diumenge, 15 de maig del 2016

Presentacions de Capvespre a Xàtiva i Xàbia, i d'El Tio de la Porra a Algemesí


Aquest final de setmana ha estat intens per a l'editorial. Sobretot per a Capvespre, que ha recalat en dos ports del país importantíssims: Xàtiva, a l'interior, i Xàbia, a la Marina. Va ser dijous quan vam presentar la novel·la de Josep Bertomeu Moll a la ciutat de Raimon. I ho vam fer Mercè i jo, que som els editors d'aquesta esplèndida novel·la contextualitzada en les darreres fuetades del franquisme. No havíem fet servir aquesta fórmula però va anar molt bé. Si més no, nosaltres en vam quedar molt satisfets, i suposem que també el públic assistent, com deduïm dels somriures i de les complicitats que van anar desplegant al llarg de l'entrevista que li vam fer en directe a Josep. La lectura, precisa i sentida, que Mercè va fer d'alguns fragments inoblidables de la novel·la va ser també un encert. Agraïm la generositat dels lectors assistents. I també la de Pepe, de la llibreria La Costera. I, com no, la presència i intervenció assenyada i intel·ligent de Toni Cucarella: un luxe d'escriptor, i de persona.


A Xàbia, divendres, no hi vam poder assistir perquè simultàniament presentàvem El Tio de la Porra a la llibreria Samaruc d'Algemesí. Però Josep ens va informar que s'hi van aplegar una vintena de persones, algunes de les quals ja s'havien llegit el llibre, la qual cosa va propiciar un debat i una interacció amb el públic ben profitosa i engrescadora. (A la foto, d'esquerra a dreta, Llúcia Signes, bibliotecària; Quico Moragues, regidor de Cultura de Xàbia; Josep Bertomeu Moll i Mar Reus, tècnica lingüística).


Com hem dit adés. divendres vam presentar a Algemesí El Tio de la Porra. Que bé que ho vam passar a la meravellosa llibreria Samaruc d'Algemesí!!! Mentre contava el Tio de la Porra a uns xiquets encantadors i uns pares genials, Toni Cabo anava dibuixant sobre el llenç. Vam explicar d'on ve la tradició del Tio de la Porra, típica de la Safor: Gandia, Bellreguard, Oliva i Ador, principalment. Una tradició que ja comença a ser coneguda gràcies a Lletra Impresa Edicions. Done les gràcies a Enri, de la llibreria Samaruc, i també als assistents. Vam riure molt. Vam fruir més encara. Ens vam deixar portar per la imaginació i vam gaudir com autèntics infants. Perquè d'això es tracta, de no perdre mai el xiquet que tenim dins.      



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada