Pepa García és tècnica de gestió i animació cultural de les biblioteques municipals de
l’Ajuntament de València i ens explica en aquest vídeo per què recomana la
traducció al valencià de La bona lletra, de Rafael Chirbes, obra de
l’escriptor Carles Mulet (editada conjuntament per la Fundació Rafael
Chirbes i Lletra Impresa Edicions):
“La traducció és molt bona. Carles Mulet és un gran filòleg i, a més, és un
gran coneixedor de l’obra de Chirbes. I, realment, en la traducció els
personatges queden versemblants. Perquè parlen un valencià de la zona, mentre
que el narrador ho fa amb un valencià molt acurat. De manera que la traducció
manté tota la força de les obres de Chirbes.”
I hi assevera també que:
“Rafael Chirbes té una prosa brillant i colpidora. Té obres
importantíssimes com ara Crematorio, En la orilla i d’altres com
ara La larga marcha, La caída de Madrid, etc. Chirbes és un autor, com ara
Blasco Ibáñez, que escrivien en castellà perquè pensaven que no dominaven la seua
llengua, literàriament. Però en més d’una ocasió va dir que no li semblaria
malament que es traduïra al valencià. Moltes de les seues obres, com és el cas
de La bona lletra, té l’acció en el nostre territori, en aquest cas entre
la Safor i la Marina, protagonitzada per unes persones que acaben de patir la
desfeta de la Guerra Civil i tracten de tirar endavant en un context de molta
misèria econòmica i de moltes petites misèries morals, traïcions i situacions
no massa òptimes. La història queda redona.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada