! Per què no? Al costat de Piera, hi ha aportacions significatives d’Ignasi Mora, Santiago La Parra, Isabel Canet, Lluís Miret, Alexandre Bataller, José Figueres i Gabriel Garcia Frasquet.
La segona part, que repassa les diverses variants de la literatura actual a la Safor-Valldigna -de la novel·la i la poesia a l’assaig, el teatre o la literatura infantil i juvenil-, demostra que l’autoconsciència cultural saforenca assoleix nivells exigents i qualitativament elevats. Un estol d’autors i crítics  – Francesc Calafat, Josep Lluís Roig, Àngels Gregori, Rafa Gomar, Josep Gonga, Lourdes Boïgues, Enric Sòria- desgranen raons i informacions que acaben d’arrodonir el quadre, el fresc, d’una literatura comarcal que ha esdevingut motor insubstituïble de la nostra cultura nacional.
Els dos volums han estat publicats per Lletra Impresa, l’editorial impulsada per Juli Capilla i Mercè Climent. Amb el suport i el patrocini d’institucions i organismes com l’Ajuntament de Gandia i el CEIC Alfons el Vell i la col·laboració de Saforíssims -l’associació d’autors i escriptors i portal web que anima la vida literària saforenca-, Lletra Impresa ha aconseguit un producte de qualitat, editat de manera pulcra i eficaç. Amb dades, informacions, crònica, il·lustracions i arguments ben elaborats, amb els autors escaients i la intervenció compromesa dels editors, aquesta és una obra que es fa llegir -i això és molt!- i que perdurarà.
Res d’un llibrot il·legible i per cobrir l’expedient, d’un producte “local”, editat de manera benintencionada però maldestra. Al contrari, una edició acurada que qualsevol persona atenta a la literatura, i la vida cultural en general, del nostre País hauria de llegir i consultar. Imprescindible per a desentranyar aquest “misteri” que continua sent la fecunditat literària d’una comarca, d’un espai, d’un territori, que configura avui, en més d’un sentit, el cor del País.
El País s’enriqueix com més vida i més activitat hi ha als seus diversos components, als pobles i comarques, viles i ciutats. La Safor compleix amb escreix, i hauria de servir d’esperó i exemple, per anar conjuntament més enllà. A l’Ajuntament que ha donat suport a una iniciativa com aquesta i a l’editorial que l’ha fet possible se’ls ha de reconèixer l’esforç, l’encert.

dijous, 19 d’abril de 2018

Lletra Impresa Edicions a l'especial Sant Jordi del setmanari El Temps

Aquesta setmana el setmanari El Temps inclou un especial Sant Jordi dedicat a les editorials petites i també a Manuel de Pedrolo i Maria Aurèlia Capmany. Excel·lent l'article del periodista i escriptor Xavier Aliaga sobre les petites editorials. No us el perdeu!


dimarts, 3 d’abril de 2018

A cavall entre la memòria històrica i la psicologia rural



Ressenya de Lluís Alpera sobre la darrera novel·la de Joaquim Espinós, La presó del cel (Lletra Impresa, 2017) publicada en el suplement cultural "Postdata" del diari Levante.

dimarts, 13 de març de 2018

La presó del cel arriba a Cocentaina

Presentació de “La presó del cel”, de Joaquim Espinós, a Cocentaina (15 de març, dijous, a les 20.00 h, a la Biblioteca de Cocentaina, Pla de la Font, 10)


Hi intervindran:
Joan Benesiu, escriptor, i Joaquim Espinós, autor de la novel·la.

Amb La presó del cel, l’escriptor i professor de la Universitat d’Alacant Joaquim Espinós tanca la seua trilogia sobre el segle xx viscut als pobles del País Valencià. Una trilogia magnífica integrada per Ombres en el riu (1995), Material fotogràfic (2015) i ara La presó del cel, que publiquem a l’editorial Lletra Impresa Edicions.

La presó del cel és una novel·la que parla de la postguerra en un poble valencià del sud, un poble qualsevol. Però no és una novel·la més sobre aquest període tan novel·lat i dut moltes vegades a la gran pantalla. I és que els seus protagonistes són un capellà —el pare Lluís— d’idees progressistes, que lluita per canviar l’ordre de les coses, i tres xiques que són injustament repressaliades pel franquisme. Amb ells conviuen una galeria de personatges de gran vivesa i profunditat humana, que conformen un emotiu testimoni de la vida d’aquells difícils anys. Una visió, doncs, diferent dels anys de la postguerra. Original, curiosa i, sobretot, molt acurada i ben escrita.


dimarts, 27 de febrer de 2018

ESPECIAL DE RAFAEL CHIRBES A TELE SAFOR

Tele Safor ha dedicat aquesta setmana un especial a Rafael Chirbes, amb motiu de la primera traducció al valencià d'una de les seues novel·les: La bona lletra. Al vídeo es pot veure les entrevistes que la periodista Puri Naya ha fet a Juli Capilla, editor de Lletra Impresa, a Carles Mulet, traductor del llibre i a Manolo Micó, director de la Fundació Rafael Chirbes.

 

dilluns, 12 de febrer de 2018

Rafael Chirbes, per fi en valencià


L’editorial Lletra Impresa Edicions, en col·laboració amb la Fundació Rafael Chirbes, acaba de traure la primera traducció al valencià d’una obra de Rafael Chirbes, Premi Nacional de la Crítica en dues ocasions, el 2007 per Crematorio, i el 2013 per En la orilla. Es tracta de La bona lletra, publicada originalment en castellà per Anagrama, el 1992. La traducció ha estat a càrrec de l’escriptor i crític literari Carles Mulet i compta amb un pròleg del també escriptor i periodista Alfons Cervera.

En paraules dels editors, Juli Capilla i Mercè Climent, «es tracta d’una traducció exquisida i molt pertinent, que posa Chirbes a disposició del públic valencià en la llengua natural en què hauria escrit si les circumstàncies vitals i històriques que va viure l’autor hagueren estat més favorables». De fet, Chirbes va defensar sempre el valencià, la unitat i la dignificació de la llengua pròpia i es lamentava no haver pogut expressar-se literàriament amb ella, com ho corroboren aquestes declaracions al seu amic i company generacional, el també escriptor Josep Bertomeu Moll, en una entrevista –la darrera que va concedir en vida– publicada a la revista L’Espill: «La meua llengua familiar és el valencià, però no sé escriure’l. Com a tanta gent de la nostra generació, a mi ningú no em va proporcionar cap llibre en valencià durant la primera infància. Més bé fou al contrari. A l’escola teníem prohibit parlar-lo. Hem estat una generació analfabeta en llengua materna.»

La bona lletra narra en primera persona les peripècies vitals d’una família humil de republicans vençuts, al llarg dels anys difícils de la dictadura franquista. Anna, la protagonista del relat decideix, al tram final de la vida, trencar el silenci i fer un exercici de memòria, confessional, per contar al fill la seua llarga i inútil lluita per sobreviure.

La bona lletra conforma, juntament amb Mimoun, el primer bloc de l’obra chirbesiana, unes narracions que, en opinió de l’autor, són «més nouvelles que novel·les», cosa que li va permetre «un treball més polit, d’orfebreria».


Rafael Chirbes Magraner va nàixer a Tavernes de la Valldigna el 27 de juny de 1949 i va morir a Beniarbeig el 15 d’agost de 2015. La seua trajectòria de formació i professional, però, la va desenvolupar majoritàriament fora de València: a Madrid, el Marroc, París, Barcelona, A Coruña i Extremadura. L’any 2000 va tornar a València i es va instal·lar definitivament a Beniarbeig, molt prop de Dénia.

En un principi, Chirbes es va dedicar a la crítica literària i a altres activitats periodístiques, com ara a fer ressenyes gastronòmiques i articles per a la revista Sobremesa, i als reportatges de viatges. La seua primera novel·la, Mimoun (1988), va resultar finalista del Premi Herralde, i La larga marcha (1996) va ser guardonada a Alemanya amb el Premi SWR-Bestenliste. Amb aquesta novel·la va iniciar una trilogia sobre la societat espanyola que abraça des de la postguerra fins a la Transició i es completa amb La caída de Madrid (2000) i Los viejos amigos (2003). Va guanyar en dues ocasions el Premi Nacional de la Crítica, els anys 2007 i 2013, per Crematorio (2006) i En la orilla (2012), respectivament. Paris-Austerlitz és la seua darrera novel·la, publicada pòstumament el 2016.

divendres, 9 de febrer de 2018

Contacontes i taller infantil sobre “La Delicada de Gandia”, de Vicenta Llorca i Manola Roig



Aquest diumenge arriba La Delicada de Gandia a la Vall de Gallinera. Serà a Benirrama, a la Vall de Gallinera, a les 11.30h, i les artífexs d’aquest conte meravellós, Vicenta Llorca i Manola Roig, ens oferiran un contacontes i un taller infantil. Serà en el marc del Mercat de la Foradà, amb tot d’activitats programades per la Unió Cultural d’Amics de la Vall de Gallinera i de l’Ajuntament de la Vall de Gallinera. 

La Delicada de Gandia és una obra adreçada no només a la xicalla sinó als lectors de qualsevol edat. I és que l’escriptora i dona compromesa i de cultura Vicenta Llorca, juntament amb l’artista Manola Roig, han confeccionat una història magnífica sobre el mític i llegendari personatge de la Delicada de Gandia.
 
L’edició del llibre compta amb el suport de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Gandia.

dimarts, 6 de febrer de 2018

Presentació de “La presó del cel”, de Joaquim Espinós, a Alacant (8 de febrer, dijous, a les 20.00 h, a la llibreria 80 Mundos)


Hi intervindran:
Victòria Cremades, professora i escriptora
Joaquim Espinós, autor del llibre

Amb La presó del cel, l’escriptor i professor de la Universitat d’Alacant Joaquim Espinós tanca la seua trilogia sobre el segle xx viscut als pobles del País Valencià. Una trilogia magnífica integrada per Ombres en el riu (1995), Material fotogràfic (2015) i ara La presó del cel, que publiquem a l’editorial Lletra Impresa Edicions.
La presó del cel és una novel·la que parla de la postguerra en un poble valencià del sud, un poble qualsevol. Però no és una novel·la més sobre aquest període tan novel·lat i dut moltes vegades a la gran pantalla. I és que els seus protagonistes són un capellà —el pare Lluís— d’idees progressistes, que lluita per canviar l’ordre de les coses, i tres xiques que són injustament repressaliades pel franquisme. Amb ells conviuen una galeria de personatges de gran vivesa i profunditat humana, que conformen un emotiu testimoni de la vida d’aquells difícils anys. Una visió, doncs, diferent dels anys de la postguerra. Original, curiosa i, sobretot, molt acurada i ben escrita.
8 de febrer, dijous, a les 20.00 h, a la llibreria 80 Mundos d’Alacant (Av. del General Marvá, 14)

dilluns, 22 de gener de 2018

Mário de Sá-Carneiro arriba a València

Presentació ‘Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa’ de Mário de Sá-Carneiro 

La presentació del llibre tindrà lloc el proper 25 de gener a la Llibreria Fan Set de València, a les 19.00 h, i comptarà amb la presència de Joan Navarro, escriptor, i de l’autor de la traducció, Vicent Berenguer.

L’editorial valenciana Lletra Impresa Edicions acaba de treure a la llum la poesia completa i una selecció de 33 cartes que l’escriptor portuguès Mário de Sá-Carneiro va enviar a Fernando Pessoa, entre els anys 1912 i 1916, tot just abans de la mort per suïcidi del primer. I ho han fet per primera vegada en català, de la mà del prestigiós poeta, traductor i especialista en literatura portuguesa i gallega, Vicent Berenguer. Fins al moment, ben poca cosa s’havia traduït al català de l’obra poètica de Mário de Sá-Carneiro, llevat d’algun poema solt en alguna antologia o revista. I això que es tracta d’un dels autors portuguesos més influents del segle xx, juntament amb Fernando Pessoa, fundadors tots dos de la revista Orpheu, introductors del modernisme en Portugal i capdavanters pel que fa a la renovació de la literatura portuguesa i europea.   

diumenge, 21 de gener de 2018

Mário de Sá-Carneiro, per Enric Sòria

Excel·lent crítica d'Enric Sòria al suplement "Posdata" del diari Levante-emv sobre el llibre Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa, traduït magistralment per Vicent Berenguer. Llegiu-la, per favor, és magnífica.



dimarts, 9 de gener de 2018

ELS MÉS VENUTS DE 2017

Ens encanten les llistes! És per això que volem publicar la llista dels 5 llibres més venuts en 2017. Finalment han estat 6 perquè Joan Miró i La Bruixa Xocolata han empatat. 
Enhorabona a tot(e)s, autor(e)s i il·lustrador(e)s, i gràcies per la vostra implicació!

dilluns, 8 de gener de 2018

"La presó del cel" a Benilloba

Presentació de “La presó del cel”, de Joaquim Espinós, a Benilloba (13 de gener, dissabte, a les 20.00 h, a l’Aula Universitària. Cal metge)

Hi intervindran:
Anna Dèlia Gisbert, alcaldessa de Benilloba
Josep Cortés, professor
Joaquim Espinós, autor

Amb La presó del cel, l’escriptor i professor de la Universitat d’Alacant Joaquim Espinós tanca la seua trilogia sobre el segle xx viscut als pobles del País Valencià. Una trilogia magnífica integrada per Ombres en el riu (1995), Material fotogràfic (2015) i ara La presó del cel, que publiquem a l’editorial Lletra Impresa Edicions.

La presó del cel és una novel·la que parla de la postguerra en un poble valencià del sud, un poble qualsevol. Però no és una novel·la més sobre aquest període tan novel·lat i dut moltes vegades a la gran pantalla. I és que els seus protagonistes són un capellà —el pare Lluís— d’idees progressistes, que lluita per canviar l’ordre de les coses, i tres xiques que són injustament repressaliades pel franquisme. Amb ells conviuen una galeria de personatges de gran vivesa i profunditat humana, que conformen un emotiu testimoni de la vida d’aquells difícils anys. Una visió, doncs, diferent dels anys de la postguerra. Original, curiosa i, sobretot, molt acurada i ben escrita.

dimarts, 26 de desembre de 2017

Contacontes i taller d’il·lustració de “La Bruixa Xocolata” a la llibreria Detroit d’Alcoi (28 de desembre, dijous, a les 12.00 h)

És el primer número d’una nova col·lecció de Lletra Impresa Edicions per a xiquets i xiquetes. Es diu La Bruixa Xocolata i l’han fet dos autors d’Alcoi, la contacontes Silvia Colomer i el periodista Sergi Olcina. I, a més, té l’aval de l’escriptora i editora també alcoiana Mercè Climent. És el primer llibre que Silvia i Sergi publiquen. I paga molt la pena.       

T’agraden els contes, la fantasia i els dolços? A la Bruixa Xocolata també! Ah, que encara no saps qui és Xocolata? I què esperes per conèixer aquesta bruixa esbojarrada i divertida que sempre té gana de llepolies, d’amics i de màgia?
La Bruixa Xocolata viu entre nosaltres, potser molt a prop de tu. Sempre l’acompanya el seu gosset Boira. Però el millor de tot és que guarda un secret a casa i et pot fer viure aventures al·lucinants. Que quin és aquest secret? Obri el llibre i ho descobriràs...

El contacontes i presentació de La Bruixa Xocolata tindrà lloc aquest dijous 28 de desembre a la llibreria Detroit d’Alcoi (c/ Oliver, 5), a les 12.00 h, i comptarà amb la presència dels autors del llibre, Silvia Colomer, que l’ha escrit, i de l’il·lustrador, Sergi Olcina.   


dilluns, 18 de desembre de 2017

Dels dietaris de Monjo i l'obra de Mário de Sá-Carneiro

Dissabte passat, va eixir la ressenya que Joan Garí va publicar al suplement cultural "Posdata" del Levante-emv, sobre els ditearis de Joan M. Monjo

Diumenge, al diari Avui, una referència molt apreciable de Sam Abrams sobre l'edició de la poesia completa i les cartes a Fernando Pessoa de Mário de Sá-Carneiro, en traducció de Vicent Berenguer.    

a L’orfebre de la paraula poètica i traductor Vicent Berenguer ens acaba d’oferir una autèntica primícia:  l’obra poètica completa de Mário Sá-Carneiro (1890-1916), en edició bilingüe, amb la preciosa torna de les cartes que va adreçar al gran Pessoa.  Evidentment, es tracta d’una edició commemorativa, publicada per coincidir amb el centenari de la seva prematura mort, el suïcidi als 26 anys, d’una sobredosi de boles d’estricnina.  Ara podrem descobrir, de veritat i a fons, un dels referents absoluts, juntament amb Almada Negreiros i Fernando Pessoa, de les avantguardes històriques de Portugal i d’Europa, encara que amb un retard imperdonable.  La versió de Vicent Berenguer és una delícia de llegir per tot el que té d’una harmoniosa i equilibrada síntesi entre fidelitat i creativitat.  En primera instància, Berenguer es dedica a servir l’original cenyint-se al màxim al text de Mario Sá-Carneiro, però quan li resulta impossible activa el seu gran saber poètic per oferir-nos un equivalent totalment responsable i fiable en català.  Sam Abrams

dimarts, 12 de desembre de 2017

Presentació de “Per sempre”, de Santiago Diaz i Cano, a Orba (divendres, Casa Municipal de Cultura, 20h)



Dins del programa del IV Cicle de Literatura que organitza l’Ajuntament d’Orba, divendres 15 de desembre, l’escriptor  Santiago Diaz i Cano presentarà la seua novel·la Per sempre, XIII Premi Ifach de narrativa de l’Ajuntament de Calp, a la Casa Municipal de Cultura.

Sinopsi de la novel·la: Benet, un home tranquil i corrent, té una rauxa sobtada arran d’un fet inesperat. A partir d’aquest moment la seua vida fa un tomb radical i l’infeliç entra –de manera més o menys conscient i més o menys voluntària– en una espiral que l’aboca, per sempre, al patiment.
La novel·la, intrigant i plena de giragonses sorprenents, va guiant-nos pel present inestable del seu protagonista, fa ullades esclaridores sobre el seu passat, i ens porta envers un futur imprevisible.
Ambicions i frustracions; amors, enveges i odis; inseguretats, traumes, sentiments de culpa… Tota una galeria de petites misèries i debilitats humanes s’entrellacen per bastir un relat àgil i elegant alhora, amb una estructura original –estràbica i oberta– on el lector ha de dir la seua.
Una novel·la, a més a més, de suspens i amb una bona dosi d’humor negre, per moments truculenta i salvatge, amb l’estil i la veu pròpia d’un autor que cal tenir molt en compte.
Per sempre és una història sobre la fragilitat de les coses més sòlides, la caducitat d’allò definitiu i altres ironies de la vida. També, una història d’amor. I, sens dubte, moltes altres coses.
L’autor
Nascut a Gandia el 1963, Santiago Diaz i Cano és llicenciat en Ciències Físiques i professor de matemàtiques.
Pel que fa al seu vessant literari, cal dir que, des que va començar, ara fa deu anys, ha obtingut una vintena de guardons, en especial de relat breu, en diversos certàmens de narrativa. La novel·la Per sempre (XIII Premi Ifach de narrativa de l’Ajuntament de Calp), n’és un, potser el més significatiu.
També ha publicat la novel·la Memòries d’un porc(Premi Valldaura-Memorial Pere Calders de Cerdanyola del Vallès, 2010) i la mini novel·la L’olor de la mort (Premi Sant Jordi de Sarrià de Ter, 2009). Així mateix, té publicats –en altres reculls– alguns dels seus relats curts premiats: Fal·lus (Vila-real, 2007), Mares i esposes (Constantí, 2009), i L’ornitòleg (Vila-real, 2015).