divendres, 29 de maig del 2020

Lletra Impresa participa en la 1a edició de la Trobada Virtual de la Marina Baixa


Aquest dissabte participem com a editors en la 1a Trobada Virtual de la Marina Baixa, l’encontre que aglutina cada any escoles, instituts, i altres centres educatius, docents i mares i pares per celebrar el valencià a través de l’ensenyament. Per accedir a la Trobada, podeu buscar al facebook o al twitter de la coordinadora de la Marina Baixa.

Nosaltres hem participat amb aquest vídeo:

dilluns, 18 de maig del 2020

Enric Balaguer parla de Corrents de fons, entre altres llibres, de Gustau Muñoz

“Confesse que he llegit”

En els darrers mesos de l’any passat, aparegueren tres llibres de Gustau Muñoz: La vida dels llibres (Editorial Afers), El vertigen dels llibres (L’Avenç) i Corrent de fons (Lletra impresa). El primer és un recull dels textos apareguts a El diario.es, bàsicament ressenyes d’obres publicades. També aborda alguna figura intel·lectual com Enzo Traverso i hi ha notícies sobre les editorials valencianes: Balandra, Tres i Quatre, Llibres del Magnànim…
El vertigen dels dies és un conjunt de textos d’assaig cultural i polític on aborda temes candents i personalitats significatives i variades: des d’un Jorge Semprún, a Doro Balaguer, passant per Carlo Ginzburg o Mónica Oltra. I això es combina amb observacions nascudes de la seua autobiografia com és ara el text “Què se’n farà, de la meua biblioteca?”, una reflexió personal tenyida de melangia, molt pertinent davant de l’actual transformació cultural que vivim amb el món virtual.
El tercer volum, Corrent de fons, porta com a subtítol “Cultura, societat, política”, i hi compila assajos ja publicats en revistes com ara L’EspillAfersL’Avenç o Caràcters. El volum s’organitza en tres blocs: un primer sobre qüestions polítiques, un segon sobre culturals i un tercer sobre personalitats del valencianisme. Hi desfilen figures de la nostra cultura com: Rosa Serrano, Ramir Reig, Josep Bartomeu, Emili Gómez Nadal, Carles Jorro, Josep Vicent Marqués, Ronald Fraser, o el seu germà Jacobo Muñoz. Es tracta d’unes aproximacions, a llur vida i obra, ben estimables, on al costat de l’aspecte intel·lectual, inclou —amb tota delicadesa— l’humà.
Els tres llibres podrien formar un sol volum de set-centes pàgines si fa no fa perquè el to i l’escriptura —i la perspectiva— de l’autor són els mateixos. El vertigen dels dies porta per subtítol “Notes per a un dietari” però no difereix massa dels altres volums. La temporalitat dels textos als quals es refereix també és pròxima. Hi canvia només l’extensió: uns textos més curts o uns més llargs, i, potser també, la densitat.
Com diu en un dels escrits, tot parodiant Pablo Neruda, “confesse que he llegit”. En efecte, l’autor ha passat la seua vida vorejat de llibres i comunica bé el que ha estat una experiència valuosa, suculenta, fins i tot orgiàstica. Reconec que he repassat les pàgines dels volums amb un interés oscil·lant, però amb la satisfacció de trobar, de tant en tant, observacions valuoses, informacions desconegudes, rastres diversos d’interés…  No recomane fer-ho a ningú. Empatxa. Un es queda amb una allau de llibres, d’idees, amb un llistat interminable de noms… En aquest cas, ocorre a l’inrevés de la dita: el bosc impedeix veure els arbres. I els camins i els rius, els tossals… Perquè tot manllevant un mot emprat per l’autor podem afirmar que assistim a un “vertigen” de llibres, d’idees, d’iniciatives, de plataformes… Certament la producció intel·lectual al País Valencià és, a hores d’ara, inabastable.
Sobre alguns camps, com ara el valencianisme, cultural i polític, els textos reunits permeten un seguiment minuciós. L’horitzó polític valencià, així com l’espanyol i l’europeu aconsegueixen així mateix una mirada informada i penetrant. Hi ha moments —pocs, però—en què Muñoz deixa darrere la seua maleta erudita i ens mostra, en textos com ara “Els llibres i la vida” (La vida dels llibres), elements que relacionen la cultura amb la vida quotidiana, o simplement amb la vida. I així es pregunta si haver nascut i viscut en un poble marca el tarannà personal i, en conseqüència, intel·lectual, d’una manera diferent de com ho faria una ciutat.
Hom no pot deixar de veure com a prodigiosa la tasca incansable que Gustau Muñoz ha dut a terme com a editor de llibres, director de revistes tan significatives com l’Espill o Caràcters i com factòtum de tantes i tantes iniciatives culturals i cíviques. També com a traductor de l’alemany i com a coneixedor de la vida europea. Darrere d’aquesta figura hi ha una capacitat de treball admirable, una cultura enciclopèdica i hi ha, així mateix, una persona encantadora, atenta, candorosa i afable en la seua timidesa i en la seua bonhomia.
A tall d'invocació, Vilaweb:

diumenge, 17 de maig del 2020

Joan Carles Martí elogia Diari íntim d'un editor, d'Ouyang Yu, al suplement Posdata del diari Levante

El director del suplement cultural "Posdata" del diari Levante-emv elogia Diari íntim d'un editor, d'Ouyang Yu. En fa un elogi molt oportú i plenament justificat. Una lectura Intel·ligent, amb referències a la Xina actual i a la idiosincràsia pròpia del gegant asiàtic. Una lectura entre línies molt encertada i suggeridora que convida a llegir l'obra de l'escriptor d'origen xinès resident a Austràlia des de la dècada dels noranta. Ací la ressenya:



   

diumenge, 10 de maig del 2020

“Diari íntim d’un editor”, d’Ouyang Yu, una obra en què l’erotisme, el món editorial, la censura i la corrupció a la Xina esdevenen protagonistes


Aquest dilluns obren les llibreries. Serà una obertura amb prevencions, però obertura al cap i a la fi. I Lletra Impresa Edicions vol reprendre l’activitat de cara al públic posant-hi a disposició un llibre singular, interessant, commovedor i inquietant: Diari íntim d’un editor, escrit per l’australià d’origen xinès Ouyang Yu, en versió catalana de Jorge Salavert, especialista en Shakespeare i traductor jurat i literari.

El protagonista de Diari íntim d’un editor és el vicedirector d’una editorial governamental que viu en una ciutat qualsevol de la Xina. Un home de mitjana edat, casat i amb una filla, que sucumbeix per complet als seus desitjos sexuals, sempre amatent de noves experiències eròtiques. Unes vivències que porta fins als extrems més insospitats, i que conta fil per randa, sense embuts, en un diari íntim que posa els pèls —i la libido— literalment de punta. Aquest home que narra les seves experiències sexuals és allò que en diuen a la Xina contemporània «un oficial despullat», és a dir, algú que no té res a perdre perquè ha enviat els seus diners i la seva família a Austràlia.
Malgrat el seu erotisme rampant i desenfadat, irreverent i provocador, Diari íntim d’un editor traspua una elegància literària i un interès sense parió gràcies a la veu d’aquest editor «despullat» que conversa constantment amb algunes veus literàries i llegendàries de la Xina i del Japó —Su Shi, Mao, Li Bai, Ihara Saikaku— i on la presència d’alguns clàssics universals occidentals —com ara el Marquès de Sade, Nabókov, Montaigne, Beckett, Cioran, Maugham o Bolaño—, fa de contrapunt a una narració nua que ha de somoure per força el lector i que ens impel·leix a concebre la vida i el sexe sense apriorismes i sense cap mena de prejudicis.
«Un llibre d’una gran solidesa gràcies a una veu absorbent, aguda i que incita a la lectura; una obra imprescindible per a qui tingui interès per l’escriptura, la poesia, el món editorial, la censura, la corrupció i la Xina»
Robert  Wood, Westerly Magazine

Un fragment del llibre:
Aquests dies m’amoïna una qüestió. Som encara capaços d’estimar quan el sexe ha obert les comportes dels desitjos i ha fet de l’amor una cosa tan comprable i vendible? Però què és l’amor, i l’amor què és? Després de la mort de la meva Rosa J., al funeral de la qual no vaig assistir per por que em reconeguessin o identifiquessin, però que vaig finançar amb una donació anònima, se’m va acudir que potser l’amor només és possible en l’absència. Quan la persona que penses que no t’estimes s’esvaeix, comences a enyorar-la, perquè tots els actes d’amor en què et vas involucrar amb ella semblen ser més excitants que mai, en la memòria. És extremadament absurd, però em sembla versemblant, i ho és, pel que jo sé. Un cop vas fer que s’obrís de cames mentre romania asseguda damunt la vora del rentamans dins d’una habitació diminuta, i vas penetrar-la com si fossis un exèrcit entrant en una ciutat desprotegida, i vas experimentar una sensació intensa i càlida d’explosió quan t’hi vas escórrer. Un altre cop, li vas esquitxar el rostre amb semen, tal qual una crema facial blanca, i vas aconseguir que et xuclés fins deixar-te ben net. Tot això li hauria semblat sense sentit a un home que no tingui memòria ni imaginació.

Vilaweb recomana Diari íntim d'un editor: 


I La República, també: