dissabte, 5 de març de 2016

Un Capvespre a Ambra, la seu dels llibres de la Safor


Dijous passat va tindre lloc la presentació de Capvespre a Gandia. Jugàvem a casa, per fi! I era important que anara bé perquè és a la capital de la Safor on ha nascut Lletra Impresa Edicions. La Llibreria Ambra es va omplir de gent de gom a gom per donar suport a aquest projecte editorial —altrament dit, bogeria intransitòria— i per conèixer el primer llibre que acabem de publicar. Agraïm molt i molt la gent que ens va acompanyar en la inauguració: amics, familiars, saforíssims, sindicalistes, polítics, lectors i lectores tots. I també a Maria Bravo i les treballadores de la llibreria Ambra, per la càlida acollida que ens van brindar, amb vinet inclòs. 


Vam presentar breument l’editorial tot destacant que no tenim un gallet (“i tan pobres com som”, que deia el poeta), però que posseïm un capital valuosíssim que no té preu i que, sobretot, mou muntanyes i les converteix en petits plecs en forma de llibre de paper. La il·lusió i les ganes de fer les coses bé ens empenyen cap a aquesta bogeria preciosa que és descobrir noves veus literàries en la llengua del país, çò és, en català.


I és que la cosa va de nomenclatura, també. Cal dir les coses pel seu nom, perquè els noms no són gratuïts. Lletra impresa subratlla la seua vocació de fer llibres en paper, i de fer-los en una llengua que ens neguem a condemnar a la minorització.        
Després, van reprendre l’acte Josep Bertomeu Moll, l’autor de Capvespre, i la poeta Maria Josep Escrivà. 


Tots dos van establir una conversa interessantíssima a propòsit de la novel·la, i també de les circumstàncies vitals que han dut Josep a rescatar-la de l’oblit després de vora quaranta anys desada en un calaix. La inserció de textos llegits va engrescar el públic, sobretot amb el retrat de Vicent Andrés Estellés, la vinguda de Max Aub a València o el relat d’una marxa al Puig. Una presentació, doncs, magistralment conduïda per Maria Josep, qui va fer parlar Josep més del (seu) compte, que ho va fer magníficament bé. I també el públic que hi va intervenir de manera entusiasta i emocionada, en una nit que va ser entranyable, màgica, inoblidable, i que comença a afaiçonar Capvespre com una novel·la revelació, després de quatre dècades d’absència. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada