Lletra Impresa Edicions a la Setmana del Llibre en Català

 Lletra Impresa Edicions estarà present a la Setmana del Llibre en Català, que se celebra del 8 al 17 de setembre a Barcelona (Moll de la Fusta). Hi serem per presentar les darreres novetats i comptarem també amb una part representativa del nostre fons editorial dels darrers anys. 

Ens hi podeu trobar a les casetes núm. 1 (Associació d'Editorials del País Valencià) i 33 (Llibreria de la Imatge).

A més a més, el 10 de setembre presentarem Punts de fuga. Pensar, crear, resistir, de l'assagista Enric Balaguer, amb pròleg del també assagista i poeta Enric Sòria. Serà a les 12.43 h a l'escenari 2.

I el 16 de setembre, hi haurà un taller d'Édouard Monneau a propòsit del seu àlbum: Els fabulosos xaiets del meu tiet. A l'Espai petita lectura, a les 13.30 h.

Hi esteu totes i tots convidats.

Lletra Impresa Edicions a la 27a Fira del Llibre del Pirineu

Lletra Impresa Edicions assistirà, com cada any, a la 27a edició de la Fira del Llibre del Pirineu, a l'emblemàtic poble d'Organyà. La Fira es durà a terme aquest cap de setmana, entre els dies 1, 2 i 3 de setembre.  

  

Xavier Graset entrevista Enric Balaguer al programa “Més 324”

 Xavier Graset entrevista Enric Balaguer avui al programa “Més 324” (dimecres, 5 de juliol, a partir de les 22.00 h)

Aquesta nit el periodista Xavier Graset entrevista l’assagista Enric Balaguer al programa sobre temes d'actualitat política i cultural “Més 324”. Ho farà a propòsit de la publicació de Punts de fuga. Pensar, crear, resistir, una coedició entre la Institució Alfons el Magnànim i Lletra Impresa Edicions.

Punts de fuga. Pensar, crear, resistir és un recull sobre temàtiques d'actualitat que encaixa a la perfecció al programa de Xavier Graset. Aborda qüestions que afecten les societats contemporànies, com ara la digitalització i una globalització que no sempre són beneficioses.

A Punts de fuga, prologat pel també assagista Enric Sòria, Enric Balaguer defensa la necessitat de la racionalitat i la informació verificable i contrastada, enfront dels prejudicis i les falses notícies que pul·lulen per les xarxes socials, i al bell mig d’una societat que tendeix a la banalitat i a la sobreexposició individualista, egòlatra i insolidària.

El llibre d’Enric Balaguer és un al·legat a favor del pensament crític i de la creativitat com a exponents del bo i millor de l’ésser humà. Autors com Ponç Pons, Perejaume, Joan Castejón, Joan Salvat-Papasseit, Jorge Oteiza, etc., són referents sobre els quals reflexiona l’assagista valencià.

Presentació de “Punts de fuga”, d’Enric Balaguer, a Fan Set, València

 Presentació de “Punts de fuga”, d’Enric Balaguer, a Fan Set, València (dimecres 21 de juny a les 19.00 h)

 

Enric Balaguer estarà acompanyat per:

Verònica Cantó, presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Vicent Flor, escriptor i director de la Institució Alfons el Magnànim

Mercè Climent, escriptora i editora de Lletra Impresa Edicions

 

     Punts de fuga. Pensar, crear, resistir és el títol del darrer llibre d’Enric Balaguer. Es tracta d'un recull de vint-i-un assaigs de temàtiques d’actualitat. Aborda qüestions que afecten les societats contemporànies, immersos com estem en una digitalització de vertigen i una globalització galopant no sempre ben digerides. Enric Balaguer adverteix que “la digitalització ha provocat una manera de pensar i d’entendre el món basats en la fragmentació i la hiper estimulació constants, la qual cosa no deixa massa marge de maniobra a pensar d’una manera ordenada i racional”.

 Punts de fuga, prologat pel també assagista Enric Sòria, defensa la necessitat de la racionalitat i la informació verificable i contrastada, enfront dels prejudicis i les falses notícies que pul·lulen per les xarxes socials. Enmig d’una societat que tendeix a la banalitat i a la sobreexposició individualista, egòlatra i insolidària, és un al·legat a favor del pensament crític i de la creativitat com a exponents del bo i millor de l’ésser humà. En aquest context, la necessitat del cultiu espiritual i la gestió de les emocions esdevenen també necessitats bàsiques, així com l’atenció i el respecte envers la terra; en aquest sentit, autors com Ponç Pons o Perejaume, en són un bon exemple.

          El llibre ha estat possible gràcies a una coedició entre la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València i Lletra Impresa Edicions. 

Lletra Impresa Edicions participa a la Fira Literal de Barcelona

L’editorial Lletra Impresa Edicions participarà a “Literal. Fira d’idees i llibres radicals” aquest cap de setmana, els dies 20 i 21 de maig. La Fira se celebra al recinte de l’antiga fàbrica Fabra i Coats de Barcelona (c/ Sant Adrià, 20). Es preveu la participació d’un centenar d’editorials i llibreries i s’hi ha preparat un programa de luxe que prioritza el pensament crític i els debats oberts.

Lletra Impresa Edicions aprofitarà l’avinentesa per presentar-hi tres novetats. Per una banda, el darrer assaig d’Enric Balaguer, Punts de fuga. Pensar, crear, resistir, coeditat amb la Institució Alfons el Magnànim, un llibre crític que especula entorn de les fake news en l’era de la postveritat. Un assaig en què l’art (Perejaume, Ponç Pons, Joan Salvat-Papasseit, Jorge Oteiza, etc.) té molt a dir enmig d’una societat aclaparada per la hiperestimulació digital i els postureigs que massa sovint pul·lulen per les xarxes socials. La segona novetat és D’una sang o la identitat oculta, de Pauline E. Hopkins, traduïda per Carme Manuel, considerada la primera novel·la afrofuturista. Un document autèntic sobre la cultura africana de la diàspora. I, per als amants dels àlbums, està programat un taller a propòsit d’Els xaiets del meu tiet, d’Édouard Monneau, un llibre en què, de manera natural, es fa un homenatge a la vida dels pastors tradicionals, d’una manera divertida i enginyosa.

A més d’aquestes novetats, Lletra Impresa durà a Literal alguns dels títols més emblemàtics d’autores i autors del seu catàleg, com ara Francesc Bodí, Rafa Gomar, Gustau Muñoz, Agustina Pérez, Tomàs Llopis, Mário de Sá-Carneiro, Manel Rodríguez-Castelló, Antoni Prats, Irene Verdú, etc. També les seues traduccions: de Rafael Chirbes (obra de Carles Mulet) Subash Jaireth i Ouyang You (per Jordi Salavert), Joy Harjo (Lourdes Toledo) i Djaimilia Pereira de Almeida (Sebastià Bennasar), entre altres títols i autors.

En paraules dels organitzadors, «Literal es celebrarà la setmana anterior a les eleccions municipals. És un bon moment per parar a reflexionar sobre la importància de passar del dir al fer, en un moment en el qual, massa vegades, les paraules i les accions no van de la mà. (…) Una fira que apropa la literatura i les idees radicals a les persones. Un espai comunitari per a la reflexió, el diàleg i la crítica». La fira, a més a més, planteja quatre qüestions que cal abordar amb urgència: l’emergència ambiental, l’emergència feminista, l’emergència antifeixista i l’emergència internacionalista.      

És en aquesta línia reivindicativa i constructiva, de millora de la societat en què vivim, que s’hi ha mogut Lletra Impresa Edicions des de la seua creació, amb un catàleg compromès amb la llengua pròpia, la raó, la democràcia, la tolerància i la igualtat.

Aquesta és la setmana Djaimilia Pereira de Almeida

 Aquesta setmana ens visita Djaimilia Pereira de Almeida, a Barcelona i València. Hi serà a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Llibreria Calders, el 7 de març; a la Societat Coral el Micalet de València i a la Universitat de València. Una col·laboració entre el Centro de Língua Portuguesa / Instituto Camões de Barcelona i el Vicerectorat d'Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives de la Universitat de València i Lletra Impresa Edicions,.

 

 

Aquesta setmana tenim tres presentacions: Agustina Pérez, Francesc Bodí i Tomàs Llopis

Aquesta setmana tenim tres presentacions: Contar lo mínimo, d'Agustina Pérez; L'única veritat, de Francesc Bodí, i Indòmit, de Tomàs Llopis  

Presentació d'Indòmit a Dénia, el 15 de febrer

 

AGUSTINA PEREZ: ‘CONTAR LO MÍNIMO’, per Pasqual Molina

Agustina Perez, qui fora catedràtica de Llengua Castellana i Literatura de l’Institut Maria Enríquez de Gandia, acaba de publicar el seu darrer llibre, Contar lo mínimo. El llibre, editat per Lletra Impresa, forma part de la seua col·lecció “La Cambra”, la qual recull obres escrites en castellà, i fou presentat, a meitat del desembre passat a la Biblioteca Central de Gandia.

L’autora l’ha dividit en tres parts o capítols clarament diferenciats: “Donde habite el recuerdo”, “Siluetas” i “Como el Vilano (aforismos)”.

M’he sentit identificat, d’immediat, amb bona part dels 25 texts del primer dels capítols. He reviscut, en les seues línies, les veus i les melodies d’aquell aparell de radio situat en la saleta d’estar de la casa pairal, el qual engegàrem, de sobte, aquella vesprada en que mon pare tornava del treball a Oliva i ens va dir, consternat, que havien assassinat el president Kennedy. He recordat aquella col·lecció del Reader’s Digest que, a ma casa, compartia prestatgeria amb els TBO enquadernats i de la qual Agustina cita un article d’un dels números, “Hoy ha salido el sol para Patricia Moore”, d’una autora de la qual, aleshores, no recordava el nom i que investigà fins que el va trobar: Lucia Fernández Santos. L’article en el meu record del Digest era aquell que es titulava “Caryl Chessman, el asesino de la luz roja”, del qual tampoc recorde l’autor però sí la trama, perquè Chessman, condemnat a la cambra de gas pels seus delictes va estar dotze anys en el corredor de la mort de San Quentin i, sobretot recorde què, el seu ajusticiament es va representar, durant molts anys, en una barraca de la Fira de Gandia. Agustina Perez destaca la lectura de Don Camilo i La vuelta de Don Camilo, que jo també vaig llegir en la meua joventut. Crec que mai m’he divertit, emocionat i plorat tant de riure com amb les histories d’aquells dos personatges: Camilo i Peponne, l’un, el rector de la parròquia i l’altre, l’alcalde i cap del Partit Comunista, als qui l’autor Giovannino Guareschi, va situar en un poblet a la ribera del riu Po en la Itàlia de la postguerra. Fernandel i Gino Cervi  són els dos actors que els donarien vida en pel·lícules memorables. Ells dos i les seues trifulgues són part de la imatge i el so del llargmetratge de la meua vida.

Però en Donde habite el recuerdo, hi ha molts més relats, la lectura dels quals ha suposat una experiència molt significativa per a mi. Jo no he tingut relació amb l’autora en la seua etapa docent i desconec bona part de la seua producció literària, però coneixia de la seua vàlua amb el paper i la ploma. Agustina empra la llengua castellana de manera impecable, diu que eixa llengua li va penetrar en les entranyes a Salamanca quan anà allí a estudiar una carrera i que, aleshores, les paraules la varen trobar per a no abandonar-la mai.

Els relats són alguns emotius i altres contundents a mostrar les idees pròpies, forjades en frases de llibres que l’acompanyen sempre i, més encara, en èpoques dures del desànim: “Pesimismo de la inteligència, optimismo de la voluntat”. I Agustina parla de la “voluntat de lavantarse cada dia con la obligacion de la esperanza y la exigència de construir nuestro propio destino, para dar forma a nuestra vida, aunque el mundo se empeñe en deformarla”. Ho pots llegir en els seus escrits!

Agustina recorda aquella nit que l’home arribà a la Lluna i la conversa d’una sola frase que tingué amb el seu iaio. Cita el llegat indeleble dels iaios: la veritat ancestral de l’un i el deler per la lectura de l’altra. Destaca en els escrits, la presència dels progenitors: el coratge de la mare que fa real l’impossible, la mà del pare omnipresent. I recorda Gramsci, Berger, Fernandez Buey, el subcomandant Marcos, Zamora, Mèxic i “tantas otras cosas que restan en el puzle de mi memoria, porque son solo mias y sentiria que las traicionaria si las compartirà”, i d’aquesta manera ens deixa amb la mel en la boca. Recorda les lectures de Fernando Pessoa, de Borges, la figura d’Agustin Garcia Calvo, les cançons de Georges Mustaki... i acaba amb la fascinació pels versos de José Hierro, a qui va conèixer en persona quan va vindre a fer un recital a l’Institut Maria Enríquez. Tot, en la primera part del llibre.

         Agustina nomena a la segona “Siluetas”. Són 47 microrelats, el recull dels quals comença amb un poema de Gloria Fuertes sobre el qual, si fera jo un exercici informal de deconstrucció i emprara, al meu aire, alguna de les seues estrofes com ara: “Hay que hablar poco i decir mucho”[...] “con las menos palabras possibles”, crec que podria transmetre’ls la impressió que m’ha causat la seua lectura. Si sols em refereix al contingut, són 47 històries diferents que des de la primera de les seues escasses línies et copsen i t’atrapen, i si deixes volar la teua imaginació les podries vestir amb els personatges, els paratges i les situacions com si foren les idees per a tantes altres aventures editorials o cinematogràfiques. Respecte el continent, les histories estan escrites amb la riquesa lingüística atresorada en tants anys de dedicació a la literatura i a la llengua castellana, des de l’aula, des del racó tranquil de la lectura i des del moment de seure, repetidament, davant d’un full en blanc per a omplir-lo d’històries i pensaments destil·lats en paraules clares i, sovint, contundents. Si haguera d’escollir, jo em quedaria amb “La hija”, també amb “La nina”, però m’ha emocionat especialment “La anciana”.

         La tercera part del llibre esta ocupada per aforismes personals que Agustina Perez compara als vil·lans de les plantes, aquelles boles i filaments que es soltaven dels arbres o de les plantes i s’enlairaven a la mercè del vent i que servien per a disseminar les llavors en el camp. Nosaltres ací els podríem comparar als “güelets”, aquelles boles de color blanc que amollaven els plataners, que s’enlairaven a mercè del vent i que, quan aconseguíem agafar-ne un, es desfeien a la palma i si, aleshores, em recordava Emili Selfa, bufaves sobre ella, en el moment que els pèls s’escampaven en l’aire podies demanar un desig. L’autora diu que en la seua infància jugaven a perseguir els vil·lans entre rialles, sabent que mai els agafarien i que, si ho feien, els dits els podrien fer-los desaparèixer en aprestar-los. 

Els vil·lans de l’autora recollits en el llibre són 100. 100 idees que condensen tota la saviesa acumulada en la seua biografia personal, escrites amb el tarannà que Marta Sanz destaca en el pròleg del llibre comparant-los a les punxades quan diu que Agustina “apunta el dardo, dispara i se hace la luz”. Estos són alguns:  “Volver la vista atras solo para aprender, no para lamentar”, “La realidad es el reverso de las expectatives”, “La rebeldia cuesta. Es como andar la vida cuesta arriba”, “la duda hace temblar las certezas però apuntala el edificio de la tolerancia”, “ Lo importante se resuelve siempre a solas con uno mismo”. L’autora diu que els aforismes propis recullen les seus idees sobre temes diversos que ella deixa volar lliurement sobre les consciencies, que poden ser inabastables o poden desfer-se-te a les mans, com els vil·lans. Però jo crec que els aforismes de Agustina Perez són com els definia Leonid S. Sukhorukov, que eren una com una novel·la escrita en una línia.

Tota la contundència en la paraula, la rectitud ideològica i la tossudesa espiritual es reflecteixen sobradament en estos aforismes amb els quals tanca el llibre Contar lo mínimo, una publicació imprescindible de llegir i assaborir per la neteja del llenguatge castellà emprat i per les idees que des de les seues pàgines destil·len. Agustina diu que intenta “ordenar el mundo al escribir, el de dentro y, si es possible, también el de fuera”.

Pasqual Molina, Levante-emv (27 de gener de 2023)

  

Dues presentacions aquesta setmana!

 

Traduttore, una fira de llibre que aposta per la diferència

Aquest cap de setmana passat va tindre lloc al Monestir de Sant Miquel dels Reis de València la primera edició de «Traduttore. Jornades i Fira Editorial de la Traducció», una iniciativa el principal objectiu de la qual ha estat ─i serà, en pròximes edicions─ posar l’atenció ─un crit d’alarma, potser─ sobre el valor de la traducció. Es tractava, doncs, de subratllar la necessitat que té qualsevol literatura nacional, per petita que siga, de traduir i ser traduïda, de tendir ponts cap a altres llengües, d’indagar en altres literatures, més o menys pròximes o llunyanes, tant se val. 

Els organitzadors de Traducttore, Vicent Valls (CEFIRE-Plurilingüisme), 

Carme Manuel (Acadèmia Valenciana de la Llengua), 

Rosa Codoñer (Direcció General de Cultura i Patrimoni) 

i Juli Capilla (Lletra Impesa Edicions).  

Joan Fuster, escriptor universal

Traduttore ha nascut amb un doble vessant, acadèmic i públic, per dir-ho d’alguna manera. El primer adjectiu apunta al professorat, un dels agents socials fonamentals en la transmissió de la tradició literària, pròpia i aliena, als més joves. Així, les Jornades dedicades a Joan Fuster han comptat, gràcies al Centre de Formació, Innovació i Recursos per al Professorat (CEFIRE-Plurilingüisme), amb una bona nòmina de professors i professores que han volgut invertir el seu temps ─i a pesar de la pluja─ en una formació que de segur revertirà en benefici dels seus alumnes.

Les Jornades incidien en una faceta de Joan Fuster no gaire coneguda, la d’autor traduït a altres llengües, i també com a traductor ─d’Albert Camús, per exemple. És la projecció a l’exterior la que s’hi ha pretès destacar, també, de Fuster. Perquè l’intel·lectual de Sueca no pertany únicament ni és patrimoni exclusiu de la literatura catalana. Fuster, l’intel·lectual valencià més reeixit del segle xx, és perfectament exportable; pot ser llegit en altres latituds mitjançant, precisament, el transvasament dels seus textos a altres llengües. I qui diu Joan Fuster diu també Vicent Andrés Estellés o Enric Valor, Maria Ibars, Maria Beneyto o Carmelina Sánchez-Cutillas. Les Jornades ho han fet palès amb les intervencions d’alguns dels traductors més destacats de la nostra llengua: Dominic Keown, Gianpiero Pelegi i Àngela Elena Palacios. Escoltar Pelegi llegint en italià un poema d’Estellés va ser una experiència emotiva que no té preu, fruit de la voluntat abnegada, de l’enamorament intel·lectual, d’un professor d’italià a casa nostra ─i, val a dir també, d’uns alumnes entusiastes que el van encoratjar a traduir el poeta de Burjassot. Com també en va ser, d’emotiva, la sessió en què M. Lluïsa Gea Valor i Paul Derrick van participar com a traductors de les Rondalles d’Enric Valor.

Perquè aquest és el quid de la qüestió: que manta vegades les traduccions al nostre País Valencià són el fruit del voluntarisme i de l’abnegació personal; «de l’oportunitat, que no oportunisme», com va dir molt encertadament l’escriptor Josep Carles Laínez, d’algú que s’interessa per un escriptor o escriptora d’una altra literatura i decideix que paga la pena transportar-lo a la nostra llengua. L’escriptora, professora i traductora Carme Manuel, amb el gest de rebel·lia i l’esperit de reivindicació que tan bé la defineixen, va reiterar en més d’una ocasió durant les jornades que les traduccions al nostre país necessiten un esperó, una ajuda decidida perquè el treball que fan conjuntament les editorials i els traductors siga més amable; per fer-lo possible professionalment. La taula redona organitzada per l’AELC (que va comptar amb la participació dels traductors i també escriptors Salvador Company, Joan Navarro, Rosa Agost, Pau Sif i Carles Mulet) va ser una mena de finestra oberta sobre l’ofici de traductor/a, de manera que el públic va poder escoltar com treballen els professionals del ram, amb quins problemes s’encaren a l’hora de traduir, i com els resolen amb les eines d’un ofici tan difícil com poc valorat, per bé que darrerament ja comencen a estar una miqueta més reconeguts. 

Pau Sif, Rosa Agost, Carles Mulet, Joan Navarro i Salvador Company.

D’altra banda, la conversa dels artistes i també escriptors Anna Moner i Sebastià Carratalà, moderada pel lingüista de la Universitat Politècnica de València, Josep Àngel Mas, a propòsit de l’obra de Joan Fuster El descrèdit de la realitat, va ser molt interessant perquè va tractar un vessant de Fuster ben remarcable: la relació entre l’art contemporani i la paraula. I el tàndem entre l’autor de Noruega, Rafa Lahuerta, i Carme Manuel, ben atractiu des del punt de vista de les fonts de què es nodreix un autor per escriure. Un escriptor que en pocs mesos es va erigir en un autèntic supervendes.  

Josep Àngel Mas, Anna Moner i Sebastià Carratalà.

El valor de la diferència

Si hi ha un valor que s’ha posat sobre la taula durant aquest cap de setmana és el de la diferència. Les sessions ja eren per se ben eloqüents pel que fa a aquest aspecte. La diversitat s’hi ensumava, clarament, en els dos cicles programats fora de les jornades específiques dedicades a Joan Fuster i els nostres clàssics contemporanis. Així, durant el matí del dissabte els editors Manolo Gil, Ramon Guillem i Pau Sif, i també Carme Manuel, ens van parlar d’alguns autors universals que han estat traduïts per editorials valencianes: Mary Shelley i Virginia Woolf (Vincle), Tomas Tranströmer (Perifèric Edicions), Louise Glück (Edicions del Buc) i Mário de Sá-Carneiro (Lletra Impresa Edicions). Que aquestes editorials independents i valencianes hagen publicat aquests autors de tanta transcendència, alguns dels quals guardonats amb el Premi Nobel de Literatura, no és casualitat sinó fruit de la professionalitat i de l’amor a l’art, en el sentit literal i pragmàtic de l’expressió, d’aquestes editorials.

I la jornada de diumenge va voler subratllar, amb un títol subliminal i volgudament irònic, la diversitat i la vàlua de les “altres” literatures peninsulars. La taula redona sobre les literatures gallega, basca i aragonesa va servir d’exemple de la voluntat expressa d’aquestes llengües per traduir obres d’autors “nacionals” i internacionals i va constatar que les traduccions directes entre les llengües peninsulars no hegemòniques ja suposen un salt qualitatiu, un diguem no a la supeditació a la llengua interposada, la reafirmació que no la necessitem per traduir les llengües amigues, les que pateixen, com nosaltres, en major o menor grau, una minorització històrica premeditada i programada. Manel Rodríguez-Castelló va apuntar amb insistència sobre aquesta voluntat de normalització entre les llengües peninsulars minoritàries. Vicent Berenguer va exposar la vitalitat de les editorials gallegues a l’hora de fer traduccions i d’exportar els seus autors a altres llengües, com ara la catalana i la castellana. I Josep Carles Laínez va contar com i de quina manera un autor valencià decideix escriure en aragonès, a partir d’un estrat encara viu en la parla de la comarca de l’Alt Palància. És especialment emocionant constatar com una de les llengües europees amb més perill d’extinció ─amb una base esquifida de 50.000 parlants potencials, a tot estirar─ malda encara per sobreviure i per traduir a l’aragonès autors de la talla de Jesús Moncada i Irene Vallejo, i també universals.

La conferència de cloenda, a càrrec de l’escriptor asturià Xuan Bello, va reblar el clau d’una Fira en què el valor i la reivindicació de la diferència ha surat en tot moment, com la boira que s’escampa per Astúries. L’autor d’Història natural de Paniceiros, traduït i publicat a l’editorial catalana Adesiara per Xavier Raventós, va assegurar que “les llengües són molt dures”, en relació a l’asturlleonès, una de les llengües peninsulars més minoritzades que, no obstant això, ha pogut revertir la situació sociolingüística amb la creació d’una nòmina d’escriptors d’alta volada, una Academia de la Llingua Asturiana i la voluntat ferma de traduir a la llengua pròpia autors nacionals i internacionals, com és el cas recent de la versió asturiana del llibre de Núria Cadenes, Guillem (Ediciones Trabe). El concert i recital poètic de cloenda sobre l’obra mil·lenària El collar de la coloma, d’Ibn Haz de Còrdova, a cura de Vicent Camps i Miquel Pérez Perelló, va ser la guinda per a una fira diferent, que aposta clarament per la diferència.    

L'editor i traductor Jordi Raventós i l'escriptor asturià Xuan Bello. 

Balanç i projecció de futur de Traduttore

Així ha estat, doncs, la 1a edició de Traduttore, unes jornades i una fira editorial que vol parar atenció sobre la importància de la traducció en les literatures nacionals, potser encara amb més significació per a les llengües minoritzades. Perquè les situa en pla d’igualtat en relació a les llengües majoritàries. Traduttore ha volgut destacar el paper fonamental que exerceixen els professionals que es dediquen a la traducció. El valor de la diferència, doncs. El de la diversitat lingüística, de ser i dir les coses a la nostra manera, com va apuntar la traductora i acadèmica de l’AVL Rosa Agost en més d’una ocasió durant la Fira, i també Manel Rodríguez-Castelló, en un article publicat prèviament a la celebració de Traduttore: «El traductor és el torsimany o trujamà medieval, l’intèrpret o intermediari, l’encarregat d’estendre els ponts necessaris per on flueix la saba del sentit, la construcció de la cultura, d’uns llocs a uns altres, d’unes llengües a unes altres, en la seua reinvenció incessant. Lluny del tòpic bíblic de la Torre de Babel com a càstig, el traduttore de la tradició humanista actualitza tothora l’esponerosa riquesa de les llengües i comença a fer realitat un món entre iguals, transfronterer, ple de vasos comunicants. Haurà valgut la pena l’esforç que ens portarà altres passes i ens situarà amb la pròpia veu entre les altres. Deixeu-vos-hi caure, l’espai s’omplirà de l’esperada pluja de les paraules, que farà més fèrtil la terra de la cultura».

Juli Capilla, coordinador general de Traduttore, en fa un balanç ben positiu: «Ha estat un luxe comptar amb noms tan importants com els que han passat durant tres dies consecutius per la Fira. No són els únics que n’hi ha, com és obvi. De fet, ja hem pensat d’incorporar-n’hi més, a poc a poc. Pense en Vicent Alonso, Gustau Muñoz, Anna Montero, Jaume Pérez Montaner, Josep Piera, Anna Torcal, Begonya Pozo, Eduard Verger, etc., etc., etc. No s’exhaureixen els traductors en una sola Fira. La llista, per sort, és interminable. En tenim per a moltíssimes fires més. I això fa, realment, goig! Tenim uns traductors valencians de primera». I, per la seua banda, Carmina Prats, del Servei de Llibre i Biblioteques de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, una de les entitats públiques que han  fet possible Traduttore, ha assegurat: «Aquesta mena de fires són absolutament imprescindibles».

Presentació de ‘L’única veritat’, de Francesc Bodí, a Gandia (dijous, 27 d’octubre, a les 19.00 h)

Serà a la Sala d’Actes de la Biblioteca Central de Gandia, en forma de club de lectura però obert a tots els públics, per a comentar la darrera novel·la de l’autor d’Agres, L’única veritat (Lletra Impresa Edicions), la seua novel·la de més gran abast, per extensió ─quasi 900 pàgines!─, alçada i ambició literàries. Dues dècades de redacció intensa i premeditada avalen la trajectòria incontestable d’un dels màxims representants en l’actualitat de les nostres lletres. L’únic autor guardonat tres vegades amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.

L’única veritat és una obra per als bons lectors. Millor encara, per als bons lectors de novel·la. Una bona novel·la per als bons lectors.   

Hi esteu convidades i convidats.

 

 

"Traduttore. Jornades i Fira Editorial de la Traducció"

Els propers 11, 12 i 13 de novembre es durà a terme al Monestir de Sant Miquel dels Reis de València la 1a edició de "Traduttore. Jornades i Fira Editorial de la Traducció" . Unes jornades i una fira dedicades íntegrament als llibres traduïts. Enguany, les Jornades estaran dedicades a Joan Fuster com a traductor i autor traduït, amb un cartell de luxe: Rosa Agost, Dominic Keown, Gianpiero Pelegi, Joan Francesc Mira, Àngela Elena Palacios, Vicent Salvador, Salvador Company, Joan Navarro, Encarna Sant-Celoni, Pau Sif, Carles Mulet, Sebastià Carratalà, Anna Moner, Lluïsa Gea Valor, Paul Derrick, Carme Manuel, Rafa Lahuerta... Les inscripcions per als professors es poden fer a partir d'aquest enllaç: https://www.avl.gva.es/web/jornades/jornades-traduttore

Les Jornades dedicades a Joan Fuster es duran a terme divendres 11 de nov. de vesprada, i dissabte 12 de matí. La Fira Editorial, però, durarà fins al diumenge de matí, 13 de novembre. Per a la resta de públic, l'entrada és lliure i gratuïta.

A més de les Jornades, hi haurà una Fira Editorial especialitzada en la traducció i un concert d'El collar de la coloma, l'obra mil·lenària d’Ibn Hazm de Còrdova, a càrrec de Vicent Camps (veu) i Miquel Pérez Perelló (guitarra); la xerrada "Les llengües minoritzades en la traducció: el cas de l’asturià", a càrrec de Xuan Bello, poeta, narrador, assagista i autor de literatura infantil. I tot d'activitats editorials entorn de la traducció. Animeu-vos a vindre a la primera edició de Traduttore!!!

La Vall dels Llibres es consolida amb una aposta pel valencià i per la qualitat editorial

El cap de setmana passat, entre els dies 24 i 25 de setembre, es va celebrar al Monestir de Santa Maria de la Valldigna la 2a edició de “La Vall dels Llibres. Fira d’editorials independents i de proximitat”. Durant dos dies es van dur a terme més de quaranta activitats de manera simultània en tres espais diferents: l’església, l’almàssera i el refectori, que van protegir els visitants de l’amenaça de pluja. L’oratge, però, no va impedir una afluència de públic constant i ininterrompuda a la Fira que, literalment, va omplir de gom a gom les presentacions, recitals, taules redones, animacions infantils i concerts programats i organitzats per la Mancomunitat de la Valldigna i Lletra Impresa Edicions.

Rafael Chirbes, escriptor valencià. De fet, la Fira va començar amb una jornada sencera de caràcter internacional dedicada a Rafael Chirbes en què es van tractar diversos aspectes de l’obra de l’escriptor de Tavernes de la Valldigna, entre els quals la seua valencianitat i el seu compromís i esperit crític i insubornables. A la jornada van intervindre destacats especialistes vinguts d’Argentina, León, València i Alacant, i alguns escriptors destacables, com ara Alfons Cervera, Xavier Aliaga, Joaquim Espinós i Carles Mulet, traductor al valencià d’una de les obres emblemàtiques de Chirbes, La bona lletra. Algunes de les conferències van ser memorables, com ara la impartida per la catedràtica Agustina Pérez, precisament sobre aquesta obra de caràcter autobiogràfic, situada espacialment a Tavernes i Dénia durant la postguerra. Els organitzadors de la Fira ja apunten que tots els anys es tractarà alguna faceta de Rafael Chirbes, guardonat en dues ocasions amb el Premi Nacional de la Crítica. Un autor que, en paraules de Joaquim Espinós, estudiós de l’autor i especialista en literatura comparada, “se sentia plenament valencià, defensava la seua llengua sense estridències i sentia una certa recança pel fet de no haver-se pogut expressar literàriament en valencià”.     

Editorials independents, l’aposta per la lectura en català. L’aposta pel valencià i per la literatura catalana són els puntals d’una fira que va aplegar més de 30 editorials independents, majoritàriament valencianes, però també de Catalunya i Mallorca. Editorials que publiquen íntegrament en la llengua pròpia i que treballen acuradament amb l’objectiu d’oferir un producte de qualitat. Van ser les editorials les que van nodrir el programa, atapeït de noms importants, com ara el cas de Joan-Lluís Lluís, Tomàs Llopis, Ferran Garcia-Oliver, Vicent Marqués, Antoni Prats, David Garrido o Anna Moner, que va impartir la conferència central titulada El gust per les perversions refinades. Altres noms rellevants que han passat per la fira són Manel Alonso, Manel Rodríguez-Castelló, Pau Sif, Gregori Royo, Joan Deusa o Francesc Gisbert, que va oferir una ruta pel Monestir.

L’altre autor protagonista i homenatjat a la Fira va ser Joan Fuster, amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement. Una taula redona organitzada per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana va propiciar un diàleg interessantíssim  sobre la transcendència de l’intel·lectual de Sueca, i va comptar amb la participació d’Àngels Gregori, Anna Moner, Enric Balaguer, Teresa Pascual i Vicent Alonso.

Anna Moner, Vicent Alonso, Enric Balaguer, Teresa Pascual i Àngels Gregori 

en la taula redona dedicada a Joan Fuster. 

L’aposta per la literatura i lectura en català, doncs, és primordial. De fet, diumenge es va fer el lliurament del Premi Valldigna al Foment de la Lectura en Valencià, que enguany ha recaigut per unanimitat en l’escriptor, crític i difusor de la literatura catalana, Josep Antoni Fluixà, que va ser guardonat amb una escultura creada ex professo per l’artista Josep Basset. En el transcurs del lliurament del Premi, Josep Antoni Alberola, de la Mancomunitat de la Valldigna i un dels organitzadors de la Vall dels Llibres, va declarar que “Diguen el que diguen les estadístiques, ara com ara es llegeix molt més en valencià que en qualsevol època. I hem de fer tots els possibles per avançar i promocionar la lectura en la nostra llengua”.      

Música en valencià. La promoció del valencià és un dels objectius primordials de la Fira. I, en aquesta línia, la música -en valencià, és clar- va tindre un lloc de privilegi, amb l’actuació de la Jove Big Bang de Sedajazz i del grup Trobadorets, que van fer les delícies del públic infantil i familiar, i amb tot un bloc dedicat a la Nova Cançó i la música popular valenciana. De fet, es va poder veure una exposició sobre els darrers 25 anys de música en català al País Valencià, gestionada per David Garcia Sirvent, del Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant. I la gent va gaudir de la conferència “Primavera Musical Valenciana. Llums i ombres d’un esclat creatiu sense precedents”, a cura del musicòleg Josep Vicent Frechina. A més a més, es va fer un reconeixement a Maria del Carme Girau, la cantautora de Simat, l’únic component valenciana dels històrics Setze Jutges. Víctor Mansanet, alcalde de Simat i periodista especialista en música popular, va fer una glosa molt interessant sobre la cantautora simatera i la transcendència cultural, social i política del fenomen de la Nova Cançó. El colofó d’aquest bloc musical va vindre de la mà i de la veu del cantautor de Torrent Pau Alabajos, amb un concert que va servir de cloenda de la Fira.  

        Maria Carme Girau, l'únic component valencià dels Setze Jutges, 

i Víctor Mansanet, periodista i alcalde de Simat de la Valldigna.

La Vall dels Llibres, una cita indefugible. Juli Capilla, editor de Lletra Impresa Edicions i responsable de la programació de la Fira, ha assegurat després de la celebració de la 2a edició que “La Vall dels Llibres és un baló d’oxigen per a les editorials independents que publiquen en català. Una oportunitat per a fer-se visibles. Una necessitat per la qual continuarem treballant, per fer la Fira cada vegada més gran. La Vall dels Llibres vol convertir-se en una fita anual ineludible, una cita que pretén ser una autèntica festa en què la llengua, la literatura, la cultura, les editorials i sobretot els lectors i autors siguen els protagonistes”.          

Pere Ciscar escriu un excel·lent i exhaustiu article sobre l'obra poètica completa d'Antoni Prats

Pere Ciscar, sens dubte un dels millors crítics de poesia, poeta ell també, des de i per sempre, acaba de publicar un article detalladíssim i rigorós sobre Vora l'Esfinx. Obra poètica (1981-2021) a La Lectora. Revista digital de crítica literària. Entre altres coses diu:    

"La poesia d’Antoni Prats és rigorosa, severa, amb força i profunditat conceptual i, des de la fi dels 90 del segle xx, amb mesura imatgística i mètrica, amb «mots prims, força ajustats». Paga la pena llegir les seues reflexions metapoètiques sobre les paraules i els noms al llarg de tota la seua obra."

Podeu llegir l'article complet ací. 

La 2a edició de «La Vall dels Llibres» rendirà homenatge a Rafael Chirbes i Joan Fuster

Els propers 24 i 25 de setembre tindrà lloc al Monestir de Santa Maria de la Valldigna (Simat de la Valldigna) la 2a edició de “La Vall dels Llibres. Fira d’editorials independents i de proximitat”.

 La Mancomunitat de la Valldigna i Lletra Impresa Edicions han confeccionat un programa molt complet amb vora quaranta activitats programades que es duran a terme simultàniament en tres escenaris: l’Almàssera, el Refectori i la Plaça Central del Monestir. Hi haurà presentacions de llibres, converses entre autors/es, xerrades, taules redones, concerts, contacontes, tallers infantils, activitats per al jovent, rutes pel monestir, entre altres actuacions. A tall d’exemple, i pel que fa al dissabte, l’escriptor de Perpinyà, Joan-Lluís Lluís, parlarà de Junil a les terres dels bàrbars, obra guardonada recentment amb el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’any. I l’escriptora i artista Anna Moner impartirà la conferència El gust per les perversions refinades. 

Durant tot el dia se celebrarà una jornada titulada “Rafael Chirbes, entre nosaltres”, adreçada als docents, però oberta també al públic en general. S’hi han convocat especialistes sobre l’escriptor de Tavernes de la Valldigna, com ara Jacobo Llamas Martínez (Universidad de León), Daniela Cecilia Serber (Universidad del Salvador, Argentina), Joaquim Espinós (Universitat d’Alacant), la catedràtica Agustina Pérez, el mític editor d’Anagrama, Jorge Herralde, i els escriptors Alfons Cervera, Xavier Aliaga o Carles Mulet.

Altres noms interessants del dia són Tomàs Llopis, Antoni Prats, Vicent Marqués, Francesc Gisbert i Ferran Garcia-Oliver. Dissabte a la nit hi ha previst el lliurament del Premi Valldigna al Foment de la Lectura en Valencià. L’entitat o persona reconeguda amb aquest guardó rebrà una escultura creada ex professo de l’artista Josep Basset. Un altre artista de primera fila que participa també a la Fira és Vicent Almar, que s’ha encarregat del disseny del cartell de la Fira i del díptic de la programació.   

Diumenge la música serà la gran protagonista, amb tres actuacions programades: Sedajazz i Trobadorets, pel matí, i Pau Alabajos a poqueta nit. A més a més, hi ha prevista una conferència del musicòleg Josep Vicent Frechina: “Primavera Musical Valenciana. Llums i ombres d’un esclat creatiu sense precedents”, títol homònim de l’exposició que ofereix el Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant, que es podrà veure del 7 al 25 de setembre al Monestir. I un homenatge a la cantautora de Simat Maria del Carme Girau, que va formar part dels Setze Jutges. Serà aquest mateix diumenge quan tindrà lloc una taula redona amb motiu de l’Any Joan Fuster, organitzada per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, amb la participació d’Àngels Gregori, Anna Moner, Enric Balaguer, Teresa Pascual i Vicent Alonso. Altres noms rellevants del dia són Joan Deusa, Manel Alonso, Gregori Royo, Manel Rodríguez-Castelló i Pau Sif. 

L’objectiu de la Fira és la promoció de la lectura en valencià. En paraules de Josep Antoni Alberola, de la Mancomunitat de la Valldigna, “Enguany la Fira presenta un programa completíssim, comparable als esdeveniments que s’organitzen a qualsevol gran ciutat. Hi estem molt il·lusionats”. I al seu torn, Juli Capilla, editor de Lletra Impresa Edicions, ha assegurat que “Ara més que mai la societat valenciana necessita llibres de proximitat, fets en la llengua pròpia i de qualitat i, en aquest sentit, una fira d’editorials independents ofereix un contacte directe entre autors, editors i lectors molt interessant i productiu. És una gran oportunitat per als amants del llibres”.

“La Vall dels Llibres. Fira d’editorials independents i de proximitat” és una iniciativa organitzada conjuntament per la Mancomunitat de la Valldigna i per l’editorial Lletra Impresa Edicions. L’esdeveniment compta amb el suport de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports, l’empresa Alverlamp, el CEFIRE de Gandia, la Fundació Rafael Chirbes i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. A més a més, hi col·laboren el Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant, la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Full-Fundació pel Llibre i la Lectura, l’Associació d’Editorials del País Valencià, Saforíssims Societat Literària, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Gandia, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alzira, el Ceic Alfons el Vell, la Institució Alfons el Magnànim, l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta i la Coqueria Mossets Artesans.

Nota: les fotos d'Anna Moner i Joan-Lluís Lluís són de Sebastià Carratalà i Víctor P. de Obanos, respectivament.