dijous, 29 de setembre de 2022

La Vall dels Llibres es consolida amb una aposta pel valencià i per la qualitat editorial

El cap de setmana passat, entre els dies 24 i 25 de setembre, es va celebrar al Monestir de Santa Maria de la Valldigna la 2a edició de “La Vall dels Llibres. Fira d’editorials independents i de proximitat”. Durant dos dies es van dur a terme més de quaranta activitats de manera simultània en tres espais diferents: l’església, l’almàssera i el refectori, que van protegir els visitants de l’amenaça de pluja. L’oratge, però, no va impedir una afluència de públic constant i ininterrompuda a la Fira que, literalment, va omplir de gom a gom les presentacions, recitals, taules redones, animacions infantils i concerts programats i organitzats per la Mancomunitat de la Valldigna i Lletra Impresa Edicions.


Rafael Chirbes, escriptor valencià. De fet, la Fira va començar amb una jornada sencera de caràcter internacional dedicada a Rafael Chirbes en què es van tractar diversos aspectes de l’obra de l’escriptor de Tavernes de la Valldigna, entre els quals la seua valencianitat i el seu compromís i esperit crític i insubornables. A la jornada van intervindre destacats especialistes vinguts d’Argentina, León, València i Alacant, i alguns escriptors destacables, com ara Alfons Cervera, Xavier Aliaga, Joaquim Espinós i Carles Mulet, traductor al valencià d’una de les obres emblemàtiques de Chirbes, La bona lletra. Algunes de les conferències van ser memorables, com ara la impartida per la catedràtica Agustina Pérez, precisament sobre aquesta obra de caràcter autobiogràfic, situada espacialment a Tavernes i Dénia durant la postguerra. Els organitzadors de la Fira ja apunten que tots els anys es tractarà alguna faceta de Rafael Chirbes, guardonat en dues ocasions amb el Premi Nacional de la Crítica. Un autor que, en paraules de Joaquim Espinós, estudiós de l’autor i especialista en literatura comparada, “se sentia plenament valencià, defensava la seua llengua sense estridències i sentia una certa recança pel fet de no haver-se pogut expressar literàriament en valencià”.     

Editorials independents, l’aposta per la lectura en català. L’aposta pel valencià i per la literatura catalana són els puntals d’una fira que va aplegar més de 30 editorials independents, majoritàriament valencianes, però també de Catalunya i Mallorca. Editorials que publiquen íntegrament en la llengua pròpia i que treballen acuradament amb l’objectiu d’oferir un producte de qualitat. Van ser les editorials les que van nodrir el programa, atapeït de noms importants, com ara el cas de Joan-Lluís Lluís, Tomàs Llopis, Ferran Garcia-Oliver, Vicent Marqués, Antoni Prats, David Garrido o Anna Moner, que va impartir la conferència central titulada El gust per les perversions refinades. Altres noms rellevants que han passat per la fira són Manel Alonso, Manel Rodríguez-Castelló, Pau Sif, Gregori Royo, Joan Deusa o Francesc Gisbert, que va oferir una ruta pel Monestir.

L’altre autor protagonista i homenatjat a la Fira va ser Joan Fuster, amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement. Una taula redona organitzada per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana va propiciar un diàleg interessantíssim  sobre la transcendència de l’intel·lectual de Sueca, i va comptar amb la participació d’Àngels Gregori, Anna Moner, Enric Balaguer, Teresa Pascual i Vicent Alonso.

Anna Moner, Vicent Alonso, Enric Balaguer, Teresa Pascual i Àngels Gregori 
en la taula redona dedicada a Joan Fuster. 

L’aposta per la literatura i lectura en català, doncs, és primordial. De fet, diumenge es va fer el lliurament del Premi Valldigna al Foment de la Lectura en Valencià, que enguany ha recaigut per unanimitat en l’escriptor, crític i difusor de la literatura catalana, Josep Antoni Fluixà, que va ser guardonat amb una escultura creada ex professo per l’artista Josep Basset. En el transcurs del lliurament del Premi, Josep Antoni Alberola, de la Mancomunitat de la Valldigna i un dels organitzadors de la Vall dels Llibres, va declarar que “Diguen el que diguen les estadístiques, ara com ara es llegeix molt més en valencià que en qualsevol època. I hem de fer tots els possibles per avançar i promocionar la lectura en la nostra llengua”.      

Música en valencià. La promoció del valencià és un dels objectius primordials de la Fira. I, en aquesta línia, la música -en valencià, és clar- va tindre un lloc de privilegi, amb l’actuació de la Jove Big Bang de Sedajazz i del grup Trobadorets, que van fer les delícies del públic infantil i familiar, i amb tot un bloc dedicat a la Nova Cançó i la música popular valenciana. De fet, es va poder veure una exposició sobre els darrers 25 anys de música en català al País Valencià, gestionada per David Garcia Sirvent, del Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant. I la gent va gaudir de la conferència “Primavera Musical Valenciana. Llums i ombres d’un esclat creatiu sense precedents”, a cura del musicòleg Josep Vicent Frechina. A més a més, es va fer un reconeixement a Maria del Carme Girau, la cantautora de Simat, l’únic component valenciana dels històrics Setze Jutges. Víctor Mansanet, alcalde de Simat i periodista especialista en música popular, va fer una glosa molt interessant sobre la cantautora simatera i la transcendència cultural, social i política del fenomen de la Nova Cançó. El colofó d’aquest bloc musical va vindre de la mà i de la veu del cantautor de Torrent Pau Alabajos, amb un concert que va servir de cloenda de la Fira.  

        Maria Carme Girau, l'únic component valencià dels Setze Jutges, 
i Víctor Mansanet, periodista i alcalde de Simat de la Valldigna.

La Vall dels Llibres, una cita indefugible. Juli Capilla, editor de Lletra Impresa Edicions i responsable de la programació de la Fira, ha assegurat després de la celebració de la 2a edició que “La Vall dels Llibres és un baló d’oxigen per a les editorials independents que publiquen en català. Una oportunitat per a fer-se visibles. Una necessitat per la qual continuarem treballant, per fer la Fira cada vegada més gran. La Vall dels Llibres vol convertir-se en una fita anual ineludible, una cita que pretén ser una autèntica festa en què la llengua, la literatura, la cultura, les editorials i sobretot els lectors i autors siguen els protagonistes”.          

dimarts, 13 de setembre de 2022

Pere Ciscar escriu un excel·lent i exhaustiu article sobre l'obra poètica completa d'Antoni Prats

Pere Ciscar, sens dubte un dels millors crítics de poesia, poeta ell també, des de i per sempre, acaba de publicar un article detalladíssim i rigorós sobre Vora l'Esfinx. Obra poètica (1981-2021) a La Lectora. Revista digital de crítica literària. Entre altres coses diu:    

"La poesia d’Antoni Prats és rigorosa, severa, amb força i profunditat conceptual i, des de la fi dels 90 del segle xx, amb mesura imatgística i mètrica, amb «mots prims, força ajustats». Paga la pena llegir les seues reflexions metapoètiques sobre les paraules i els noms al llarg de tota la seua obra."

Podeu llegir l'article complet ací

dimecres, 7 de setembre de 2022

La 2a edició de «La Vall dels Llibres» rendirà homenatge a Rafael Chirbes i Joan Fuster

Els propers 24 i 25 de setembre tindrà lloc al Monestir de Santa Maria de la Valldigna (Simat de la Valldigna) la 2a edició de “La Vall dels Llibres. Fira d’editorials independents i de proximitat”.

 La Mancomunitat de la Valldigna i Lletra Impresa Edicions han confeccionat un programa molt complet amb vora quaranta activitats programades que es duran a terme simultàniament en tres escenaris: l’Almàssera, el Refectori i la Plaça Central del Monestir. Hi haurà presentacions de llibres, converses entre autors/es, xerrades, taules redones, concerts, contacontes, tallers infantils, activitats per al jovent, rutes pel monestir, entre altres actuacions. A tall d’exemple, i pel que fa al dissabte, l’escriptor de Perpinyà, Joan-Lluís Lluís, parlarà de Junil a les terres dels bàrbars, obra guardonada recentment amb el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’any. I l’escriptora i artista Anna Moner impartirà la conferència El gust per les perversions refinades

Durant tot el dia se celebrarà una jornada titulada “Rafael Chirbes, entre nosaltres”, adreçada als docents, però oberta també al públic en general. S’hi han convocat especialistes sobre l’escriptor de Tavernes de la Valldigna, com ara Jacobo Llamas Martínez (
Universidad de León), Daniela Cecilia Serber (Universidad del Salvador, Argentina), Joaquim Espinós (Universitat d’Alacant), la catedràtica Agustina Pérez, el mític editor d’Anagrama, Jorge Herralde, i els escriptors Alfons Cervera, Xavier Aliaga o Carles Mulet.

Altres noms interessants del dia són Tomàs Llopis, Antoni Prats, Vicent Marqués, Francesc Gisbert i Ferran Garcia-OliverDissabte a la nit hi ha previst el lliurament del Premi Valldigna al Foment de la Lectura en Valencià. L’entitat o persona reconeguda amb aquest guardó rebrà una escultura creada ex professo de l’artista Josep Basset. Un altre artista de primera fila que participa també a la Fira és Vicent Almar, que s’ha encarregat del disseny del cartell de la Fira i del díptic de la programació.   

Diumenge la música serà la gran protagonista, amb tres actuacions programades: Sedajazz i Trobadorets, pel matí, i Pau Alabajos a poqueta nit. A més a més, hi ha prevista una conferència del musicòleg Josep Vicent Frechina: “Primavera Musical Valenciana. Llums i ombres d’un esclat creatiu sense precedents”, títol homònim de l’exposició que ofereix el Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant, que es podrà veure del 7 al 25 de setembre al Monestir. I un homenatge a la cantautora de Simat Maria del Carme Girau, que va formar part dels Setze Jutges. Serà aquest mateix diumenge quan tindrà lloc una taula redona amb motiu de l’Any Joan Fuster, organitzada per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, amb la participació d’Àngels Gregori, Anna Moner, Enric Balaguer, Teresa Pascual i Vicent Alonso. Altres noms rellevants del dia són Joan Deusa, Manel Alonso, Gregori Royo, Manel Rodríguez-Castelló i Pau Sif

L’objectiu de la Fira és la promoció de la lectura en valencià. En paraules de Josep Antoni Alberola, de la Mancomunitat de la Valldigna, “Enguany la Fira presenta un programa completíssim, comparable als esdeveniments que s’organitzen a qualsevol gran ciutat. Hi estem molt il·lusionats”. I al seu torn, Juli Capilla, editor de Lletra Impresa Edicions, ha assegurat que “Ara més que mai la societat valenciana necessita llibres de proximitat, fets en la llengua pròpia i de qualitat i, en aquest sentit, una fira d’editorials independents ofereix un contacte directe entre autors, editors i lectors molt interessant i productiu. És una gran oportunitat per als amants del llibres”.

“La Vall dels Llibres. Fira d’editorials independents i de proximitat” és una iniciativa organitzada conjuntament per la Mancomunitat de la Valldigna i per l’editorial Lletra Impresa Edicions. L’esdeveniment compta amb el suport de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports, l’empresa Alverlamp, el CEFIRE de Gandia, la Fundació Rafael Chirbes i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. A més a més, hi col·laboren el Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant, la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Full-Fundació pel Llibre i la Lectura, l’Associació d’Editorials del País Valencià, Saforíssims Societat Literària, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Gandia, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alzira, el Ceic Alfons el Vell, la Institució Alfons el Magnànim, l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta i la Coqueria Mossets Artesans.

Nota: les fotos d'Anna Moner i Joan-Lluís Lluís són de Sebastià Carratalà i Víctor P. de Obanos, respectivament. 

dilluns, 29 d’agost de 2022

26a Fira del Llibre del Pirineu d'Organyà

 

Aquest cap de setmana tindrà lloc la 26a Fira del Llibre del Pirineu d'Organyà i per quart any consecutiu Lletra Impresa hi participa en el mercat d'editorials. Enguany és especial perquè presentem Les veus del bosc, un llibre que es va gestar l'edició passada quan les seues autores, María José Domènech i Isabel Fabregat, ens van presentar el seu meravellós projecte, un llibre de poesia infantil on la flora i la fauna d'alta muntanya conversen per satisfer la curiositat dels més petits.

dimecres, 24 d’agost de 2022

NOVETATS SETEMBRE 2022


Estem molt il·lusionats de presentar-vos les novetats de Lletra Impresa Edicions que podreu trobar a les llibreries a partir de l'1 de setembre: 

📕 Indòmit
🖋 Tomàs Llopis 
🎨 Il·lustració coberta: Vicent Almar
📃 Una novel·la sobre un episodi poc conegut de la nostra història i un personatge fascinant, don Rodrigo de Mendoza, el marquès del Cenete, posseïdor d’una personalitat inquieta i rebel, que el va dur a viatjar a Itàlia, on va conèixer artistes de la talla de Leonardo da Vinci, i també la famosa Lucrècia Borja. Una novel·la que retrata les fructíferes relacions entre l’antiga Corona d’Aragó i les terres itàliques del segle XVI, la qual cosa va propiciar la introducció en terres catalanes de l’art, la literatura i les idees renaixentistes.

📕 Els meus cabells
🖋 Djaimilia Pereira de Almeida, amb traducció al català de Sebastià Bennasar. 
🎨 Il·lustració coberta: Daniel Garcia Moragues
📃 Primera traducció al català de Djaimilia Pereira de Almeida. Una obra sorprenent que barreja memòria, imaginació i crítica social amb humor i lleugeresa en la justa mesura, però que tracta també temes actuals i fonamentals com ara el racisme, el feminisme, la identitat i la pertinença. Prémio Nóvos 2016 de Literatura.

dimarts, 14 de juny de 2022

Serra d’Or recomana ‘L’única veritat’, la gran novel·la de Francesc Bodí

La prestigiosa revista de literatura Serra d’Or acaba de publicar al número 750 del mes de juny un extens article de Toni Cucarella en què es fa ressò de la darrera novel·la de Francesc Bodí,
L’única veritat, amb la qual arriba al cim d’una trajectòria literària plena d’èxits. És, de fet, l’únic escriptor valencià guardonat fins a tres vegades amb el Premi de la Crítica. Un èxit centrat únicament en la construcció d’una obra immensa, sòlida, basada en un univers únic i personal, que sorprèn amb cada nova obra, perquè tresca, de manera deliberada, nous propòsits i tècniques narratives. Lluny dels cercles literaris interessats, de la xerrameca i de la faràndula que massa sovint amanyaga la cultureta del fast book , Francesc Bodí s’erigeix ara com ara com una de les veus més portentoses i duradores de la narrativa catalana actual.          

          L’article de Cucarella, “L’única veritat: sucumbir a la màgia de la ficció” desplega al llarg de quatre pàgines una anàlisi minuciosa i perspicaç sobre les virtuts de la novel·la de Bodí. Entre altres comentaris, diu:

          «L’única veritat és una obra monumental. I no ho dic per la grossària del volum, per les vora 900 pàgines compactes de caràcters, sinó per l’abast i la complexitat del projecte. Monumental i ambiciosa. Reconstrueix els orígens i la nissaga de Francesc d’Assís Martí, la nissaga Martí i Albiol. Des dels orígens fins a la desintegració. Assistim, per tant, a l’ascens i la descomposició d’una família singular. [...]

          Una vegada més, l’habilitat de Francesc Bodí es demostra en la manera com ha teixit el tapís. L’autor sap menar el lector entre tota l’amalgama de fils que constitueixen la trama de la novel·la, una trama ben assentada sobre un canemàs estructural planificat fins al més petit detall. Més encara, el lector, enganxat per les el·lipsis, magistralment dosificades per l’autor, no pot deixar de llegir. I aquest desassossec plaent, que sol anomenar-se intriga, ens acompanya fins a l’última paraula de l’obra. [...]

          Francesc Bodí ha estat capaç de construir aquesta monumental arquitectura literària que és L’única veritat per a fer-nos sucumbir en la màgia de la ficció. Insistiré a dir que és un dels autors amb més recursos de la literatura catalana. Que no defuig el risc. Perquè qui no s’arrisca, no eixampla les fronteres dels seus límits. El resultat del seu atreviment és aquesta novel·la que és ben bé una proesa, un envit literari excepcional.»



dilluns, 16 de maig de 2022

II PLAÇA DEL LLIBRE DE GANDIA



El pròxim dijous 19 de maig comença la II Plaça del Llibre de Gandia i fins el diumenge 22. Hi ha moltíssimes activitats literàries (presentacions, tertúlies, contacontes, tallers, concerts...) pensades per a tot tipus de públic, que es repartirant entre l'escenari de la Plaça Jaume I (o dels Colomets) i el pati de la Biblioteca. A més, a la plaça trobareu llibres, molts llibres, molts molts llibres, i en valencià. I si no sabeu quin/s triar, els llibreters i llibreteres de Gandia us podran ajudar, que en saben molt. 

Des de la nostra editorial, Lletra Impresa Edicions, hem preparat un parell de presentacions, per si teniu el gust de vindre.


👉 Presentació del llibre "Vora l'Esfinx. Obra poètic 1981-2021" d'Antoni Prats
📅 Dijous 19 de maig
🕧 18.30 h 
📌 Escenari Plaça Jaume I
👥 Amb la presència de Juli Capilla, editor

-------------------------------------------------


👉 Presentació del llibre "Va de bo!" de Jaume Monzó, amb il·lustracions de Rosa Fuster Serquera i Jaume Fuster Serquera 
📅 Dissabte 21 de maig
🕧 11.30 h 
📌 Escenari Plaça Jaume I
👥 Amb la presència dels autors

dissabte, 2 d’abril de 2022

Lletra Impresa llança una col·lecció de poesia, “Hemeroskopeion”

 

El número 1 de la col·lecció “Hemeroskopeion”aplega l’obra poètica completa 

i llibres i poemes inèdits, esparsos o ja introbables de l’autor de Dénia, Antoni Prats.

La presentació del llibre tindrà lloc a la Casa de la Cultura de Dénia, el 7 d'abril, a les 19.00 h.

 

 


Amb el nom d’Hemeroskopeion (Ἡμεροσκοπεῖον, en grec antic) Lletra Impresa Edicions inicia una col·lecció dedicada a la poesia, un dels gèneres literaris universals amb més tradició, conreat des de temps remots pels pobles antics, com és el cas de l’Antiga Grècia. Per això li han posat aquest nom, “Hemeroskopeion”, un punt geogràfic citat pel geògraf grec Estrabó, que el situava en algun punt elevat de la costa de la Marina Alta i que alguns investigadors actuals localitzen a la ciutat de Dénia.

I és a Dénia, precisament, on viu des de fa més de cinquanta anys Antoni Prats, l’autor del llibre amb què s’inicia la col·lecció, Vora l’esfinx. Obra poètica (1981-2021), que aplega una dotzena de llibres publicats en editorials diverses, alguns dels quals introbables ja, i alguna primícia o inèdit que veu ara la llum editorial. El llibre d’Antoni Prats ve avalat per un altre poeta consagrat, com és el cas d’Emili Rodríguez-Bernabeu, que n’ha tingut cura del pròleg. A més a més, s’hi aplega la bibliografia completa d’Antoni Prats, les crítiques sobre la seua obra i una poètica signada per l’autor. 

Antoni Prats (Sueca, 1946), és llicenciat en Filosofia (1969) i doctor en Filologia Catalana (1998). Va exercir la docència a l’IES Maria Ibars (Dénia) fins a la seua jubilació. Poeta, sobretot, ha publicat també assajos, ressenyes i articles de crítica literària en actes de congressos, miscel·lànies i revistes (Reduccions, Canelobre, Caràcters i L’Espill, entre altres). Ha dirigit la revista literària L’Aiguadolç. Com a crític cal destacar el seu llibre Salvador Espriu o la fidelitat als orígens (2013). I hom pot trobar una mostra de les seues columnes periodístiques en el titulat El nom i la cosa (2018).

Amb Vora l’Esfinx aplega la seua trajectòria de poeta, que va des d’Epigrammata (1981) a Elegies del Montgó (2021), la major part dels quals ha merescut algun guardó, entre altres, els premis Festa d’Elx, Camp de Morvedre, Alfons el Magnànim i Ibn Jafadja.      

Els ressons de l’antiga Grècia, i de l’actual ciutat de Dénia, es fan sentir, doncs, en aquest llibre de llibres. De fet, a la imatge en forma de logo que acompanya al nom de la col·lecció, s’hi poden distingir les figures d’Apol·lo i Artemisa, amb les regnes i l’arc tibat. La imatge, segons l’arqueòleg de Dénia Josep Antoni Ahuir, està presa del dibuix que va fer el pintor també denier Domingo Llorens Cervera d’una moneda publicada al volum V de la revista El Archivo, per l’historiador Roc Chabàs, el 1891. Per aquest historiador i arqueòleg, sabem que a la zona del Coll de Pous uns llauradors van descobrir un tresor format per 16 monedes del segle IV abans de la nostra era. El conegut com a Tresor del Montgó. A la portada del llibre hi ha la fotografia de l’Esfinx de Naxos (575-560 aC), que es troba al Museu Arqueològic de Delfos (Grècia).

En paraules dels editors, Mercè Climent i Juli Capilla, «Feia temps que volíem engegar una col·lecció dedicada íntegrament a la poesia. La troballa ─com la que va divulgar l’historiador Roc Chabàs─ de l’obra poètica completa d’Antoni Prats, denier d’adopció i veí de la Xara, poble pertanyent administrativament a Dénia, no podia ser més feliç i oportuna. S’hi han confabulat, a l’atzar, el llegendari passat històric d’una de les ciutats valencianes més antigues i emblemàtiques i la impecable trajectòria literària d’un dels poetes i intel·lectuals valencians més reeixits de les darreres dècades, íntimament lligat a la ciutat de Dénia. Una exquisidesa poètica per a una troballa històrica.»

dilluns, 21 de març de 2022

DIA MUNDIAL DE LA POESIA


Hui 21 de març de 2022, Dia Mundial de la Poesia, volem anunciar-vos que des de Lletra Impresa Edicions encetem la col·lecció de poesia «Hemeroskopeion» i ho fem en gran amb aquest llibre: Vora l’Esfinx. Obra poètica (1981-2021) d’Antoni Prats.

El volum aplega tota l’obra poètica d’Antoni Prats fins al moment. Quatre dècades durant les quals ha confegit una dotzena de llibres publicats en editorials diverses, alguns dels quals introbables, i alguna primícia o inèdit que veu la llum ara. Reunits constitueixen una veritable obra unitària dins de la varietat temàtica i estilística de l’autor, una veu singular i autèntica, d’extraordinària profunditat, en què el poder metafísic i evocador dels versos del poeta, el suggeriment i la generositat estètica i ètica no deixaran de commoure el lector. 

Disponible en llibreries a partir de l'1 d'abril.


dimarts, 8 de març de 2022

Les veus del bosc


🌳 Hui 8 de Març ens arriba la darrera novetat. Les veus del bosc, un llibre de poemes deliciós, on la flora i la fauna d'alta muntanya dialoguen per satisfer la curiositat de la Martina i de tots els xiquets i xiquetes que vulguen endinsar-s'hi, en el llibre i en la muntanya. Les veus del bosc ha estat escrit i il·lustrat per dues dones meravelloses, treballadores i apassionades. 

✒️L'autora dels poemes, María José Domènech, va néixer a Madrid, ara és veïna de Premià de Dalt. Va estudiar Filosofia i Ciències de l’Educació, Logopèdia i Música per a infants. Tant fent de mestra i psicopedagoga d’educació inclusiva, com jugant amb els seus fills no podia evitar que li brotessin versos, cançonetes i dibuixos per a la canalla amb qualsevol excusa. Ara estudia Il·lustració a l’Escola de la Dona, amb la idea d’aprendre a posar imatges a aquells textos. Allí ha conegut la Isabel. La complicitat ha estat tan gran que han creat juntes aquest llibre que ens endinsa en la natura que tant estimen.

🎨 L'autora de les il·lustracions és Isabel Fabregat (Barcelona, 1959). Ha sigut mestra de Primària compartint la seva passió pel dibuix i la natura amb els infants. Durant un temps també es va fer càrrec de la biblioteca de l’escola i això li va permetre descobrir el món de l’àlbum il·lustrat i pensar que algun dia potser també en podria fer un. Amb aquesta il·lusió va demanar la jubilació voluntària i actualment està fent tercer curs d’Il·lustració a l’Escola de la Dona.

Més informació al següent enllaç:

www.lletraimpresa.com/llibre/les-veus-del-bosc


divendres, 24 de desembre de 2021

Us desitgem molt bones festes, bon any i millors lectures per al 2022!

Benvolgudes amigues / benvolguts amics:


Us desitgem molt bones festes i un pròsper any 2022, ple de lectures i de coneixences.

Gràcies a totes i a tots pel vostre suport a les lletres i a la cultura.

Cordialment,

Mercè Climent i Juli Capilla, editors






diumenge, 3 d’octubre de 2021

Crònica de la presentació de "Metralla" a Gandesa

Havíem d’anar-hi sí o sí. Perquè Gandesa va ser un punt clau, estratègic, de la Guerra del 36. Com ho ha estat sempre des de temps immemorials, segons ens explicava el cronista del poble, Anton Monner: des dels ibers i els romans i els pobles bàrbars i els musulmans que hi van habitar o passar en algun moment de la història recent i antiga.

Gandesa és la capital de la comarca de la Terra Alta. Contrada d’interior de Catalunya. Extrema, apartada, allunyada dels centres urbans cosmopolites. Terra aspra, de cingles i turons escarpats, bella orografia desordenada i atzarosa, de vegetació atapeïda, mediterrània per excel·lència. Terra de rieres de vertigen i amagatalls naturals. Jordi Botella contemplava des del cotxe, a mesura que ens acostàvem al poble, alguns dels escenaris naturals de Metralla: les serres de Pàndols i de Cavalls, de Volandins, el Puig Cavaller. I en aquell mateix instant materialitzava visualment alguns dels passatges cruents, tràgics, dolorosos, de la novel·la.        

Terra de secà i alhora fecunda, a Gandesa sovinteja l’olivera i, sobretot, la vinya. De fet, hi vam anar en plena verema. Alguns tractors s’arremolinaven entorn de la cooperativa per abocar-hi la collita acabada de tallar. A la botiga de la cooperativa vam escoltar les lliçons d’una xicona molt sabuda, ben proveïda de coneixements d’enologia. Feia goig escoltar-la i detectar-se amb tot el que ens relatava entorn del món del vi. Cadascun de nosaltres ens vam fer amb una tríade de vins autòctons: un parell de negres i un de blanc. (Cal dir que, a banda de les varietats comunes: Garnatxa Negra, Samsó, Syrah, Macabeu, Carinyena, en tenen un d’autòcton i únic, el Puresa Morenillo, molt cotitzat.)

La visita al Museu Memorial de la Batalla de l’Ebre era indefugible. Realment un espai molt ben concebut que mostra a les clares com es va desenvolupar la famosa Batalla, i les conseqüències que se’n derivaren: patiment, repressió, dolor, fam, exili, silenci, misèria. Un espai on hi ha els testimonis directes i indirectes de la guerra i on s’explica amb rigor històric un dels episodis més cruents i vergonyants de la història peninsular.   

A la fi, tocava fer la presentació de la novel·la. I hi van acudir algunes autoritzats i personalitats de Gandesa: l’alcalde, Carles Luz, i el president del Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre (CEBE), Jaume Blanch, a més del cronista del poble adés esmentat, Anton Monner. Una presentació acollida de grat i amabilitat exquisida per l’alcalde de Gandesa i que l’escriptor Manel Rodríguez-Castelló va voler encetar amb una al·lusió a l’1 d’octubre de fa quatre anys, quan el poble de Catalunya es va manifestar democràticament i va exercir el dret a decidir, a pesar de la repressió desproporcionada, desmesurada, irracional, autoritària, absurda de l’Estat. Després vingué la intervenció emotiva, sentida, argumentada– del protagonista, el també escriptor i poeta Jordi Botella. I una lectura a dues veus entre Jordi i Manel escenificant alguns dels passatges de la novel·la en què l’Ebre n’és l’escenari principal. Finalment, les intervencions del públic, amatents i fraternals, d’alt nivell, com les que van fer el cronista del poble Anton Monner, a propòsit de la riquesa lingüística de Metralla, i l’historiador Jordi Grau, sobre el procés d’elaboració de la novel·la.  


Ha pagat la pena visitar Gandesa. Pertocava! Calia trencar línies incòmodes les de la Batalla i les administratives per confraternitzar amb la gent de la Terra Alta, amb el poble de Gandesa; per restituir, en la mesura de les nostres possibilitats, la dignitat de les persones que van partir la guerra i les seues conseqüències; per fer-ne memòria, històrica i personal. Per la democràcia. En nom de la justícia i la raó i el benestar de les persones.

Juli Capilla

PS Volem agrair expressament a les autoritats i personalitats gandesanes la seua extraordinària acollida el dia de la presentació de Metralla. A l’alcalde, Carles Luz; a Jaume Blanc, de CEBE; al cronista Anton Monner, a l’historiador Jordi Grau, al públic que va assistir a la presentació i també a Albert Julià i els professionals del Museu Memorial de la Batalla de l’Ebre, que ens van obrir les portes i el cor de casa seua. I també als llibreters de la Llibreria Art Moble, que van tindre la gentilesa de vindre a sevir exemplars de la novel·la de Jordi Botella, Metralla

dilluns, 13 de setembre de 2021

Presentació de ‘Metralla’, de Jordi Botella (dijous, 16 de setembre, 19.00h, a la llibreria Fan Set de València)

Amb la presència de:

Manel Rodríguez-Castelló, escriptor

Jordi Botella, autor de la novel·la 

 

Metralla, molt més que una novel·la sobre la Guerra Civil

 

En paraules de l’escriptor Manel Rodríguez-Castelló: «Metralla és una novel·la-assaig sobre la condició humana des de la mirada lúcida i compassiva de l’autorJordi Botella. Un exercici literari impecable i vertiginós. La crònica descarnada d’una guerra en què el dolor i la pèrdua van marcar l’esdevenir històric i sentimental d’unes quantes generacions. La novel·la de la guerra que el país necessitava»

 

Metralla conta la història de la família Llonch. Som a la primavera de 1938, els nacionals són a les envistes de Castelló, i els Llonch decideixen tornar-se’n a la seua ciutat d’origen, Alcoi. Aquesta petita història, però, abasta moltes històries. La de la resistència antifeixista durant la Guerra Civil contra un exèrcit revoltat. La de la lluita en favor d’uns ideals i d’un govern legítimament constituït i elegit pel poble. La del dolor de tanta gent innocent i anònima. La de la barbàrie i la repressió sense escrúpols dels vencedors sobre els vençuts. La de l’exili exterior i interior de tanta gent que va veure escapçada la seua vida per sempre. 

 

Alguns dels passatges sobre la batalla de l’Ebre, el riu Serpisel front de Llevant i la famosa línia XYZ de defensa republicana contra les escomeses dels nacionals són d’una plasticitat tràgica i d’una heroïcitat extrema absolutament acaparadores. Com són també igualment corprenedores les descripcions dels bombardejos de l’aviació italiana i l’ajuda sanitària internacional als republicans és encomiable, en aquest sentit, la instal·lació de l’Hospital Sueco-Noruec a Alcoi.

 

Tot plegat fa que Metralla siga molt més que una novel·la, la crònica humana d’un esdeveniment cabdal de la nostra història i europea, un document sustentat en la bellesa i el bon quefer literari. La solidaritat entre la gent, però també les delacions i les petites traïcions casolanes i familiars, constitueixen un testimoni esfereïdor sostingut en una sensibilitat sublim, la d’un autor, Jordi Botella, que ha sabut llegir la història terrible d’una guerra fratricida, canalla i traïdora. Una crònica memorable contra l’oblit i la ignomínia, per la memòria històrica i la dignificació de totes les víctimes.

divendres, 10 de setembre de 2021

Naix “La Vall dels Llibres”, la 1a Fira d’editorials independents i de proximitat de la Valldigna


Els propers 25 i 26 de setembre tindrà lloc a l’emblemàtic Monestir de Santa Maria de la Valldigna la 1a Fira d’editorials independents i de proximitat de la Valldigna, “la Vall dels Llibres”, una iniciativa impulsada conjuntament per la Mancomunitat de la Valldigna i per l’editorial Lletra Impresa Edicions. L’esdeveniment compta amb el suport de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports, de la Mancomunitat de la Valldigna, de l’empresa Alverlamp. A més a més, hi col·laboren la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, Full-Fundació pel Llibre i la Lectura, l’Associació d’Editorials del País Valencià, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Saforíssims SL, i de la Regidoria de Cultura de Gandia i la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament d’Alzira.

La Mancomunitat de la Valldigna i Lletra Impresa Edicions han confeccionat un programa molt complet amb quaranta-cinc activitats programades que es duran a terme simultàniament en tres escenaris: presentacions de llibres, converses entre autors/es, xerrades, taules redones, concerts, contacontes, tallers infantils, activitats per al jovent, un espectacle de dansa, entre altres actuacions. A tall d’exemple, hi haurà una taula redona sobre Joan Fuster, del qual es compleix l’any vinent el centenari del seu naixement, amb la participació de Ferran Garcia-Oliver, Isidre Crespo, Toni Mollà i Lourdes Toledo. Una altra taula redona de reflexió i debat sobre la normalització literària i lingüística de les darreres dècades, amb les intervencions de Lourdes Boïgues, Pep Bataller, Isabel Canet i Manolo Gil. Igualment, hi haurà una conferència a càrrec de l’escriptor i periodista de la Universitat de València Martí Domínguez; un recital de música i rapsòdia a cura de Tomàs de los Santos, que ha confeccionat un treball magnífic dedicat a Joan Salvat-Papasseit i l’actuació infantil “Contes disparatats”, del grup Disparatario. Els visitants de la Fira podran gaudir de l’exposició “Vacuna’t amb la lectura” cedida per la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura. L’exposició, concebuda per la il·lustradora Xulia de Vicente i l’escriptor Pasqual Alapont, consta de 16 panells explicatius i un còmic amb consells pràctics per fomentar la lectura en família.

A més a més, hi ha previst el lliurament d’un premi a una entitat o a una personalitat la trajectòria professional de la qual s’haja centrat en la promoció de la lectura en valencià. L’entitat o persona reconeguda amb aquest guardó rebrà una escultura creada ex professo de l’artista Josep Basset. Un altre artista de primera fila que participa també a la Fira és Vicent Almar, que s’ha encarregat del disseny del cartell de la Fira i del díptic de la programació.  

L’objectiu de la Fira és la promoció de la lectura en valencià i de llibres publicats per editorials independents professionals i per institucions públiques de proximitat. En paraules de Lletra Impresa Edicions, una de les dues entitats organitzadores de la Fira, “la Vall dels Llibres no serà una fira de llibre a l’ús més perquè pretenem que es convertisca en una fita literària, llibresca i cultural indefugible i anhelada cada any”.

En aquesta primera convocatòria, hi ha prevista la participació de vint-i-cinc editorials. De Catalunya vindran Brau Edicions (Figueres), Editorial del Pirata (Sabadell) i Godall (Barcelona). De Mallorca, AdiA Edicions (Calonge). I del País Valencià: Afers (Catarroja), Aila (Altea), Balandra (València), Drassana (València), Edicions Camacuc (Paiporta), Edicions del Buc (la Pobla de Farnals), Edicions del Bullent (Picanya), Edicions 96 (la Pobla Llarga), Edicions Tívoli (Gandia), El Petit Editor (Cullera), Harkonnen Books (Benifairó de la Valldigna), La Orquídia de Darwin (Massanassa), L’Encobert (València), Lletra Impresa Edicions (Gandia), Perifèric Edicions (Catarroja), Pruna Llibres (València), Salze (Castelló de la Plana), Sargantana (Paterna), Scito Edicions (València), Sembra Llibres (València) i Vincle (València).
A més a més, hi haurà la presència de les publicacions del CEIC Alfons el Vell de Gandia, de la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València i de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA) a través de les llibreries Ambra de Gandia i Les Graes de Simat de la Valldigna. Als escriptors i intel·lectuals ja esmentats, cal afegir-n’hi d’altres de gran anomenada i prestigi com ara Encarna Sant-Celoni, Joan Borja, Mercè Climent, Maria Josep Escrivà, Teresa Pascual, Josep Piera, Adriana Serlik, Sico Fons, Vicent Cremades, Àfrica Ramírez, Toni Cucarella, Francesc Bodí, Manel Rodríguez-Castelló, Emili Morant, Antoni Prats, Jordi Botella, Begonya Mezquita, Rosa Mengual, Rafa Gomar, Núria Sendra, Emili Piera, Matilde Martínez, Pau Sif, Vicent Berenguer i Juli Capilla, entre altres.

Des de la Mancomunitat de la Valldigna, afirmen que “la convocatòria d’aquesta fira pretén recolzar la creació i l’edició, així com posar en contacte tant a editors com a escriptors amb el públic. És una aposta ferma que, sumada a les activitats programades durant l’any, pretén convertir el Monestir de la Valldigna en un centre cultural referent al País Valencià”. 

El programa complet és aquest:



dilluns, 23 d’agost de 2021

Novetats setembre 2021 (V)

Aquesta és la sinopsi del llibre que l'editorial Lletra Impresa llançarà al setembre: 

"Aurora abandona Cuba mentre els revolucionaris entren a l’Havana. Seixanta-vuit anys abans, son pare havia arribat a aquell mateix port fugint del passat i amb la intenció de tornar, però l’illa l’havia embolicat en una teranyina de màgia i seducció. Aleshores la perla del Carib era l’última joia que encara quedava enfilada al collaret de l’imperi espanyol. Aurora havia nascut en aquell món fascinador que s’agitava sobre les brases convulses de la història al ritme de músiques tropicals i personatges prodigiosos. Ara tot s’ha acabat. La seva vida s’ha convertit en un aiguamoll de records estantissos. Ha arribat l’hora de deixar enrere tots els fantasmes i d’emprendre el viatge de tornada que son pare no havia pogut fer. Acostumada a la incertesa lògica del futur, haurà d’enfrontar-se amb la imprevisibilitat màgica del passat. Però Aurora forma part d’una llarga nissaga de dones que han heretat la facultat ancestral de veure la part de darrere de les coses."

#novetatsetembre2021 #lletraimpresaedicions

dijous, 19 d’agost de 2021

Novetats setembre 2021 (IV)


Del llibre que l'editorial Lletra Impresa llançarà al setembre l'escriptor Toni Cucarella diu: 

«Insistiré a dir que X és un dels autors amb més recursos de la literatura catalana. Que no defuig el risc. Perquè qui no s’arrisca, no eixampla les fronteres dels seus límits. El resultat és aquesta novel·la que és ben bé una proesa, un envit literari excepcional.»

#lletraimpresaedicions #novetatsetembre2021

divendres, 13 d’agost de 2021

Novetats setembre 2021 (III)

Diu un proverbi àrab: "Qui no comprén una mirada, tampoc comprendrà una llarga explicació". Va costar molt trobar aquest gest, aquesta esguard. Que diu tant, que calla tant. Que mira al passat, i també al futur. Que veu la part de darrere de les coses i s'encega amb les que té al davant. Aquests són els ulls que ens fitaran, ens interrogaran, ens pregaran, ens explicaran... mentre llegim la magnífica novel·la que prompte "veurà" la llum.

#novetatsetembre2021 #lletraimpresaedicions

dimarts, 10 d’agost de 2021

Novetats setembre 2021 (II)


896. El nombre de pàgines que tindrà el llibre que veurà la llum al setembre i del qual ja estem deixant algunes molletes de pa. Sens dubte és l'aposta més atrevida de Lletra Impresa Edicions (no veureu molts llibres en català amb aquesta extensió). També és l'obra més ambiciosa d'aquest/a autor/a, no debades, ha invertit més de vint anys en la seva redacció definitiva.

#lletraimpresaedicions #novetatsetembre2021

dijous, 5 d’agost de 2021

Novetats setembre 2021 (I)

Carregats amb un LLIBRE (així en majúscules) que farà PARLAR i, sobretot, LLEGIR. Anirem deixant molletes de pa els pròxims dies perquè quan arribe a les llibreries en setembre en tingueu moltes ganes. 

#lletraimpresaedicions #novetatsetembre2021

divendres, 2 de juliol de 2021

HISTÒRIA, NOVEL·LA I VERITAT

Jordi Botella a la porta del refugi antiaeri de la Glorieta, Alcoi | Foto: Xavi Terol

Ha mort ha poc
Josep Almudéver, l’últim brigadista. Deixa unes memòries. L’esforç contra l’oblit mou el tren de la història, a voltes aturat en via morta. La Guerra d’Espanya fou una tragèdia que marcà a foc la vida de milions de persones. El pas del temps i els pactes del silenci van emportant-se’n els testimonis. La memòria es trenca per la baula dels jovers ja educats en l’oblit. Metralla (Lletra Impresa Edicions), de Jordi Botella, se submergeix en els abismes del passat i escriu el mite. Filla de l’èpica antiga, és la constructora moderna del mite entès com a estilització de la història feta lloc comú.

Diu Joan Ramon Resina: “La pretesa objectivitat de la història davant la subjectivitat de la literatura és una falòrnia interessada d’alguns historiadors”. En posicions de poder, ja que la història l’escriu el vencedor. Front a la historiografia oficial, hi ha estudis que revelen fets negligits o amagats. I amb la farina que ni l’una ni els altres no volen o poden tocar, la novel·la feny el pa de l’oblit per mostrar la veritat de l’art, atemporal, universal per arrelat en unes circumstàncies, a través de personatges observats al detall per representar la condició humana en el camí d’anada i tornada de la part al tot. Persona significa màscara: el personatge inspirat en la persona, fos amb ella per fer-la accessible en la representació literària. 

Continua Resina: “Només cal preguntar-se si cap historiador ha aconseguit mai una representació tan completa de la vida dublinesa del principi del segle XX com la que es troba a l’Ulisses de Joyce”. La Ilíada, l’Eneida, Èdip rei, La metamorfosi, la Divina Comèdia, Hamlet, el Tirant, el Quixot, La plaça del diamant, el Llibre de meravelles, els grans relats tenen aquesta virtut. Si la literatura concentracionària, de Levi o Xalàmov, fos mera ficció encara il·luminaria l’infern humà com no ho pot fer cap historiografia.”Els amors fan l’amor, la història les històries” diu Estellés. Aquest mateix supòsit anima Metralla.

En la novel·la s’entrellacen els dos plans de l’edifici narratiu, el dels personatges i el de la contesa. Sobre el teló de fons del darrer any de guerra, es mouen per territori valencianocatalà (de Castelló a Alcoi, de València a Alacant, de l’Espadà a Vinaròs, de l’Ebre al Pirineu) uns personatges arrossegats pels esdeveniments, ferits per la metralla del sofriment: les històries i la història, les parts i el tot s’acoblen en ball incessant.

Portada del llibre Metralla, de Jordi Botella, publicat per Lletra Impresa Edicions

La novel·la és una espiral, una cançó amb tornada: gira sobre el nucli i s’obri a les diverses perspectives del paisatge. És un calidoscopi que a cada gir compon noves figures. Com la memòria, no és mai lineal i es mou com una baldufa. Diu Zagajewski: “El dubte és un túnel; la poesia, una espiral”. Metralla de Jordi Botella pertany a la millor poesia, la que expressa la veritat profunda de les coses. La poeticitat, que no entén de gèneres ni temps, l’emparenta, sense abandonar les fèrtils terres de la ficció, amb l’assaig: interpel·la el lector, mostra múltiples cares de la realitat, defensa unes tesis, sustenta una idea del món. Perquè el cable de l’espiral aguante bé cal que el fil de l’electricitat literària tinga la tensió i qualitat escaients. Clau de volta de tot, la matèria verbal de què estan fets literatura i somnis. La veritat no es pot dir si el llenguatge no ateny la forma òptima (elasticitat, resistència, conductivitat). El més volàtil i representatiu de l’aventura humana escapa a la indagació històrica, la paraula, les flexions vocals, els matisos verbals identitaris. L’elecció i maneig de les formes de l’idioma hi és determinant. Metralla és l’escenari de personatges íntegrament representats per models de llengua que equilibren el dialecte de les comarques centrals valencianes i d’Alcoi amb l’estàndard literari i fan accessible la veritat de la ficció. Sense l’artifici que descomparteix les veus del relat, el narrador hi assumeix la completesa de l’experiència verbal, l’univers sonor d’uns personatges i d’una realitat, amb una sensibilitat lírica encomiable.

Metralla culmina el cicle dels Llonch, epònim novel·lístic de Botella: La Sagrada Família (1997), Carta als reis (1998), Estació terminal (2000) i La caixa negra (2002). Cap a les fonts originàries, Metralla remunta el riu de la memòria individual, familiar i col·lectiva, d’una ciutat, d’un país. Per entendre les malalties presents furguem en les nafres del passat, que han volgut tancar en fals. No deu ser casual que l’autor comence la novel·la en època d’Aznar i l’acabe en plena crisi de la monarquia i el règim del 78. Cal tornar a les preguntes pendents, com el brigadista Almudéver, un remolí que es desplaça per verificar la grandesa i misèria de la condició humana. I que proclama que la dignitat humana no es doblega ni en les més atroces circumstàncies, que la metralla de la barbàrie sempre està a punt d’esclatar, que la noblesa d’una causa no eximeix de l’estupidesa i que la llibertat té un preu molt alt però és també un somni irrenunciable que ens mou com l’espiral pels camps devastats de la història per restablir la veritat última que brilla en algunes novel·les.

Manel Rodríguez-Castelló
24 de juny de 2021