Tabernacle, de Carles Mulet

Una de les coses boniques del mes de setembre és anunciar les novetats que hem anat preparant al llarg de l'estiu. La primera és aquest tríptic poètic de Carles Mulet: Tabernacle. Tríptic eròtico-amorós que començarà a arribar a les llibreries aquesta mateixa setmana.

SINOPSI

Tabernacle aplega tres reculls de poemes d’amor (Dona dels alts, Jo ets Ella i Ombradiu) escrits al llarg de vint-i-cinc anys. Cada recull va introduït per una citació del Càntic dels càntics i el llibre s’obri i es tanca amb d’altres citacions de Ramon Llull i Juan de la Cruz.

Aquest emmarcament amb textos propis de la literatura mística ressalta el caràcter indicible que comparteixen el fet amorós i la transcendència mística: una vivència que ens manté enjòlit, com un sospir que s’obri a l’eternitat, una plenitud en la fusió retrobada, de manera que la vivència amorosa és un tema primari i essencial que entronca amb les manifestacions més antigues de la literatura.

Així, el conjunt del llibre parteix del convenciment que l’amor és un dels elements centrals del dir poètic, tal i com diu Octavio Paz: «La relació entre erotisme i poesia és tal que pot dir-se, sense afectació, que el primer és una poètica corporal i que la segona és una eròtica verbal». De vegades com llampecs enlluernadors i de vegades com el llarg vessament dels rius a la mar, els seus poemes recorren, des de la trobada fulgurant de l’enamorament, avançant des del desig i la passió i el lliurament constant, el camí dels amants envers la fusió.

L’amor com un repte fràgil subversiu que exigeix una permanent renovació des de la sensualitat i el compromís. Un corrent d’aigua fresca, talment la poesia es resol també en paraula viva.


L'AUTOR

Carles Mulet Grimalt (Gata, Marina Alta, 1953) ha conreat tant la vessant creativa (narrativa i poesia), com l’assaig i la investigació, especialment en els àmbits dels estudis literaris i educatius, així com la col·laboració periodística.

Pel que fa a la poesia, cal ressenyar la carpeta Crestalls de desig (1986), amb litografies de Josep Pedrós i Ginestar; Quadern de sal (2011); Viatjar descansa (premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó, 2015); Talismà (Premi Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d’Alcoi, 2017); Naixement d’Islàndia (Premi Vicent Andrés Estellés dels premis Octubre, 2018); I tots els ulls oberts cap enfora (2021) i De la lenta espenta dels caragols (Premi de poesia Ciutat de Torrent, 2022).

Alguns poemes seus han estat inclosos en diverses publicacions periòdiques de caire literari i en antologies. També ha estat traduït a l’italià, dins de Le voci di un popolo. Antologia di poeti valenziani (2018) i en castellà a l’antologia Juntos cruzan un río sin lecho. 10 poetas catalanes (2019). Com a traductor ha publicat el recull antològic 7 poemes de La parole en archipel, de René Char (L’Aiguadolç, núm. 40, tardor de 2012) i l’antologia De la gran Safo soc parell, de Paul Verlaine.

En Lletra Impresa Edicions ha traduït al català dues novel·les de Rafael Chirbes: La bona lletra i Les descàrregues del caçador, que conformen el díptic Pecats originals. 

Més informació al nostre web:

www.lletraimpresa.com/llibre/tabernacle

"Rafael Chirbes, en valencià", ressenya de l'escriptor Joaquim Espinós en el periòdic Información a propòsit de la primera traducció al valencià d'una obra de Rafael Chirbe: La bona lletra.

ESPECIAL DE RAFAEL CHIRBES A TELE SAFOR

Tele Safor ha dedicat aquesta setmana un especial a Rafael Chirbes, amb motiu de la primera traducció al valencià d'una de les seues novel·les: La bona lletra. Al vídeo es pot veure les entrevistes que la periodista Puri Naya ha fet a Juli Capilla, editor de Lletra Impresa, a Carles Mulet, traductor del llibre i a Manolo Micó, director de la Fundació Rafael Chirbes.

 

Rafael Chirbes, per fi en valencià

L’editorial Lletra Impresa Edicions, en col·laboració amb la Fundació Rafael Chirbes, acaba de traure la primera traducció al valencià d’una obra de Rafael Chirbes, Premi Nacional de la Crítica en dues ocasions, el 2007 per Crematorio, i el 2013 per En la orilla. Es tracta de La bona lletra, publicada originalment en castellà per Anagrama, el 1992. La traducció ha estat a càrrec de l’escriptor i crític literari Carles Mulet i compta amb un pròleg del també escriptor i periodista Alfons Cervera.

En paraules dels editors, Juli Capilla i Mercè Climent, «es tracta d’una traducció exquisida i molt pertinent, que posa Chirbes a disposició del públic valencià en la llengua natural en què hauria escrit si les circumstàncies vitals i històriques que va viure l’autor hagueren estat més favorables». De fet, Chirbes va defensar sempre el valencià, la unitat i la dignificació de la llengua pròpia i es lamentava no haver pogut expressar-se literàriament amb ella, com ho corroboren aquestes declaracions al seu amic i company generacional, el també escriptor Josep Bertomeu Moll, en una entrevista –la darrera que va concedir en vida– publicada a la revista L’Espill: «La meua llengua familiar és el valencià, però no sé escriure’l. Com a tanta gent de la nostra generació, a mi ningú no em va proporcionar cap llibre en valencià durant la primera infància. Més bé fou al contrari. A l’escola teníem prohibit parlar-lo. Hem estat una generació analfabeta en llengua materna.»

La bona lletra narra en primera persona les peripècies vitals d’una família humil de republicans vençuts, al llarg dels anys difícils de la dictadura franquista. Anna, la protagonista del relat decideix, al tram final de la vida, trencar el silenci i fer un exercici de memòria, confessional, per contar al fill la seua llarga i inútil lluita per sobreviure.

La bona lletra conforma, juntament amb Mimoun, el primer bloc de l’obra chirbesiana, unes narracions que, en opinió de l’autor, són «més nouvelles que novel·les», cosa que li va permetre «un treball més polit, d’orfebreria».

Rafael Chirbes Magraner va nàixer a Tavernes de la Valldigna el 27 de juny de 1949 i va morir a Beniarbeig el 15 d’agost de 2015. La seua trajectòria de formació i professional, però, la va desenvolupar majoritàriament fora de València: a Madrid, el Marroc, París, Barcelona, A Coruña i Extremadura. L’any 2000 va tornar a València i es va instal·lar definitivament a Beniarbeig, molt prop de Dénia.

En un principi, Chirbes es va dedicar a la crítica literària i a altres activitats periodístiques, com ara a fer ressenyes gastronòmiques i articles per a la revista Sobremesa, i als reportatges de viatges. La seua primera novel·la, Mimoun (1988), va resultar finalista del Premi Herralde, i La larga marcha (1996) va ser guardonada a Alemanya amb el Premi SWR-Bestenliste. Amb aquesta novel·la va iniciar una trilogia sobre la societat espanyola que abraça des de la postguerra fins a la Transició i es completa amb La caída de Madrid (2000) i Los viejos amigos (2003). Va guanyar en dues ocasions el Premi Nacional de la Crítica, els anys 2007 i 2013, per Crematorio (2006) i En la orilla (2012), respectivament. Paris-Austerlitz és la seua darrera novel·la, publicada pòstumament el 2016.