Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manel Rodríguez-Castelló. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manel Rodríguez-Castelló. Mostrar tots els missatges

divendres, 2 de juliol del 2021

HISTÒRIA, NOVEL·LA I VERITAT

Jordi Botella a la porta del refugi antiaeri de la Glorieta, Alcoi | Foto: Xavi Terol

Ha mort ha poc
Josep Almudéver, l’últim brigadista. Deixa unes memòries. L’esforç contra l’oblit mou el tren de la història, a voltes aturat en via morta. La Guerra d’Espanya fou una tragèdia que marcà a foc la vida de milions de persones. El pas del temps i els pactes del silenci van emportant-se’n els testimonis. La memòria es trenca per la baula dels jovers ja educats en l’oblit. Metralla (Lletra Impresa Edicions), de Jordi Botella, se submergeix en els abismes del passat i escriu el mite. Filla de l’èpica antiga, és la constructora moderna del mite entès com a estilització de la història feta lloc comú.

Diu Joan Ramon Resina: “La pretesa objectivitat de la història davant la subjectivitat de la literatura és una falòrnia interessada d’alguns historiadors”. En posicions de poder, ja que la història l’escriu el vencedor. Front a la historiografia oficial, hi ha estudis que revelen fets negligits o amagats. I amb la farina que ni l’una ni els altres no volen o poden tocar, la novel·la feny el pa de l’oblit per mostrar la veritat de l’art, atemporal, universal per arrelat en unes circumstàncies, a través de personatges observats al detall per representar la condició humana en el camí d’anada i tornada de la part al tot. Persona significa màscara: el personatge inspirat en la persona, fos amb ella per fer-la accessible en la representació literària. 

Continua Resina: “Només cal preguntar-se si cap historiador ha aconseguit mai una representació tan completa de la vida dublinesa del principi del segle XX com la que es troba a l’Ulisses de Joyce”. La Ilíada, l’Eneida, Èdip rei, La metamorfosi, la Divina Comèdia, Hamlet, el Tirant, el Quixot, La plaça del diamant, el Llibre de meravelles, els grans relats tenen aquesta virtut. Si la literatura concentracionària, de Levi o Xalàmov, fos mera ficció encara il·luminaria l’infern humà com no ho pot fer cap historiografia.”Els amors fan l’amor, la història les històries” diu Estellés. Aquest mateix supòsit anima Metralla.

En la novel·la s’entrellacen els dos plans de l’edifici narratiu, el dels personatges i el de la contesa. Sobre el teló de fons del darrer any de guerra, es mouen per territori valencianocatalà (de Castelló a Alcoi, de València a Alacant, de l’Espadà a Vinaròs, de l’Ebre al Pirineu) uns personatges arrossegats pels esdeveniments, ferits per la metralla del sofriment: les històries i la història, les parts i el tot s’acoblen en ball incessant.

Portada del llibre Metralla, de Jordi Botella, publicat per Lletra Impresa Edicions

La novel·la és una espiral, una cançó amb tornada: gira sobre el nucli i s’obri a les diverses perspectives del paisatge. És un calidoscopi que a cada gir compon noves figures. Com la memòria, no és mai lineal i es mou com una baldufa. Diu Zagajewski: “El dubte és un túnel; la poesia, una espiral”. Metralla de Jordi Botella pertany a la millor poesia, la que expressa la veritat profunda de les coses. La poeticitat, que no entén de gèneres ni temps, l’emparenta, sense abandonar les fèrtils terres de la ficció, amb l’assaig: interpel·la el lector, mostra múltiples cares de la realitat, defensa unes tesis, sustenta una idea del món. Perquè el cable de l’espiral aguante bé cal que el fil de l’electricitat literària tinga la tensió i qualitat escaients. Clau de volta de tot, la matèria verbal de què estan fets literatura i somnis. La veritat no es pot dir si el llenguatge no ateny la forma òptima (elasticitat, resistència, conductivitat). El més volàtil i representatiu de l’aventura humana escapa a la indagació històrica, la paraula, les flexions vocals, els matisos verbals identitaris. L’elecció i maneig de les formes de l’idioma hi és determinant. Metralla és l’escenari de personatges íntegrament representats per models de llengua que equilibren el dialecte de les comarques centrals valencianes i d’Alcoi amb l’estàndard literari i fan accessible la veritat de la ficció. Sense l’artifici que descomparteix les veus del relat, el narrador hi assumeix la completesa de l’experiència verbal, l’univers sonor d’uns personatges i d’una realitat, amb una sensibilitat lírica encomiable.

Metralla culmina el cicle dels Llonch, epònim novel·lístic de Botella: La Sagrada Família (1997), Carta als reis (1998), Estació terminal (2000) i La caixa negra (2002). Cap a les fonts originàries, Metralla remunta el riu de la memòria individual, familiar i col·lectiva, d’una ciutat, d’un país. Per entendre les malalties presents furguem en les nafres del passat, que han volgut tancar en fals. No deu ser casual que l’autor comence la novel·la en època d’Aznar i l’acabe en plena crisi de la monarquia i el règim del 78. Cal tornar a les preguntes pendents, com el brigadista Almudéver, un remolí que es desplaça per verificar la grandesa i misèria de la condició humana. I que proclama que la dignitat humana no es doblega ni en les més atroces circumstàncies, que la metralla de la barbàrie sempre està a punt d’esclatar, que la noblesa d’una causa no eximeix de l’estupidesa i que la llibertat té un preu molt alt però és també un somni irrenunciable que ens mou com l’espiral pels camps devastats de la història per restablir la veritat última que brilla en algunes novel·les.

Manel Rodríguez-Castelló
24 de juny de 2021

dimecres, 30 de juny del 2021

FER UN PENSAMENT. O DOS. O DESFER-LOS


FER UN PENSAMENT. O DOS. O DESFER-LOS

Farem un pensament. Ja veus. Aquestes càpsules que mouen les neurones i el cor. I foraden el silenci. Brossa, Joan i l'escriptura. I el Fuster. I el Max Aub, el dels crims exemplars. I els grecs. I el principi de no contradicció pels aires. Les coses no són com són. Com són? Capbussar-se dins els fragments del món, de l'escriptura del món, per traure el cap i respirar. Descarbonitzar els passadissos cerebrals. Lliurar-se a la nuesa del poema on poder extraviar-se. On poder fer acrobàcies i caure. Caure per certificar l'existència. La pròpia i la dels altres. Els altres que ens donen l'existència fugissera. Com les imatges darrere els ulls. El llamp. La foguera. Els dits bruts de sutja. Escriure a la parets de la cova. De la closca. Escriure'ns. Respirar l'escriptura. Ensumar-la. Deixar-la a la serena en un cossi ple de flors que suren. La malenconia de les pèrdues. De la pèrdua. De la gran pèrdua. El gest del pensament. La parla del cos i del dolor. El bot cap enrere. Quan les colobres nadadores. I l'afonia de la llàgrima. I la música del dir. I del silenci. Inquietant. La música. Transitar per l'escriptura inestable, per la seva bellesa que es mou en ser bellesa. Percebre el món somort des d'un silenci. Veure com avancen les ones cap a la platja. Les ones i el temps. La sordesa i el temps que ens estimba per l'ull de la galàxia. Un altre abisme. Aquesta melangia grisa. De boira grisa. Aquestes píndoles multicolors. I l'oblit. El saial nostre de cada dia. I el groc perillós de la revolta. I la política. La mirada política. Lisboa. I el poeta de la ciutat. I l'altre, el brasiler Daniel Lima, aquell del "Penso mas não existo" tan poc cartesià. Pensar sense existir és tan perillós com existir sense pensar. O no. Vés a saber. I el vi. I el poeta que se'n va fulminat pel llamp de la pròpia vida. I el dolor. I de nou les pèrdues. I la simpatia per Schopenhauer sota la llum de la Marina. I Tamil Nadu. Buda. El Nirvana. El corb. La brutícia. La ferida. I la política. I la malenconia de la poítica. I Segària. La casa dels estius. I la muntanya. I la política.

[Joan Navarro. Text llegit en ocasió de la presentació a la Plaça del Llibre de Gandia de Farem un pensament el divendres 28 de maig de 2021.]

dissabte, 27 de febrer del 2021

Entrevista a Manel Rodríguez-Castelló en Hoy por Hoy Alcoi


L'escriptor Manel Rodríguez-Castelló parla del seu nou llibre Farem un pensament. Metaforismes i saials en Hoy por Hoy Alcoi dins del programa cultural Tragaluz. Sempre és un plaer escoltar-lo.