Lletra Impresa aposta per la poesia en clau feminista amb motiu del 8 de Març

L’editorial Lletra Impresa Edicions acaba de publicar dos títols de poesia que aposten, clarament i sense fissures, per autores feministes. D’una banda, han tret a la llum editorial el poemari Cada puntada, un mot, de Rosa Roig Celda i Vicenta Llorca Climent, amb il·lustracions de Manola Roig Celda i pròleg de Manolo Gil. I, de l’altra, Dones d’Abril, de l’escriptora portuguesa Maria Teresa Horta, amb traducció d’Àlex Tarradellas i pròleg d’Isabel Araújo Branco.   

Vicenta Llorca i Rosa Roig, autores de Cada puntada, un mot

Rosa Roig i Vicenta Llorca han desenvolupat una llarga trajectòria no només com a escriptores sinó també com a lluitadores acreditades per la igualtat de gènere, la diversitat sexual i la visibilització de la figura de la dona al llarg de la història. Així, Rosa Roig, a més de llibres propis de poesia, ha publicat articles de divulgació sobre Maria Ibars, Carmelina Sánchez-Cutillas, Pilar Monzó, Maria Antònia Salvà, Maria de Montpeller, Maria de Castella i Isabel de Villena. I va comissariar, juntament amb la seua germana, Manola Roig Celda, l’exposició Nosaltres, les escriptores. Valencianes en el temps, patrocinada per la Fundació FULL, i el projecte expositiu divulgatiu Les nostres escriptores, de la Generalitat Valenciana. Actualment, és coordinadora de Formació del projecte Women’s Legacy. Quant a Vicenta Llorca, cal dir que és autora de La delicada de Gandia, Un 10 per la igualtat, Vives i empoderades, entre altres llibres, i ha estat reconeguda pel Consell d’Igualtat i Polítiques Inclusives de l’Ajuntament de Gandia amb motiu del 8 de Març per la seua trajectòria feminista. I, pel que fa a Manola Roig Celda, cal destacar que ha participat en diferents propostes plàstiques com ara “Miradas de Mujer” o “Et parlaré de mi”, i va ser l’autora de les il·lustracions i el disseny gràfic de l’exposició Les nostres escriptores.

Portada Cada puntada, un mot

Cada puntada, un mot és el resultat de la fusió de dues veus que han provat de convertir-se en una de sola. Com s’esdevenia amb la tençó de tradició trobadoresca, les autores —dues trobairitz ben modernes!— hi estableixen un diàleg poètic en què la distinció de l’una i de l’altra veu és supèrflua perquè el que realment importa és el flux oníric i imaginari. Amb el rerefons de les poetes andalusines, els landais de les dones paixtu de l’Afganistan, les chansons de toile franceses i les justes poètiques entre dones del Japó com a referències històriques i fonts d’inspiració, Vicenta Llorca, Rosa Roig i Manola Roig confegeixen un tapís teixit sobre l’espai immaterial i alhora tangible, essencial, de la llibertat de la poesia, on l’alliberament i la catarsi que proporcionen una sororitat compartida i la complicitat d’una rebel·lia feminista sense complexos aconsegueixen un exercici poètic únic, intransferible i impactant.

Maria Teresa Horta. Fotografia d'Enric Vives-Rubio.

Quant a la poeta de Lisboa Maria Teresa Horta, malauradament desapareguda el passat 4 de febrer, cal dir que la BBC la va incloure recentment en la llista de les 100 dones més influents de l’any a nivell mundial. Horta va desenvolupar al llarg de la seua vida una llarga trajectòria coma periodista i activista feminista. Arran de la publicació de Novas cartas portuguesas (1972), escrit conjuntament amb Maria Isabel Barreno i Maria Velho da Costa, va ser processada i torturada pel règim dictatorial d’António de Oliveira Salazar. Aquells fets les van donar a conèixer al món com les Tres Maries. Va formar part del Moviment Feminista de Portugal i va ser capdavantera en la lluita per la igualtat i els drets laborals i les llibertats de les dones. Cap de redacció de la revista Mulheres, es va dedicar al periodisme, al cinema i a l’escriptura. Va ser reconeguda amb premis literaris de prestigi de caràcter nacional i internacional. El Ministeri de Cultura portuguès li va atorgar la Medalla al Mèrit Cultural el 2020.    

Portada Dones d'Abril

Escrit l’any 1977, amb el record encara roent de la Revolució dels Clavells, esdevinguda el 25 d’abril de 1974 a Portugal, Dones d’Abril testimonia la repressió i la discriminació a què van ser sotmeses especialment les dones abans i després de la dictadura. Testimonis reals de moltíssimes dones que van patir el masclisme, la violència de gènere i fins i tot tortures. Hi trobem, doncs, la vida quotidiana de les dones, el seu dia a dia, amb una jornada laboral doble, a la feina i a casa. És el món de les llargues hores de treball i dels salaris baixos, dels prejudicis i dels estereotips. La vida de les obreres, de les camperoles, de les mestresses de casa, de les treballadores domèstiques i de les criades, dels acomiadaments improcedents pel fet de quedar-se embarassades. El món de les dones assassinades en un context de violència masclista. Les dones que demanen almoina amb els fills. Però també la lluita contra una societat encara patriarcal, la revolució feminista i igualitària. L’inici del canvi mitjançant la intervenció col·lectiva i individual. Un cant, en definitiva, a la igualtat i en favor de l’empoderament de la dona que proveeix el llibre d’una gran actualitat.

Per una estàtua de la Delicada a Gandia

A la novel·la juvenil La Delicada de Gandia, Vicenta Llorca, la seua autora, reivindica la creació d'una estàtua d'aquest personatge llegendari. 

Ara, amb la vostra ajuda, la ficció pot esdevenir realitat. Únicament heu de prémer l'enllaç i votar per la proposta #35. 

http://participagandia.org/

Segona edició de La Delicada de Gandia

El llibre que Vicenta Llorca i Manola Roig han escrit i il·lustrat, respectivament, sobre La Delicada de Gandia acaba de veure ja la segona edició. Ha passat a penes un mes i l’èxit del llibre ha impel·lit els editors a traure’n una segona edició que aporta més informació sobre el mític personatge de llegenda de Gandia. I és que, a més de la història novel·lada sobre la Delicada, de l’assaig informatiu de l’autora sobre l’origen de la llegenda, del glossari de paraules, frases fetes i refranys, s’hi inclou també un fragment del pasdoble compost per Miguel Vercher Talens amb lletra de Joaquín Vidal Signes, editat el 1987 per la Unió Musical Sant Francesc de Borja de Gandia.

L’edició del llibre compta amb el suport de l’Ajuntament de Gandia, Capital Cultural Valenciana enguany, i amb la col·laboració de l’Associació de Pastissers i Foners, creadors del dolç típic de “La Delicada”. 

Vicenta Llorca ha decidit cedir els drets com a autora a l’associació “Alma de Acero” de Gandia, que es dedica a projectes solidaris infantils de recaptació de fons per a la residència infantil de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (ACCC).  

La llibreria Gavina Llibres de Gandia recomana el llibre La Delicada de Gandia, escrit per Vicenta Llorca, amb il·lustracions de Manola Roig. Un llibre divertidíssim, actual i modern, ple d'intriga i de valors, que ajudarà a entendre a les xiquetes i els xiquets de hui en dia l'expressió tan coneguda que diu "Sembles la Delicada de Gandia".

La Delicada de Gandia: Presentació a Sueca

El passat dissabte dia 11 de novembre La Delicada de Gandia viatjava a la comarca de la Ribera Baixa, concretament a Sueca, el poble de l'artista Manola Roig. La presentació va ser a la llibreria Arts i va anar a càrrec de l'escriptora Manola Roig. 

Vicenta Llorca i Manola Roig van explicar moltes curiositats i anècdotes al voltant de la creació del llibre. En acabant i per art de Màgia els protagonistes d'aquesta història -Agnès, Borja, Neus, Gaia i Martí- van cobrar vida i van fer una lectura dramatitzada. I per si no havia quedat suficient bon sabor de boca, se serví la Delicada de Gandia, un dolç típic de Gandia, cortesia de l'Associació de Pastissers i Forners de Gandia.

Realitat i llegenda anaren trenant-se durant tota la vetllada a aquest raconet de somni, anomenat Arts. 

Les pròximes presentacions seran a Oliva, a la Biblioteca Tamarit el dia 1 de desembre a les 20h; i a València, a la Societat Coral del Micalet, el dia 18 de desembre a les 19.00h. Però tranquils que ja anirem donant-vos més dades. 

Alguns moments més de la presentació:

La Delicada de Gandia, avui a Sueca

La periodista Puri Naya entrevista per a TeleSafor les autores de La Delicada de Gandia, Vicenta Llorca (autora) i Manola Roig (il·lustradora). I és que qui no coneix la dita: "sembles la Delicada de Gandia"?

Pasqual Molina parla de La Delicada de Gandia, de Vicenta Llorca

      

L’altra nit, Vicenta Llorca, presentava el seu darrer llibre La Delicada de Gandia al saló principal de la Casa de la Marquesa, el qual estava ple de gom a gom, amb assistents dempeus atapeint corredors laterals i les portes. Autoritats municipals seien en la primera fila amb l’alcaldessa, Diana Morant, al capdavant. Rosa Roig, escriptora, va fer la presentació del llibre, el qual ha sigut editat per Lletra Impresa Edicions i compta amb diverses il·lustracions, adients a la trama, fetes per Manola Roig. Totes tres estaven acompanyades a la taula presidencial pel regidor de Cultura, Joan Muñoz i pel president de l’Associació de Pastissers i Forners de Gandia, Miguel Roselló.

La Delicada de Gandia és una llegenda ancorada en el subconscient popular de la ciutat de Gandia, la qual sorgeix, de tant en tant, en publicacions i en registres poètics. La llegenda diu que una jove gandiana va morir quan, eixint de la Col·legiata, li va caure una flor de gesmil al cap! És clar que la floreta era de pedra!

Vicenta Llorca ha construït una trama literària a traves de cinc xiquets. Quan una de les xiquetes, Agnes, pateix la picada d’un insecte i es queixa molt i Gaia, una altra xiqueta de la colla, es burla d’ella dient que sembla la delicada de Gandia, tots ells es sorprenen perquè ningú sabia qui era i decideixen fer una recerca al voltant del “personatge”. Durant els dies següents recorrerean la ciutat i parlaran amb persones i es trobaran amb diferents informacions pintoresques quan no contradictòries sobre la Delicada de Gandia: escoltaran que pot ser una falla, que pot estar emparentada amb la fideuà, que és tracta d’un pastis típic de la ciutat ducal —que aprendran a fer-lo en un obrador i a gaudir-lo com un dols exquisit—, fins que l’estàtua de Maria Enríquez, situada a la porta del convent de les clarisses els xiuxiuà, com a pistes finals, la biblioteca municipal, la Seu, una pedra de la façana i els adreça cap a l’Ajuntament. En la biblioteca s’assabentaran de la llegenda i que hi ha prou documents diferents escrits sobre ella, a la Seu Col·legiata veuran el lloc des d’on diu la llegenda va caure el flor de pedra que matà a la Delicada. A l’Ajuntament acabaran demanant-li l’alcaldessa que erigisca una estàtua en honor de la Delicada.

Al llarg de totes les peripècies, els joves lectors —el llibre va adreçat als majors de 10 anys— acabaran sabent tot sobre la Delicada de Gandia guiats per la ploma de Vicenta Llorca, una escriptora de prosa suau i enlluernadora, de lectura fàcil i captivadora. Una joia de literatura infanto-juvenil. Un regal!

El llibre és, a més a més, un cant a la multiculturalitat i a la integració. Els cinc xiquets formen part de l’Associació dels Estels —un grup on conflueixen persones de totes les races, edats i condicions, que practica la inclusió i valora la diversitat perquè en la diferencia, diuen, s’enriqueixen—. El llibre és un model de valors en la relació entre les persones: els xiquets, els pares, els familiars, el veïnat, el funcionaris, els governants. El llibre fa un viatge didàctic a través del temps i de la historia gandiana perquè l’autora fa “unes pinzellades des del passat amb la intenció d’entendre millor la realitat present, la història i els costums de la ciutat que hem heredat i on vivim”.

Vicenta Llorca diu que este tipus de llegendes han format part de la història oral i de l’escrita, i que es tracten de relats de fets que es transmeten de generació en generació i formen part de la historia d’un poble i, com ho fan oralment, estan en constant evolució i tenen característiques que li atorguen una certa credibilitat amb la intenció de fer creure que són verdaderes. Llorca escriu que s’han fet moltes versions sobre la delicada i el seu llibre tan sols és un relat més sobre la llegenda, amb el qual no pretén escriure la realitat, perquè seria una tasca impossible, cal recordar que es tracta d’un relat imaginari pres per real on es barregen personatges, fets històrics i narració inventada.

Vicenta Llorca parla en el llibre de Joan Climent, el poeta estimat, qui també va escriure el 1991 un llibre que va titular La “delicà” de Gandia, documental d’una llegenda, en el qual refereix que, “amb una prosa poètica senzilla i farcida de fina ironia, recreà la llegenda d’una jove en seqüències ocorregudes al llarg del segles i ubicades en diferents espais de la Safor”. Joan Climent fou, i és un referent literari per a Vicenta i per a mi. Hi va ver un temps on vàrem participar, tots tres, en diversos projectes creatius de tarannà editorial. L’Associació Cultural Premi Iaraní, que presideix i de la qual Vicenta Llorca és la secretaria, creà el Premi de Poesia Joan Climent, que va ja per la XVIII edició. Les bases dels premi les férem a la Marjal un bon grup d’amics escriptors i poetes. La fotografia és d’aquell dia. Joan hi va participar activament! Vicenta i jo som amics i hem sigut, durant anys, els caps de l’equip editorial del llibret de la Falla de Corea, amb el qual aconseguirem canviar el model tradicional de les publicacions falleres i pel qual aconseguirem tot tipus de premis, en especial, l’any 2006, el primer premi de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana a la promoció de l’ús del Valencià, guardó que, fins el moment, no l’ha aconseguit mai ningun altre llibret de les falles gandianes. Comparteix amb Joan i amb Vicenta una historia personal cosida amb punts d’amistat i de literatura.

Hi ha varies referencies escrites sobre la llegenda de la Delicada i no sols en el nostre entorn valencià. A la meua consulta acudeixen dones, preocupades per patir dolor en les ames. Afortunadament el dolor no és símptoma patologia greu, sovint acompanya, amb normalitat, a situacions naturals de la fisiologia femenina, com el que apareix en fase premenstrual. Té a veure molt amb la sensibilitat personal de la dona. “Les mames són mol delicades” és una frase que eix prou en la consulta amb la dona ja tranquil·litzada i, en ocasions, sorgeix, amablement, el tema de la Delicada de Gandia. Al menys en dues ocasions dues dones m’han referit que en el seu poble també existia la mateixa llegenda de la jove morta al caure-li al cap una flor de pedra de la façana de l’església del poble. Les dues eren castellanoparlants. Recorde que una d’elles era extremenya.

Llegenda multicèntrica de la Delicada!

Pasqual Molina

La Delicada de Gandia (presentació a "La Marquesa", aquest dimecres 25 d'octubre, 20 h)

Novetat: La Delicada de Gandia

SINOPSI LA DELICADA DE GANDIA

Qui no coneix la dita? No heu sentit mai allò de “Sembles la Delicada de Gandia”? En sabeu l’origen? Gaia, Borja, Agnès, Martí i Neus, els protagonistes d’aquesta història, decideixen, encuriosits, esbrinar d’on ve l’expressió que han escoltat moltes vegades de la veu dels seus pares i familiars. Així, es llancen a la recerca de l’origen de la Delicada de Gandia. En la seua aventura, però, hauran de superar dificultats i viure moments de desànim, abans d’arribar a conèixer la llegenda més popular i peculiar de la ciutat de Gandia. Endinseu-vos en el relat de la dona més delicada del món! No us en penedireu...

La Delicada de Gandia és un exercici fictici de retorn al passat adreçat al públic més jove, però també als majors. Un recorregut físic i històric per la ciutat ducal on suposadament van ocórrer els fets que es conten.

VICENTA LLORCA, AUTORA

Va nàixer a Oliva (la Safor) i és llicenciada en Filosofia i Lletres. Ha sigut professora de Castellà a l’IES Gabriel Ciscar d’Oliva i a l’IES Tirant lo Blanc de Gandia, on va ser vicedirectora, cap de departament i bibliotecària.

Pertany a Tirantianes AC, Saforíssims SL, Dones de frontera, Associació d’Estudis Fallers i a l’executiva del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals “Alfons el Vell”.

Ha participat en diferents publicacions: articles d’opinió, literaris i de recerca; poemes, pròlegs de llibres, etc.

Actualment gaudeix de la jubilació, es dedica a presentar llibres i a escriure. Ha col·laborat recentment en la Cadena Ser, juntament amb Rosa Roig, en un microespai poètic. I en el CEIC coordina l’anuari literari Homenatge a la Paraula.

El pas per les aules i el contacte diari amb la joventut han deixat una empremta ben palesa en la seua vida.

MANOLA ROIG, IL·LUSTRADORA

Va nàixer a Sueca (Ribera Baixa). No sempre s’ha dedicat a il·lustrar històries, però es recorda tota la vida amb una llapissera a la mà, i li agraden les de punta fina.

L’any 2009 la seua germana desficiosa i agosarada va obrir un blog i li va dir: “M’agradaria que tu l’il·lustrares”, i així va encetar una nova etapa en la seua vida, confirmant la famosa dita “Mai no és tard quan arriba”.

Autodidacta, en els últims anys ha desenvolupat una curta però intensa carrera artística, amb llibres publicats, conjuntament amb Rosa Roig i per encàrrec. Com artista plàstica ha participat en exposicions individuals i col·lectives, ha col·laborat amb diferents revistes i diaris tradicionals i digitals.

Pertany a les associacions Clásicas y Modernas i Dones de frontera. El seu projecte creatiu és

variat i divers: il·lustració, gravat, disseny gràfic, fotografia, escultura, paper maixé...

I si hi ha una frase amb la qual s’identifica és: “No veiem les coses tal com són, les veiem tal

com som”, de l’escriptora Anaïs Nin.