Crònica de la presentació de "Metralla" a Gandesa

Havíem d’anar-hi sí o sí. Perquè Gandesa va ser un punt clau, estratègic, de la Guerra del 36. Com ho ha estat sempre des de temps immemorials, segons ens explicava el cronista del poble, Anton Monner: des dels ibers i els romans i els pobles bàrbars i els musulmans que hi van habitar o passar en algun moment de la història recent i antiga.

Gandesa és la capital de la comarca de la Terra Alta. Contrada d’interior de Catalunya. Extrema, apartada, allunyada dels centres urbans cosmopolites. Terra aspra, de cingles i turons escarpats, bella orografia desordenada i atzarosa, de vegetació atapeïda, mediterrània per excel·lència. Terra de rieres de vertigen i amagatalls naturals. Jordi Botella contemplava des del cotxe, a mesura que ens acostàvem al poble, alguns dels escenaris naturals de Metralla: les serres de Pàndols i de Cavalls, de Volandins, el Puig Cavaller. I en aquell mateix instant materialitzava visualment alguns dels passatges cruents, tràgics, dolorosos, de la novel·la.        

Terra de secà i alhora fecunda, a Gandesa sovinteja l’olivera i, sobretot, la vinya. De fet, hi vam anar en plena verema. Alguns tractors s’arremolinaven entorn de la cooperativa per abocar-hi la collita acabada de tallar. A la botiga de la cooperativa vam escoltar les lliçons d’una xicona molt sabuda, ben proveïda de coneixements d’enologia. Feia goig escoltar-la i detectar-se amb tot el que ens relatava entorn del món del vi. Cadascun de nosaltres ens vam fer amb una tríade de vins autòctons: un parell de negres i un de blanc. (Cal dir que, a banda de les varietats comunes: Garnatxa Negra, Samsó, Syrah, Macabeu, Carinyena, en tenen un d’autòcton i únic, el Puresa Morenillo, molt cotitzat.)

La visita al Museu Memorial de la Batalla de l’Ebre era indefugible. Realment un espai molt ben concebut que mostra a les clares com es va desenvolupar la famosa Batalla, i les conseqüències que se’n derivaren: patiment, repressió, dolor, fam, exili, silenci, misèria. Un espai on hi ha els testimonis directes i indirectes de la guerra i on s’explica amb rigor històric un dels episodis més cruents i vergonyants de la història peninsular.   

A la fi, tocava fer la presentació de la novel·la. I hi van acudir algunes autoritzats i personalitats de Gandesa: l’alcalde, Carles Luz, i el president del Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre (CEBE), Jaume Blanch, a més del cronista del poble adés esmentat, Anton Monner. Una presentació acollida de grat i amabilitat exquisida per l’alcalde de Gandesa i que l’escriptor Manel Rodríguez-Castelló va voler encetar amb una al·lusió a l’1 d’octubre de fa quatre anys, quan el poble de Catalunya es va manifestar democràticament i va exercir el dret a decidir, a pesar de la repressió –desproporcionada, desmesurada, irracional, autoritària, absurda– de l’Estat. Després vingué la intervenció –emotiva, sentida, argumentada– del protagonista, el també escriptor i poeta Jordi Botella. I una lectura a dues veus entre Jordi i Manel escenificant alguns dels passatges de la novel·la en què l’Ebre n’és l’escenari principal. Finalment, les intervencions del públic, amatents i fraternals, d’alt nivell, com les que van fer el cronista del poble Anton Monner, a propòsit de la riquesa lingüística de Metralla, i l’historiador Jordi Grau, sobre el procés d’elaboració de la novel·la.  

Ha pagat la pena visitar Gandesa. Pertocava! Calia trencar línies incòmodes –les de la Batalla i les administratives– per confraternitzar amb la gent de la Terra Alta, amb el poble de Gandesa; per restituir, en la mesura de les nostres possibilitats, la dignitat de les persones que van partir la guerra i les seues conseqüències; per fer-ne memòria, històrica i personal. Per la democràcia. En nom de la justícia i la raó i el benestar de les persones.

Juli Capilla

PS Volem agrair expressament a les autoritats i personalitats gandesanes la seua extraordinària acollida el dia de la presentació de Metralla. A l’alcalde, Carles Luz; a Jaume Blanc, de CEBE; al cronista Anton Monner, a l’historiador Jordi Grau, al públic que va assistir a la presentació i també a Albert Julià i els professionals del Museu Memorial de la Batalla de l’Ebre, que ens van obrir les portes –i el cor– de casa seua. I també als llibreters de la Llibreria Art Moble, que van tindre la gentilesa de vindre a sevir exemplars de la novel·la de Jordi Botella, Metralla. 

HISTÒRIA, NOVEL·LA I VERITAT

Jordi Botella a la porta del refugi antiaeri de la Glorieta, Alcoi | Foto: Xavi Terol

Ha mort ha poc Josep Almudéver, l’últim brigadista. Deixa unes memòries. L’esforç contra l’oblit mou el tren de la història, a voltes aturat en via morta. La Guerra d’Espanya fou una tragèdia que marcà a foc la vida de milions de persones. El pas del temps i els pactes del silenci van emportant-se’n els testimonis. La memòria es trenca per la baula dels jovers ja educats en l’oblit. Metralla (Lletra Impresa Edicions), de Jordi Botella, se submergeix en els abismes del passat i escriu el mite. Filla de l’èpica antiga, és la constructora moderna del mite entès com a estilització de la història feta lloc comú.

Diu Joan Ramon Resina: “La pretesa objectivitat de la història davant la subjectivitat de la literatura és una falòrnia interessada d’alguns historiadors”. En posicions de poder, ja que la història l’escriu el vencedor. Front a la historiografia oficial, hi ha estudis que revelen fets negligits o amagats. I amb la farina que ni l’una ni els altres no volen o poden tocar, la novel·la feny el pa de l’oblit per mostrar la veritat de l’art, atemporal, universal per arrelat en unes circumstàncies, a través de personatges observats al detall per representar la condició humana en el camí d’anada i tornada de la part al tot. Persona significa màscara: el personatge inspirat en la persona, fos amb ella per fer-la accessible en la representació literària. 

Continua Resina: “Només cal preguntar-se si cap historiador ha aconseguit mai una representació tan completa de la vida dublinesa del principi del segle XX com la que es troba a l’Ulisses de Joyce”. La Ilíada, l’Eneida, Èdip rei, La metamorfosi, la Divina Comèdia, Hamlet, el Tirant, el Quixot, La plaça del diamant, el Llibre de meravelles, els grans relats tenen aquesta virtut. Si la literatura concentracionària, de Levi o Xalàmov, fos mera ficció encara il·luminaria l’infern humà com no ho pot fer cap historiografia.”Els amors fan l’amor, la història les històries” diu Estellés. Aquest mateix supòsit anima Metralla.

En la novel·la s’entrellacen els dos plans de l’edifici narratiu, el dels personatges i el de la contesa. Sobre el teló de fons del darrer any de guerra, es mouen per territori valencianocatalà (de Castelló a Alcoi, de València a Alacant, de l’Espadà a Vinaròs, de l’Ebre al Pirineu) uns personatges arrossegats pels esdeveniments, ferits per la metralla del sofriment: les històries i la història, les parts i el tot s’acoblen en ball incessant.

Portada del llibre Metralla, de Jordi Botella, publicat per Lletra Impresa Edicions

La novel·la és una espiral, una cançó amb tornada: gira sobre el nucli i s’obri a les diverses perspectives del paisatge. És un calidoscopi que a cada gir compon noves figures. Com la memòria, no és mai lineal i es mou com una baldufa. Diu Zagajewski: “El dubte és un túnel; la poesia, una espiral”. Metralla de Jordi Botella pertany a la millor poesia, la que expressa la veritat profunda de les coses. La poeticitat, que no entén de gèneres ni temps, l’emparenta, sense abandonar les fèrtils terres de la ficció, amb l’assaig: interpel·la el lector, mostra múltiples cares de la realitat, defensa unes tesis, sustenta una idea del món. Perquè el cable de l’espiral aguante bé cal que el fil de l’electricitat literària tinga la tensió i qualitat escaients. Clau de volta de tot, la matèria verbal de què estan fets literatura i somnis. La veritat no es pot dir si el llenguatge no ateny la forma òptima (elasticitat, resistència, conductivitat). El més volàtil i representatiu de l’aventura humana escapa a la indagació històrica, la paraula, les flexions vocals, els matisos verbals identitaris. L’elecció i maneig de les formes de l’idioma hi és determinant. Metralla és l’escenari de personatges íntegrament representats per models de llengua que equilibren el dialecte de les comarques centrals valencianes i d’Alcoi amb l’estàndard literari i fan accessible la veritat de la ficció. Sense l’artifici que descomparteix les veus del relat, el narrador hi assumeix la completesa de l’experiència verbal, l’univers sonor d’uns personatges i d’una realitat, amb una sensibilitat lírica encomiable.

Metralla culmina el cicle dels Llonch, epònim novel·lístic de Botella: La Sagrada Família (1997), Carta als reis (1998), Estació terminal (2000) i La caixa negra (2002). Cap a les fonts originàries, Metralla remunta el riu de la memòria individual, familiar i col·lectiva, d’una ciutat, d’un país. Per entendre les malalties presents furguem en les nafres del passat, que han volgut tancar en fals. No deu ser casual que l’autor comence la novel·la en època d’Aznar i l’acabe en plena crisi de la monarquia i el règim del 78. Cal tornar a les preguntes pendents, com el brigadista Almudéver, un remolí que es desplaça per verificar la grandesa i misèria de la condició humana. I que proclama que la dignitat humana no es doblega ni en les més atroces circumstàncies, que la metralla de la barbàrie sempre està a punt d’esclatar, que la noblesa d’una causa no eximeix de l’estupidesa i que la llibertat té un preu molt alt però és també un somni irrenunciable que ens mou com l’espiral pels camps devastats de la història per restablir la veritat última que brilla en algunes novel·les.

Manel Rodríguez-Castelló

Núvol, "Faves Tendres #73"

24 de juny de 2021

Metralla: No es una novela más sobre la Guerra Civil

Jordi Botella publica “Metralla”, una obra que logra sumergirnos en un universo de miedos, derrotas y miserias que compuso el paisaje de la contienda del 36

Cuando a Francis Ford Coppola le preguntan por “Apocalypse Now” suele responder con una frase aparentemente incomprensible, pero llena de sentido: “Esto no es una película sobre la guerra de Vietnam, esto es la guerra de Vietnam”. Algo muy parecido podría decir Jordi Botella cuando alguien le pregunte sobre “Metralla”; una novela sobre la Guerra Civil, en la que en vez de ofrecernos un relato académico sobre el conflicto, logra sumergirnos en un universo de miedos, derrotas, heroísmos y miserias que compuso el paisaje humano de una contienda que ha marcado para siempre nuestra historia.

Que nadie busque en el último libro de este escritor alcoyano uno de esos retratos tópicos sobre la guerra del 36 a los que tan acostumbrados nos tienen la literatura y el cine desde los años de la Transición. Aquí, no hay milicianos arcangélicos ni falangistas villanos de caricatura con bigotito fino y pelo planchado de fijador. Aquí, hay gente normal y corriente, arrastrada por el temporal violento de un conflicto que abrió en canal a toda una sociedad. Aquí, hay hambre, roña, muerte, instantes de valor, momentos de cobardía y demostraciones de la inacabable capacidad de supervivencia que tiene el ser humano. Jordi Botella despliega toda su capacidad poética y todas sus habilidades literarias para conseguir un objetivo muy ambicioso: meternos en la piel de unos personajes, que en un momento determinado de sus vidas se vieron atropellados por el viento de la Historia y se tuvieron que enfrentar a los desastres de una guerra fratricida.

Esta novela -que arranca en 1938 a un año de la victoria franquista- es sobre todo una historia de perdedores. “Metralla” es un baile de figuras empujadas por un destino amenazante, que recorren sus biografías bajo la opresión de una derrota tan brutal como inminente. Un grupo familiar es la base sobre la que descansa la trama. Hermanos, padres e hijos como una perfecta parábola para explicar qué le pasa a una sociedad cuando ve destruido hasta el último resto de normalidad por la violencia de un conflicto armado. Estamos ante un libro coral, que a lo largo de sus 350 páginas nos muestra una atractiva galería de personajes que han de moverse en el extraño territorio que separa el drama colectivo de una Guerra Civil de los retos más prosaicos de la vida cotidiana.

En esta creación de Jordi Botella la Geografía juega un papel importante y en muchas ocasiones el paisaje asume un papel activo de protagonista. “Metralla” discurre en un escenario físico muy concreto, que va desde Alcoy a Castellón. Los ríos, las viejas fábricas textiles, las calles y las sierras son una parte fundamental del relato y tienen un peso específico que va más allá del mero retrato historicista o nostálgico. Los personajes ganan en riqueza de matices cuando se les sitúa en el entorno que los rodea. La descripción de aquel Alcoy atormentado por todas las facetas de la tragedia bélica está realizada con una sugerente belleza poética y es uno de los valores añadidos de una novela que aspira a ir más allá de las peripecias personales de su elenco de protagonistas, para conseguir un gran fresco social de una época especialmente dura y compleja.

Tras su lectura, una cosa queda muy clara: “Metralla” no es una novela más sobre la Guerra Civil. En medio de un panorama literario que ha abusado del conflicto del 36 hasta la extenuación, es de agradecer el esfuerzo suplementario efectuado por Jordi Botella. El autor se ha salido de los caminos más trillados y ha arriesgado para ofrecernos un punto de vista novedoso y diferente de un tema inagotable. Una sociedad que todavía sigue arrastrando los fantasmas de una contienda vivida hace más de 80 años, debería agradecer cualquier aportación nueva que la ayude a entender este tramo tan oscuro de su historia.

Javier Llopis, Tipografia La Moderna, 07/06/2021

90è aniversari de la proclamació de la II República

Hui es commemora el 90è aniversari de la proclamació de la Segona República i, precisament hui, 14 d’abril de 2021, hem acabat d’enllestir la novel·la Metralla de l’escriptor alcoià Jordi Botella, que es podrà trobar a les llibreries a partir de maig. Així ho hem volgut plasmar a la última pàgina del llibre: 

L’edició d’aquest llibre

es va enllestir el 14 d’abril de 2021,

en el 90è aniversari de la proclamació

de la Segona República.

Metralla és molt més que una novel·la, és el testimoniatge —en carn viva, palpable, terrible— dels qui van patir els efectes de la barbàrie de la guerra. Un valuós document històric en què la realitat, per bé que tamisada per l’art de l’escriptura, s’hi mostra amb tota la cruesa per rescabalar-nos, en la mesura que la literatura ho pot fer, dels bocins d’una metralla que perdura encara en la memòria col·lectiva sovint amagada entre els plecs de la por i l’oblit. Una història que es conjuga entre les ombres sinistres d’un oblit capciós i mesquí i els efluvis d’una ferida que supura i ens reclama tothora, i que no acabarem de guarir si no és des de l’esforç responsable de la memòria i de la justícia històrica.