diumenge, 16 d’octubre del 2016

PARAULES PER A PEP BERTOMEU


La notícia del traspàs de Josep Bertomeu Moll, Pep, ens ha deixat consternats, sense paraules. Ha estat per a tots una mort tan inesperada com dolorosa. Una pèrdua irreparable, que ens deixa un buit al cor que mai –MAI!– podrem omplir, de cap de les maneres. 
Nosaltres el vam conèixer durant molt poc de temps, a penes un any i escaig, des que vam establir amb ell una complicitat lligada a les paraules. 
Perquè ens vam enamorar, primer, de les seues paraules, abans de conèixer-lo en persona. Paraules derivades de les seues crítiques i comentaris literaris. Paraules, sobretot, vessades en una esplèndida novel·la, Capvespre, que ens va confiar un dia i que va estar l’inici de la nostra relació d’amistat, més enllà de la literatura; la guspira que va engegar, “com una flamarada”, la nostra editorial. Un regal que ens va brindar i que mai de la vida li podrem agrair prou. Gràcies, Pep! No et decebrem mai! T’ho prometem.
La literatura ens va lligar a Pep, en primera instància, sí. Després va venir l’home. I quan vam conèixer l’home que hi havia darrere d’aquelles paraules, ho vam entendre tot. Perquè Pep, l’home, i les seues paraules, literàries o no, eren –són!– un tot indestriable. Un tot fornit d’autenticitat.
Hem tingut la sort de conèixer a Pep, i també a la seua família: la seua dona Consol, els seus fills Núria i Joan, la seua cunyada Mari Carmen... Ells ens van obrir les portes de sa casa d’una manera tan generosa i bonica que no ho oblidarem mai. Persones com elles ens fan creure que la vida paga la pena de ser viscuda, malgrat la mort.         
Pep ha estat un home generós, sincer, auster, educat, cordial, cultíssim; de paraules precises i acurades. Un home coherent des dels seus ideals de justícia i llibertat. Un home compromès. Un home d’una moralitat insubornable i un sentit ètic sense fissures. Un home de país. Un home valencià. Del País Valencià! Un home de la terra. Un home de la mar, de la Marina, de Dénia; d’una mar propera que el va veure nàixer i que ara se l’ha emportat definitivament.
Ens queda el seu record. El de l’home i el de l’escriptor. Les seues paraules suraran encara durant anys per sobre d’aquesta mar impertèrrita que és la del record dels éssers que ens estimarem per sempre. Ressonarà durant anys la seua veu tènue, moderada, càlida, amical, discreta, en el més profund de la nostra ànima. 
Pep ens ha deixat. Resta, però, el record d’un intel·lectual de primera, d’un escriptor magnífic, d’una persona extraordinària.                  
Moltíssimes gràcies, Pep. 
Adéu, amic.  

Mercè Climent i Juli Capilla


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada