dimarts, 27 de febrer de 2018

ESPECIAL DE RAFAEL CHIRBES A TELE SAFOR

Tele Safor ha dedicat aquesta setmana un especial a Rafael Chirbes, amb motiu de la primera traducció al valencià d'una de les seues novel·les: La bona lletra. Al vídeo es pot veure les entrevistes que la periodista Puri Naya ha fet a Juli Capilla, editor de Lletra Impresa, a Carles Mulet, traductor del llibre i a Manolo Micó, director de la Fundació Rafael Chirbes.

 

dilluns, 12 de febrer de 2018

Rafael Chirbes, per fi en valencià


L’editorial Lletra Impresa Edicions, en col·laboració amb la Fundació Rafael Chirbes, acaba de traure la primera traducció al valencià d’una obra de Rafael Chirbes, Premi Nacional de la Crítica en dues ocasions, el 2007 per Crematorio, i el 2013 per En la orilla. Es tracta de La bona lletra, publicada originalment en castellà per Anagrama, el 1992. La traducció ha estat a càrrec de l’escriptor i crític literari Carles Mulet i compta amb un pròleg del també escriptor i periodista Alfons Cervera.

En paraules dels editors, Juli Capilla i Mercè Climent, «es tracta d’una traducció exquisida i molt pertinent, que posa Chirbes a disposició del públic valencià en la llengua natural en què hauria escrit si les circumstàncies vitals i històriques que va viure l’autor hagueren estat més favorables». De fet, Chirbes va defensar sempre el valencià, la unitat i la dignificació de la llengua pròpia i es lamentava no haver pogut expressar-se literàriament amb ella, com ho corroboren aquestes declaracions al seu amic i company generacional, el també escriptor Josep Bertomeu Moll, en una entrevista –la darrera que va concedir en vida– publicada a la revista L’Espill: «La meua llengua familiar és el valencià, però no sé escriure’l. Com a tanta gent de la nostra generació, a mi ningú no em va proporcionar cap llibre en valencià durant la primera infància. Més bé fou al contrari. A l’escola teníem prohibit parlar-lo. Hem estat una generació analfabeta en llengua materna.»

La bona lletra narra en primera persona les peripècies vitals d’una família humil de republicans vençuts, al llarg dels anys difícils de la dictadura franquista. Anna, la protagonista del relat decideix, al tram final de la vida, trencar el silenci i fer un exercici de memòria, confessional, per contar al fill la seua llarga i inútil lluita per sobreviure.

La bona lletra conforma, juntament amb Mimoun, el primer bloc de l’obra chirbesiana, unes narracions que, en opinió de l’autor, són «més nouvelles que novel·les», cosa que li va permetre «un treball més polit, d’orfebreria».


Rafael Chirbes Magraner va nàixer a Tavernes de la Valldigna el 27 de juny de 1949 i va morir a Beniarbeig el 15 d’agost de 2015. La seua trajectòria de formació i professional, però, la va desenvolupar majoritàriament fora de València: a Madrid, el Marroc, París, Barcelona, A Coruña i Extremadura. L’any 2000 va tornar a València i es va instal·lar definitivament a Beniarbeig, molt prop de Dénia.

En un principi, Chirbes es va dedicar a la crítica literària i a altres activitats periodístiques, com ara a fer ressenyes gastronòmiques i articles per a la revista Sobremesa, i als reportatges de viatges. La seua primera novel·la, Mimoun (1988), va resultar finalista del Premi Herralde, i La larga marcha (1996) va ser guardonada a Alemanya amb el Premi SWR-Bestenliste. Amb aquesta novel·la va iniciar una trilogia sobre la societat espanyola que abraça des de la postguerra fins a la Transició i es completa amb La caída de Madrid (2000) i Los viejos amigos (2003). Va guanyar en dues ocasions el Premi Nacional de la Crítica, els anys 2007 i 2013, per Crematorio (2006) i En la orilla (2012), respectivament. Paris-Austerlitz és la seua darrera novel·la, publicada pòstumament el 2016.

divendres, 9 de febrer de 2018

Contacontes i taller infantil sobre “La Delicada de Gandia”, de Vicenta Llorca i Manola Roig



Aquest diumenge arriba La Delicada de Gandia a la Vall de Gallinera. Serà a Benirrama, a la Vall de Gallinera, a les 11.30h, i les artífexs d’aquest conte meravellós, Vicenta Llorca i Manola Roig, ens oferiran un contacontes i un taller infantil. Serà en el marc del Mercat de la Foradà, amb tot d’activitats programades per la Unió Cultural d’Amics de la Vall de Gallinera i de l’Ajuntament de la Vall de Gallinera. 

La Delicada de Gandia és una obra adreçada no només a la xicalla sinó als lectors de qualsevol edat. I és que l’escriptora i dona compromesa i de cultura Vicenta Llorca, juntament amb l’artista Manola Roig, han confeccionat una història magnífica sobre el mític i llegendari personatge de la Delicada de Gandia.
 
L’edició del llibre compta amb el suport de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Gandia.

dimarts, 6 de febrer de 2018

Presentació de “La presó del cel”, de Joaquim Espinós, a Alacant (8 de febrer, dijous, a les 20.00 h, a la llibreria 80 Mundos)


Hi intervindran:
Victòria Cremades, professora i escriptora
Joaquim Espinós, autor del llibre

Amb La presó del cel, l’escriptor i professor de la Universitat d’Alacant Joaquim Espinós tanca la seua trilogia sobre el segle xx viscut als pobles del País Valencià. Una trilogia magnífica integrada per Ombres en el riu (1995), Material fotogràfic (2015) i ara La presó del cel, que publiquem a l’editorial Lletra Impresa Edicions.
La presó del cel és una novel·la que parla de la postguerra en un poble valencià del sud, un poble qualsevol. Però no és una novel·la més sobre aquest període tan novel·lat i dut moltes vegades a la gran pantalla. I és que els seus protagonistes són un capellà —el pare Lluís— d’idees progressistes, que lluita per canviar l’ordre de les coses, i tres xiques que són injustament repressaliades pel franquisme. Amb ells conviuen una galeria de personatges de gran vivesa i profunditat humana, que conformen un emotiu testimoni de la vida d’aquells difícils anys. Una visió, doncs, diferent dels anys de la postguerra. Original, curiosa i, sobretot, molt acurada i ben escrita.
8 de febrer, dijous, a les 20.00 h, a la llibreria 80 Mundos d’Alacant (Av. del General Marvá, 14)