Hui 30 de setembre se celebra el Dia Internacional de la Traducció. Des de Lletra Impresa Edicions volem posar cara als nostres traductors i traductores i agrair-los la seua tasca impagable a favor de la literatura universal.
Som una editorial valenciana de qualitat que aspira a proveir als lectors de totes les edats de llibres, especialment literaris, perquè els formen i els entretinguen alhora. Lletra Impresa reivindica el paper de l’edició tradicional. La que es fa en paper, la que valora la feina acurada i ben feta, la que implica a escriptors, il·lustradors i al públic, perquè el llibre com a objecte que es pot tocar, olorar, sentir... és insubstituïble.
dilluns, 30 de setembre del 2019
diumenge, 29 de setembre del 2019
Lletra Impresa Edicions al Liberisliber 2019
Per segon any consecutiu hi serem a la Fira Liberisliber de Besalú, amb 64 editorials independents més. Serà el cap de setmana pròxim, entre el 5 i 6 d'octubre. Moltes ganes! Us hi esperem!
dimarts, 24 de setembre del 2019
Vidres en la moqueta, la nova novel·la de Rafa Gomar
Feia deu anys que Rafa Gomar no publicava una novel·la, des d’Andròmines (2009), amb la qual va obtenir el XXXVIII Premi Octubre Andròmina de narrativa. En aquest temps, però, l’incansable escriptor de Gandia no ha deixat de publicar: dietaris, poesia, reculls de contes... Ara, amb Vidres en la moqueta, publicat per Lletra Impresa Edicions, indaga en l’amor com una oportunitat a partir del dolor patit pels protagonistes.
Any 2000. Tres matrimonis fan un viatge de cinc dies en un creuer per les aigües del Rin, des d’Amsterdam a Estrasburg. Sota l’aparent placidesa del trajecte i les excursions efectuades a les grans ciutats per on passen, Marta coneix Rasim, un bosnià exiliat de la Guerra dels Balcans que treballa com a cambrer i massatgista al vaixell. Els destins entrecreuats, les paradoxes del passat i les seues concomitàncies com a víctimes, els uniran fermament.
Amb un llenguatge directe i una mirada incisiva, de vegades crua i d’altres lírica, l’autor ens mostra la visió del món d’uns representants paradigmàtics de la burgesia, on predomina l’interès pràcticament exclusiu pels diners i els negocis. La corrupció, la superficialitat, la violència masclista, la guerra, el caràcter extrem i el passat com a alt càrrec del franquisme d’un dels personatges, Víctor Varela, són les altres coordenades on s’emmarca la història. I, tanmateix, Marta i Rasim, enmig d’aquest parany de corruptela i materialisme insidiós, i en la inesperada coincidència que l’atzar els brinda, hi veuen una escletxa on projectar un bri d’esperança i il·lusió. Una novel·la commovedora i intrigant.
BIOGRAFIA AUTOR
Rafa Gomar va nàixer a Gandia, a la Safor, i actualment viu a València. Va cursar estudis de Magisteri a l’Escola del Professorat d’EGB de València i els de llicenciat en Ciències de l’Educació (Pedagogia) a la Facultat de Filosofia i CC. de l’Educació de València.
La seua trajectòria literària se centra en el gènere narratiu, tot i que també ha conreat la poesia amb la publicació d’obres com ara Les quotidianies d’Arístides (1981), I Premi Abril de Benidorm; I nosaltres com la pols dormíem dins d’un calaix (1984); Saxo, guardonada amb el VIII Premi de Poesia Felip Ramos, en 1987 i Gandia-Port, un llibre que combina poemes amb les fotografies de Pep Aparisi.
Pel que fa a la narrativa, és autor de tres dietaris, Donato, 2,27 (1988), finalista del VII Premi Joanot Martorell de Gandia; Vianant (El Cep i la Nansa-2007), els quals han estat antologats. El primer per Anna Esteve Guillén en El dietarisme català entre dos segles (1970-2000), el segon per Joan Borja, en Àncora del temps. Antologia de dietaris actuals. El tercer dietari és Fràgil sol de tardor (El Cep i la Nansa-2016).
A més a més ha publicat cinc llibres de contes: Legítima defensa (1991), Premi Víctor Català i Premi dels Escriptors Valencians; Viure al ras (2000); Batecs (2004), XXXIX premi Recull de narrativa “Joaquim Ruyra”; Exercicis respiratoris (2005) i Bé, perdona’m però estan esperant-me (2014).
També és l’autor de tres novel·les: En blanc i negre (1995), Rin (2004) i Andròmines (2009), que va obtenir el XXXVIII Premi Octubre Andròmina de narrativa.
A més a més ha col·laborat en revistes com ara: Papers de Cultura, Boom, Saó, El Temps, Caràcters, Serra d’Or o L’Aiguadolç, entre altres.
Més informació:
dimecres, 11 de setembre del 2019
Josep Antoni Fluixà parla d'Una marjal de llegendes
Josep Antoni Fluixà, especialista en literatura infantil i juvenil i director de la Fundació Bromera per al foment de la lectura, ha publicat una ressenya al suplement "Aula" del diari Levante-emv del llibre Una marjal de llegendes, d'Emili Selfa, il·lustrat per Manola Roig. Ací la teniu:
dimarts, 10 de setembre del 2019
Lletra Impresa a la Setmana del Llibre en Català
El passat 8 de setembre, va tenir lloc a la Setmana del Llibre en Català de Barcelona la ja consolidada “Collita Valenciana”. Durant tot el dia un bon grapat d’autors i editors del País Valencià van presentar les seues novetats escrites en català. Una fita important i necessària perquè la literatura en català fluïsca arreu de tot el territori de parla catalana, sense cap tipus de complex. Tot i que sempre hi ha hagut una presència d’escriptors i escriptores d’arreu dels Països Catalans, des de fa tres edicions totes les associacions d’editors en llengua catalana –Catalunya, País Valencià i Illes Balears– han estat presents de manera oficial.
Lletra Impresa Edicions va apostar per presentar dos llibres ben interessants, un dirigit al públic adult i l’altre a les xiquetes i xiquetes que ja llegeixen. Així, a primera hora del matí, l’editor Juli Capilla ens parlava de Corrents de Fons. Cultura, societat, política, de Gustau Muñoz, un assaig polític sobre la realitat històrica valenciana amb connexions amb Catalunya, l'estat espanyol i el context inernacional, amb perspectives amb el futur més immedia. Un llibre que convida, i molt, a la reflexión calmada i profunda.
Per la seua banda, l’escriptor Miquel-Lluís Muntané, ens presentava un llibre de relats adreçat a les xiquetes i xiquets que ja llegeixen: Diu que diuen… Es tracta d’un recull de dotze contes que ens tornen a l’atmosfera de la millor tradició de la narrativa oral, però ens brinden alhora l’exquisidesa de la paraula escrita amb cura, perquè han passat pel sedàs de l’ofici d’un escriptor de primera magnitud. Publicats inicialment a la revista Tretzevents, s’apleguen ara en forma de llibre, ben polits, pentinats i amb vestits nous de trinca (les fantàstiques il·lustracions de Rosanna Crespo); per trencar l’ensopiment i la monotonia dels adults i despertar la imaginació dels infants. El mateix autor destacava com aquests relats reposen sobre tres pilars bàsics: l’humor, la sorpresa i, com en el cas del llibre anterior, la invitació a la reflexió.
Altres de les novetats de Lletra Impresa Edicions per a aquesta nova edición de la Setmana del Llibre en Català són: La Bruixa Xocolata i els Monstres Mostosos, de Silvia Colomer i Sergi Olcina; El grill i el seu cric-cric, d’Irene Verdú, Maria Martínez i Noèlia Consa i Una marjal de llegendes, d’Emili Selfa i Manola Roig, per al públic infantil i juvenil. I Manuel Climent Cavedo. Biografia atípica d’un compositor del segle XIX, de Josep Antoni Alberola i Després de l’amor, de Subhash Jaireth, amb traducción de Jorge Salavert, per al públic adult.
dijous, 5 de setembre del 2019
Lletra Impresa a la Plaça del Llibre de València
Atenció mestres i professors! Ja podeu fer la vostra inscripció per assistir a alguna de les activitats escolars que es proposen per a la Plça del Llibre de València. Des de Lletra Impresa Edicions proposem tres espectacles infantils ben interessants al voltant d'aquests tres llibres: "El grill i el seu cric-cric" d'Irene Verdú, Maria Martínez i Noèlia Conca; "La Bruixa Xocolata i els Monstres Mostosos", de Silvia Colomer i Sergi Olcina, i "Diu que diuen..." de Miquel-Lluís Muntané i Rosanna Crespo.
A l'enllaç tota la informació:
Etiquetes de comentaris:
Plaça del Llibre
dissabte, 3 d’agost del 2019
L'escriptor i crític Miquel-Lluís Muntané parla de "La bona lletra", de Rafael Chirbes, a Llegeix Barcelona
Rafael Chirbes. La bona lletra. Traducció de Carles Mulet. Lletra Impresa Edicions. Gandia, 2018.
Rafael Chirbes Magraner (1949 – 2015) va ser un escriptor valencià que, tot i tenir la llengua d’Ausiàs March com a materna, va desenvolupar la seva carrera literària en castellà. Explicava, no sense una certa recança, que les circumstàncies personals, i sobretot l’època que li va tocar de viure, no li van permetre adquirir la competència mínima en el seu propi idioma per a poder-hi vehicular el seu projecte de creació. Amb tot, l’univers narratiu de Chirbes és poblat d’històries i de personatges inequívocament valencians, com és el cas d’aquesta novel·la (una de les millors que va escriure, segons la crítica) que ha aparegut fa poc temps, en la traducció de Carles Mulet.
La producció novel·lística d’aquest autor va assolir un ampli reconeixement: Mimoun (1988) va ser finalista del Premi Herralde, amb Crematorio (2007) va obtenir el Nacional de la Crítica i En la orilla (2014) va merèixer el Francisco Umbral i el Nacional de Narrativa. La seva obra es caracteritza per retratar amb una mirada sense concessions tot un període de la societat espanyola, bàsicament els anys de la dictadura i els primers del postfranquisme. I ho fa amb un llenguatge sobri i pulcre però despullat de sofisticacions estilístiques, posant la paraula al servei de la història –com escau als narradors més honestos– i no a l’inrevés.
La bona lletra és una història de perdedors. A través del relat en primera persona d’Anna, personatge principal, van aflorant les misèries d’una família que es compta entre els vençuts de la Guerra Civil, personatges que intenten redreçar-se després de l’ensulsiada, però que aniran topant, una vegada i una altra, contra les seqüeles profundes de la derrota, contra “el recel d’alguna cosa evitable que vindria a fer-nos tant de mal com ens havien fet la guerra, la misèria i la mort”. No és un text amable, certament, però la vida no ho va ser gens amb aquella joventut de la darreria dels anys trenta a qui el món va caure al damunt tot just quan començaven a tastar-lo.
S’ha dit que la bona literatura sobre una època, escrita per autors que l’han viscuda, constitueix una font valuosa d’informació per a les generacions posteriors, i fins i tot un complement indispensable a la documentació que fa servir la historiografia. A través de La bona lletra tenim accés a la vida quotidiana en un poble valencià en els anys grisos de la postguerra; la lluita per la subsistència, la sexualitat larvada i tosca, les mirades tenyides de recel, el silenci opressiu, la prepotència dels vencedors… Un fresc dibuixat amb traços nítids per la mà d’un novel·lista de raça.
Cal felicitar la iniciativa de l’editorial Lletra Impresa de publicar, per primera vegada, una obra de l’autor de Tavernes en la parla natural amb què ell els havia imaginat, aquest llenguatge saborós i deseixit del món rural valencià. I val a dir que Mulet ha sortit airós del repte: fins i tot a risc de fregar en més d’un moment els límits de l’ortodòxia de les Normes de Castelló, el valencià genuí en què s’expressen els personatges ens els fa indiscutiblement més propers i versemblants que si el traductor hagués optat per un registre més acadèmic. Ben segur que els lectors catalanoparlants de Rafael Chirbes gaudiran de l’edició, i els qui hi accedeixin a partir d’aquesta novel·la faran la descoberta d’una de les veus narratives més potents i suggestives que ha donat el País Valencià en el segle XX.
MIQUEL-LLUÍS MUNTANÉ
Etiquetes de comentaris:
La bona lletra,
Rafael Chirbes,
Ressenyes
dimecres, 24 de juliol del 2019
5a edició del "La Lluna"
Coincidint amb el 50 aniversari de l'arribada de l'home a la Lluna, arriba la 5a edició del llibre La Lluna de la col·lecció El Príncep preguntador, una col·lecció didàctica i divertida pensada per a les xiquetes i xiquets que comencen a llegir i a preguntar-se coses del món que els envolta, creada per Irene Verdú, Maria Martínez i Noèlia Conca.
dijous, 18 de juliol del 2019
Josep Lluís Galiana analitza el llibre de Josep Antoni Alberola
El musicòleg i editor Josep Lluís Galiana analitza el llibre Manuel Climent Cavedo. Biografia atípica d'un compositor del segle XIX de Josep Antoni Alberola al periòdic Las bandas. Periòdic de la música, les músiques i la cultura popular.
dissabte, 25 de maig del 2019
Contes per ser llegits, i també contats
Un cocodril que vol ser cantant, un fantasma que té por, unes formigues
castelleres, un penell envanit i poc sociable, l’aigua d’una font que té la
virtut de l’alegria, uns cargols futbolistes, un espantall espantat, un gat
vigilant d’un magatzem de formatges, un grill que volia veure el mar... Aquests
animalons, i altres personatges de fantasia, són els protagonistes d’aquests
contes juganers i divertits, màgics i plens de giragonses i sorpreses.
Diu que diuen... és un recull de dotze contes que ens tornen a l’atmosfera de la millor
tradició de la narrativa oral, però ens brinden alhora l’exquisidesa de la
paraula escrita amb delicadesa, perquè han passat pel sedàs de l’ofici d’un
escriptor de primera magnitud, com és el cas de Miquel-Lluís Muntané.
La primera presentació del recull tindrà lloc a la llibreria La Impossible de Barcelona el proper 1 de juny, dissabte, a les 18.30 h.
dijous, 25 d’abril del 2019
dilluns, 25 de març del 2019
DOS NOUS "RARA AVIS"
La col·lecció "Rara avis" de Lletra Impresa Edicions, la que dediquem a personatges o fets històrics peculiars i força interessants, creix amb aquests dos nous llibres:
Títol: Manuel Climent Cavedo.
Biografia atípica d’un compositor del segle XIX
Autor: Josep Antoni Alberola Verdú
Editorial: Lletra Impresa Edicions
Col·lecció: Rara avis, núm. 7
Llengua: valencià
1a edició: març 2019
Pàgines: 218
Format: 22,5 x 16 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes
PVP: 14,95 €
ISBN: 978-84-949266-1-7
Dipòsit legal: V-337-2019
IBIC: BGL (Biografia literària)
Sinopsi:
Llibre que oscil·la entre el treball biogràfic divulgatiu i el dietari personal. Amb aquesta barreja eclèctica, Josep Antoni Alberola intenta crear un text perquè el lector puga acostar-se no sols al personatge investigat, sinó també als pensaments i vivències de l’investigador davant el repte de donar a conèixer el passat d’una forma coherent i alhora metodològicament correcta.
El 14 de febrer de 1870 moria a Madrid el gandià Manuel Climent Cavedo, organista eclesiàstic, compositor, pianista, pedagog, militar carlista, traductor, articulista, cronista i secretari d’empreses mineres. Una biografia apassionant que difícilment podia haver imaginat un xiquet nascut a principis del segle XIX a Gandia i educat a la Col·legiata i a les Escoles Pies. Les vicissituds polítiques i personals el menaren a establir-se primer a València, i després com a exiliat a França, on establí contacte amb el cercle més selecte de la vida musical gal·la, incloent-hi el polonès, també exiliat, Frederic Chopin. Amb els anys i influències li fou atorgada la «gràcia» de poder tornar a Espanya, on el va rebre la reina Isabel II. A Madrid desenvolupà diverses activitats professionals, amb èxits i fracassos, i es relacionà amb els ambients liberals i intel·lectuals. Tot plegat una biografia atípica que ens mostra la fragilitat i aleatorietat en què transcorre la vida, fins i tot en el fet mateix d’haver-lo rescatat amb aquest llibre.
Aquesta biografia atípica es completa amb una sèrie d’articles publicats a la premsa de l’època per Manuel Climent en què reflexiona sobre diverses qüestions estètiques i pedagògiques de la música i ens aporta la seua visió personal de músics de renom internacional com ara Mozart, Beethoven, Rossini, Haendl, Palestrina, Lully, Meyerbeer i Schubert, entre altres.
Autor:
Josep Antoni Alberola Verdú (Benifairó de la Valldigna, 1972), va estudiar al Conservatori Superior de Música de València, i, posteriorment, al Conservatori Reial de La Haia i al Sweelinck Conservatorium d’Amsterdam. És doctor en Filosofia per la Universitat de València. En l’àmbit de la investigació i assaig musicològic ha publicat i participat en diversos llibres, revistes i periòdics. Ha publicat els llibres: Introducció i ús de la trompa a les capelles musicals valencianes (segle XVIII), i Música, església i ciutat. La música a la col·legiata de Xàtiva al segle XVII amb el qual va guanyar el Premi Literari de Xàtiva en la modalitat d’assaig. Participa en diversos llibres col·lectius, com ara Jagd- und Waldhörner. Geschichte und musikalische Nutzung (Alemanya), La Llum de les Imatges. Llibre d’Estudis, així com en diversos volums d’actes de congressos en què ha participat. Ha publicat en la Revista de Musicología Española, Revista Catalana de Musicologia, Brass Bulletin (revista que es publicava en cinc idiomes), Horn Call, entre altres. Va publicar durant una llarga temporada aforismes musicals al diari La Veu del País Valencià.

Títol: Corrents de fons. Cultura,
societat, política
Autor: Gustau Muñoz
Editorial: Lletra Impresa Edicions
Col·lecció: Rara avis, núm. 8
Llengua: valencià
1a edició: març 2019
Pàgines: 258
Format: 22,5 x 16 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes
PVP: 14,95 €
ISBN: 978-84-949266-2-4
Dipòsit legal: V-419-2019
IBIC: DNF (Assaig literari)
Sinopsi:
Aquest llibre aplega un
conjunt de textos que tenen com a rerefons la consideració crítica sobre el
País Valencià contemporani des de la perspectiva de la cultura, la societat i
la política. Reflexions que atenyen les darreres dècades, i particularment el llarg
parèntesi de govern desficaciat i corrupte de la dreta, i encara més enllà, per
tal com l’autor es remunta pràcticament a tot el segle xx i es fa ressò no només del context valencià, sinó també
global. En aquest sentit, s’hi analitzen transformacions significatives de les
societats contemporànies i les mutacions del Zeitgeist o esperit de
l’època que ens determina, sense oblidar les reverberacions del panorama
polític i ideològic a l’Estat espanyol o del procés sobiranista a Catalunya. Així, Gustau Muñoz
analitza alguns dels aspectes socioeconòmics que ens han condicionat, com ara
una industrialització tardana i irregular, el pes feixuc de les elits
conservadores de sempre —que tanmateix han anat renovant-se—, la tradició
amagada dels reaccionaris valencians, el perill constant de l’autoritarisme i
la nostàlgia de la dictadura, les temptatives d’un secessionisme aberrant i,
encara, la deriva parafeixista que ara i adés amenaça amb capteniments xenòfobs
i excloents. Tot plegat contrasta amb els esforços reeixits de modernització
d’una part gens menyspreable de la societat valenciana que confia en el seu
país, que s’estima la llengua pròpia, i que ha sabut bastir, de la Transició
ençà —a partir d’una xarxa molt subtil de complicitats, sovint a contracorrent—,
un entramat cultural i literari homologable a qualsevol societat occidental.
Per les pàgines d’aquest assaig passen també figures insignes de la nostra
cultura, com ara Vicent Blasco Ibáñez, Josep Renau, Joan Fuster, Emili Gómez
Nadal, Marc Granell, Ramir Reig, Rosa Serrano, Josep V. Marqués, Josep Bertomeu
Moll, i moltíssimes personalitats més.
Autor:
Gustau Muñoz (València, 1951), economista de
formació, és assagista i codirector de la revista L’Espill. Al llarg de
la seua trajectòria professional ha exercit com a traductor i, durant anys, com
a editor a la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (Edicions Alfons
el Magnànim) i a Publicacions de la Universitat de València (PUV), on va tindre
cura de les publicacions periòdiques i singularment, a més de L’Espill,
de les revistes Pasajes, Caràcters i Transfer. També fou
professor a la Facultat d’Econòmiques de València. És autor dels llibres
Intervencions, entre cultura i política (Tàndem), A l’inici del segle.
Un dietari de reflexions (Tres i Quatre) i Herència d’una època (Tàndem).
Així mateix ha coordinat, entre altres, els volums col·lectius Els
reaccionaris valencians (Afers) i El Magnànim: setanta anys de cultura
valenciana (IAM-CVEI). Col·labora habitualment en mitjans com L’Avenç,
El Temps i eldiario.es (edició valenciana).
divendres, 1 de març del 2019
La Bruixa Xocolata a la ràdio de Móra la Nova
Ací teniu el link al programa on parlen de “La bruixa xocolata i els monstres mostosos” (minut 25):
dimecres, 13 de febrer del 2019
Capvespre, ara fa tres anys
Avui es compleix el tercer aniversari de la presentació de Capvespre, de l'amic Josep Bertomeu Moll. La vam fer a Dénia, el poble de Pep, i va ser un acte preciós. L'antiga estació de tren estava plena de gom a gom. Amb Capvespre encetàvem una aventura editorial plena d'incògnites, però ho fèiem amb tota la il·lusió. I, a més, amb la companyia d'un senyor escriptor, un bibliòfil empedreït i un intel·lectual de primera magnitud, Josep Bertomeu Moll. La novel·la ha tingut un èxit de crítica unànime i, sobretot, ha estat molt ben acollida pels lectors. Escriptors i crítics de la talla de Xavier Aliaga, Pere Císcar, Josep Piera, Joaquim G. Caturla, Fanny Tur, Pere Gantes, Lola Sánchez i Gustau Muñoz l'han lloada i n'han destacat les virtuds, que no són poques. I, com no podia ser d'una altra manera, ja va per la segona edició. Agraïm la teua generositat, Pep, i la de la teua família. Sempre ens acompanyaràs i sempre et tindrem entre nosaltres. Ens guiaran les teues paraules amables, les de la novel·la i les de la teua persona. Una abraçada forta.
diumenge, 10 de febrer del 2019
Ràdio Móra la Nova recomana Després de l'amor, de Subhash Jaireth
La Ràdio de Móra la Nova (Tarragona) recomana Després de l'amor , de Subhash Jaireth.
U en deixiem el link del programa “Cafè literari” on al bloc de “La recomanació del llibreter” parlen de la novel·la d'en Subash (a partir del minut 39). Uns tres minuts de ràdio!!!
divendres, 25 de gener del 2019
Núvol es fa ressò de la primera traducció íntegra al català de l'obra poètica de Mário de Sá-Carneiro
L'article és d'Issac Cos, i va aparèixer a Núvol ahir, 24 de gener. Incideix en les cartes, però també en la poesia.
Ací en teniu l'enllaç:
La poesia completa de Mário de Sá-Carneiro, finalment, ha aparegut en català amb la traducció de Vicent Berenguer (Lletra Impresa, 2017). L’ambiciosa edició també inclou les cartes que es van intercanviar Mário de Sá-Carneiro i Fernando Pessoa, dues figures claus del modernisme portuguès que ara, queden una mica més explicades en la nostra cultura.
Mário de Sá-Carneiro (Lisboa 1980 – París 1916) és un dels noms propis del moviment poètic modern que es respirava a la capital lusitana de principis de segle XX. També conegut com Orfisme, aquesta corrent literària estava formada per escriptors com Fernando Pessoa, Raul Leal, Luís de Montalvor, Almada Negreiros o el mateix Sá-Careniro, tots ells aplegats al voltant de la revista Orpheu, que, malgrat tenir només dos números va esdevenir una de les grans fites de la literatura portuguesa. D’aquest grup, Mário de Sá-Carneiro, en va ser el representant més cosmopolita. Després d’abandonar els estudis de Dret a la Universitat de Coimbra, es va traslladar a París, on va freqüentar els ambients més tèrbols i, a la vegada, irradiadors de la bohèmia artística.
Fins ara, Mário de Sá-Carneiro ha estat un autor relativament desconegut a casa nostra, però, la revisió de la seva influència en la literatura, té un precedent curiós. Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, Sá-Carneiro va marxar de París per tornar a Lisboa. De passada, va aturar-se a Barcelona i aquí es va posar en contacte amb Ignasi Ribera i Robira, advocat, poeta i periodista, gran coneixedor de la cultura portuguesa. Ell va ser el primer que va traduir alguns poemes de Sá-Carneiro al català, dins les pàgines de El Poble Català. Justament, a l’exemplar del 3 de setembre de 1914 s’hi podia llegir: «Hem tingut el goig d’estrènyer la mà del nostre amic, el notable i exquisit literat portuguès, En Màrius de Sá-Carneiro, que, vingut de París, on resideix habitualment, s’instal·larà a Barcelona – ciutat que moltíssim li plau- mentres duri la guerra. Benginvut sigui entre nosaltres.»
Algunes cartes que Sá-Carneiro va enviar a Fernando Pessoa es fan ressò d’aquesta estada a Barcelona: «estimat amic meu […] [el Dr Ribera i Rovira] m’ha dut hui de passeig i ha pagat tramvíes, propines, etc!… De seguida m’ha convidat a dinar a sa casa (quina llanda!). Està preparant un llibre de contistes portuguesos en el qual em traduirà! […] hui m’ha dut a veure el temple, en construcció, de la Sagrada Família. Amic meu és una catedral paülica, sí! Ple paülisme -quasi cubisme fins i tot»
En una altra carta a Pessoa, Sá-Carneiro, escrivia: m’en vaig definitivament de Barcelona cap a Lisboa el proper dimecres, hi vaig, és clar, per Madrid. […] Ara que he pres contacte malauradament amb Espanya, encara l’abomine més que abans. País insofrible on enviar un telegrama es una epopeya i on els policies usen bastó, casc blanc i jaqueta carmesí. Un horror! Un horror!»
Principalment, la correspondència entre els dos escriptors lusitans tenia com a tema de conversa la literatura i la seva pròpia poesia: «t’adjunte una poesia. Et demane que la lliges quan arribes a aquest punt […] Et demane que la lliges ja perquè és més fàcil després llegir el que ara escric sobre ella. Fins i tot per no prendre’n coneixement desflorada ja per les citacions que hi faré. Heus-ne ací la lectura…»
Aquesta carta pot servir d’introducció perquè, tot seguit, presentem alguns versos de Sá-Carneiro. La seva poesia evoluciona amb el ritme dràstic i convuls de les avantguardes de principis del segle XX, però també recull les influències del decadentisme i del simbolisme baudelairià de finals del XIX. Aquesta riquesa de matisos és comprensible si tenim en compte que l’autor va repartir la seva biografia a cavall dels dos segles. Els versos sá-carneirians són desmesurats i sovint expressen amb exaltació els drames d’una subjectivitat trencadissa i aclaparada, sempre inconformista. És, potser, aquest toc decadent el que més caracteritza la seva obra i, en certa forma, ajuda a entendre el seu desenllaç tràgic amb el suïcidi en un hotel de Montmatre.
«no crec en mi, ni en els meus estudis, ni en el meu futur», escrivia, en una carta dirigida a Pessoa. Reproduïm, traduïts, tres fragments de tres poemes:
Sóc un estel ebri que perdé el cel
Sirena boja que deixà la mar;
Sóc temple prest a caure sense déu,
Estàtua falsa dreta en l’aire encara…
Sirena boja que deixà la mar;
Sóc temple prest a caure sense déu,
Estàtua falsa dreta en l’aire encara…
(Estàtua falsa, 5 de maig de 1913)
Castrat d’ànima, sense arrelam,
Ara i adés en el dolor m’enfonse…
¿I seré un emigrant d’un altre món
puix ni en ma dolor puc encontrar-me?
Ara i adés en el dolor m’enfonse…
¿I seré un emigrant d’un altre món
puix ni en ma dolor puc encontrar-me?
(No tinc res, 1913)
Les companyes que no vaig tindre,
les sent plorar per mi, velades,
a poqueta nit pels jardins…
En llur pena blava reviu
el meu dolor del dol de
sobre setins
les sent plorar per mi, velades,
a poqueta nit pels jardins…
En llur pena blava reviu
el meu dolor del dol de
sobre setins
(Suggestió, agost, 194)
Mário de Sá-Carneiro. Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa (Lletra Impresa), traducció de Vicent Berenguer.
dilluns, 21 de gener del 2019
dilluns, 24 de desembre del 2018
Bon Nadal i bon 2019!
Estimades lectores i estimats lectors, des de Lletra Impresa Edicions, us desitgem molt bones festes i un pròsper i fructífer any 2019.
divendres, 30 de novembre del 2018
"Després de l’amor", per Simona Škrabec
Moscou
de nit
La descripció d’un viatge iniciàtic que porta el
protagonista, aïllat de la resta de la humanitat, a recórrer un paisatge
desconegut és pròpia de la mirada èpica dels poemes o relats més antics.
A Després de l’amor, en una festa, un noi s’avorreix perquè no
coneix pràcticament a ningú. L’amfitriona l’envia a descobrir la ciutat i li
dona una poma vermella, a la qual abans fa un petó. I així, el Vasu s’endinsa
als carrers nocturns de Moscou, armat amb la poma com el fruit de totes les
revelacions.
Subhash Jaireth té la
capacitat de veure amb ulls nous tot allò que s’ha tornat vell i opac. La novel·la d’aquest autor hindi, que va
estudiar a la Rússia soviètica i es va acabar establint a Austràlia, és una
novel·la d’amor. Però sota el fil narratiu que uneix una parella i la torna a
separar, bateguen altres qüestions.
El Vasu és hindi i decideix estudiar a la Unió
Soviètica impulsat per un oncle comunista i per la seva pròpia fe, immensa, que
es pot construir un món apte per als humans. Somnia una civilització que ens
faria bé i no pas mal, que ens impulsaria a ser creatius i solidaris i no pas
esquerps i envejosos. La vida del protagonista està marcada per la presència de
les dues arts més racionals, l’arquitectura i la música, que tenen la capacitat
d’ordenar el caos.
El secret d’aquest relat vital són els
interiors, els espais on a través de l’esforç intel·lectual, els
protagonistes aconsegueixen crear un recer de pau. Així esquiven l’ordre rígid
i inhumà que es troba als carrers, impulsat pels règims ferris. La vida
rere les portes tancades és harmònica, bella, bona.
Jaireth identifica amb molta precisió per què els
règims no ofeguen mai del tot. Descobreix de quina mena de resistència són
capaces les persones que creen en la bellesa. De totes maneres, es tracta d’una
mirada a voltes ingènua o bé incapaç de renunciar a l’ideal d’una societat
solidària i justa. Les morts en aquesta Rússia opressiva no són resultat de cap
terror estatal, sinó que els protagonistes desapareixen en accidents
fortuïts. És l’home individual que es queda atrapat en els laberints de la
vida i no sap trobar la defensa davant de l’atzar. L’autor no qüestiona
realment el sistema, sinó la seva fortuïta, o maldestra, aplicació.
NARRAR
DES D’UN UNIVERS CLOS
L’amor entre una russa i un hindi ens regala
aquell contrast implacable, poètic, entre el nord i el sud. ¿Com pot un home
dels tròpics confrontar-se amb el rigor de l’hivern rus i amb el rigor de la
realitat comunista? Leonardo Padura a El hombre que amaba a los perros (Tusquets,
2009) ofereix, més enllà del fil conductor, unes descripcions semblants
quan envia els seus herois a passar temporades entre els eslaus. Jaireth i
Padura parlen d’una vida velada. Narren des de dins d’un univers clos.
La Cuba del període especial, l’Índia de Nehru i el Moscou d’abans del desgel
són, però, uns itineraris que ens revelen més de nosaltres mateixos del que
sospitem.
Reposar a l’ombra d’un bedoll fràgil, plantat per recordar totes
aquestes incerteses, és tot el que podem esperar. Per escoltar la vida,
cal aturar-se en un indret que no surt en cap mapa, perdut en la immensitat de
la plana. Europa, tan plena d’oportunitats, és un món desencisat. Vivim en
ciutats plenes de simetries mecàniques, som incapaços d’escoltar les persones
que ens rodegen, som expulsats de tota possibilitat de conèixer l’amor. I tot
això és perquè ens falta un pla ideal, adverteix Subhash Jaireth.
Ara, 24 de novembre de 2018
dimarts, 30 d’octubre del 2018
Després de l'amor arriba a Austràlia
Aquest matí Jorge Salavert i Subhash Jaireth s'han acostat a la Biblioteca Nacional de Canberra per fer lliurament d’un exemplar de Després de l’amor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


















