dimecres, 13 de febrer de 2019

Capvespre, ara fa tres anys

Avui es compleix el tercer aniversari de la presentació de Capvespre, de l'amic Josep Bertomeu Moll. La vam fer a Dénia, el poble de Pep, i va ser un acte preciós. L'antiga estació de tren estava plena de gom a gom. Amb Capvespre encetàvem una aventura editorial plena d'incògnites, però ho fèiem amb tota la il·lusió. I, a més, amb la companyia d'un senyor escriptor, un bibliòfil empedreït i un intel·lectual de primera magnitud, Josep Bertomeu Moll. La novel·la ha tingut un èxit de crítica unànime i, sobretot, ha estat molt ben acollida pels lectors. Escriptors i crítics de la talla de Xavier Aliaga, Pere Císcar, Josep Piera, Joaquim G. Caturla, Fanny Tur, Pere Gantes, Lola Sánchez i Gustau Muñoz l'han lloada i n'han destacat les virtuds, que no són poques. I, com no podia ser d'una altra manera, ja va per la segona edició. Agraïm la teua generositat, Pep, i la de la teua família. Sempre ens acompanyaràs i sempre et tindrem entre nosaltres. Ens guiaran les teues paraules amables, les de la novel·la i les de la teua persona. Una abraçada forta.     


diumenge, 10 de febrer de 2019

Ràdio Móra la Nova recomana Després de l'amor, de Subhash Jaireth

La Ràdio de Móra la Nova (Tarragona) recomana Després de l'amor , de Subhash Jaireth. 

U en deixiem el link del programa “Cafè literari” on al bloc de “La recomanació del llibreter” parlen de la novel·la d'en Subash (a partir del minut 39). Uns tres minuts de ràdio!!!



divendres, 25 de gener de 2019

Núvol es fa ressò de la primera traducció íntegra al català de l'obra poètica de Mário de Sá-Carneiro

L'article és d'Issac Cos, i va aparèixer a Núvol ahir, 24 de gener. Incideix en les cartes, però també en la poesia.

Ací en teniu l'enllaç:


La poesia completa de Mário de Sá-Carneiro, finalment, ha aparegut en català amb la traducció de Vicent Berenguer (Lletra Impresa, 2017). L’ambiciosa edició també inclou les cartes que es van intercanviar Mário de Sá-Carneiro i Fernando Pessoa, dues figures claus del modernisme portuguès que ara, queden una mica més explicades en la nostra cultura.

Mário de Sá-Carneiro (Lisboa 1980 – París 1916) és un dels noms propis del moviment poètic modern que es respirava a la capital lusitana de principis de segle XX. També conegut com Orfisme, aquesta corrent literària estava formada per escriptors com Fernando PessoaRaul LealLuís de MontalvorAlmada Negreiros o el mateix Sá-Careniro, tots ells aplegats al voltant de la revista Orpheu, que, malgrat tenir només dos números va esdevenir una de les grans fites de la literatura portuguesa. D’aquest grup, Mário de Sá-Carneiro, en va ser el representant més cosmopolita. Després d’abandonar els estudis de Dret a la Universitat de Coimbra, es va traslladar a París, on va freqüentar els ambients més tèrbols i, a la vegada, irradiadors de la bohèmia artística.
Fins ara, Mário de Sá-Carneiro ha estat un autor relativament desconegut a casa nostra, però, la revisió de la seva influència en la literatura, té un precedent curiós. Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, Sá-Carneiro va marxar de París per tornar a Lisboa. De passada, va aturar-se a Barcelona i aquí es va posar en contacte amb Ignasi Ribera i Robira, advocat, poeta i periodista, gran coneixedor de la cultura portuguesa. Ell va ser el primer que va traduir alguns poemes de Sá-Carneiro al català, dins les pàgines de El Poble Català. Justament, a l’exemplar del 3 de setembre de 1914 s’hi podia llegir: «Hem tingut el goig d’estrènyer la mà del nostre amic, el notable i exquisit literat portuguès, En Màrius de Sá-Carneiro, que, vingut de París, on resideix habitualment, s’instal·larà a Barcelona – ciutat que moltíssim li plau-  mentres duri la guerra. Benginvut sigui entre nosaltres.»
Algunes cartes que Sá-Carneiro va enviar a Fernando Pessoa es fan ressò d’aquesta estada a Barcelona: «estimat amic meu […] [el Dr Ribera i Rovira] m’ha dut hui de passeig i ha pagat tramvíes, propines, etc!… De seguida m’ha convidat a dinar a sa casa (quina llanda!). Està preparant un llibre de contistes portuguesos en el qual em traduirà! […] hui m’ha dut a veure el temple, en construcció, de la Sagrada Família. Amic meu és una catedral paülica, sí! Ple paülisme -quasi cubisme fins i tot»
En una altra carta a Pessoa, Sá-Carneiro, escrivia: m’en vaig definitivament de Barcelona cap a Lisboa el proper dimecres, hi vaig, és clar, per Madrid. […] Ara que he pres contacte malauradament amb Espanya, encara l’abomine més que abans. País insofrible on enviar un telegrama es una epopeya i on els policies usen bastó, casc blanc i jaqueta carmesí. Un horror! Un horror!»
Principalment, la correspondència entre els dos escriptors lusitans tenia com a tema de conversa la literatura i la seva pròpia poesia: «t’adjunte una poesia. Et demane que la lliges quan arribes a aquest punt […] Et demane que la lliges ja perquè és més fàcil després llegir el que ara escric sobre ella. Fins i tot per no prendre’n coneixement desflorada ja per les citacions que hi faré. Heus-ne ací la lectura…»
Aquesta carta pot servir d’introducció perquè, tot seguit, presentem alguns versos de Sá-Carneiro. La seva poesia evoluciona amb el ritme dràstic i convuls de les avantguardes de principis del segle XX, però també recull les influències del decadentisme i del simbolisme baudelairià de finals del XIX. Aquesta riquesa de matisos és comprensible si tenim en compte que l’autor va repartir la seva biografia a cavall dels dos segles. Els versos sá-carneirians són desmesurats i sovint expressen amb exaltació els drames d’una subjectivitat trencadissa i aclaparada, sempre inconformista. És, potser, aquest toc decadent el que més caracteritza la seva obra i, en certa forma, ajuda a entendre el seu desenllaç tràgic amb el suïcidi en un hotel de Montmatre.
«no crec en mi, ni en els meus estudis, ni en el meu futur», escrivia, en una carta dirigida a Pessoa. Reproduïm, traduïts, tres fragments de tres poemes:
Sóc un estel ebri que perdé el cel
Sirena boja que deixà la mar;
Sóc temple prest a caure sense déu,
Estàtua falsa dreta en l’aire encara…
(Estàtua falsa, 5 de maig de 1913)
Castrat d’ànima, sense arrelam,
Ara i adés en el dolor m’enfonse…
¿I seré un emigrant d’un altre món
puix ni en ma dolor puc encontrar-me?
(No tinc res, 1913)
Les companyes que no vaig tindre,
les sent plorar per mi, velades,
a poqueta nit pels jardins…
En llur pena blava reviu
el meu dolor del dol de
sobre setins
(Suggestió, agost, 194)
Mário de Sá-CarneiroPoesia completa. Cartes a Fernando Pessoa (Lletra Impresa), traducció de Vicent Berenguer.



dilluns, 24 de desembre de 2018

Bon Nadal i bon 2019!

Estimades lectores i estimats lectors, des de Lletra Impresa Edicions, us desitgem molt bones festes i un pròsper i fructífer any 2019.


divendres, 30 de novembre de 2018

"Després de l’amor", per Simona Škrabec


Moscou de nit

La descripció d’un viatge iniciàtic que porta el protagonista, aïllat de la resta de la humanitat, a recórrer un paisatge desconegut és pròpia de la mirada èpica dels poemes o relats més antics. A Després de l’amor, en una festa, un noi s’avorreix perquè no coneix pràcticament a ningú. L’amfitriona l’envia a descobrir la ciutat i li dona una poma vermella, a la qual abans fa un petó. I així, el Vasu s’endinsa als carrers nocturns de Moscou, armat amb la poma com el fruit de totes les revelacions.
Subhash Jaireth té la capacitat de veure amb ulls nous tot allò que s’ha tornat vell i opac. La novel·la d’aquest autor hindi, que va estudiar a la Rússia soviètica i es va acabar establint a Austràlia, és una novel·la d’amor. Però sota el fil narratiu que uneix una parella i la torna a separar, bateguen altres qüestions.
El Vasu és hindi i decideix estudiar a la Unió Soviètica impulsat per un oncle comunista i per la seva pròpia fe, immensa, que es pot construir un món apte per als humans. Somnia una civilització que ens faria bé i no pas mal, que ens impulsaria a ser creatius i solidaris i no pas esquerps i envejosos. La vida del protagonista està marcada per la presència de les dues arts més racionals, l’arquitectura i la música, que tenen la capacitat d’ordenar el caos.
El secret d’aquest relat vital són els interiors, els espais on a través de l’esforç intel·lectual, els protagonistes aconsegueixen crear un recer de pau. Així esquiven l’ordre rígid i inhumà que es troba als carrers, impulsat pels règims ferris. La vida rere les portes tancades és harmònica, bella, bona.
Jaireth identifica amb molta precisió per què els règims no ofeguen mai del tot. Descobreix de quina mena de resistència són capaces les persones que creen en la bellesa. De totes maneres, es tracta d’una mirada a voltes ingènua o bé incapaç de renunciar a l’ideal d’una societat solidària i justa. Les morts en aquesta Rússia opressiva no són resultat de cap terror estatal, sinó que els protagonistes desapareixen en accidents fortuïts. És l’home individual que es queda atrapat en els laberints de la vida i no sap trobar la defensa davant de l’atzar. L’autor no qüestiona realment el sistema, sinó la seva fortuïta, o maldestra, aplicació.
NARRAR DES D’UN UNIVERS CLOS
L’amor entre una russa i un hindi ens regala aquell contrast implacable, poètic, entre el nord i el sud. ¿Com pot un home dels tròpics confrontar-se amb el rigor de l’hivern rus i amb el rigor de la realitat comunista? Leonardo Padura a El hombre que amaba a los perros (Tusquets, 2009) ofereix, més enllà del fil conductor, unes descripcions semblants quan envia els seus herois a passar temporades entre els eslaus. Jaireth i Padura parlen d’una vida velada. Narren des de dins d’un univers clos. La Cuba del període especial, l’Índia de Nehru i el Moscou d’abans del desgel són, però, uns itineraris que ens revelen més de nosaltres mateixos del que sospitem.
Reposar a l’ombra d’un bedoll fràgil, plantat per recordar totes aquestes incerteses, és tot el que podem esperar. Per escoltar la vida, cal aturar-se en un indret que no surt en cap mapa, perdut en la immensitat de la plana. Europa, tan plena d’oportunitats, és un món desencisat. Vivim en ciutats plenes de simetries mecàniques, som incapaços d’escoltar les persones que ens rodegen, som expulsats de tota possibilitat de conèixer l’amor. I tot això és perquè ens falta un pla ideal, adverteix Subhash Jaireth.

Ara, 24 de novembre de 2018

dimarts, 30 d’octubre de 2018

Després de l'amor arriba a Austràlia

Aquest matí Jorge Salavert i Subhash Jaireth s'han acostat a la Biblioteca Nacional de Canberra per fer lliurament d’un exemplar de Després de l’amor.
A la foto, d'esquerra a dreta, Jorge Salavert, el traductor de la novel·la; Subhash Jaireth, l'autor de Després de l'amor, i Lihong Zhang, de la Biblioteca Nacional (National Library of Australia), Senior Library Officer. 



diumenge, 21 d’octubre de 2018

ENTREVISTA ENTRE JORGE SALAVERT I SUBHASH JAIRETH

Aquest cap de setmana trobareu al suplement Postdata del Levante una entrevista a Subhash Jaireth, l'autor de "Després de l'amor", el darrer llibre publicat per Lletra Impresa Edicions. Amb la particularitat que és Jorge Salavert, el traductor del llibre al català, qui li fa les preguntes. 


dimarts, 9 d’octubre de 2018

PREMI LIBERISLIBER DE POESIA PER A LLETRA IMPRESA


Aquest cap de setmana passat els editors de Lletra Impresa Edicions, Mercè Climent i Juli Capilla, van ser guardonats a Besalú (Girona) amb el Premi Liberisliber Lira de poesia per la publicació de Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa, de Mário de Sá-Carneiro, obra traduïda per Vicent Berenguer. El jurat, format per Júlia Ferrer i Miquel-Lluís Muntané, va valorar el fet que es tractés de la primera traducció en llengua catalana de la poesia completa de Mário de Sá-Carneiro, íntim amic de Fernando Pessoa, tots dos puntals del modernisme portuguès de primeries del segle XX i de gran influència a Europa i en la literatura universal. A més a més, el llibre aplega una selecció de la correspondència que van mantenir Mário de Sá-Carneiro i Fernando Pessoa en què donen compte de les seues vel·leïtats literàries tot just en el moment en què a París esclaten els moviments d’avantguarda. Sá-Carneiro n’és testimoni directe, de París estant, i li ho conta per correspondència al seu amic Fernando Pessoa, que resideix a Lisboa. Quatre anys intensíssims de cartes creuades en què es forgen els heterònims de l’autor de Mensagem, impulsats o provocats en bona mesura pel visionari Sá-Carneiro, un poeta excepcional que portà les seues dèries literàries i els seus complexos i inestabilitat psicològica fins a l’extrem de truncar sobtadament la seua vida amb només 26 anys.   


Els flamants Premis Liberisliber 2018 es van lliurar en una gala d’editors i autors vinculats a un total de 63 editorials independents vingudes majoritàriament de Catalunya, però també de València, Madrid, Saragossa, Sevilla i Santander. La Fira Liberisliber està dirigida per l’historiador de l’art Miquel-Àngel Codes i està formada per un ampli equip de col·laboradors. 

Els altres premis Liberisliber van quedar de la manera següent: el de Narrativa va recaure en Els desposseïts, d’Ursula K. Le Guin, publicat per Raig Verd Editorial, traduït per Blanca Busquets Figueras. El Premi Liberisliber Pensa (no ficció) per a Indi visible, editat per Raig Verd Editorial l’autora del qual és Gemma Gorga. El Premi Liberisliber Xic Textus (infantil i juvenil amb prevalença de text) per a El fil invisible de la natura, editat per Libros del Zorro Rojo, de Gianumberto Accinelli (autor) i Helena Aguilà Ruzola (traducció). I el Premi Liberisliber Xic Imago (infantil i juvenil amb prevalença d'imatge) per a El principi de tot, editat per Editorial Comanegra, Manuel de Pedrolo (autor) i Pep Boatella (il·lustració).

dilluns, 24 de setembre de 2018

El valencià Jorge Salavert tradueix l’australià d’origen indi Subhash Jaireth


“Després de l’amor”, una novel·la destinada
a commoure els cors dels lectors de tot el món
____________________________________________________________
La crònica sentimental de la desfeta de l’URSS i del bloc comunista



Traduïda per Jorge Salavert, valencià resident a Austràlia des de l'any 1996 i especialista en Shakespeare, Després de l'amor, de l'australià d'origen indi Subhash Jaireth, és una obra singular; per moltes raons. En primer lloc, perquè no és únicament una novel·la d'amor ja que, més enllà de la història íntima que s’hi narra, ben interessant, plena d’intrigues i de vaivens psicològics, es testimonia la caiguda de l'URSS i del bloc comunista. Un veritable sotrac que va ensorrar els fonaments d’una part considerable del món, i de conseqüències de gran transcendència que expliquen encara les societats actuals, occidentals i orientals.
A més a més, la novel·la es fa ressò també d’un tema candent que preocupa tots els governs: els moviments migratoris i les seues repercussions socials i econòmiques. Els escenaris no poden ser més cridaners i vistosos: l'Índia, Rússia, Itàlia i Austràlia. 
La novel·la comença a la fi de la dècada dels 60, quan en Vasu, un jove indi estudiant d’arquitectura a Moscou, coneix una jove russa, l’Anna, estudiant d’arqueologia i intèrpret de violoncel. Entre tots dos sorgeix una exultant relació amorosa. Quan Vasu torna a l’Índia, no pot oblidar l’Anna i, malgrat que va contra les convencions culturals índies, torna a Moscou per retrobar-se amb ella. Més tard, en Vasu aconsegueix un treball d’arquitecte a Venècia, i l’Anna hi veu l’ocasió propícia per eixir de l’urss. Tanmateix, la jove parella sembla una mica perduda al laberint venecià, fins que un dia l’Anna desapareix sense deixar-ne rastre...

Jorge Salavert estarà a València entre els dies 30 de setembre i l’11 d'octubre i té previst de presentar la novel·la a València (4 d'octubre, a 35 Formiguetes) i a Gandia (10 d'octubre, a Ambra).

Subhash Jaireth va nàixer a Khanna, una petita localitat del Punjab, al nord de l’Índia. Escriptor, poeta, assagista i traductor, va passar nou anys a Moscou, entre 1969 i 1978, on va estudiar geologia. Després de la seva experiència soviètica, va regressar a l’Índia, on va ensenyar geologia a la Universitat de Roorkee. L’any 1986 va emigrar a Austràlia per treballar a l’Oficina de Recursos Minerals de Canberra. Va completar la seua tesi doctoral, sobre teatre rus a la Universitat Nacional Australiana l’any 1996. Ha publicat tres llibres de poesia: Golee Lagne Se Pahle [Abans que la bala em colpejara], en hindi (Delhi: Vani Prakashan); Unfinished Poems for Your Violin (Penguin Australia) i Yashodhara: Six Seasons without You (Sydney: Wild Peony). És també l’autor de To Silence: Three Autobiographies, Moments i Incantations, a més de nombrosos poemes, assajos, articles i ressenyes. 

Nascut a València, Jorge Salavert viu a Canberra des de l’any 2007. Va estudiar filologia anglesa a València, on va ser membre de l’equip traductor i editorial de l’Institut Shakespeare. L’any 1992 va aconseguir l’acreditació com a traductor-jurat del Ministeri d’Afers Estrangers. Va emigrar a Austràlia l’any 1996, i des de llavors ha treballat com a professor de castellà i traductor. Ha sigut col·laborador en nombroses revistes digitals internacionals i d’altres iniciatives literàries i culturals a Austràlia. Després de l’amor és el primer llibre que tradueix al valencià. 

La foto de Subhash Jaireth (tot just damunt d'aquestes ratlles, a l'esquerra) és de Jorge Salavert. La de Jorge Salavert (a la dreta), de Trudie Wykes.  

dimarts, 4 de setembre de 2018

Presentació i recital col·lectiu a propòsit de "Gandia, Capital Literària" i de la Festa Estellés (Benifairó de la Valldigna, divendres 7 de setembre, a partir de les 20 h)


El proper 7 de setembre, divendres, presentarem els dos volums de Gandia, Capital Literària a la Plaça Major de Benifairó de la Valldigna. Serà amb “l’excusa" –o l’oportunitat– de la Festa Estellés. L’acte consistirà en la presentació de tots dos llibres i d’un recital obert en què podran participar tots els escriptors i les escriptores que formen part del segon volum, a més de tota la gent d’entre el públic que vulga recitar algun poema o fragment en prosa. Perquè es tracta d’una festa dedicada a la literatura, i popular, oberta a totes i a tots. 

Després de la presentació i del recital hi haurà sopar de pa i porta a la Plaça del poble, a les 21.30 h, i en acabar, un concert de Jazzmàtics, a les 22.30 h. 

No cal dir que ens faria molta il·lusió que poguéreu assistir a la presentació i lectura col·lectiva esmentats. Volem que el dia 7 siga una autèntica festa col·lectiva. Una celebració, també, en honor al poeta Vicent Andrés Estellés. 

La vetlada literària compta amb el suport de l’Ajuntament de Benifairó de la Valldigna, la Mancomunitat de la Valldigna, Saforíssims SL i Lletra Impresa Edicions. 

diumenge, 1 de juliol de 2018

"Rafael Chirbes, en valencià", ressenya de l'escriptor Joaquim Espinós en el periòdic Información a propòsit de la primera traducció al valencià d'una obra de Rafael Chirbe: La bona lletra.


dilluns, 25 de juny de 2018

Per una estàtua de la Delicada a Gandia

A la novel·la juvenil La Delicada de Gandia, Vicenta Llorca, la seua autora, reivindica la creació d'una estàtua d'aquest personatge llegendari. 
Ara, amb la vostra ajuda, la ficció pot esdevenir realitat. Únicament heu de prémer l'enllaç i votar per la proposta #35. 


dilluns, 11 de juny de 2018

Presentació de “La presó del cel”, de Joaquim Espinós, a Petrer


Hi intervindran:
Vicent Brotons i l’autor del llibre, Joaquim Espinós
Lloc: L’Ateneu (passeig de l’Esplanada, 9) Petrer
12 de juny, dimarts, a les 20.00 h


Amb La presó del cel, l’escriptor i professor de la Universitat d’Alacant Joaquim Espinós tanca la seua trilogia sobre el segle xx viscut als pobles del País Valencià. Una trilogia magnífica integrada per Ombres en el riu (1995), Material fotogràfic (2015) i ara La presó del cel, que publiquem a l’editorial Lletra Impresa Edicions.
La presó del cel és una novel·la que parla de la postguerra en un poble valencià del sud, un poble qualsevol. Però no és una novel·la més sobre aquest període tan novel·lat i dut moltes vegades a la gran pantalla. I és que els seus protagonistes són un capellà —el pare Lluís— d’idees progressistes, que lluita per canviar l’ordre de les coses, i tres xiques que són injustament repressaliades pel franquisme. Amb ells conviuen una galeria de personatges de gran vivesa i profunditat humana, que conformen un emotiu testimoni de la vida d’aquells difícils anys. Una visió, doncs, diferent dels anys de la postguerra. Original, curiosa i, sobretot, molt acurada i ben escrita.


dimecres, 23 de maig de 2018

Gustau Muñoz parla de Gandia, Capital Literària

Safor literària

Han aparegut dos volums enciclopèdics sobre la literatura de la Safor, la comarca -i no és cap exageració dir-ho- “més literària”, juntament amb la Ribera Alta i Baixa, del País Valencià. Amb el títol Gandia, capital literària, el primer volum, a cura de Josep Piera i Juli Capilla, revisa la història de les lletres en aquest espai excepcional, sota el rètol: Des de l’edat mitjana fins al present. El segon volum, a cura de Juli Capilla i Mercè Climent, es presenta (en el subtítol) com una Antologia de textos actuals de la Safor-Valldigna, on hi trobareu una petita mostra de la producció de les desenes d’autors i autores saforencs en actiu. Alguns tan coneguts com Francisco Brines, Josep Piera o Joan Navarro, i altres més ignots, o no tan coneguts.
Una bona tria, que permet fer descobertes o redescobrir alguns noms que teníem una mica desdibuixats. Impressiona, realment, l’àmplia gamma d’escriptors valuosos que pot exhibir la Safor-Valldigna. Tot un món, tota una literatura s’arrecera en aquest espai, tan ubèrrim i meravellós -entre les altes muntanyes, l’horta i la marjal i la mar- com carregat d’història. I ací poseu els noms que vulgueu: Ausiàs March, Martorell, Jordi de Sant Jordi, els Borja (en aquest cas, Sant Francesc)... 
Però la collita d’autors actuals -a més dels ja esmentats-, la llarga llista que inclou Ferran Garcia-Oliver, Enric Sòria, Ignasi Mora, Maria Josep Escrivà, Encarna Sant-Celoni, Teresa Pascual, Rafa Gomar, Francesc Calafat, Christelle Enguix, Àngels Gregori, Àngels Moreno... tants i tants autors i autores admirats, revela una exuberància que realment fa pensar. ¿Com i per què, d’on ve aquesta saba literària tan poderosa, capaç de superar sequeres, parèntesis llargs, guerres i opressió, i rebrotar amb força? Perquè la immensa majoria dels escriptors saforencs ho són en la nostra estimada i maltractada, vexada i discriminada, llengua. I si alguns, pocs, escriuen en castellà, com Paco Brines, per raons que podem entendre, doncs no passa res. Són també autors nostres, si no van en contra nostra. Una qüestió esvarosa, ja ho sé, que algun dia caldria descabdellar amb cura, amb tots els matisos i distincions del cas. Perquè Juan Gil-Albert o Rafael Chirbes són autors nostres, però ja no tant aquells que han anat directament i amb males arts contra la llengua i la cultura discriminades, i els seus defensors, siga des de Las Provinciasen èpoques molt dures o, ara mateix, proposant eliminar l’autonomia cultural i educativa (si més no) i volent extirpar l’ensenyament en valencià... per a rematar-lo i rematar-nos.
 El tret més característic de l’escena literària a la Safor és la diversitat i la qualitat. També, la consciència de formar part d’una gran tradició. I, especialment, l’orgull d’haver aportat molt a la literatura del País Valencià, a més d’apostar per una consciència unitària ferma que la projecta més enllà, i li ha permès -amb tota naturalitat- fer-se un lloc de privilegi al si de la cultura catalana en general. Diguem-ho clar: la Safor ha estat un dels eixos fonamentals en el miracle de la salvació i la represa de la llengua literària a partir dels anys seixanta del segle XX.
Aquest és un llibre important. Una aportació substancial que va molt més enllà de la celebració comarcal, que havia pres com a pretext la Capitalitat Cultural de Gandia durant 2017-2018. Els estudis del primer volum, que segueixen la petjada històrica, i expliquen la trajectòria literària en el seu context entre el Segle d’Or i la guerra civil, són absolutament fonamentals i absorbents. Josep Piera, que obre aquesta part, acota molt bé “la creació d’un espai literari” i situa històricament l’origen i l’evolució d’una tradició impressionant. Per cert que Piera, tot un símbol ja a hores d’ara de perseverança i ambició cultural, acaba de publicar un llibre  fantàstic: El llibre daurat. La història de la paella com no s’havia contat mai(Pòrtic), que certifica de nou, si encara calia, la professionalitat de Piera i la qualitat de la seua prosa. La història i la significació cultural de la paella més enllà de tòpics i folklore, un gran tema! Per què no? Al costat de Piera, hi ha aportacions significatives d’Ignasi Mora, Santiago La Parra, Isabel Canet, Lluís Miret, Alexandre Bataller, José Figueres i Gabriel Garcia Frasquet.
La segona part, que repassa les diverses variants de la literatura actual a la Safor-Valldigna -de la novel·la i la poesia a l’assaig, el teatre o la literatura infantil i juvenil-, demostra que l’autoconsciència cultural saforenca assoleix nivells exigents i qualitativament elevats. Un estol d’autors i crítics  – Francesc Calafat, Josep Lluís Roig, Àngels Gregori, Rafa Gomar, Josep Gonga, Lourdes Boïgues, Enric Sòria- desgranen raons i informacions que acaben d’arrodonir el quadre, el fresc, d’una literatura comarcal que ha esdevingut motor insubstituïble de la nostra cultura nacional.
Els dos volums han estat publicats per Lletra Impresa, l’editorial impulsada per Juli Capilla i Mercè Climent. Amb el suport i el patrocini d’institucions i organismes com l’Ajuntament de Gandia i el CEIC Alfons el Vell i la col·laboració de Saforíssims -l’associació d’autors i escriptors i portal web que anima la vida literària saforenca-, Lletra Impresa ha aconseguit un producte de qualitat, editat de manera pulcra i eficaç. Amb dades, informacions, crònica, il·lustracions i arguments ben elaborats, amb els autors escaients i la intervenció compromesa dels editors, aquesta és una obra que es fa llegir -i això és molt!- i que perdurarà.
Res d’un llibrot il·legible i per cobrir l’expedient, d’un producte “local”, editat de manera benintencionada però maldestra. Al contrari, una edició acurada que qualsevol persona atenta a la literatura, i la vida cultural en general, del nostre País hauria de llegir i consultar. Imprescindible per a desentranyar aquest “misteri” que continua sent la fecunditat literària d’una comarca, d’un espai, d’un territori, que configura avui, en més d’un sentit, el cor del País.
El País s’enriqueix com més vida i més activitat hi ha als seus diversos components, als pobles i comarques, viles i ciutats. La Safor compleix amb escreix, i hauria de servir d’esperó i exemple, per anar conjuntament més enllà. A l’Ajuntament que ha donat suport a una iniciativa com aquesta i a l’editorial que l’ha fet possible se’ls ha de reconèixer l’esforç, l’encert.

dijous, 19 d’abril de 2018

Lletra Impresa Edicions a l'especial Sant Jordi del setmanari El Temps

Aquesta setmana el setmanari El Temps inclou un especial Sant Jordi dedicat a les editorials petites i també a Manuel de Pedrolo i Maria Aurèlia Capmany. Excel·lent l'article del periodista i escriptor Xavier Aliaga sobre les petites editorials. No us el perdeu!


dimarts, 3 d’abril de 2018

A cavall entre la memòria històrica i la psicologia rural



Ressenya de Lluís Alpera sobre la darrera novel·la de Joaquim Espinós, La presó del cel (Lletra Impresa, 2017) publicada en el suplement cultural "Postdata" del diari Levante.

dimarts, 13 de març de 2018

La presó del cel arriba a Cocentaina

Presentació de “La presó del cel”, de Joaquim Espinós, a Cocentaina (15 de març, dijous, a les 20.00 h, a la Biblioteca de Cocentaina, Pla de la Font, 10)


Hi intervindran:
Joan Benesiu, escriptor, i Joaquim Espinós, autor de la novel·la.

Amb La presó del cel, l’escriptor i professor de la Universitat d’Alacant Joaquim Espinós tanca la seua trilogia sobre el segle xx viscut als pobles del País Valencià. Una trilogia magnífica integrada per Ombres en el riu (1995), Material fotogràfic (2015) i ara La presó del cel, que publiquem a l’editorial Lletra Impresa Edicions.

La presó del cel és una novel·la que parla de la postguerra en un poble valencià del sud, un poble qualsevol. Però no és una novel·la més sobre aquest període tan novel·lat i dut moltes vegades a la gran pantalla. I és que els seus protagonistes són un capellà —el pare Lluís— d’idees progressistes, que lluita per canviar l’ordre de les coses, i tres xiques que són injustament repressaliades pel franquisme. Amb ells conviuen una galeria de personatges de gran vivesa i profunditat humana, que conformen un emotiu testimoni de la vida d’aquells difícils anys. Una visió, doncs, diferent dels anys de la postguerra. Original, curiosa i, sobretot, molt acurada i ben escrita.