Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ovidianes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ovidianes. Mostrar tots els missatges

dilluns, 23 d’agost del 2021

Novetats setembre 2021 (V)

Aquesta és la sinopsi del llibre que l'editorial Lletra Impresa llançarà al setembre: 

"Aurora abandona Cuba mentre els revolucionaris entren a l’Havana. Seixanta-vuit anys abans, son pare havia arribat a aquell mateix port fugint del passat i amb la intenció de tornar, però l’illa l’havia embolicat en una teranyina de màgia i seducció. Aleshores la perla del Carib era l’última joia que encara quedava enfilada al collaret de l’imperi espanyol. Aurora havia nascut en aquell món fascinador que s’agitava sobre les brases convulses de la història al ritme de músiques tropicals i personatges prodigiosos. Ara tot s’ha acabat. La seva vida s’ha convertit en un aiguamoll de records estantissos. Ha arribat l’hora de deixar enrere tots els fantasmes i d’emprendre el viatge de tornada que son pare no havia pogut fer. Acostumada a la incertesa lògica del futur, haurà d’enfrontar-se amb la imprevisibilitat màgica del passat. Però Aurora forma part d’una llarga nissaga de dones que han heretat la facultat ancestral de veure la part de darrere de les coses."

#novetatsetembre2021 #lletraimpresaedicions

dijous, 19 d’agost del 2021

Novetats setembre 2021 (IV)


Del llibre que l'editorial Lletra Impresa llançarà al setembre l'escriptor Toni Cucarella diu: 

«Insistiré a dir que X és un dels autors amb més recursos de la literatura catalana. Que no defuig el risc. Perquè qui no s’arrisca, no eixampla les fronteres dels seus límits. El resultat és aquesta novel·la que és ben bé una proesa, un envit literari excepcional.»

#lletraimpresaedicions #novetatsetembre2021

dimarts, 10 d’agost del 2021

Novetats setembre 2021 (II)


896. El nombre de pàgines que tindrà el llibre que veurà la llum al setembre i del qual ja estem deixant algunes molletes de pa. Sens dubte és l'aposta més atrevida de Lletra Impresa Edicions (no veureu molts llibres en català amb aquesta extensió). També és l'obra més ambiciosa d'aquest/a autor/a, no debades, ha invertit més de vint anys en la seva redacció definitiva.

#lletraimpresaedicions #novetatsetembre2021

dijous, 5 d’agost del 2021

Novetats setembre 2021 (I)

Carregats amb un LLIBRE (així en majúscules) que farà PARLAR i, sobretot, LLEGIR. Anirem deixant molletes de pa els pròxims dies perquè quan arribe a les llibreries en setembre en tingueu moltes ganes. 

#lletraimpresaedicions #novetatsetembre2021

dilluns, 7 de juny del 2021

Metralla: No es una novela más sobre la Guerra Civil

Jordi Botella publica “Metralla”, una obra que logra sumergirnos en un universo de miedos, derrotas y miserias que compuso el paisaje de la contienda del 36

Cuando a Francis Ford Coppola le preguntan por “Apocalypse Now” suele responder con una frase aparentemente incomprensible, pero llena de sentido: “Esto no es una película sobre la guerra de Vietnam, esto es la guerra de Vietnam”. Algo muy parecido podría decir Jordi Botella cuando alguien le pregunte sobre “Metralla”; una novela sobre la Guerra Civil, en la que en vez de ofrecernos un relato académico sobre el conflicto, logra sumergirnos en un universo de miedos, derrotas, heroísmos y miserias que compuso el paisaje humano de una contienda que ha marcado para siempre nuestra historia.

Que nadie busque en el último libro de este escritor alcoyano uno de esos retratos tópicos sobre la guerra del 36 a los que tan acostumbrados nos tienen la literatura y el cine desde los años de la Transición. Aquí, no hay milicianos arcangélicos ni falangistas villanos de caricatura con bigotito fino y pelo planchado de fijador. Aquí, hay gente normal y corriente, arrastrada por el temporal violento de un conflicto que abrió en canal a toda una sociedad. Aquí, hay hambre, roña, muerte, instantes de valor, momentos de cobardía y demostraciones de la inacabable capacidad de supervivencia que tiene el ser humano. Jordi Botella despliega toda su capacidad poética y todas sus habilidades literarias para conseguir un objetivo muy ambicioso: meternos en la piel de unos personajes, que en un momento determinado de sus vidas se vieron atropellados por el viento de la Historia y se tuvieron que enfrentar a los desastres de una guerra fratricida.

Esta novela -que arranca en 1938 a un año de la victoria franquista- es sobre todo una historia de perdedores. “Metralla” es un baile de figuras empujadas por un destino amenazante, que recorren sus biografías bajo la opresión de una derrota tan brutal como inminente. Un grupo familiar es la base sobre la que descansa la trama. Hermanos, padres e hijos como una perfecta parábola para explicar qué le pasa a una sociedad cuando ve destruido hasta el último resto de normalidad por la violencia de un conflicto armado. Estamos ante un libro coral, que a lo largo de sus 350 páginas nos muestra una atractiva galería de personajes que han de moverse en el extraño territorio que separa el drama colectivo de una Guerra Civil de los retos más prosaicos de la vida cotidiana.

En esta creación de Jordi Botella la Geografía juega un papel importante y en muchas ocasiones el paisaje asume un papel activo de protagonista. “Metralla” discurre en un escenario físico muy concreto, que va desde Alcoy a Castellón. Los ríos, las viejas fábricas textiles, las calles y las sierras son una parte fundamental del relato y tienen un peso específico que va más allá del mero retrato historicista o nostálgico. Los personajes ganan en riqueza de matices cuando se les sitúa en el entorno que los rodea. La descripción de aquel Alcoy atormentado por todas las facetas de la tragedia bélica está realizada con una sugerente belleza poética y es uno de los valores añadidos de una novela que aspira a ir más allá de las peripecias personales de su elenco de protagonistas, para conseguir un gran fresco social de una época especialmente dura y compleja.

Tras su lectura, una cosa queda muy clara: “Metralla” no es una novela más sobre la Guerra Civil. En medio de un panorama literario que ha abusado del conflicto del 36 hasta la extenuación, es de agradecer el esfuerzo suplementario efectuado por Jordi Botella. El autor se ha salido de los caminos más trillados y ha arriesgado para ofrecernos un punto de vista novedoso y diferente de un tema inagotable. Una sociedad que todavía sigue arrastrando los fantasmas de una contienda vivida hace más de 80 años, debería agradecer cualquier aportación nueva que la ayude a entender este tramo tan oscuro de su historia.

Javier Llopis, Tipografia La Moderna, 07/06/2021

dimecres, 14 d’abril del 2021

90è aniversari de la proclamació de la II República

Hui es commemora el 90è aniversari de la proclamació de la Segona República i, precisament hui, 14 d’abril de 2021, hem acabat d’enllestir la novel·la Metralla de l’escriptor alcoià Jordi Botella, que es podrà trobar a les llibreries a partir de maig. Així ho hem volgut plasmar a la última pàgina del llibre: 

L’edició d’aquest llibre
es va enllestir el 14 d’abril de 2021,
en el 90è aniversari de la proclamació
de la Segona República.

Metralla és molt més que una novel·la, és el testimoniatge —en carn viva, palpable, terrible— dels qui van patir els efectes de la barbàrie de la guerra. Un valuós document històric en què la realitat, per bé que tamisada per l’art de l’escriptura, s’hi mostra amb tota la cruesa per rescabalar-nos, en la mesura que la literatura ho pot fer, dels bocins d’una metralla que perdura encara en la memòria col·lectiva sovint amagada entre els plecs de la por i l’oblit. Una història que es conjuga entre les ombres sinistres d’un oblit capciós i mesquí i els efluvis d’una ferida que supura i ens reclama tothora, i que no acabarem de guarir si no és des de l’esforç responsable de la memòria i de la justícia històrica.


dimarts, 24 de setembre del 2019

Vidres en la moqueta, la nova novel·la de Rafa Gomar


Feia deu anys que Rafa Gomar no publicava una novel·la, des d’Andròmines (2009), amb la qual va obtenir el XXXVIII Premi Octubre Andròmina de narrativa. En aquest temps, però, l’incansable escriptor de Gandia no ha deixat de publicar: dietaris, poesia, reculls de contes... Ara, amb Vidres en la moqueta, publicat per Lletra Impresa Edicions, indaga en l’amor com una oportunitat a partir del dolor patit pels protagonistes.


SINOPSI

Any 2000. Tres matrimonis fan un viatge de cinc dies en un creuer per les aigües del Rin, des d’Amsterdam a Estrasburg. Sota l’aparent placidesa del trajecte i les excursions efectuades a les grans ciutats per on passen, Marta coneix Rasim, un bosnià exiliat de la Guerra dels Balcans que treballa com a cambrer i massatgista al vaixell. Els destins entrecreuats, les paradoxes del passat i les seues concomitàncies com a víctimes, els uniran fermament.
Amb un llenguatge directe i una mirada incisiva, de vegades crua i d’altres lírica, l’autor ens mostra la visió del món d’uns representants paradigmàtics de la burgesia, on predomina l’interès pràcticament exclusiu pels diners i els negocis. La corrupció, la superficialitat, la violència masclista, la guerra, el caràcter extrem i el passat com a alt càrrec del franquisme d’un dels personatges, Víctor Varela, són les altres coordenades on s’emmarca la història. I, tanmateix, Marta i Rasim, enmig d’aquest parany de corruptela i materialisme insidiós, i en la inesperada coincidència que l’atzar els brinda, hi veuen una escletxa on projectar un bri d’esperança i il·lusió. Una novel·la commovedora i intrigant.

BIOGRAFIA AUTOR


Rafa Gomar va nàixer a Gandia, a la Safor, i actualment viu a València. Va cursar estudis de Magisteri a l’Escola del Professorat d’EGB de València i els de llicenciat en Ciències de l’Educació (Pedagogia) a la Facultat de Filosofia i CC. de l’Educació de València.
La seua trajectòria literària se centra en el gènere narratiu, tot i que també ha conreat la poesia amb la publicació d’obres com ara Les quotidianies d’Arístides (1981), I Premi Abril de Benidorm; I nosaltres com la pols dormíem dins d’un calaix (1984); Saxo, guardonada amb el VIII Premi de Poesia Felip Ramos, en 1987 i Gandia-Port, un llibre que combina poemes amb les fotografies de Pep Aparisi.
Pel que fa a la narrativa, és autor de tres dietaris, Donato, 2,27 (1988), finalista del VII Premi Joanot Martorell de Gandia; Vianant (El Cep i la Nansa-2007), els quals han estat antologats. El primer per Anna Esteve Guillén en El dietarisme català entre dos segles (1970-2000), el segon per Joan Borja, en Àncora del temps. Antologia de dietaris actuals. El tercer dietari és Fràgil sol de tardor (El Cep i la Nansa-2016).
A més a més ha publicat cinc llibres de contes: Legítima defensa (1991), Premi Víctor Català i Premi dels Escriptors Valencians; Viure al ras (2000); Batecs (2004), XXXIX premi Recull de narrativa “Joaquim Ruyra”; Exercicis respiratoris (2005) i Bé, perdona’m però estan esperant-me (2014).
També és l’autor de tres novel·les: En blanc i negre (1995), Rin (2004) i Andròmines (2009), que va obtenir el XXXVIII Premi Octubre Andròmina de narrativa.
A més a més ha col·laborat en revistes com ara: Papers de Cultura, Boom, Saó, El Temps, Caràcters, Serra d’Or o L’Aiguadolç, entre altres.

Més informació:


dilluns, 12 de febrer del 2018

Rafael Chirbes, per fi en valencià


L’editorial Lletra Impresa Edicions, en col·laboració amb la Fundació Rafael Chirbes, acaba de traure la primera traducció al valencià d’una obra de Rafael Chirbes, Premi Nacional de la Crítica en dues ocasions, el 2007 per Crematorio, i el 2013 per En la orilla. Es tracta de La bona lletra, publicada originalment en castellà per Anagrama, el 1992. La traducció ha estat a càrrec de l’escriptor i crític literari Carles Mulet i compta amb un pròleg del també escriptor i periodista Alfons Cervera.

En paraules dels editors, Juli Capilla i Mercè Climent, «es tracta d’una traducció exquisida i molt pertinent, que posa Chirbes a disposició del públic valencià en la llengua natural en què hauria escrit si les circumstàncies vitals i històriques que va viure l’autor hagueren estat més favorables». De fet, Chirbes va defensar sempre el valencià, la unitat i la dignificació de la llengua pròpia i es lamentava no haver pogut expressar-se literàriament amb ella, com ho corroboren aquestes declaracions al seu amic i company generacional, el també escriptor Josep Bertomeu Moll, en una entrevista –la darrera que va concedir en vida– publicada a la revista L’Espill: «La meua llengua familiar és el valencià, però no sé escriure’l. Com a tanta gent de la nostra generació, a mi ningú no em va proporcionar cap llibre en valencià durant la primera infància. Més bé fou al contrari. A l’escola teníem prohibit parlar-lo. Hem estat una generació analfabeta en llengua materna.»

La bona lletra narra en primera persona les peripècies vitals d’una família humil de republicans vençuts, al llarg dels anys difícils de la dictadura franquista. Anna, la protagonista del relat decideix, al tram final de la vida, trencar el silenci i fer un exercici de memòria, confessional, per contar al fill la seua llarga i inútil lluita per sobreviure.

La bona lletra conforma, juntament amb Mimoun, el primer bloc de l’obra chirbesiana, unes narracions que, en opinió de l’autor, són «més nouvelles que novel·les», cosa que li va permetre «un treball més polit, d’orfebreria».


Rafael Chirbes Magraner va nàixer a Tavernes de la Valldigna el 27 de juny de 1949 i va morir a Beniarbeig el 15 d’agost de 2015. La seua trajectòria de formació i professional, però, la va desenvolupar majoritàriament fora de València: a Madrid, el Marroc, París, Barcelona, A Coruña i Extremadura. L’any 2000 va tornar a València i es va instal·lar definitivament a Beniarbeig, molt prop de Dénia.

En un principi, Chirbes es va dedicar a la crítica literària i a altres activitats periodístiques, com ara a fer ressenyes gastronòmiques i articles per a la revista Sobremesa, i als reportatges de viatges. La seua primera novel·la, Mimoun (1988), va resultar finalista del Premi Herralde, i La larga marcha (1996) va ser guardonada a Alemanya amb el Premi SWR-Bestenliste. Amb aquesta novel·la va iniciar una trilogia sobre la societat espanyola que abraça des de la postguerra fins a la Transició i es completa amb La caída de Madrid (2000) i Los viejos amigos (2003). Va guanyar en dues ocasions el Premi Nacional de la Crítica, els anys 2007 i 2013, per Crematorio (2006) i En la orilla (2012), respectivament. Paris-Austerlitz és la seua darrera novel·la, publicada pòstumament el 2016.