dimarts, 3 de desembre del 2024

Indilletres, una cita indefugible

 


Aquest cap de setmana hem estat a la Bisbal d’Empordà, a la fira del llibre Indilletres. És la cinquena vegada que hi participem. De Gandia –el bressol dels clàssics de la literatura catalana medieval: Ausiàs March, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella– fins a la Bisbal hi ha una distància, si fa no fa, de 550 km per autovia. Això fa més de 1.000 km d’anada i tornada que ens els cruspim en poc més de 48 hores. Hui estem cansats. Dos dies de fira i unes quantes hores de carretera passen factura. Estem cansats, sí, però molt satisfets, per diverses raons. La fira està molt ben organitzada. El programa és atractiu i les editorials que hi participen ofereixen títols que difícilment trobaràs en una llibreria convencional. L’ambient és festiu i amable, i el voluntariat que dona forma i fa possible la fira, una delícia. L’Indilletres és com un oasi del que ens abeurem i ens n’enyorem durant mesos, fins que hi tornem a l’any següent. Com que ja fa unes quantes edicions que hi anem, ens retrobem ben sovint amb lectors i lectores que ens segueixen, que ens comenten algun llibre que van adquirir en l’edició anterior. Hi bescanviem parers i xalem amb la conversa. Parlem de literatura, és clar, però també de llengua, del compromís insubornable que tenim amb la defensa de la nostra identitat, amb els mots que ens defineixen com a persones i com a poble. Del lligam que hi ha entre catalans, valencians, mallorquins, nord-catalans, franjatins... I maleïm i avorrim la mala praxi d’algun que altre politicastre de torn. (Enguany, se n’ha dut la palma la pèssima gestió que ha fet el desgovern valencià de la Dana.)

La qualitat humana que sura en l’ambient de l’Indilletres és, sens dubte, un tresor que sabem apreciar i agraïm. S’hi ensuma una complicitat i un esperit rebel que et fa reconciliar-te amb tu mateix i amb els altres, que et reconforta i t’alimenta, que et nodreix amb les millors paraules.          Els editors i editores que participen a l’Indilletres són gent de trinxera. Gent empedreïda a oferir lectures exquisides a lectors i lectores de pedra picada. Outsiders en un sistema que es podreix a base d’atipar l’audiència amb sèries estereotipades made in USA. Ja fa temps que tinc la sensació que la cultura en majúscules està sent arraconada per la cultura petita, de fàcil digestió i esforç intel·lectual de baixa intensitat i curta volada. Que la cultureta desplaça la Cultura a passes gegantines, qui sap si sense remei. Que el llibre –i la lectura profunda– ha passat a millor vida o, si més no, a la vida d’una petita –cada cop més esquifida– elit que s’estima de deveres la lletra impresa. Que la indústria del llibre ofega a base de best-sellers de dubtosa qualitat les veritables delicatessen bibliogràfiques, joies que ens sacsegen l’ànima, que ens copsen l’esperit, que ens somouen l’alè, que ens sotsobren els fonaments de l’ordre, que ens omplen de vida. Llibres de lectura alternativa i dissident. Llibres que ataquen directament la línia de flotació d’un neoliberalisme agressiu que tot ho mesura des de la perspectiva usurpadora i castrant del capital, que especula amb qualsevol “producte”, fins i tot amb el llibre –un artefacte insuperable i insubstituïble, segons Umberto Eco.  

Fa tant de goig passejar-se per les parades de l’Indilletres. Parlar amb les editores i els editors. Sospesar els seus llibres, passar-ne les pàgines amb delicadesa i atenció, apreciar l’art i la infinita paciència invertides en cada pàgina, en cada il·lustració, en cada apartat... Per als qui ens hi dediquem –a editar, vull dir– no ens és gens difícil detectar en cada llibre de les editorials amigues que visitem cada passa donada, les decisions que s’hi han de prendre, fins i tot els dubtes i els encerts. I n’aprenen moltíssim! Amb els editors i editores de l’Indilletres sentim que ens uneixen molts interessos i no poques complicitats. Hem coincidit tantes vegades en tantes fires, que hem segellat una amistat sana i sincera. Potser aquesta bonhomia que hi trobem cada vegada que coincidim, aquesta esplendidesa, aquesta bondat, aquesta generositat... és el millor de cada fira. La calidesa humana no té preu. És impagable. I els ho agraïm de cor. L’Indilletres és tot plegat i moltes coses més. Un exemple del que hauria de ser una fira, perquè hi guanyem tots: els firaires i el públic lector. Enhorabona, doncs. I per molts anys! I moltíssimes gràcies...            

Juli Capilla, editor i escriptor    

dijous, 29 d’agost del 2024

Lletra Impresa Edicions participa en la 28 edició de la Fira del Llibre del Pirineu

 

Com cada any, Lletra Impresa Edicions participa en la Fira del Llibre del Pirineu que se celebra a l'emblemàtic poble d'Organyà. Enguany, amb una sèrie de novetats bibliogràfiques que paguen molt la pena i que, n'estem segurs, us interessaran.

INFANTIL:
La primera novetat que cal destacar és l'àlbum Les veus del camp, il·lustrat de manera exquisida per Isabel Fabregat i amb la poesia delicada i pròxima de María José Domènech. Amb aquest àlbum la canalla xalarà d'allò més i aprendrà els noms i com viuen els animalons del camp: papallones, ocells, insectes, etc. Les autores ja ens havien sorprès amb un àlbum anterior excel·lent: Les veus del bosc, publicat també per Lletra Impresa. 

Un altre àlbum ben bonic i que tot just veu la llum editorial ara mateix és El meu amic Polp, il·lustrat per Daniel García Moragues i escrit per Aurora Ruà. Una aventura en què l'amistat entre un pop i un nen palesa la tendresa i els vincles especials que ben sovint s'estableixen entre els animals i els infants.      




JUVENIL
Per als joves adolescents, tenim una novel·la ben actual: El Projecte Gènesi, del multipremiat Manel Àlamo. Un llibre de ciència-ficció que conta l'expedició a un altre planeta. El llibre agradarà al jovent però també als adults aficionats a les aventures espacials i als videojocs. 

NOVEL·LA:
Aquesta vegada tenim el gust de presentar-vos una novel·la sobre un clàssic del pensament universal: Walter Benjamin. Passatges acabats, de Rafa Gomar. Els lectors assistiran als darrers dies de la vida del filòsof alemany a Portbou. Benjamin aprofita per fer un repàs de la seva vida i fer-ne balanç fins arribar a un desenllaç fatal. La novel·la, en clau d'autobiografia, ens presenta de primera mà el dia a dia del filòsof, però també de l'home, amb les seves debilitats, inadaptacions i manies persecutories, les quals el van dur a una vida plena d'inestabilitat. Una de les múltiples virtuts d'aquesta novel·la rau en el fet que cobren un protagonisme de gran rellevància i contrapès les dues dones que amb més intensitat van viure en etapes vitals diferents amb Walter Benjamin. Ens referim a Dora Sophie Kellner i Asja Lacis, dues dones independents, d’una trajectòria intel·lectual pròpia ben rellevant que van influir de manera destacada en l'obra del filòsof alemany.

Publiquem també la segona novel·la en català de Rafa ChirbesLes decàrregues del caçador, guanyador en dues ocasions del Premi Nacional de la Crítica. Una novel·la que completa el cicle inicial de Chirbes, amb La bona lletra, que ja vam publicar amb anterioritat.    

ASSAIG:            
En l'apartat assagístic comptem amb un títol que està tenint una recepció extraordinària entre els lectors: Per què pensem el que pensem? Manual contra el soroll i la mentida, de Vicent Botella Soler, físic, i Javier López Alós, filòsof. Un llibre de pensament crític i de divulgació que qüestiona la manera que tenim de pensar en el context actual d’estimulació constant i d'allau informativa que patim. 

POESIA:
En l'àmbit de la lírica comptem amb la traducció de l'obra més emblemàtica de Florbela EspancaBruc en flor, a cura de l'escriptor i editor Juli Capilla. Contemporània de Fernando Pessoa i Mário de Sá-Carneiro, Florbela Espanca és una de les veus més representatives de la literatura portuguesa del segle XX. Una autora amb una poesia subtil, sensual i atrevida que va trencar tots els motlles i les convencions de la seva època, que s'alçà amb un crit vitalista i de rebel·lia enmig d'una biografia tràgica i contra els encotillaments d'una societat portuguesa estantissa i conservadora. Florbela va ser una lluitadora, capdavantera del feminisme a Portugal i a tot Europa. Una veu literària imprescindiible que veu la llum per primera vegada en català.                     

I finalment, volem fer esment de la publicació de La terra del foc, a cura de Manel Rodríguez-Castelló i Jordi Botella,una mostra de poetes de tots els Països Catalans que delectarà els amants del gènere poètic.El recull aplega poemes dels llibres guardonats amb el Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d’Alcoi entre 1983 i 2023. Es commemoren així els quaranta anys d’un premi singular, independent i rigorós, íntimament lligat a la societat civil alcoiana amb aquesta mostra heterogènia de vuitanta poemes escrits per quaranta poetes. Les veus d’aquests quaranta poetes són les d’un país divers en la unitat essencial de la seua llengua i el foc que millor escalfa i il·lumina la nostra terra.    

Serem, doncs, a la Fira per atendre-us i explicar-vos les novetats i altres títols del nostre catàleg.

Moltíssimes gràcies per la vostra atenció.

Mercè Climent i Juli Capilla, editors 

dimarts, 13 de febrer del 2024

Un llibre per aprendre a pensar (o a desaprendre-hi)

Un llibre per aprendre a pensar (o a desaprendre-hi)

L’editorial Lletra Impresa acaba de publicar un llibre que fa que pensar: Per què pensem el que pensem, de Vicent Botella i Soler i Javier López Alós. El primer és doctor en física i poeta, expert en neurociència computacional. El segon, filòsof i escriptor. Es van conèixer per casualitat en un BlaBlaCar entre Dénia i València i, des de llavors, no han fet més que donar-li voltes al cervell, a base de capgirar-lo i sotmetre’l a un escrutini minuciós que mira de pensar en què pensem, com pensem, per què pensem... si és que pensem, és clar.

Per què pensem el que pensem és un llibre de plena actualitat. Escrit amb un estil fresc i desenfadat, però rigorós, versa sobre la manera més o menys erràtica de pensar que tenim els humans, ben sovint condicionada per automatismes, prejudicis i criteris de decisió no sempre encertats que, en nom de l’economia productiva, ens duen ben sovint a conclusions errònies. No és, ni de bon tros, un llibre alliçonador ni d’autoajuda, sinó una invitació a la reflexió sobre aquests mecanismes de decisió i control cerebral que ens condicionen tantes vegades la vida.

Els autors han confeccionat un llibre amè i ben suggeridor després d’haver fet un munt de conferències i cursos adreçats a diversos professionals interessats en temes relacionats amb la psicologia, la sociologia, la filosofia, l’economia, entre altres disciplines. Un llibre de gran abast també, de caràcter divulgatiu i del tot intel·ligible. Veure’ls en directe és un autèntic plaer: divertits, bon comunicadors, suggeridors, enginyosos... Una veritable troballa, val a dir.

Moltes gràcies per la vostra atenció. Ben cordialment,

Juli Capilla, editor

El llibre es presenta aquesta setmana a Gandia, València i Alacant.

dimecres, 17 de gener del 2024

presentació de la novel·la Les descàrregues del caçador, de Rafael Chirbes, a Gandia

Ens plau convidar-vos a la presentació de la novel·la Les descàrregues del caçador, de Rafael Chirbes, a Gandia, que tindrà lloc a la llibreria Ambra Llibres (Av. Alacant, 12), el 18 de gener, a les 19.30 h.

Comptarem amb la presència de:

Carles Mulet, escriptor i traductor de la novel·la

Agustina Pérez, catedràtica de Literatura espanyola i escriptora

María José Micó, representant de la Fundació Rafael Chirbes

 


La Fundació Rafael Chirbes i Lletra Impresa Edicions acaben de llançar una altra traducció al català d’una novel·la de Rafael Chirbes, un dels escriptors que més i millor ha retratat les misèries de la societat espanyola de les darreres dècades. Després de La bona lletra, publicada ara fa cinc anys, ara veu la llum editorial Les descàrregues del caçador, també de la mà del traductor i escriptor Carles Mulet. Es tracta d’una de les primeres novel·les de Rafael Chirbes i «forma part d’un cicle inicial o fundacional clau en la trajectòria de l’escriptor valencià», segons el seu traductor, Carles Mulet. Opinió que compateix també el novel·lista Alfons Cervera: «Sempre he dit que les tres grans novel·les de Rafa són La bona lletra, Mimoun i Les descàrregues del caçador». I a Le Monde, Martine Silber va declarar en el seu moment: «Amb La bona lletra i Les descàrregues del caçador, Rafael Chirbes s’ha situat entre els millors novel·listes contemporanis».        

Les descàrregues del caçador, l’autor dels Diarios, recentment publicats per Anagrama, retrata els darrers moments vitals de Carlos, un home ja retirat que deixa passar el temps mentre fa recompte dels records i de les persones amb les quals va compartir –o, simplement, departir– emocions, vivències, traïcions, misèries… Ho fa en una casa voramar, sense forces ni al·licients, amb la sola companyia de Ramón, el criat, que li ho fa absolutament tot, impotent davant d’un present estàtic, un passat de plenitud que ja s’ha esvaït per complet i un futur més aviat desesperançador.

En aquesta novel·la, Chirbes indaga entorn de la dimensió moral de l’ésser humà, amb el retrat d’un personatge que transita entre la decadència d’un fatxenda sense escrúpols i una mort propera i irreversible. Una novel·la que parla sense embuts d’una generació de nous rics que va prosperar sobre els fonaments de l’especulació i els tractes de favor, en el context gris i mediocre del franquisme, acompanyat d’amants fugissers i amics de circumstàncies, sota el jou d’un règim ranci que vetllava, de boqueta, per preservar la moral oficial.

Les descàrregues del caçador és una peça fonamental en la trajectòria literària de Rafael Chirbes. La novel·la assaja, formalment i temàtica, una sèrie d’estratègies i de tècniques narratives que serviren de base per a obres posteriors. La reivindicació de la memòria col·lectiva i la crònica de tota una època la converteixen en un dels cims de la nostra narrativa recent.