L'any passat vam tindre l'immens honor de guanyar un dels premis Liberisliber, concretament el Premi Liberisliber Lira (poesia), amb el llibre Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa, de Mário de Sá-Carneiro, amb traducció de Vicent Berenguer.
Enguany alguns dels nostres llibres opten als Premis Liberisliber. Serà difícil repetir la mateixa sort:
PREMI LIBERISLIBER DE NARRATIVA
Després de l'amor de Subhash Jaireth, amb traducció de Jorge Salavert.
SINOPSI:
A la fi de la dècada dels 60, en Vasu, un jove indi estudiant d’arquitectura a Moscou, coneix una jove russa, l’Anna, estudiant d’arqueologia i intèrpret de violoncel. Entre tots dos sorgeix una exultant relació amorosa. Quan Vasu torna a l’Índia, no pot oblidar l’Anna i, malgrat que va contra les convencions culturals índies, torna a Moscou per retrobar-se amb ella. Més tard, en Vasu aconsegueix un treball d’arquitecte a Venècia, i l’Anna hi veu l’ocasió propícia per sortir de l’URSS. Tanmateix, la jove parella sembla una mica perduda al laberint venecià, fins que un dia l’Anna desapareix sense deixar-ne rastre, i en Vasu, paradoxalment, no fa gaire cosa per cercar-la. Molts anys després, en Vasu descobrirà les raons d’aquella separació. Unes raons doloroses i gratificants alhora.
Una història narrada amb delicadesa, plena d’emocions, en què la música té una presència constant i remet als sentiments més valuosos, amb un subtil i impagable rerefons polític i històric, i on el xoc entre els protagonistes va molt més enllà de l’amor esdevenint el símbol inequívoc d’una època ideològicament convulsa, plena de contrastos i contradiccions. Una novel·la, també, sobre el fenomen humà més important dels nostres temps, la migració, i els profunds canvis que sovint produeix en les persones.
Una inquietant novel·la d’amor, traïció i redempció, ambientada a l’Índia, Rússia, Itàlia i Austràlia. Després de l’amor està destinada a tocar els cors dels lectors de tot el món.
PREMI LIBERISLIBER PENSA (NO FICCIÓ)
Corrents de fons. Cultura, societat, política de Gustau Muñoz.
SINOPSI:
Aquest llibre aplega un conjunt de textos que tenen com a rerefons la consideració crítica sobre el País Valencià contemporani des de la perspectiva de la cultura, la societat i la política. Reflexions que atenyen les darreres dècades, i particularment el llarg parèntesi de govern desficaciat i corrupte de la dreta, i encara més enllà, per tal com l’autor es remunta pràcticament a tot el segle XX i es fa ressò no només del context valencià, sinó també global. En aquest sentit, s’hi analitzen transformacions significatives de les societats contemporànies i les mutacions del Zeitgeist o esperit de l’època que ens determina, sense oblidar les reverberacions del panorama polític i ideològic a l’Estat espanyol o del procés sobiranista a Catalunya. Així, Gustau Muñoz analitza alguns dels aspectes socioeconòmics que ens han condicionat, com ara una industrialització tardana i irregular, el pes feixuc de les elits conservadores de sempre —que tanmateix han anat renovant-se—, la tradició amagada dels reaccionaris valencians, el perill constant de l’autoritarisme i la nostàlgia de la dictadura, les temptatives d’un secessionisme aberrant i, encara, la deriva parafeixista que ara i adés amenaça amb capteniments xenòfobs i excloents. Tot plegat contrasta amb els esforços reeixits de modernització d’una part gens menyspreable de la societat valenciana que confia en el seu país, que s’estima la llengua pròpia, i que ha sabut bastir, de la Transició ençà —a partir d’una xarxa molt subtil de complicitats, sovint a contracorrent—, un entramat cultural i literari homologable a qualsevol societat occidental. Per les pàgines d’aquest assaig passen també figures insignes de la nostra cultura, com ara Vicent Blasco Ibáñez, Josep Renau, Joan Fuster, Emili Gómez Nadal, Marc Granell, Ramir Reig, Rosa Serrano, Josep V. Marqués, Josep Bertomeu Moll, i moltíssimes personalitats més.
PREMI LIBERISLIBER XIC TEXTUS (INFANTIL I JUVENIL AMB PREPONDERÀNCIA DEL TEXT PER SOBRE DE LA IMATGE)
Diu que diuen... de Miquel Lluís Muntané, amb il·lustracions de Rosanna Crespo.
SINOPSI
Un cocodril que vol ser cantant, un fantasma que té por, unes formigues castelleres, un penell envanit i poc sociable, l’aigua d’una font que té la virtut de l’alegria, uns cargols futbolistes, un espantall espantat, un gat vigilant d’un magatzem de formatges, un grill que volia veure el mar… Aquests animalons, i altres personatges de fantasia, són els protagonistes d’aquests contes juganers i divertits, màgics i plens de giragonses i sorpreses.
Diu que diuen… és un recull de dotze contes que ens tornen a l’atmosfera de la millor tradició de la narrativa oral, però ens brinden alhora l’exquisidesa de la paraula escrita amb cura, perquè han passat pel sedàs de l’ofici d’un escriptor de primera magnitud, com és el cas de Miquel-Lluís Muntané. Publicats inicialment a la revista Tretzevents, s’apleguen ara en forma de llibre, ben polits, pentinats i amb vestits nous de trinca; per trencar l’ensopiment i la monotonia dels adults i despertar la imaginació dels infants.
