Feia deu anys que Rafa Gomar no publicava una novel·la, des d’Andròmines (2009), amb la qual va obtenir el XXXVIII Premi Octubre Andròmina de narrativa. En aquest temps, però, l’incansable escriptor de Gandia no ha deixat de publicar: dietaris, poesia, reculls de contes... Ara, amb Vidres en la moqueta, publicat per Lletra Impresa Edicions, indaga en l’amor com una oportunitat a partir del dolor patit pels protagonistes.
Any 2000. Tres matrimonis fan un viatge de cinc dies en un creuer per les aigües del Rin, des d’Amsterdam a Estrasburg. Sota l’aparent placidesa del trajecte i les excursions efectuades a les grans ciutats per on passen, Marta coneix Rasim, un bosnià exiliat de la Guerra dels Balcans que treballa com a cambrer i massatgista al vaixell. Els destins entrecreuats, les paradoxes del passat i les seues concomitàncies com a víctimes, els uniran fermament.
Amb un llenguatge directe i una mirada incisiva, de vegades crua i d’altres lírica, l’autor ens mostra la visió del món d’uns representants paradigmàtics de la burgesia, on predomina l’interès pràcticament exclusiu pels diners i els negocis. La corrupció, la superficialitat, la violència masclista, la guerra, el caràcter extrem i el passat com a alt càrrec del franquisme d’un dels personatges, Víctor Varela, són les altres coordenades on s’emmarca la història. I, tanmateix, Marta i Rasim, enmig d’aquest parany de corruptela i materialisme insidiós, i en la inesperada coincidència que l’atzar els brinda, hi veuen una escletxa on projectar un bri d’esperança i il·lusió. Una novel·la commovedora i intrigant.
BIOGRAFIA AUTOR
Rafa Gomar va nàixer a Gandia, a la Safor, i actualment viu a València. Va cursar estudis de Magisteri a l’Escola del Professorat d’EGB de València i els de llicenciat en Ciències de l’Educació (Pedagogia) a la Facultat de Filosofia i CC. de l’Educació de València.
La seua trajectòria literària se centra en el gènere narratiu, tot i que també ha conreat la poesia amb la publicació d’obres com ara Les quotidianies d’Arístides (1981), I Premi Abril de Benidorm; I nosaltres com la pols dormíem dins d’un calaix (1984); Saxo, guardonada amb el VIII Premi de Poesia Felip Ramos, en 1987 i Gandia-Port, un llibre que combina poemes amb les fotografies de Pep Aparisi.
Pel que fa a la narrativa, és autor de tres dietaris, Donato, 2,27 (1988), finalista del VII Premi Joanot Martorell de Gandia; Vianant (El Cep i la Nansa-2007), els quals han estat antologats. El primer per Anna Esteve Guillén en El dietarisme català entre dos segles (1970-2000), el segon per Joan Borja, en Àncora del temps. Antologia de dietaris actuals. El tercer dietari és Fràgil sol de tardor (El Cep i la Nansa-2016).
A més a més ha publicat cinc llibres de contes: Legítima defensa (1991), Premi Víctor Català i Premi dels Escriptors Valencians; Viure al ras (2000); Batecs (2004), XXXIX premi Recull de narrativa “Joaquim Ruyra”; Exercicis respiratoris (2005) i Bé, perdona’m però estan esperant-me (2014).
També és l’autor de tres novel·les: En blanc i negre (1995), Rin (2004) i Andròmines (2009), que va obtenir el XXXVIII Premi Octubre Andròmina de narrativa.
A més a més ha col·laborat en revistes com ara: Papers de Cultura, Boom, Saó, El Temps, Caràcters, Serra d’Or o L’Aiguadolç, entre altres.
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada