dilluns, 4 de desembre del 2023

INDILLETRES 2023. CRÒNICA.



És el quart any que anem a l’Indilletres, la Fira del Llibre d’Editorials Independents de la Bisbal d’Empordà. Una cita literària que ens encanta i que, per nosaltres, és com l’encesa de llums que ha tingut lloc aquest cap de setmana. 555 és la xifra que marca el comptaquilòmetres. Calculem que, si sortim a les 14 h de Gandia, a les 21 h podem estar a l’hostal que hem llogat per a dos nits. Ens passem la tarda de dijous i el matí de divendres preparant-ho tot. Maletes, queviures, jocs –caldrà que les xiquetes tinguen entreteniments durant les hores de fira, i, per descomptat, els llibres. 

Les primeres hores de carretera són fluïdes, sembla que el cotxe coneix el camí de memòria. Estem feliços, encara més, eufòrics. Hem rebut una notícia d’aquelles que et fan plorar d’emoció. Però encara no podem avançar res. A mitjan camí un accident de tres camions ens reté en la carretera dues hores més de les previstes. Finalment arribem vora les onze. Obrim la botella de cava que portem a la nevera i que guardàvem des de principis d’any per quan haguérem de celebrar. Sopem, ens dutxem i al llit. 

Dissabte de matí arribem al pavelló firal dels primers. És un moment preciós, quan els editors i les editores arriben plens d’energia i van amunt i avall carretejant llibres; quan els organitzadors i voluntaris, amb el cuquet a la panxa perquè tot isca com està previst, et donen la benvinguda i es desviuen perquè estigues a gust. Vas saludant la gent amb qui compartiràs espai durant dos dies sencers, una mica ràpid, saps que tindràs temps de parlar amb deteniment.

Busquem la nostra taula. Enguany som el número 4, estem a un dels cantons de la Fira. Ja sospitem que això no ens beneficiarà, però entenem que a algú li ha de tocar i enguany ens ha tocat a nosaltres. Es fa per sorteig. Ho farem bo. Estovalles negres, el cartell amb el nom de l’editorial, les acreditacions (tres en el nostre cas, perquè Júlia ja ens hi ajuda molt) i una planta de Nadal, que ens podrem endur a casa en acabant. 

Parem taula. No et canses de parar aquesta taula, que et parla dels darrers huit anys de la teua vida, compartida amb l’única persona amb qui haguera estat possible. El menú és ben variat: àlbums il·lustrats, novel·les per a infants i joves, narrativa, contes, literatura del jo, poesia... Les novetats convivint amb els llibres de fons. De quina manera hauríem de donar eixida a aquests darrers si no fora per aquest tipus d’esdeveniments? Al costat instal·lem una catifa amb puzles, peces de fusta, papers,  pintures i altres jocs perquè les nostres criatures estiguen entretingudes. Les nostres i les de tots aquells editors que s’hi vulguen estar. Enguany Indilletres també té servei de canguratge, cosa que agraïm moltíssim. La nostra Júlia es va passar moltíssimes hores allà; Aina no tant, prefereix el braç de la seua mare la major part del temps. (Demane disculpes per totes les converses que vaig deixar a mitges).

A les deu de dissabte s’inaugura Indilletres. Una fira magnífica que dona l’oportunitat als visitants –amants del llibres– a parlar directament amb els editors dels llibres que s’hi exposen. Sempre m’ha enamorat aquest model de fires. I passa el que ha de passar, que mantens converses fantàstiques al voltant d’allò que més t’apassiona: la literatura. Gent que et recorda d’altres edicions, i que et dona les gràcies per aquell llibre que els vas recomanar; gent que et coneix ara i s’admira que vingues des del País Valencià al seu poble; gent que s’interessa pel que fas i que compra els teus llibres.  Gent que ha col·laborat amb tu però que encara no coneixies personalment. Gent que busca una oportunitat per publicar el seu llibre o il·lustrar algun dels teus. Gent amb qui simplement parles i estàs a gust.

De tant en tant surts de darrere la parada i t’hi passeges, sobretot perquè Aina, la teua filla petita, no vol que la desatengues. (Com costa la conciliació familiar!). I et converteixes en públic visitant i mires i admires els llibres que, amb tanta cura, fan les persones que hi ha darrere de les taules. I en compres algun. Com anar a una fira de llibres i no comprar-ne’n cap? I parles amb editors i editores que ja són més que companys, que són amics, i en coneixes de nou, que comencen a caminar per aquesta aventura que és l’edició. I us intercanvieu llibres, perquè és el tresor més preat que pots regalar a la gent que t’estimes. I compartiu experiències i coneixences que us ajuden a tots a créixer. També et retrobes amb autors i autores que feia temps que no veies i que apreciés i admires a parts iguals. I és fantàstica i emocionant aquesta camaraderia entre gent que compartiu la mateixa passió. 

La venda ens fluixeja en relació amb altres dates. També a la resta d’editorials. Busquem excuses. Que si la posició, que si ha vingut menys gent perquè el pont no ha caigut durant la Fira, perquè hi ha una crisi econòmica i a la gent li costa més comprar llibres... Els organitzadors són crítics i hui mateix hi fan referència en el seu balanç i faran per millorar aquest aspecte. Admirem la sinceritat i l’autocrítica –val d’alguna cosa dir any rere any, que hi ha més públic, que s’han venut més llibres?–, que és el que ens permet créixer i millorar realment. Nosaltres també ens volem sincerar: en Indilletres ens vam emmirallar quan vam dissenyar les dos edicions de “La Vall dels Llibres” que es va celebrar en 2021 i 2022 al Monestir de Santa Maria de la Valldigna de Simat, perquè és una fira magnífica, feta per gent que posa totes les ganes i tota l’estima, i això es nota i se sent quan estàs allà. A totes i tots vosaltres volem donar-vos les gràcies per fer-ho possible i per deixar-nos formar part d’aquesta gran família que és l’Indilletres! (Ens veiem a la setena edició). 

Volem dir encara que Indilletres va nàixer l’any 2018 gràcies a un grup de veïns que volia organitzar una fira d’editorials independents a la Bisbal d’Empordà i que de bon principi va comptar amb el suport de l’Ajuntament i la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, d’Òmnium Cultural, de la Diputació de Girona, del Consell Comarcal del Baix Empordà, de la Federació de Comerç de la Bisbal d’Empordà i d’Edicions Sidillà. I, idealistes i somniadors com som de mena, pensem que és possible exportar aquest model al País Valencià.