Dijous
passat va tindre lloc la presentació de Capvespre
a Gandia. Jugàvem a casa, per fi! I era important que anara bé perquè és a la
capital de la Safor on ha nascut Lletra Impresa Edicions. La Llibreria Ambra
es va omplir de gent de gom a gom per donar suport a aquest projecte editorial
—altrament dit, bogeria intransitòria— i per conèixer el primer llibre que
acabem de publicar. Agraïm molt i molt la gent que ens va acompanyar en la
inauguració: amics, familiars, saforíssims, sindicalistes, polítics, lectors i
lectores tots. I també a Maria Bravo i les treballadores de la llibreria Ambra, per la càlida acollida que ens van brindar, amb vinet inclòs.
Vam
presentar breument l’editorial tot destacant que no tenim un gallet (“i tan
pobres com som”, que deia el poeta), però que posseïm un capital valuosíssim
que no té preu i que, sobretot, mou muntanyes i les converteix en petits plecs
en forma de llibre de paper. La il·lusió i les ganes de fer les coses bé ens
empenyen cap a aquesta bogeria preciosa que és descobrir noves veus literàries
en la llengua del país, çò és, en català.
I és que
la cosa va de nomenclatura, també. Cal dir les coses pel seu nom, perquè els noms
no són gratuïts. Lletra impresa subratlla la seua vocació de fer llibres en
paper, i de fer-los en una llengua que ens neguem a condemnar a la
minorització.
Després, van
reprendre l’acte Josep Bertomeu Moll, l’autor de Capvespre, i la poeta Maria Josep Escrivà.
Tots dos van establir una
conversa interessantíssima a propòsit de la novel·la, i també de les
circumstàncies vitals que han dut Josep a rescatar-la de l’oblit després de
vora quaranta anys desada en un calaix. La inserció de textos llegits va
engrescar el públic, sobretot amb el retrat de Vicent Andrés Estellés, la vinguda
de Max Aub a València o el relat d’una marxa al Puig. Una presentació, doncs,
magistralment conduïda per Maria Josep, qui va fer parlar Josep més del (seu)
compte, que ho va fer magníficament bé. I també el públic que hi va intervenir de
manera entusiasta i emocionada, en una nit que va ser entranyable, màgica,
inoblidable, i que comença a afaiçonar Capvespre
com una novel·la revelació, després de quatre dècades d’absència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada