Presentació de la novel·la Vidres en la moqueta, de Rafa Gomar, a Gata (6 de novembre, divendres, 19.30 h, a la Biblioteca Municipal Carme Miquel)

 

Quan el dolor esdevé una oportunitat per a estimar 

Feia deu anys que Rafa Gomar no publicava una novel·la, des d’Andròmines (2009), amb la qual va obtenir el XXXVIII Premi Octubre Andròmina de narrativa. En aquest temps, però, l’incansable escriptor de Gandia no ha deixat de publicar: dietaris, poesia, reculls de contes... Ara, amb Vidres en la moqueta, publicat per Lletra Impresa Edicions, indaga en l’amor com una oportunitat a partir del dolor patit pels protagonistes. En la novel·la tres matrimonis fan un viatge de cinc dies en un creuer per les aigües del Rin, des d’Amsterdam a Estrasburg. Sota l’aparent placidesa del trajecte i les excursions efectuades a les grans ciutats per on passen, Marta coneix Rasim, un bosnià exiliat de la Guerra dels Balcans que treballa com a cambrer i massatgista al vaixell. Els destins entrecreuats, les paradoxes del passat i les seues concomitàncies com a víctimes, els uniran fermament.

Amb un llenguatge directe i una mirada incisiva, de vegades crua i d’altres lírica, l’autor ens mostra la visió del món d’uns representants paradigmàtics de la burgesia, on predomina l’interès pràcticament exclusiu pels diners i els negocis. La corrupció, la superficialitat, la violència masclista, la guerra, el caràcter extrem i el passat com a alt càrrec del franquisme d’un dels personatges, Víctor Varela, són les altres coordenades on s’emmarca la història. I, tanmateix, Marta i Rasim, enmig d’aquest parany de corruptela i materialisme insidiós, i en la inesperada coincidència que l’atzar els brinda, hi veuen una escletxa on projectar un bri d’esperança i il·lusió. Una novel·la commovedora i intrigant.

Autor:

Rafa Gomar va nàixer a Gandia, a la Safor, i actualment viu entre València i Pego. Va cursar estudis de Magisteri a l’Escola del Professorat d’EGB de València i els de llicenciat en Ciències de l’Educació (Pedagogia) a la Facultat de Filosofia i CC. de l’Educació de València.

La seua trajectòria literària se centra en el gènere narratiu. És autor de tres dietaris, Donato, 2,27 (1988), finalista del VII Premi Joanot Martorell de Gandia; Vianant (El Cep i la Nansa-2007), els quals han estat antologats.

A més a més ha publicat cinc llibres de contes: Legítima defensa (1991), Premi Víctor Català i Premi dels Escriptors Valencians; Viure al ras (2000); Batecs (2004), XXXIX premi Recull de narrativa “Joaquim Ruyra”; Exercicis respiratoris (2005) i Bé, perdona’m però estan esperant-me (2014).

També és l’autor de tres novel·les: En blanc i negre (1995), Rin (2004) i Andròmines (2009), que va obtenir el XXXVIII Premi Octubre Andròmina de narrativa.

A més a més ha col·laborat en revistes com ara: Papers de Cultura, Boom, Saó, El Temps, Caràcters, Serra d’Or o L’Aiguadolç, entre altres.