Segona edició de 'Capvespre', de Josep Bertomeu Moll

Acabem de publicar la segona edició de Capvespre, la novel·la de Josep Bertomeu Moll, que dissortadament ens va deixar a l’octubre de l’any passat. 

L’extraordinària acollida que ha tingut la novel·la del denier Pep Bertomeu ens ha "obligat" a llançar aquesta segona edició, que recull una selecció de crítiques entusiastes sobre Capvespre publicades en diversos mitjans valencians i de tot l’àmbit lingüístic català, com ara Levante-emv, Información, El Temps, El Mundo, Diario de Ibiza, Canfali, Núvol i País Valencià, segle xxi. 

Escriptors, periodistes i crítics de la talla de Xavier Aliaga, Josep Piera, Fanny Tur, Joaquim G. Caturla, Pere Gantes, Gustau Muñoz, Lola Sánchez Manzanaro i Pere Ciscar se n’han fet ressò amb valoracions elogioses. A més a més, Capvespre ha estat molt ben acollida pels lectors.

Estem molt satisfets per l’èxit d’aquesta novel·la que va romandre més de tres dècades en un calaix i que van publicar l’any passat per donar testimoni d’una època clau per als valencians, com va ser la del tardofranquisme. Però Capvespre és molt més que la crònica d’un temps i d’un país; constitueix el testimoni d’un home honest, coherent, culte, un bibliòfil entregat per complet a la bona literatura.        

 

Heus ací una selecció de textos crítics sobre Capvespre:

La de Josep Bertomeu Moll és una gran opera prima.

La primera novel·la d’un escriptor d’una potència narrativa colossal.

Pere Gantes, El Mundo

*

Un llibre esplèndid. Molt ben escrit. Lúcid i punyent.

El millor influx fins ara de Chirbes en la literatura en català.

I havia de ser Josep Bertomeu Moll.

Xavier Aliaga, El Temps

*

La novel·la de Bertomeu ens ofereix unes descripcions

de la ciutat de València d’una bellesa extraordinària.

Joaquim G. Caturla, Información

*

Capvespre és també un paisatge de paraules fetes des de l’afectivitat

i la proximitat que dóna la llengua pròpia, una llengua literària viva, sentida, natural i poètica.

Josep Piera, Levante-emv

*

Capvespre és una novel·la ambiciosa

i amb un treball del temps narratiu i històric encomiable.

Pere Ciscar, Núvol

*

Capvespre és un retrat coral, una crònica,

però sobretot és la novel·la contemporània de València.

Fanny Tur Riera, Diario de Ibiza

*

Agradezco al autor que nos haya regalado este texto

tan honesto y fiel a sus propias vivencias.

Lola Sánchez Manzanaro, Canfali

*

Capvespre és una novel·la excel·lent.

Gustau Muñoz, País Valencià, segle xxi

*

Joan Miró

Una de les novetats de Lletra Impresa Edicions per a la Fira del Llibre de València és Joan Miró, el número 3 de la col·lecció "El Príncep preguntador" creada per Maria Martínez (mestra), Irene Verdú (escriptora i bibliotecària) i Noèlia Conca (il·lustradora).

Aquesta col·lecció està adreçada als lectors que comencen a llegir (combina la MAJÚSCULA amb la lletra lligadeta) i a fer-se preguntes sobre el món que els envolta.

En el llibre Joan Miró els xiquets aprendran moltes coses d’un dels màxims representants del surrealisme: on va nàixer, què va estudiar, quan i per què va decidir fer-se pintor... A més a més, faran un recorregut per la seua obra per veure-hi els colors, les formes i el vocabulari artístic que feia servir.

#novetatsfira2017

Veuen la llum els dietaris inèdits de Joan M. Monjo, deu anys després de la seua mort

Tenim la satisfacció de comunicar-vos que acabem de publicar a l’editorial, amb el patrocini de l’Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques de Gandia (IMAB), l’obra dietarística de Joan M. Monjo (1956-2017), amb pròleg de Rafa Gomar i una nota personal d’Ignasi Mora. El volum, titulat Oh! Dietaris inèdits, aplega tots els dietaris de l’escriptor saforenc que hi havia a l’Arxiu Històric de Gandia, a partir d’una donació de Lara Aparisi Moratal, filla d’Àngela Moratal Gregori, la parella de Monjo. A més d’aquests inèdits, el volum recull també d’altres dietaris que, per bé que es van publicar en vida, estan inclosos en revistes o llibres ja descatalogats o exhaurits, pràcticament introbables. Per a la difusió del llibre comptem amb l'ajuda de Saforíssims SL. A totes dues institucions, l'IMAB i Saforíssims, els agraïm el suport econòmic i humà, respectivament.  

En conjunt, es tracta d’uns “papers” —com li agradava anomenar-los al mateix autor— que fan un “tot” homogeni i mantenen l’estil inconfusible de l’obra de Joan M. Monjo. L’obra en qüestió abasta un llarg període vital, de l’any 1978 al 2006, i dóna compte d’algunes de les seues constants personals i els motius literaris més freqüents en l’autor.

Així, la quotidianitat marca la pauta vital de l’escriptor: la pluja, la migdiada, la feina a l’institut, l’amor, la calitja de l’estiu, la gent aferrada a la terra; el compromís polític, la defensa de la llengua... Gandia, Ador, Guardamar de la Safor, Bellreguard i Almoines són omnipresents en aquestes planes, però també València i Altea. S’hi detecta una adhesió insubornable a la cultura i la llengua pròpies i, per sobre de tot, l’afecció per la literatura. No en va, per les seues pàgines diàries passen innombrables escriptors, autòctons i forans, com ara Eugeni d’Ors, Josep Pla, Joan Perucho, Josep Piera, Ignasi Mora, Josep Iborra, Joan Iborra, Joan Climent, Gonçal Castelló, Alfons Roig, Joan Navarro... així com Elias Canetti, Marguerite Yourcenar, Ana María Matute, Pío Baroja, Juan Gil-Albert, César Simón o Manuel Vicent.

Rafa Gomar, autor del pròleg del recull, subratlla la fidelitat de Monjo a la literatura, malgrat els seus dubtes i recances per l’ofici, i entre moltes altres coses, destaca també que la publicació d’aquests dietaris, a pesar dels buits que hi ha, per la pèrdua de molts materials, és molt oportuna: “Tot i que aquests dietaris no desmereixen gens l’obra de Joan M. Monjo, sinó tot al contrari, la reforcen i enriqueixen el coneixement del seu tarannà personal i literari i són un merescut i just homenatge, no puc estar-me de lamentar que la mort escapçara les possibilitats literàries potencials que oferien”.

Ignasi Mora, coautor juntament amb Josep Piera i el mateix Monjo, de Les quatre estacions, parla d’una fidelitat de l’autor a la literatura i alhora a la llengua pròpia: “amb Joan M. Monjo vaig construir un bon lligam amistós, que ens unia a través de la literatura. A nosaltres ens acostava el fet d’escriure, encara que també enfortia aquella connexió el fet d’escriure en la mateixa i ben particular llengua”.

En paraules dels editors, Mercè Climent i Juli Capilla, segons indiquen en una nota introductòria, “aquests dietaris són extremadament interessants, perquè mostren la cara més genuïna i personal del gran escriptor que fou Joan M. Monjo, un dels autors valencians més singulars de la seua època, ara que fa tot just deu anys del seu traspàs”. 

Biografia de Joan M. Monjo

Joan M. Monjo (Gandia, 1956-2007) dedicà gran part de la seua vida a escriure: narrativa, novel·la, poesia, aforismes, dietaris... Guardonat el 1979 amb el Premi Joanot Martorell de narrativa, pel dietari Oh!, i el 1982 amb l’Andròmina dels Premis Octubre, per la novel·la Ducat d’ombres, fou un dels escriptors més significatius dels anys setanta i vuitanta. La seua activitat intel·lectual i com a creador, però, es perllonga durant la dècada dels noranta i encara a primeries del segle xxi amb el conreu de la literatura per a infants i joves i la publicació dels més diversos assajos literaris i estudis sobre Azorín, Josep Rausell, Gonçal Castelló, Joan Perucho, etc.

Llicenciat en Filologia Hispànica, treballà de professor d’institut a Altea i Bellreguard. Va col·laborar en publicacions periòdiques de tot el país, com ara Canigó, L’Espill, Lletres de Canvi, Cairell, Daina, Tossal, etc., i fou membre del CEIC Alfons el Vell de Gandia.

Una plana sencera per a Capvespre al Diario de Ibiza, per l'escriptora Fanny Tur Riera

Capvespre, per Fanny Tur

Joan Bertomeu, Fanny Tur, Pep Tur, Jovi Lozano-Seser i Juli Capilla.
Presentació Capvespre a Can Ventosa, Eivissa. 25/02/2017.

CAPVESPRE

“L’AVINGUDA DEL PORT. EL CANÒDROM. L’ESCOLA DE PERIODISME DE L’ESGLÉSIA. EL CARRER DE LA INDÚSTRIA, A MÀ ESQUERRA DIRECCIÓ A LA MAR… LA FÀBRICA DE DETERGENTS. TRAMVIES, TROLEIBUSOS I AUTOBUSOS S’HAN SUCCEÏT EN MÉS DE 70 ANYS… LES FAÇANES S’ENNEGREIXEN A MESURA QUE S’AVANÇA CAP AL PORT. A LA DRETA NATZARET, A L’ESQUERRA LA MALVA-ROSA… POCS VAIXELLS, CADA VOLTA MENYS MOVIMENT COMERCIAL AL PORT…

LA MALVA-ROSA S’OBRI EN UN FEIX DE CARRERS PARAL·LELS, RECTILINIS. L’ATENEU MARÍTIM AL CARRER DE LA REINA. MODESTES ADROGUERIES, PERRUQUERIES, MOBLES EL CUBANO… ELS EDIFICIS NO SUPEREN LES 3 PLANTES I GUARDEN CERTA HARMONIA DE COLOR I ANTIGUITAT. SÓN CONSTRUCCIONS QUE DATEN, LA MAJOR PART, DEL COMENÇAMENT DE SEGLE, QUAN EXISTIA UNA PRÒSPERA INDUSTRIA BACALLANERA… EN UN CARRER PARAL·LEL… UN NEGOCI DE COMPRA I VENDA DE LLIBRES USATS. UNA LLIBRERIA DE VELL.” 

Si un no coneix la ciutat de València, se la pot imaginar llegint Capvespre. I si ja la coneix, com és el meu cas, descobrirà coses d’ella en les quals no havia reparat. Josep Bertomeu, autor de l'obra que presentam avui en aquesta llar de llibres i lectors, ens brinda l'oportunitat de viatjar de la seua mà per la història recent d'una ciutat que és també la història recent d'un país.

Cada capítol de Capvespre conté una petita història, col·lectiva i personal. En Capvespre s’entrelliguen fets amb petites històries particulars d’un grup de joves que es varen fer adults sota una dictadura que els vigilava i sota un control patern que els ofegava, en una ciutat que mirava a la mar i es deixava acaronar per ella. 

Capvespre és la crònica d'uns temps convulsos i d'una edat convulsa. I el riu, el Túria, com a bressol i fil conductor de multitud d'històries. I tot i que la novel·la és un mosaic de personatges, té dos protagonistes principals indiscutibles, Lluís i Pilar, i una història protagonitzada per ells, que és el marc i l'excusa per contar-nos què va passar durant una època fosca, il·luminada tan sols per la joventut dels personatges.

“…TU SAPS…, QUE AQUESTS DOS S’HAN PASSAT LA VIDA FUGINT-SE I BUSCANT-SE?...” 

Llibres, música i pel·lícules, són el teló de fons de la novel·la com també formaven part del paisatge vital de l'autor. Personatges i cançons es passegen per les pàgines de Capvespre, com es passejaren pels dies i les nits de Josep Bertomeu: a cada cantó de cada capítol, un llibre, un autor imprescindible, un personatge: Nabókov, CHE, FIDEL, MARX, Gene Kelly, Paul Newman, Dylan Thomas, Rosa Luxemburg, i el seu admirat HEMINGWAY, de la discreta tornada de l’exili de MAX AUB, de GARCÍA MÁRQUEZ, VICENTE ALEIXANDRE, BRAM STOKER, Rafael Alberti,, MADARIAGA, la música de JOHN COLTRANE i de FRANK SINATRA, els versos i l’exemple de MIGUEL HERNÁNDEZ, ANTONIO MACHADO, els llibres de TOMÁS MORO, GRAHAM GREEN, KAVAFIS i... l’imprescindible ESTELLÉS. València, la ciutat d’Estellés, tot i que com diu Bertomeu:

"...Una ciutat no té només un poeta. Tots els ciutadans són els obrers de la seua poesia. Tots els carrers, carrerons, places, cantonades, ponts, esglésies, són els versos… Els tramvies, troleibusos, autobusos que en tants anys han transportat poetes. El revisor de l’avinguda del Port, el llibreter de vell, els ballarins de les Termes, els clients del Polit, han configurat el poema de la ciutat… Per això Estellés és el poeta dels poetes de la ciutat de València. Perquè roman en vetla escoltant, mentre els altres dormen. Perquè detecta els brams del baix ventre de la ciutat al tall de la matinada. Existeix un llaç coherent… entre l’Horta, Estellés, la Malva-rosa, el Túria, els ponts, l’Albereda i els poetes anònims que fan la ciutat…”.

Com veim, personatges menys pròxims es mesclen amb altres més veïns, com ara Antonio Palomares, l’històric Secretari General del PC del País Valencià, detingut i torturat, i alliberat gràcies a la pressió internacional; o els germans Renau, o els germans Gaos, o Joan Serrano -5 anys a la presó-, o el poeta Gil-Albert.

Capvespre és un mosaic de llocs que, a pesar d’haver visitat València tantes vegades no coneixes, però dels quals voldràs saber si ja formen part del passat o encara formen part de la vida quotidiana d’una ciutat a la qual ara veus amb una mirada diferent. Llocs com les platges de la MALVA-ROSA, NATZARET, EL SALER… El barri del CARME, l’ESTACIÓ DEL NORD… Altres barris, com el de les Roques, a Dénia. Petits escenaris com els de la llibreria VIRIDIANA, el bar Bambi, el BAR POLIT, Comidas ESMA, casa MIGUEL, COMIDAS LA HAVANA, el bar VALÈNCIA, la cafeteria Roma, CHEZ MICHELLE, o el MALCRIAT a DÉNIA. Sabors com el de l’anís del MONO o el conyac EL ABUELO. O referències a la mítica revista NUEVA CULTURA, editada a València durant la II República.

Com dèiem abans, Capvespre retrata la vida a València però també la de tot un país. Aquells eren anys de paraules com presó, exili, dictadura. Eren temps on mots com democràcia, drets o llibertats, eren considerats una provocació. Eren anys de l'amenaça del Tribunal d’Ordre Públic (TOP), d’amagar-se de la brigada politicosocial, de fugir de la cavalleria de la policia armada, i d’escoltar d’amagat Radio Pirenaica. Aquesta emissora clandestina era una de les poques llums que s’obrien entre tanta foscor, una emissora que va permetre escoltar la veu de Raimon, Paco Ibáñez i tants altres, quan estaven prohibits, fins que l’any 1977 es va apagar voluntàriament amb el convenciment que la democràcia ja venia de camí. Era, en paraules del propi Bertomeu:

“…UNA VEU EN EL DESERT DE LES ONES CURTES, LLIGADA AL DESPERTAR POLÍTIC DE MOLTES GENERACIONS… ALENTANT IL·LUSIONS I MORAL DE LLUITA…INCANSABLE LA VEU DEL LOCUTOR… OMPLIA EL NOSTRE BUIT INFORMATIU I IDEOLÒGIC… LA PIRENAICA MANTENIA EL FOC, EL DESIG DE SER I SER LLIURES…” 

També varen ser anys d'ideals i compromís. Anys de cassolades, acte de reivindicació que va néixer l’any 1971 a Xile contra el govern de Salvador Allende en protesta a les olles buides de menjar. Dos anys després arribà el colp d’Estat de Pinochet i s’acabaren de colp les protestes legals, però no les olles buides. Eren anys d’estats d'excepció continuats, un darrere l’altre.

Eren també els anys del procés de Burgos, el de l’assassinat de Puig Antich, dos dels darrers actes vergonyosos d’una dictadura que va morir tranquil·lament al llit després de matar tanta gent i tants de somnis. I la mort d’Elvis, com a frontera final d’una època.

Capvespre és una historia d’amor amb la ciutat, però també una historia d’amistats, de pèrdues i de retrobades, de desenganys. Capvespre són moltes històries lligades a uns carrers i a unes places de València però també d'Oliva o de Dénia.

 “...OLIVA SOTA EL SOL D’AGOST... A OLIVA NO ES VA PASSAR FAM… EN ELS ANYS 40 I 50, ELS LLAURADORS ANAVEN A LES SEUES CASES D’ESTIU A DALT DELS SEUS CARROS, AMB ELS MOBLES, ELS MATALASSOS DE LLANA, I ELS XIQUETS. AMB EL COMENÇAMENT DE L’AFLUÈNCIA TURÍSTICA ELS VA RESULTAR MÉS ÚTIL LLOGAR LES SEUES CASES DE LA PLATJA, ENVOLTAR ELS SEUS BANCALS DE TARONGERS I PASSAR L’ESTIU AL POBLE….”  

Capvespre és un retrat coral, una crònica, però sobretot és la novel·la contemporània de València. És també la història d'una València on la lluita antifranquista venia, com a tot l'Estat, de la mà d’un PC que durant aquells tenebrosos quaranta anys va portar quasi tot el pes de la resistència, tot i que després varen ser altres els que varen recollir els fruits d'uns anys negres. 

Capvespre és la crònica de la postguerra a València, perquè tot i començar el relat a final de la dècada dels seixanta, ja sabem que la postguerra va durar molts anys. També han durat més temps del que esperàvem uns anys de transició que han quedat reflectits en les pàgines d'aquesta història coral. 

Capvespre és la novel·la d’uns temps i uns anys de rebel·lia, personal i política.

I Eivissa també present, tot i que sigui de manera secundària i amagada en una carta enviada a un soldat: “…A Eivissa, Lluís, hem estat molt feliços…”, i en uns dies que varen significar el final d'una etapa vital i l'inici de la maduresa:

"...Havíem eixit quatre dies abans en el mateix vaixell que cobria la línia València-Eivissa. Un passatge de tercera per a dues persones que anaven a culminar un estiu... Quinze dies després havia d'incorporar-me al servei militar a Cartagena... Un passatge de coberta amb dret a una cadira de lona individual....

Amb les primeres claredats consolidades de l'alba sorgien els inicials traços confusos, les siluetes blanques d'Eivissa... Vaig demanar un cafè per a Pilar... La vaig despertar.

Ja es veu Eivissa - vaig dir...".

Acabant ja, hem de donar la raó a Rafael Chirbes, a qui Bertomeu dedica el llibre, quan li va assegurar en una carta:  “Crec que les descripcions de la ciutat són de les més belles que he llegit mai…”.

Paraules de Fanny Tur Riera

en la presentació de Capvespre, de Josep Bertomeu

 a Can Ventosa, Eivissa, el 25 de febrer de 2017.

Capvespre a Núvol, per Pere Ciscar

Una novel·la imprescindible sobre la València del tardofranquisme

Capvespre, de títol premonitori, és l’hàpax de l’exllibreter Josep Bertomeu Moll (1950-2016). Suposa la primera publicació per a adults d’una nova editorial valenciana, Lletra Impresa, que la va traure només uns pocs mesos abans de la sobtada mort de l’autor, que encalçava la del seu amic Rafael Chirbes, prologuista del llibre.

La novel·la de Bertomeu Moll cal incloure-la en el que Vicent Simbor i Ferran Carbó anomenaren “crònica testimonial” a la seua Literatura actual al País Valencià (1973-1992). És el mosaic d’una València que bat en violència perpètua entre la fi dels 60 i la dels 70: “Temps roïns, sens dubte, però no n’hem tingut d’altres.” (pàg. 44). Una època que podeu seguir en el seu vessant cinèfil en El baile de los malditos del supervivent Abelardo Muñoz, títol on brilla el director Antonio Maenza però també el poeta Eduardo Hervás. Aquest morí el 1972 i pertanyia a Bandera Roja, mentre que els protagonistes de Capvespre són a l’inici militants de les Joventuts del Partit Comunista i anomenen els altres grups “esquerrans” (pàg. 92); només a la fi de la novel·la apareixen de sobte joves o no tan joves (inclosos alguns excomunistes) troskistes. Per la novel·la desfilen amb noms i cognoms els detinguts de CCOO, del PCE, de l’SD o les primeres vagues de la Normal (el dia més feliç de la vida de Pilar, pàg.82); però també la intrahistòria eroticoamorosa i existencial dels personatges protagonistes, secundaris (Scubidú, Tereseta) o fugaços i semioblidats (el Rullets, Insa).

Capvespre és una novel·la ambiciosa i amb un treball del temps narratiu i històric encomiable. Té un començament espectacular, més enllà de l’in media res, amb uns quants noms que, a poc a poc, el lector/a anirà posant-los cara i ulls –més que no veu. I és que hi ha poc de “l’art de conversar” (pàg. 105) en la novel·la, l’únic que li retrauríem. Ens agradaria escoltar, per exemple, Pilar i Lluís, els dos protagonistes, més enllà de les cartes de la primera o dels mots silenciats d’ell (que sovint rep com a resposta només un “imbècil” –pàg. 30 i 64– per part de Pilar i de vegades ell mateix s’ho diu: pàg. 105).

El rigor en la recreació és enorme; assaborim una Oliva a pinzellades, una Dénia quasi sempre en “festes patronals” i sobretot una València al detall, unes vegades impressionista i una altra a l’estil Antonio López. Sonen bars, begudes, un “sol africà” i barris sencers descrits mentre algú la camina o creua en tramvia. Els capítols descriptius III, XXI o XXXVIII són magnífics. L’omnisciència del narrador (per empatia, l’associem a Lluís) permet jutjar i autojutjar-se sense compassió: “Com monòton era el nostre món, com trists eren els nostres amors, angoixosa la nostra necessitat de creure en un altre Déu” (pàg. 46).

Trobem una joventut –la dels fills de Marx i el vinatxo– reprimida sovint per si mateixa i per psiquiatres, i sobretot pels omnipresents policies, guardiacivils i militars i molt poc per l’església –malgrat l’anticlericalisme confés de Lluís. Trobem una joventut militant incompresa pels intel·lectuals afins més majors (XI), per la gran part de la joventut i fins i tot pels joves militants d’altres tendències –a excepció de l’aplec del Puig, on van tots els corrents junts, i que és narrat amb humor, to escàs al llibre (llegiu també el capítol XLI). Una joventut que participa d’un quiero y no puedo diferent dels seus pares, amb qui xoquen perquè, per definició, aquests són conservadors (com els de Pilar i com ho esdevindrà aquesta). Una joventut que serà incompresa inevitablement per la joventut que la succeirà (pàg.95), i pels lectors/es futurs, per exemple, els del 2017: “Per molt ridícul que avui puga semblar” (pàg. 48).

Al capdavall el que es tracta en unes memòries, fictícies o no –vegeu la fi del capítol XLIX– és un juí confessional de l’experiència. Els personatges es desvirguen, s’equivoquen, canvien de parella, de partit, es fan majors, s’aburgesen i milloren la qualitat dels menús i begudes triats alhora que canvia la fesomia del Cap i Casal. Es lloa el paper de certes persones i entitats (XIII, XV i XXIV) fins i tot amb un to pamfletari però adient i just. S’analitza com València passa de “la feblesa de l’estructura cultural” inicial de la fi dels 60 a una fi dels 70 amb una València cultural dinàmica i viva al seu parer: “Sembla que han passat dècades de part a part d’aquesta dècada.” (pàg. 223). Als 80, en la “transició” de la “transició” (pàg. 131), a la qual han contribuït amb sang els nostres protagonistes, aquests es troben injustament fora d’ona; els comunistes trauen pocs vots, els mites es trenquen (pàg. 93) i ve l’hora del Capvespre: “el nostre món va quedar enrere, en la dècada dels seixanta.” (pàg. 218) o “El món que es va enfonsar, quan encara no existien –no existeixen– alternatives.” (pàg. 132).

Bertomeu Moll s’interroga front a la Història i la diègesi: “Com es pot disgregar tot allò que no s’ha compartit? (pàg. 101); i hi respon lúcidament i dialèctica, en disposició estructural en ”espiral” (pàg. 107) i/o en cercle (pàg. 172) i mitjançant capítols heteròclits: salten dades i dates, cartes, monòlegs, llistes d’apunts biogràfics (I, X, XLIX), noticiaris (XL), reportatges i cròniques (XI) etc. Chirbes relaciona al pròleg Capvespre amb Dos Passos i sobretot amb Rayuela de Cortázar. Però també hi ha Nouveau Roman (als capítols-fotografies, per exemple). La novel·la és excel·lent perquè és lliure, fins i tot d’autojutjar-se metapoèticament a mesura que es llegeix: persones o personatges, equívocs existencials, realitat o ficció (pàg. 87, 88 o 200). Capvespre és un llibre-homenatge als 60 amb la tècnica narrativa de la literatura experimental que s’escrivia o es llegia en aquella època. El llibre es plena com aleshores també de cinema, de música (sobretot en la vida de Sergi, tan “atonal”) i de molta literatura: “Quanta vida adquiria sentit per la paraula impresa?” (pàg. 155).

Feia falta aquesta novel·la que Lletra Impresa ha publicat, ja que tota generació és irrepetible i mereix ser novel·lada i a més, com afirmava Jenaro Talens, “No se puede no dar testimonio”. Bertomeu Moll ha esdevingut, empès pirandellianament per Pilar (“per què no escrius una novel·la?”, pàg. 180) “el cronista de les persones de la nostra generació” (pàg. 162). Eixa, la de l’autor, la de la joventut valenciana comunista de la fi dels 60, ha estat ara retra(c)tada per fi: més val (capal)tard que mai. El col·locarem en la prestatgeria, just abans d’una altra gran novel·la: Tots els jocs de tots els jugadors (1981) de Joan Oleza.

Pere Ciscar

Publicat a Núvol. Diari digital de cultura en català

(març de 2017)

Joan-Daniel Bezsonoff ressenya "Per sempre", de Santiago Diaz i Cano, al setmanari El Temps

Potser la literatura no serveix de res. A mi, però, m’ha permès de conèixer en Santiago Diaz Cano quan ensenyava les matemàtiques al malaguanyat col·legi comte Guifré de Perpinyà. La Universitat Autònoma de Barcelona acabava de publicar-li Memòries d’un porc, un llibre extraordinari, una de les millors novel·les escrites en català al segle XXI. Malauradament, aquesta obra no es va beneficiar de cap promoció i, tret d’un servidor, ningú no n’ha parlat. Vergonya cavallers ! En el nostre petit món literari tot és una qüestió de màrqueting, prova de normalitat. Venen llibres com vendrien sabates o llaunes de pèsols… Perdoneu-me si em repeteixi : com és possible que un autor tan bo com Diaz sigui desconegut quan triomfen tants mediocres a les nostres llibreries? Imagineu amb quina impaciència esperava la seua segona novel·la. El novel·lista ha sabut renovar-se i proposar una novel·la negra original. Domina el relat i el lector mai no s’avorreix. He retrobat el seu mestratge de la llengua, el seu ús judiciós de les variants dialectals. Per ell, l’estil encara compta i no repeteix vint vegades en divuit ratlles el verb ser com alguns… Malgrat tot, aquesta bona novel·la, ho confessi amb desgana, m’ha decebut un xic perquè no ateny l’esplendor del seu llibre precedent. No vull pas allunyar el lector d’aquesta segona novel·la molt atractiva, variació còmica i valenciana de Crim i càstig, perquè el meu criteri no és universal i segur que molta gent la xalarà llegint el llibre. Una de les qualitats majors del llibre és el seu humor negre que m’ha recordat els estirabots de Pierre Doris. “Busca les ferides. No hi ha sang. Tan sols, al cim de la clepsa, un gual tou com un flam de cafè (d’aquells que tant li agradaven a ella) delata qualque d’anormal.” (pàgina 18) 

De tant en tant, deixa anar una imatge romàntica, als límits de la cursileria, com si es penedís d’imposar-nos tants horrors. “L’abric de mart gibelí s’ha desplegat com les ales d’una àliga orgullosa i elegant que descendira amb parsimònia fins desaparèixer engolida per la vegetació del fons del congost.” (pàgina 29)

Amb poques paraules, el narrador sap descriure els altres personatges i donar-los una humanitat profunda. Els veiem un segon i els recordem fins a la fi. “un vellet dinàmic i eixut, amb uns ulls menuts però lluents, que traspuen intel·ligència i sentit intuïtiu.” (pàgina 31)

Com a La comèdia humana de Balzac, els protagonistes s’expressen amb una versemblança total, amb el seu dialecte i tot. Passem amb normalitat del valencià al català central. “—No diga això, home. —És la pura veritat. Però no es pensi que em queixo.” (pàgina 32)

Em reca que Santiago Diaz i Cano hagi sucumbit a la moda francesa del paratext i dels jocs absurds amb l’estructura. Les fantasies de l’Oulipo, els deliris del Nouveau Roman només  poden abocar al silenci literari i a la desesperança.

Un consell. Malfieu-vos de l’adjectiu ‘’nouveau.’’ No em refiï del ‘’Nouveau Roman’’, de ‘’ la Nouvelle Cuisine ‘’, dels ‘’ Nouveaux Philosophes’’, de la ‘’ Nouvelle Vague.’’ Aquests recursos serveixen de crosses a novel·listes frustrats sense imaginació. Santiago Diaz és un gran estilista. Esperi amb candeletes el seu proper llibre. A veure si algun editor important de Barcelona em fa cas i accepta publicar aquest gran escriptor desconegut a Catalunya perquè no ha tingut la sort de néixer al nord de l’Ebre i de no conèixer personatges del “mundillo”.

Publicat a El Temps (7 de març de 2017) 

i a "Can Mitrofan", el blog de Joan-Daniel Bezsonoff:  

http://mitrophane.vefblog.net/127.html

Més contes aquest cap de setmana!

Us oferim dues possibilitats aquest cap de setmana. Va de contes, també.

Dissabte 11 de març, a la llibreria Ambra de Gandia, a les 12.00 h, contacontes i presentació de La carabassa Tomasa, un conte molt boniquet de Xaro Navarro il·lustrat per César Barceló.

A més de la presentació, hi haurà un taller de manualitats gratuït per a la xicalla, a càrrec de l’escriptora i editora Mercè Climent.

I és que La carabassa Tomasa és un conte molt especial ja que conta les peripècies d’una carabassa que es fa enorme en un hortet fins que va a parar a un mercat... Un llibre que aplega també receptes de cuina fetes amb carabassa, el veritable origen de Halloween i la festivitat de Tots Sants, el joc de “La mare carabassera” i un glossari de paraules pròpies de les Comarques Centrals Valencianes.

I diumenge estarem al Mercat de la Foradà de Benissivà: a les 11.00 h Mercè Climent i Juli Capilla farem un contacontes i un taller sobre el llibre El Tio de la Porra, il·lustrat per Toni Cabo, tot just quan acaba d'eixir la segona edició. 

No us ho podeu perdre!! Veniu i feu-ne uns tasts!!!

Contacontes i presentació de “La carabassa Tomasa”

A la llibreria Ambra de Gandia, dissabte, 11 de març, a les 12.00 h.

Aquest dissabte presentem un conte molt boniquet, La carabassa Tomasa, de Xaro Navarro, il·lustrat per César Barceló.

A més de la presentació, hi haurà un taller de manualitats gratuït per a la xicalla, a càrrec de l’escriptora i editora Mercè Climent.

I és que La carabassa Tomasa és un conte molt especial ja que conta les peripècies d’una carabassa que es fa enorme en un hortet fins que va a parar a un mercat... Un llibre que aplega també receptes de cuina fetes amb carabassa, el veritable origen de Halloween i la festivitat de Tots Sants, el joc de “La mare carabassera” i un glossari de paraules pròpies de les Comarques Centrals Valencianes.

No us ho podeu perdre!! Veniu i feu-ne uns tasts!!!

Cap de setmana de contes al Comtat

Lletra Impresa ha previst un cap de setmana de contes, amb dues activitats:

dissabte, 4 de març

Presentació de L’últim llop de la Serrella, de Jordi Raül Verdú, bellament il·lustrat per Sílvia Faus i Àngela Barratxina. 

Serà el dissabte 4 de març a les 19.30 h a la Casa de la Cultura de Benilloba. Organitza l’acte l’Ajuntament de Benilloba i Lletra Impresa Edicions.

Hi intervindran:

·         Jordi Jiménez Ivorra, regidor de Cultura de Benilloba

·         Mercè Climent, escriptora i editora i

·         Jordi Raül Verdú, l’autor del llibre.  

Hi esteu tots i totes convidats!!!   

diumenge, 5 de març

Presentació de La carabassa Tomasa, de Xaro Navarro, un conte molt boniquet il·lustrat per César Barceló.

Al mercat de Turballos (Muro), aquest diumenge 5 de març a les 11.30 h.

I ho farem amb motiu del 10è aniversari intercanvi de llavors tradicionals, que organitza Llavors d’ací (Associació per a la promoció i la conservació de la biodiversitat agrària del País Valencià), amb el suport de l’Ajuntament de Muro. 

Després de la presentació del llibre, hi haurà un taller de manualitats gratuït per a la xicalla, al mercat del poble, a càrrec de l’autora del llibre, Xaro Navarro, i de l’escriptora i editora Mercè Climent.

I és que La carabassa Tomasa és un llibre molt especial ja que conta les peripècies d’una carabassa que es fa enorme en un hortet fins que va a parar a un mercat... Un llibre que aplega també receptes de cuina fetes amb carabassa, el veritable origen de Halloween i la festivitat de Tots Sants, el joc de “La mare carabassera” i un glossari de paraules pròpies vinculades a la comarca del Comtat i l’Alcoià.

A més, hi ha previstes altres activitats ben interessants: tast de menjars tradicionals, xerrades i intercanvi de llavors, tasts d’olis, mercat ecològic de fruites i verdures i una exposició sobre “agricultura, alimentació i medi ambient”. 

No us ho podeu perdre!! Veniu i feu-ne uns tasts!!!

Eivissa rendeix homenatge a l’escriptor Josep Bertomeu Moll

Lletra Impresa Edicions prepara ja la segona edició de Capvespre

El proppassat dissabte 25 de febrer un centenar de persones van assistir a l’acte d’homenatge a Josep Bertomeu Moll, que va tenir lloc a la sala Marià Villangómez de la Biblioteca Can Ventosa d’Eivissa.

La presentació de la novel·la Capvespre, lloada per Rafael Chirbes en una carta-pròleg publicada pòstumament, va ser l’excusa per a rendir homenatge a l’escriptor de Dénia, desaparegut prematurament i sobtada el passat mes d’octubre. I es va fer amb la presència d’algunes personalitats de l’illa, entre polítics, poetes i artistes destacats, i una expedició valenciana organitzada pel gerent de la Fundació Baleària, Ricard Pérez Ivars.

La presentació va comptar amb Fanny Tur, escriptora i directora de l’Arxiu Històric d’Eivissa, qui va fer una anàlisi aprofundida i atenta de la novel·la; Pep Tur, regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Eivissa; l’escriptor i gerent de la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta, Jovi Lozano-Seser, encarregat de fer una semblança humana i de l’intel·lectual; Joan Bertomeu, fill de l’autor, que va donar l’apunt més pròxim i emotiu, tot al·ludint al caràcter reservat però ple d’humor del seu pare, i els editors Mercè Climent i Juli Capilla, que van revelar algunes anècdotes sobre la publicació d’una de les novel·les més reeixides dels darrers anys al País Valencià.     
 

Joan Bertomeu, Fanny Tur, Pep Tur, Jovi Lozano-Seser i Juli Capilla.

La novel·la ha tingut una magnífica acollida entre els lectors, i la crítica literària l’ha enaltida fins al punt de qualificar-la com una novel·la imprescindible sobre una de les èpoques més sòrdides de la història recent. Així, Josep Piera, un dels escriptors més reeixits del País Valencià ara com ara, va assegurar al Levante-emv que: «Capvespre és també un paisatge de paraules i de descobertes on, com diu Rafael Chirbes, “les descripcions de València són de les més belles que he llegit mai”, potser perquè estan fetes des de l’afectivitat i la proximitat que dóna la llengua pròpia, una llengua literària viva, sentida, natural i poètica».

Són molts els que n’han parlat, i molt bé, de la novel·la de Pep. El també escriptor i periodista del setmanari El Temps, Xavier Aliaga; l’assagista, traductor i editor Gustau Muñoz; el novel·lista i periodista Alfons Cervera: l’editor i crític Pere Gantes, a les pàgines del diari El Mundo. Lola Sánchez al Canfali, etc.

Mercè Climent i Juli Capilla, de Lletra Impresa Edicions, han anunciat que, atès l’èxit de vendes de Capvespre, i sobretot de crítica i bona acollida per part dels lectors, ben aviat faran la segona edició de la novel·la de Josep Bertomeu Moll, el primer títol amb el qual es van estrenar ara fa tot just un any en l’àmbit de l’edició. «És el millor homenatge que li podem fer: donar-lo a conèixer i difondre la seua magnífica obra».

ENTREVISTA A JULI CAPILLA

Zequi Castellano entrevista a Juli Capilla, escriptor i editor valencià, per parlar de "Lletra Impresa Edicions".

Presentació de Capvespre a Eivissa

El proper dissabte 25 de febrer, a les 19.00 h, a Can Ventosa. Biblioteca Municipal d’Eivissa, tindrem el gust de presentar Capvespre, l’extraordinària novel·la de Josep Bertomeu Moll.

Serà més que una presentació. Un homenatge a l’escriptor i amic de Dénia que tant va estimar els llibres i la literatura. Un home compromès amb la terra i el país, amb la tolerància i el pensament crític, amb la llibertat i la cultura.

El dia 25 comptarem amb la presència de Fanny Tur Riera, vicepresidenta de l’AELC de les Illes Balears i directora de l’Arxiu Històric d’Eivissa; amb l’escriptor i home de cultura Jovi Lozano-Seser, i amb el també escriptor i editor Juli Capilla.  

Tot això serà possible gràcies a algunes persones i entitats que s’han lliurat desinteressadament en l’organització d’aquesta presentació i homenatge pòstums: Ricard Pérez Ivars, de la Fundació Baleària, l’Ajuntament i la Biblioteca Municipal d’Eivissa i Lletra Impresa Edicions. Comptarem també amb la presència de la família de Pep Bertomeu.             

Lletra Impresa, 1r aniversari!!!

Presentació a Dénia, 11 de febrer de 2016.

Ara fa tot just un any, l’11 de febrer de 2016, ens vam donar a conèixer com a editorial; a Dénia, en la presentació de la novel·la Capvespre, de Josep Bertomeu Moll, un excel·lent escriptor i encara millor persona. Aquell dia, a la capital de la Marina Alta, al cor de les Comarques Centrals Valencianes, hi presentàrem també Lletra Impresa Edicions. Prèviament, ens havíem constituït com a empresa, després de passar pel calvari burocràtic de rigor; de consultar-li a Manel J. Romero, de l’Associació d’Editors del País Valencià, mil dubtes i no pocs neguits (gràcies, Manel!); de sospesar i calibrar què volíem fer des del punt de vista editorial. Tots aquells tràmits els havíem fet uns mesos abans, però ens agrada celebrar el nostre aniversari precisament avui, 11 de febrer, perquè coincideix amb la presentació del primer llibre de l’editorial, l’extraordinària novel·la de Pep, el ara amic per sempre més que ens va confiar el seu original a cegues, sense a penes conèixer-nos, gairebé a les palpentes i sense cap garantia, sense demanar res a canvi; obsequiant-nos amb la seua amabilitat, bonhomia, generositat i saviesa. Pep és importantíssim per a Lletra Impresa. Ha estat i serà el puntal a partir del qual hem bastit una editorial modesta el capital més preat de la qual és la il·lusió.
       

Josep Bertomeu Moll signant exemplars de la seua novel·la Capvespre.

Després d’un any, tenim ja quatre col·leccions, entre narrativa i llibres per a infants i joves. Hem publicat nou llibres i un anuari dedicat a Rafael Chirbes, Premi Nacional de Narrativa i amic incondicional de Pep. I això ha estat possible gràcies a la confiança que han dipositat en nosaltres la família Micó, Manolo i María José, que dirigeixen, juntament amb altres persones, la Fundació Rafael Chirbes. Hem fet moltíssimes presentacions i infinitat de contacontes. Hem assistit a les Trobades d’Escoles en Valencià i hem participat en algunes fires de llibres: a València, Barcelona i Alacant. Hem visitat moltes escoles i alguns instituts. Estem presents a tot el País Valencià. Hem fet incursions a Catalunya i a les Illes i, fins i tot, vam presentar Capvespre a Berlín, entre una colla de valencians i catalans. I encara hem tendit un pont cap a les terres de l’interior del País Valencià! I pensem estar presents, ben aviat, amb una distribució normalitzada, a terres germanes: al Principat de Catalunya i a les Balears i Pitiüses.

El balanç no pot ser-ne més positiu i encoratjador. Hem treballat moltíssim. Costa molt vendre llibres, més encara en català. I, tanmateix, n’hem gaudit molt, molt i molt. I hem patit, també. Ens han sobtat algunes situacions inesperades, imprevistos i entrebancs desagradosos que mai no haguérem imaginat perpetrats per energúmens sense escrúpols, especuladors mesquins i miserables, que n’hi ha. Però també hem sentit com ens feien costat altres companys del món editorial, com ara Maria Josep Escrivà i Dolors Pedrós, d'Edicions 96, i tanta bona gent. Ens hem sentit acompanyats, recolzats, estimats. I per això ens n’hem corprès i emocionat com mai no ens hauríem pensat. Hem plorat. Hem rigut. Ens hem emprenyat i ens hem reconciliat. Ens hem enfonsat i ens hem tornat a alçar. Ens ho hem passat d’allò més bé amb els menudets i amb els més grans. Hem parlat. Hem llegit. Hem escrit. I hem tornat a llegir. I hem llegit més encara.  

Estem contentíssims. Molt satisfets pel camí que vam encetar després d’un rampell sobtat, després que la guspira i l’amor pels llibres ens impulsés a aventurar-nos per aquest periple incert que és el món de l’edició. Tenim un munt de projectes en marxa i totes les emocions servades; les il·lusions intactes, les ambicions incòlumes. Continuarem fent llibres. Perquè pensem que una societat amb llibres és més lliure, més culta, més feliç, més humana.

Gràcies a totes i a tots per haver-nos acompanyat durant aquest any meravellós i inoblidable. Continuarem llegint-nos. Seguirem fent un país millor. Un País de llibres, un món preciós de paper, d’innombrables papers.

Mercè Climent i Juli Capilla,

Lletra Impresa Edicions

Èxit total en Alaquàs en la presentació de "La memoria de tu nombre"

Anit, la presentació de La memoria de tu nombre al Castell d'Alaquàs va ser un èxit. Quasi un centenar de persones es van congregar en l'edifici més emblemàtic d'Alaquàs per assistir a la presentació de la novel·la d'Amadeo Laborda que va comptar, a més, amb la presència de l'alcaldessa de la localitat. Elvira García Campos va destacar l'emotivitat que exhala el llibre i va insistir que l'havia llegit d'una tirada, dues vegades, i que anava a fer-ho almenys una vegada més. De l'autor del llibre va dir: "Amadeo Laborda es una persona sensible, profunda y con una enorme capacidad de evocación".

Foto: L'alcaldessa d'Alaquàs, Elvira García Campos, al centre, 
junt a Amadeo Laborda, a la seua esquerra i l'editor Juli Capilla, a la seua dreta. 

La novel·la d'Amadeo té moltes qualitats, però potser aquella més destacable i que fa que agrade a tothom és que tracta temes i sentiments universals, i para molta atenció als records que més ens han marcat al llarg de la vida i que, de manera inevitable, ens acompanyen i ens defineixen com a persones.

El públic va gaudir molt durant la presentació, fins i tot va participar 

activament amb preguntes i comentaris d'allò més suggeridors.  

També hi va haver temps per reunir una desena de familiars que comparteixen el cognom Laborda, com l'autor de La memoria de tu nombre, descendents tots ells del Pierre Laborde que es va instal·lar a Alaquàs l'any 1830. Però açò ja és una altra història... 

Cap de setmana de conte amb Lletra Impresa

Aquest cap de setmana us oferim dues sessions de contacontes i taller de manualitats que de segur faran les delícies dels més menudets i menudetes, i també dels majors –per què no? Ens n’anem a la Marina Alta: a Pego i a Benirrama (la Vall de Gallinera), a contar-vos dues històries molt especials.

Dissabte 11 de febrer serà Mercè Climent qui us oferirà un contacontes i un taller de manualitats sobre el llibre de Xaro Navarro, l’autora de La carabassa Tomasa. Serà a les 11.30 h a la Casa de la Cultura de Pego. L’acte comptarà amb la presència de l'autora del llibre, Xaro Navarro, i està organitzat pel Centre Veterinari Atzeneta, Ràdio Pego, Grup de Dones Cabal, l’Ajuntament de Pego i la nostra editorial, Lletra Impresa.

I diumenge 12 de febrer serà el torn de Juli Capilla, qui us oferirà també un contacontes i un taller de manualitats, aquesta vegada sobre El Tio de la Porra, l’entranyable personatge de la Safor que fa les delícies dels alumnes, ja que cada any els trau de les escoles i dels instituts perquè gaudisquen de les festes del poble: de Gandia, Oliva, Bellreguard i Ador.

Serà a les 11.00 h a Benirrama. L’acte està organitzat pel Mercat de la Foradà i Lletra Impresa.

La carabassa Tomasa a Xaló (dissabte, 4 de febrer, a les 12.00 h)

Aquest dissabte estarem al Mercat de la Terra de Xaló (Marina Alta). L'escriptora Mercè Climent farà un contacontes sobre el meravellós llibre La carabassa Tomasa, de Xaro Navarro. I, tot seguit, hi haurà un taller de manualitats per als xiquets i xiquetes i tots aquells que hi vulguen participar.

A més a més, comptarem amb la presència de l'autora del llibre, Xaro Navarro. Serà a la Plaça Major de Xaló, a les 12.00 h, 4 de febrer.