dijous, 17 d’octubre de 2019

Entrevista a Rafa Gomar, autor de "Vidres en la moqueta"



Aquesta vesprada presentem la darrera novel·la de Rafa Gomar, Vidres en la moqueta (Casa de Cultura Marqués de González de Quirós,19.30 h). I per anar fent boca us deixem l'entrevista que el periodista Daniel Ardid li va fer a Tele Safor fa uns dies.

dimarts, 15 d’octubre de 2019

“Després de l’amor”, finalista en narrativa en el Liberisliber de Besalú


“Després de l’amor”, finalista en narrativa en el Liberisliber de Besalú

“Després de l’amor”, de l’australià d’origen indi Subhash Jaireth,
la crònica sentimental de la desfeta de l’URSS i del bloc comunista
____________________________________________________________
Una novel·la destinada a commoure els cors dels lectors de tot el món

Traduïda per Jorge Salavert, resident a Austràlia des de l’any 1996 i especialista en Shakespeare, Després de l’amor, de l’australià d’origen indi Subhash Jaireth, ha quedat finalista en narrativa en el Liberisliber de Besalú, una de les fires d’editorials independents més importants de Catalunya. Podeu llegir la notícia sencera aquí:  



Després de l’amor és una obra singular; per moltes raons. En primer lloc, perquè no és únicament una novel·la d’amor sinó que, més enllà de la història íntima que s’hi narra, ben interessant, plena d’intrigues i de vaivens psicològics, es testimonia la caiguda de l’urss i del bloc comunista. Un veritable sotrac que va ensorrar els fonaments d’una part considerable del món, i de conseqüències de gran transcendència que expliquen encara les societats actuals, occidentals i orientals.
A més a més, la novel·la es fa ressò també d’un tema candent que preocupa tots els governs: els moviments migratoris i les seves repercussions socials i econòmiques. Els escenaris no poden ser més cridaners i vistosos: l’Índia, Rússia, Itàlia i Austràlia. 
La novel·la comença a la fi de la dècada dels 60, quan en Vasu, un jove indi estudiant d’arquitectura a Moscou, coneix una jove russa, l’Anna, estudiant d’arqueologia i intèrpret de violoncel. Entre tots dos sorgeix una exultant relació amorosa. Quan Vasu torna a l’Índia, no pot oblidar l’Anna i, malgrat que va contra les convencions culturals índies, torna a Moscou per retrobar-se amb ella. Més tard, en Vasu aconsegueix un treball d’arquitecte a Venècia, i l’Anna hi veu l’ocasió propícia per sortir de l’urss. Tanmateix, la jove parella sembla una mica perduda al laberint venecià, fins que un dia l’Anna desapareix sense deixar-ne rastre...

dilluns, 14 d’octubre de 2019

Lletra Impresa rebutja la sentència del TSJ

Lletra Impresa Edicions manifesta el seu rebuig a la sentència condemnatòria 
del TSJ contra els presos polítics catalans


divendres, 11 d’octubre de 2019

Vidres en la moqueta, de Rafa Gomar, a Gandia


Presentació de la novel·la Vidres en la moqueta, de Rafa Gomar, a Gandia
(17 d’octubre, 19.30 h, dijous, a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós)

Hi intervindran:

Lluís Miret, escriptor i director del CEIC Alfons el Vell
Mercè Climent, escriptora i editora
Rafa Gomar, autor de la novel·la


Feia deu anys que Rafa Gomar no publicava una novel·la, des d’Andròmines (2009), amb la qual va obtenir el XXXVIII Premi Octubre Andròmina de narrativa. En aquest temps, però, l’incansable escriptor de Gandia no ha deixat de publicar: dietaris, poesia, reculls de contes... Ara, amb Vidres en la moqueta, publicat per Lletra Impresa Edicions, indaga en l’amor com una oportunitat a partir del dolor patit pels protagonistes. En la novel·la tres matrimonis fan un viatge de cinc dies en un creuer per les aigües del Rin, des d’Amsterdam a Estrasburg. Sota l’aparent placidesa del trajecte i les excursions efectuades a les grans ciutats per on passen, Marta coneix Rasim, un bosnià exiliat de la Guerra dels Balcans que treballa com a cambrer i massatgista al vaixell. Els destins entrecreuats, les paradoxes del passat i les seues concomitàncies com a víctimes, els uniran fermament.

Amb un llenguatge directe i una mirada incisiva, de vegades crua i d’altres lírica, l’autor ens mostra la visió del món d’uns representants paradigmàtics de la burgesia, on predomina l’interès pràcticament exclusiu pels diners i els negocis. La corrupció, la superficialitat, la violència masclista, la guerra, el caràcter extrem i el passat com a alt càrrec del franquisme d’un dels personatges, Víctor Varela, són les altres coordenades on s’emmarca la història. I, tanmateix, Marta i Rasim, enmig d’aquest parany de corruptela i materialisme insidiós, i en la inesperada coincidència que l’atzar els brinda, hi veuen una escletxa on projectar un bri d’esperança i il·lusió. Una novel·la commovedora i intrigant.


Autor:

Rafa Gomar va nàixer a Gandia, a la Safor, i actualment viu entre València i Pego. Va cursar estudis de Magisteri a l’Escola del Professorat d’EGB de València i els de llicenciat en Ciències de l’Educació (Pedagogia) a la Facultat de Filosofia i CC. de l’Educació de València.
La seua trajectòria literària se centra en el gènere narratiu. És autor de tres dietaris, Donato, 2,27 (1988), finalista del VII Premi Joanot Martorell de Gandia; Vianant (El Cep i la Nansa-2007), els quals han estat antologats. El tercer dietari és Fràgil sol de tardor (El Cep i la Nansa-2016
A més a més ha publicat cinc llibres de contes: Legítima defensa (1991), Premi Víctor Català i Premi dels Escriptors Valencians; Viure al ras (2000); Batecs (2004), XXXIX premi Recull de narrativa “Joaquim Ruyra”; Exercicis respiratoris (2005) i Bé, perdona’m però estan esperant-me (2014).
També és l’autor de tres novel·les: En blanc i negre (1995), Rin (2004) i Andròmines (2009), que va obtenir el XXXVIII Premi Octubre Andròmina de narrativa.
A més a més ha col·laborat en revistes com ara: Papers de Cultura, Boom, Saó, El Temps, Caràcters, Serra d’Or o L’Aiguadolç, entre altres.

dilluns, 7 d’octubre de 2019

Un Liberisliber 2019 sensacional


Ha estat un cap de setmana molt intens a Besalú. Molts quilòmetres (uns 1.300), poques hores de son, moltes hores d'estar-nos drets dins d'una carpa de 3 metres quadrats, quan no perseguint a la nostra Júlia...
Però ha valgut la pena, i molt, repetir en la Fira d'Editorials Independens Liberisliber. Per moltíssimes raons: per les complicitats amb altres editors i editores, per les amistats que anem fent, per les xerrades amb els nostres nous lectors, per comprovar que no valen les fronteres quan es tracta de bona literatura, pels llibres venuts (més que l'any passat)...
Això sí, ens ha mancat temps per passejar-nos pels carrers de Besalú, per assistir als actes que s'hi havien organitzat, per mirar amb atenció els llibres publicats per les altres 64 editorials participants (de Catalunya, del País Valencià i d'Espanya), per conversar amb més calma amb editors, autors i organitzadors, fer-nos una copa o dues després del sopar de germanor...
Però l'any que ve repetirem i farem per solucionar tot açò.
Gràcies, Liberisliber!!!


dijous, 3 d’octubre de 2019

PREMIS LIBERISLIBER


L'any passat vam tindre l'immens honor de guanyar un dels premis Liberisliber, concretament el Premi Liberisliber Lira (poesia), amb el llibre Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa, de Mário de Sá-Carneiro, amb traducció de Vicent Berenguer. 

Enguany alguns dels nostres llibres opten als Premis Liberisliber. Serà difícil repetir la mateixa sort:

PREMI LIBERISLIBER DE NARRATIVA

Després de l'amor de Subhash Jaireth, amb traducció de Jorge Salavert.

SINOPSI:

A la fi de la dècada dels 60, en Vasu, un jove indi estudiant d’arquitectura a Moscou, coneix una jove russa, l’Anna, estudiant d’arqueologia i intèrpret de violoncel. Entre tots dos sorgeix una exultant relació amorosa. Quan Vasu torna a l’Índia, no pot oblidar l’Anna i, malgrat que va contra les convencions culturals índies, torna a Moscou per retrobar-se amb ella. Més tard, en Vasu aconsegueix un treball d’arquitecte a Venècia, i l’Anna hi veu l’ocasió propícia per sortir de l’URSS. Tanmateix, la jove parella sembla una mica perduda al laberint venecià, fins que un dia l’Anna desapareix sense deixar-ne rastre, i en Vasu, paradoxalment, no fa gaire cosa per cercar-la. Molts anys després, en Vasu descobrirà les raons d’aquella separació. Unes raons doloroses i gratificants alhora.

Una història narrada amb delicadesa, plena d’emocions, en què la música té una presència constant i remet als sentiments més valuosos, amb un subtil i impagable rerefons polític i històric, i on el xoc entre els protagonistes va molt més enllà de l’amor esdevenint el símbol inequívoc d’una època ideològicament convulsa, plena de contrastos i contradiccions. Una novel·la, també, sobre el fenomen humà més important dels nostres temps, la migració, i els profunds canvis que sovint produeix en les persones.

Una inquietant novel·la d’amor, traïció i redempció, ambientada a l’Índia, Rússia, Itàlia i Austràlia. Després de l’amor està destinada a tocar els cors dels lectors de tot el món.

PREMI LIBERISLIBER PENSA (NO FICCIÓ)

Corrents de fons. Cultura, societat, política de Gustau Muñoz.

SINOPSI:

Aquest llibre aplega un conjunt de textos que tenen com a rerefons la consideració crítica sobre el País Valencià contemporani des de la perspectiva de la cultura, la societat i la política. Reflexions que atenyen les darreres dècades, i particularment el llarg parèntesi de govern desficaciat i corrupte de la dreta, i encara més enllà, per tal com l’autor es remunta pràcticament a tot el segle XX i es fa ressò no només del context valencià, sinó també global. En aquest sentit, s’hi analitzen transformacions significatives de les societats contemporànies i les mutacions del Zeitgeist o esperit de l’època que ens determina, sense oblidar les reverberacions del panorama polític i ideològic a l’Estat espanyol o del procés sobiranista a Catalunya. Així, Gustau Muñoz analitza alguns dels aspectes socioeconòmics que ens han condicionat, com ara una industrialització tardana i irregular, el pes feixuc de les elits conservadores de sempre —que tanmateix han anat renovant-se—, la tradició amagada dels reaccionaris valencians, el perill constant de l’autoritarisme i la nostàlgia de la dictadura, les temptatives d’un secessionisme aberrant i, encara, la deriva parafeixista que ara i adés amenaça amb capteniments xenòfobs i excloents. Tot plegat contrasta amb els esforços reeixits de modernització d’una part gens menyspreable de la societat valenciana que confia en el seu país, que s’estima la llengua pròpia, i que ha sabut bastir, de la Transició ençà —a partir d’una xarxa molt subtil de complicitats, sovint a contracorrent—, un entramat cultural i literari homologable a qualsevol societat occidental. Per les pàgines d’aquest assaig passen també figures insignes de la nostra cultura, com ara Vicent Blasco Ibáñez, Josep Renau, Joan Fuster, Emili Gómez Nadal, Marc Granell, Ramir Reig, Rosa Serrano, Josep V. Marqués, Josep Bertomeu Moll, i moltíssimes personalitats més.



PREMI LIBERISLIBER XIC TEXTUS (INFANTIL I JUVENIL AMB PREPONDERÀNCIA DEL TEXT PER SOBRE DE LA IMATGE)

Diu que diuen... de Miquel Lluís Muntané, amb il·lustracions de Rosanna Crespo.

SINOPSI

Un cocodril que vol ser cantant, un fantasma que té por, unes formigues castelleres, un penell envanit i poc sociable, l’aigua d’una font que té la virtut de l’alegria, uns cargols futbolistes, un espantall espantat, un gat vigilant d’un magatzem de formatges, un grill que volia veure el mar… Aquests animalons, i altres personatges de fantasia, són els protagonistes d’aquests contes juganers i divertits, màgics i plens de giragonses i sorpreses. 

Diu que diuen… és un recull de dotze contes que ens tornen a l’atmosfera de la millor tradició de la narrativa oral, però ens brinden alhora l’exquisidesa de la paraula escrita amb cura, perquè han passat pel sedàs de l’ofici d’un escriptor de primera magnitud, com és el cas de Miquel-Lluís Muntané. Publicats inicialment a la revista Tretzevents, s’apleguen ara en forma de llibre, ben polits, pentinats i amb vestits nous de trinca; per trencar l’ensopiment i la monotonia dels adults i despertar la imaginació dels infants.


dilluns, 30 de setembre de 2019

Dia Internacional de la Traducció


Hui 30 de setembre se celebra el Dia Internacional de la Traducció. Des de Lletra Impresa Edicions volem posar cara als nostres traductors i traductores i agrair-los la seua tasca impagable a favor de la literatura universal.

diumenge, 29 de setembre de 2019

Lletra Impresa Edicions al Liberisliber 2019

Per segon any consecutiu hi serem a la Fira Liberisliber de Besalú, amb 64 editorials independents més. Serà el cap de setmana pròxim, entre el 5 i 6 d'octubre. Moltes ganes! Us hi esperem!



dimarts, 24 de setembre de 2019

Vidres en la moqueta, la nova novel·la de Rafa Gomar


Feia deu anys que Rafa Gomar no publicava una novel·la, des d’Andròmines (2009), amb la qual va obtenir el XXXVIII Premi Octubre Andròmina de narrativa. En aquest temps, però, l’incansable escriptor de Gandia no ha deixat de publicar: dietaris, poesia, reculls de contes... Ara, amb Vidres en la moqueta, publicat per Lletra Impresa Edicions, indaga en l’amor com una oportunitat a partir del dolor patit pels protagonistes.


SINOPSI

Any 2000. Tres matrimonis fan un viatge de cinc dies en un creuer per les aigües del Rin, des d’Amsterdam a Estrasburg. Sota l’aparent placidesa del trajecte i les excursions efectuades a les grans ciutats per on passen, Marta coneix Rasim, un bosnià exiliat de la Guerra dels Balcans que treballa com a cambrer i massatgista al vaixell. Els destins entrecreuats, les paradoxes del passat i les seues concomitàncies com a víctimes, els uniran fermament.
Amb un llenguatge directe i una mirada incisiva, de vegades crua i d’altres lírica, l’autor ens mostra la visió del món d’uns representants paradigmàtics de la burgesia, on predomina l’interès pràcticament exclusiu pels diners i els negocis. La corrupció, la superficialitat, la violència masclista, la guerra, el caràcter extrem i el passat com a alt càrrec del franquisme d’un dels personatges, Víctor Varela, són les altres coordenades on s’emmarca la història. I, tanmateix, Marta i Rasim, enmig d’aquest parany de corruptela i materialisme insidiós, i en la inesperada coincidència que l’atzar els brinda, hi veuen una escletxa on projectar un bri d’esperança i il·lusió. Una novel·la commovedora i intrigant.

BIOGRAFIA AUTOR


Rafa Gomar va nàixer a Gandia, a la Safor, i actualment viu a València. Va cursar estudis de Magisteri a l’Escola del Professorat d’EGB de València i els de llicenciat en Ciències de l’Educació (Pedagogia) a la Facultat de Filosofia i CC. de l’Educació de València.
La seua trajectòria literària se centra en el gènere narratiu, tot i que també ha conreat la poesia amb la publicació d’obres com ara Les quotidianies d’Arístides (1981), I Premi Abril de Benidorm; I nosaltres com la pols dormíem dins d’un calaix (1984); Saxo, guardonada amb el VIII Premi de Poesia Felip Ramos, en 1987 i Gandia-Port, un llibre que combina poemes amb les fotografies de Pep Aparisi.
Pel que fa a la narrativa, és autor de tres dietaris, Donato, 2,27 (1988), finalista del VII Premi Joanot Martorell de Gandia; Vianant (El Cep i la Nansa-2007), els quals han estat antologats. El primer per Anna Esteve Guillén en El dietarisme català entre dos segles (1970-2000), el segon per Joan Borja, en Àncora del temps. Antologia de dietaris actuals. El tercer dietari és Fràgil sol de tardor (El Cep i la Nansa-2016).
A més a més ha publicat cinc llibres de contes: Legítima defensa (1991), Premi Víctor Català i Premi dels Escriptors Valencians; Viure al ras (2000); Batecs (2004), XXXIX premi Recull de narrativa “Joaquim Ruyra”; Exercicis respiratoris (2005) i Bé, perdona’m però estan esperant-me (2014).
També és l’autor de tres novel·les: En blanc i negre (1995), Rin (2004) i Andròmines (2009), que va obtenir el XXXVIII Premi Octubre Andròmina de narrativa.
A més a més ha col·laborat en revistes com ara: Papers de Cultura, Boom, Saó, El Temps, Caràcters, Serra d’Or o L’Aiguadolç, entre altres.

Més informació:


dimecres, 11 de setembre de 2019

Josep Antoni Fluixà parla d'Una marjal de llegendes

Josep Antoni Fluixà, especialista en literatura infantil i juvenil i director de la Fundació Bromera per al foment de la lectura, ha publicat una ressenya al suplement "Aula" del diari Levante-emv del llibre Una marjal de llegendes, d'Emili Selfa, il·lustrat per Manola Roig. Ací la teniu:

dimarts, 10 de setembre de 2019

Lletra Impresa a la Setmana del Llibre en Català


El passat 8 de setembre, va tenir lloc a la Setmana del Llibre en Català de Barcelona la ja consolidada “Collita Valenciana”. Durant tot el dia un bon grapat d’autors i editors del País Valencià van presentar les seues novetats escrites en català. Una fita important i necessària perquè la literatura en català fluïsca arreu de tot el territori de parla catalana, sense cap tipus de complex. Tot i que sempre hi ha hagut una presència d’escriptors i escriptores d’arreu dels Països Catalans, des de fa tres edicions totes les associacions d’editors en llengua catalana –Catalunya, País Valencià i Illes Balears– han estat presents de manera oficial. 

Lletra Impresa Edicions va apostar per presentar dos llibres ben interessants, un dirigit al públic adult i l’altre a les xiquetes i xiquetes que ja llegeixen. Així, a primera hora del matí, l’editor Juli Capilla ens parlava de Corrents de Fons. Cultura, societat, política, de Gustau Muñoz, un assaig polític sobre la realitat històrica valenciana amb connexions amb Catalunya, l'estat espanyol i el context inernacional, amb perspectives amb el futur més immedia. Un llibre que convida, i molt, a la reflexión calmada i profunda. 


Per la seua banda, l’escriptor Miquel-Lluís Muntané, ens presentava un llibre de relats adreçat a les xiquetes i xiquets que ja llegeixen: Diu que diuen… Es tracta d’un recull de dotze contes que ens tornen a l’atmosfera de la millor tradició de la narrativa oral, però ens brinden alhora l’exquisidesa de la paraula escrita amb cura, perquè han passat pel sedàs de l’ofici d’un escriptor de primera magnitud. Publicats inicialment a la revista Tretzevents, s’apleguen ara en forma de llibre, ben polits, pentinats i amb vestits nous de trinca (les fantàstiques il·lustracions de Rosanna Crespo); per trencar l’ensopiment i la monotonia dels adults i despertar la imaginació dels infants. El mateix autor destacava com aquests relats reposen sobre tres pilars bàsics:  l’humor, la sorpresa i, com en el cas del llibre anterior, la invitació a la reflexió. 



Altres de les novetats de Lletra Impresa Edicions per a aquesta nova edición de la Setmana del Llibre en Català són: La Bruixa Xocolata i els Monstres Mostosos, de Silvia Colomer i Sergi Olcina; El grill i el seu cric-cric, d’Irene Verdú, Maria Martínez i Noèlia Consa i Una marjal de llegendes, d’Emili Selfa i Manola Roig, per al públic infantil i juvenil. I Manuel Climent Cavedo. Biografia atípica d’un compositor del segle XIX, de Josep Antoni Alberola i Després de l’amor, de Subhash Jaireth, amb traducción de Jorge Salavert, per al públic adult.


dijous, 5 de setembre de 2019

Lletra Impresa a la Plaça del Llibre de València


Atenció mestres i professors! Ja podeu fer la vostra inscripció per assistir a alguna de les activitats escolars que es proposen per a la Plça del Llibre de València. Des de Lletra Impresa Edicions proposem tres espectacles infantils ben interessants al voltant d'aquests tres llibres: "El grill i el seu cric-cric" d'Irene Verdú, Maria Martínez i Noèlia Conca; "La Bruixa Xocolata i els Monstres Mostosos", de Silvia Colomer i Sergi Olcina, i "Diu que diuen..." de Miquel-Lluís Muntané i Rosanna Crespo. 

A l'enllaç tota la informació:


dissabte, 3 d’agost de 2019

L'escriptor i crític Miquel-Lluís Muntané parla de "La bona lletra", de Rafael Chirbes, a Llegeix Barcelona

POÈTICA DE LA TRISTESA
Rafael Chirbes. La bona lletra. Traducció de Carles Mulet. Lletra Impresa Edicions. Gandia, 2018.
Rafael Chirbes Magraner (1949 – 2015) va ser un escriptor valencià que, tot i tenir la llengua d’Ausiàs March com a materna, va desenvolupar la seva carrera literària en castellà. Explicava, no sense una certa recança, que les circumstàncies personals, i sobretot l’època que li va tocar de viure, no li van permetre adquirir la competència mínima en el seu propi idioma per a poder-hi vehicular el seu projecte de creació. Amb tot, l’univers narratiu de Chirbes és poblat d’històries i de personatges inequívocament valencians, com és el cas d’aquesta novel·la (una de les millors que va escriure, segons la crítica) que ha aparegut fa poc temps, en la traducció de Carles Mulet.
La producció novel·lística d’aquest autor va assolir un ampli reconeixement: Mimoun (1988) va ser finalista del Premi Herralde, amb Crematorio (2007) va obtenir el Nacional de la Crítica i En la orilla (2014) va merèixer el Francisco Umbral i el Nacional de Narrativa. La seva obra es caracteritza per retratar amb una mirada sense concessions tot un període de la societat espanyola, bàsicament els anys de la dictadura i els primers del postfranquisme. I ho fa amb un llenguatge sobri i pulcre però despullat de sofisticacions estilístiques, posant la paraula al servei de la història –com escau als narradors més honestos– i no a l’inrevés.
La bona lletra és una història de perdedors. A través del relat en primera persona d’Anna, personatge principal, van aflorant les misèries d’una família que es compta entre els vençuts de la Guerra Civil, personatges que intenten redreçar-se després de l’ensulsiada, però que aniran topant, una vegada i una altra, contra les seqüeles profundes de la derrota, contra “el recel d’alguna cosa evitable que vindria a fer-nos tant de mal com ens havien fet la guerra, la misèria i la mort”. No és un text amable, certament, però la vida no ho va ser gens amb aquella joventut de la darreria dels anys trenta a qui el món va caure al damunt tot just quan començaven a tastar-lo.
S’ha dit que la bona literatura sobre una època, escrita per autors que l’han viscuda, constitueix una font valuosa d’informació per a les generacions posteriors, i fins i tot un complement indispensable a la documentació que fa servir la historiografia. A través de La bona lletra tenim accés a la vida quotidiana en un poble valencià en els anys grisos de la postguerra; la lluita per la subsistència, la sexualitat larvada i tosca, les mirades tenyides de recel, el silenci opressiu, la prepotència dels vencedors… Un fresc dibuixat amb traços nítids per la mà d’un novel·lista de raça.
Cal felicitar la iniciativa de l’editorial Lletra Impresa de publicar, per primera vegada, una obra de l’autor de Tavernes en la parla natural amb què ell els havia imaginat, aquest llenguatge saborós i deseixit del món rural valencià. I val a dir que Mulet ha sortit airós del repte: fins i tot a risc de fregar en més d’un moment els límits de l’ortodòxia de les Normes de Castelló, el valencià genuí en què s’expressen els personatges ens els fa indiscutiblement més propers i versemblants que si el traductor hagués optat per un registre més acadèmic. Ben segur que els lectors catalanoparlants de Rafael Chirbes gaudiran de l’edició, i els qui hi accedeixin a partir d’aquesta novel·la faran la descoberta d’una de les veus narratives més potents i suggestives que ha donat el País Valencià en el segle XX.
MIQUEL-LLUÍS MUNTANÉ

dimecres, 24 de juliol de 2019

5a edició del "La Lluna"


Coincidint amb el 50 aniversari de l'arribada de l'home a la Lluna, arriba la 5a edició del llibre La Lluna de la col·lecció El Príncep preguntador, una col·lecció didàctica i divertida pensada per a les xiquetes i xiquets que comencen a llegir i a preguntar-se coses del món que els envolta, creada per Irene Verdú, Maria Martínez i Noèlia Conca. 

dijous, 18 de juliol de 2019

Josep Lluís Galiana analitza el llibre de Josep Antoni Alberola

El musicòleg i editor Josep Lluís Galiana analitza el llibre Manuel Climent Cavedo. Biografia atípica d'un compositor del segle XIX de Josep Antoni Alberola al periòdic Las bandas. Periòdic de la música, les músiques i la cultura popular.


dissabte, 25 de maig de 2019

Contes per ser llegits, i també contats




Acabem de publicar un recull de contes ben especial, Diu que diuen, de l’escriptor, sociòleg, periodista i gestor cultural Miquel-Lluís Muntané. El llibre aplega una dotzena d’històries que es van anar publicant a la prestigiosa revista infantil Tretzevents, ja desapareguda. Ara, l'autor els ha revisats i, ben pentinats i empolainats, pulcrament editats i il·lustrats de manera acurada per Rosanna Crespo, ens els presenta nous de trinca i ben atractius.
Un cocodril que vol ser cantant, un fantasma que té por, unes formigues castelleres, un penell envanit i poc sociable, l’aigua d’una font que té la virtut de l’alegria, uns cargols futbolistes, un espantall espantat, un gat vigilant d’un magatzem de formatges, un grill que volia veure el mar... Aquests animalons, i altres personatges de fantasia, són els protagonistes d’aquests contes juganers i divertits, màgics i plens de giragonses i sorpreses.
Diu que diuen... és un recull de dotze contes que ens tornen a l’atmosfera de la millor tradició de la narrativa oral, però ens brinden alhora l’exquisidesa de la paraula escrita amb delicadesa, perquè han passat pel sedàs de l’ofici d’un escriptor de primera magnitud, com és el cas de Miquel-Lluís Muntané.

La primera presentació del recull tindrà lloc a la llibreria La Impossible de Barcelona el proper 1 de juny, dissabte, a les 18.30 h.



dilluns, 25 de març de 2019

DOS NOUS "RARA AVIS"

La col·lecció "Rara avis" de Lletra Impresa Edicions, la que dediquem a personatges o fets històrics peculiars i força interessants, creix amb aquests dos nous llibres: 


Títol: Manuel Climent Cavedo. 
Biografia atípica d’un compositor del segle XIX
Autor: Josep Antoni Alberola Verdú
Editorial: Lletra Impresa Edicions
Col·lecció: Rara avis, núm. 7
Llengua: valencià
1a edició: març 2019
Pàgines: 218
Format: 22,5 x 16 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes 
PVP: 14,95 €
ISBN: 978-84-949266-1-7
Dipòsit legal: V-337-2019
IBIC: BGL (Biografia literària)


Sinopsi:

Llibre que oscil·la entre el treball biogràfic divulgatiu i el dietari personal. Amb aquesta barreja eclèctica, Josep Antoni Alberola intenta crear un text perquè el lector puga acostar-se no sols al personatge investigat, sinó també als pensaments i vivències de l’investigador davant el repte de donar a conèixer el passat d’una forma coherent i alhora metodològicament correcta.
El 14 de febrer de 1870 moria a Madrid el gandià Manuel Climent Cavedo, organista eclesiàstic, compositor, pianista, pedagog, militar carlista, traductor, articulista, cronista i secretari d’empreses mineres. Una biografia apassionant que difícilment podia haver imaginat un xiquet nascut a principis del segle XIX a Gandia i educat a la Col·legiata i a les Escoles Pies. Les vicissituds polítiques i personals el menaren a establir-se primer a València, i després com a exiliat a França, on establí contacte amb el cercle més selecte de la vida musical gal·la, incloent-hi el polonès, també exiliat, Frederic Chopin. Amb els anys i influències li fou atorgada la «gràcia» de poder tornar a Espanya, on el va rebre la reina Isabel II. A Madrid desenvolupà diverses activitats professionals, amb èxits i fracassos, i es relacionà amb els ambients liberals i intel·lectuals. Tot plegat una biografia atípica que ens mostra la fragilitat i aleatorietat en què transcorre la vida, fins i tot en el fet mateix d’haver-lo rescatat amb aquest llibre.
Aquesta biografia atípica es completa amb una sèrie d’articles publicats a la premsa de l’època per Manuel Climent en què reflexiona sobre diverses qüestions estètiques i pedagògiques de la música i ens aporta la seua visió personal de músics de renom internacional com ara Mozart, Beethoven, Rossini, Haendl, Palestrina, Lully, Meyerbeer i Schubert, entre altres.  


Autor:

Josep Antoni Alberola Verdú (Benifairó de la Valldigna, 1972), va estudiar al Conservatori Superior de Música de València, i, posteriorment, al Conservatori Reial de La Haia i al Sweelinck Conservatorium d’Amsterdam. És doctor en Filosofia per la Universitat de València. En l’àmbit de la investigació i assaig musicològic ha publicat i participat en diversos llibres, revistes i periòdics. Ha publicat els llibres: Introducció i ús de la trompa a les capelles musicals valencianes (segle XVIII), i Música, església i ciutat. La música a la col·legiata de Xàtiva al segle XVII amb el qual va guanyar el Premi Literari de Xàtiva en la modalitat d’assaig. Participa en diversos llibres col·lectius, com ara Jagd- und Waldhörner. Geschichte und musikalische Nutzung (Alemanya), La Llum de les Imatges. Llibre d’Estudis, així com en diversos volums d’actes de congressos en què ha participat. Ha publicat en la Revista de Musicología Española, Revista Catalana de Musicologia, Brass Bulletin (revista que es publicava en cinc idiomes), Horn Call, entre altres. Va publicar durant una llarga temporada aforismes musicals al diari La Veu del País Valencià.



Títol: Corrents de fons. Cultura, societat, política
Autor: Gustau Muñoz
Editorial: Lletra Impresa Edicions
Col·lecció: Rara avis, núm. 8
Llengua: valencià
1a edició: març 2019
Pàgines: 258
Format: 22,5 x 16 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes
PVP: 14,95 €
ISBN: 978-84-949266-2-4
Dipòsit legal: V-419-2019
IBIC: DNF (Assaig literari)




Sinopsi:
Aquest llibre aplega un conjunt de textos que tenen com a rerefons la consideració crítica sobre el País Valencià contemporani des de la perspectiva de la cultura, la societat i la política. Reflexions que atenyen les darreres dècades, i particularment el llarg parèntesi de govern desficaciat i corrupte de la dreta, i encara més enllà, per tal com l’autor es remunta pràcticament a tot el segle xx i es fa ressò no només del context valencià, sinó també global. En aquest sentit, s’hi analitzen transformacions significatives de les societats contemporànies i les mutacions del Zeitgeist o esperit de l’època que ens determina, sense oblidar les reverberacions del panorama polític i ideològic a l’Estat espanyol o del procés sobiranista a Catalunya. Així, Gustau Muñoz analitza alguns dels aspectes socioeconòmics que ens han condicionat, com ara una industrialització tardana i irregular, el pes feixuc de les elits conservadores de sempre —que tanmateix han anat renovant-se—, la tradició amagada dels reaccionaris valencians, el perill constant de l’autoritarisme i la nostàlgia de la dictadura, les temptatives d’un secessionisme aberrant i, encara, la deriva parafeixista que ara i adés amenaça amb capteniments xenòfobs i excloents. Tot plegat contrasta amb els esforços reeixits de modernització d’una part gens menyspreable de la societat valenciana que confia en el seu país, que s’estima la llengua pròpia, i que ha sabut bastir, de la Transició ençà —a partir d’una xarxa molt subtil de complicitats, sovint a contracorrent—, un entramat cultural i literari homologable a qualsevol societat occidental. Per les pàgines d’aquest assaig passen també figures insignes de la nostra cultura, com ara Vicent Blasco Ibáñez, Josep Renau, Joan Fuster, Emili Gómez Nadal, Marc Granell, Ramir Reig, Rosa Serrano, Josep V. Marqués, Josep Bertomeu Moll, i moltíssimes personalitats més.

Autor:

Gustau Muñoz (València, 1951), economista de formació, és assagista i codirector de la revista L’Espill. Al llarg de la seua trajectòria professional ha exercit com a traductor i, durant anys, com a editor a la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (Edicions Alfons el Magnànim) i a Publicacions de la Universitat de València (PUV), on va tindre cura de les publicacions periòdiques i singularment, a més de L’Espill, de les revistes Pasajes, Caràcters i Transfer. També fou professor a la Facultat d’Econòmiques de València. És autor dels llibres Intervencions, entre cultura i política (Tàndem), A l’inici del segle. Un dietari de reflexions (Tres i Quatre) i Herència d’una època (Tàndem). Així mateix ha coordinat, entre altres, els volums col·lectius Els reaccionaris valencians (Afers) i El Magnànim: setanta anys de cultura valenciana (IAM-CVEI). Col·labora habitualment en mitjans com L’Avenç, El Temps i eldiario.es (edició valenciana). 

dimecres, 13 de febrer de 2019

Capvespre, ara fa tres anys

Avui es compleix el tercer aniversari de la presentació de Capvespre, de l'amic Josep Bertomeu Moll. La vam fer a Dénia, el poble de Pep, i va ser un acte preciós. L'antiga estació de tren estava plena de gom a gom. Amb Capvespre encetàvem una aventura editorial plena d'incògnites, però ho fèiem amb tota la il·lusió. I, a més, amb la companyia d'un senyor escriptor, un bibliòfil empedreït i un intel·lectual de primera magnitud, Josep Bertomeu Moll. La novel·la ha tingut un èxit de crítica unànime i, sobretot, ha estat molt ben acollida pels lectors. Escriptors i crítics de la talla de Xavier Aliaga, Pere Císcar, Josep Piera, Joaquim G. Caturla, Fanny Tur, Pere Gantes, Lola Sánchez i Gustau Muñoz l'han lloada i n'han destacat les virtuds, que no són poques. I, com no podia ser d'una altra manera, ja va per la segona edició. Agraïm la teua generositat, Pep, i la de la teua família. Sempre ens acompanyaràs i sempre et tindrem entre nosaltres. Ens guiaran les teues paraules amables, les de la novel·la i les de la teua persona. Una abraçada forta.