Indilletres, una cita indefugible

 

Aquest cap de setmana hem estat a la Bisbal d’Empordà, a la fira del llibre Indilletres. És la cinquena vegada que hi participem. De Gandia –el bressol dels clàssics de la literatura catalana medieval: Ausiàs March, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella– fins a la Bisbal hi ha una distància, si fa no fa, de 550 km per autovia. Això fa més de 1.000 km d’anada i tornada que ens els cruspim en poc més de 48 hores. Hui estem cansats. Dos dies de fira i unes quantes hores de carretera passen factura. Estem cansats, sí, però molt satisfets, per diverses raons. La fira està molt ben organitzada. El programa és atractiu i les editorials que hi participen ofereixen títols que difícilment trobaràs en una llibreria convencional. L’ambient és festiu i amable, i el voluntariat que dona forma i fa possible la fira, una delícia. L’Indilletres és com un oasi del que ens abeurem i ens n’enyorem durant mesos, fins que hi tornem a l’any següent. Com que ja fa unes quantes edicions que hi anem, ens retrobem ben sovint amb lectors i lectores que ens segueixen, que ens comenten algun llibre que van adquirir en l’edició anterior. Hi bescanviem parers i xalem amb la conversa. Parlem de literatura, és clar, però també de llengua, del compromís insubornable que tenim amb la defensa de la nostra identitat, amb els mots que ens defineixen com a persones i com a poble. Del lligam que hi ha entre catalans, valencians, mallorquins, nord-catalans, franjatins... I maleïm i avorrim la mala praxi d’algun que altre politicastre de torn. (Enguany, se n’ha dut la palma la pèssima gestió que ha fet el desgovern valencià de la Dana.)

La qualitat humana que sura en l’ambient de l’Indilletres és, sens dubte, un tresor que sabem apreciar i agraïm. S’hi ensuma una complicitat i un esperit rebel que et fa reconciliar-te amb tu mateix i amb els altres, que et reconforta i t’alimenta, que et nodreix amb les millors paraules.          Els editors i editores que participen a l’Indilletres són gent de trinxera. Gent empedreïda a oferir lectures exquisides a lectors i lectores de pedra picada. Outsiders en un sistema que es podreix a base d’atipar l’audiència amb sèries estereotipades made in USA. Ja fa temps que tinc la sensació que la cultura en majúscules està sent arraconada per la cultura petita, de fàcil digestió i esforç intel·lectual de baixa intensitat i curta volada. Que la cultureta desplaça la Cultura a passes gegantines, qui sap si sense remei. Que el llibre –i la lectura profunda– ha passat a millor vida o, si més no, a la vida d’una petita –cada cop més esquifida– elit que s’estima de deveres la lletra impresa. Que la indústria del llibre ofega a base de best-sellers de dubtosa qualitat les veritables delicatessen bibliogràfiques, joies que ens sacsegen l’ànima, que ens copsen l’esperit, que ens somouen l’alè, que ens sotsobren els fonaments de l’ordre, que ens omplen de vida. Llibres de lectura alternativa i dissident. Llibres que ataquen directament la línia de flotació d’un neoliberalisme agressiu que tot ho mesura des de la perspectiva usurpadora i castrant del capital, que especula amb qualsevol “producte”, fins i tot amb el llibre –un artefacte insuperable i insubstituïble, segons Umberto Eco.  

Fa tant de goig passejar-se per les parades de l’Indilletres. Parlar amb les editores i els editors. Sospesar els seus llibres, passar-ne les pàgines amb delicadesa i atenció, apreciar l’art i la infinita paciència invertides en cada pàgina, en cada il·lustració, en cada apartat... Per als qui ens hi dediquem –a editar, vull dir– no ens és gens difícil detectar en cada llibre de les editorials amigues que visitem cada passa donada, les decisions que s’hi han de prendre, fins i tot els dubtes i els encerts. I n’aprenen moltíssim! Amb els editors i editores de l’Indilletres sentim que ens uneixen molts interessos i no poques complicitats. Hem coincidit tantes vegades en tantes fires, que hem segellat una amistat sana i sincera. Potser aquesta bonhomia que hi trobem cada vegada que coincidim, aquesta esplendidesa, aquesta bondat, aquesta generositat... és el millor de cada fira. La calidesa humana no té preu. És impagable. I els ho agraïm de cor. L’Indilletres és tot plegat i moltes coses més. Un exemple del que hauria de ser una fira, perquè hi guanyem tots: els firaires i el públic lector. Enhorabona, doncs. I per molts anys! I moltíssimes gràcies...            

Juli Capilla, editor i escriptor    

Lletra Impresa Edicions participa en la 28 edició de la Fira del Llibre del Pirineu

 

Com cada any, Lletra Impresa Edicions participa en la Fira del Llibre del Pirineu que se celebra a l'emblemàtic poble d'Organyà. Enguany, amb una sèrie de novetats bibliogràfiques que paguen molt la pena i que, n'estem segurs, us interessaran.

INFANTIL:

La primera novetat que cal destacar és l'àlbum Les veus del camp, il·lustrat de manera exquisida per Isabel Fabregat i amb la poesia delicada i pròxima de María José Domènech. Amb aquest àlbum la canalla xalarà d'allò més i aprendrà els noms i com viuen els animalons del camp: papallones, ocells, insectes, etc. Les autores ja ens havien sorprès amb un àlbum anterior excel·lent: Les veus del bosc, publicat també per Lletra Impresa. 

Un altre àlbum ben bonic i que tot just veu la llum editorial ara mateix és El meu amic Polp, il·lustrat per Daniel García Moragues i escrit per Aurora Ruà. Una aventura en què l'amistat entre un pop i un nen palesa la tendresa i els vincles especials que ben sovint s'estableixen entre els animals i els infants.      

JUVENIL: 

Per als joves adolescents, tenim una novel·la ben actual: El Projecte Gènesi, del multipremiat Manel Àlamo. Un llibre de ciència-ficció que conta l'expedició a un altre planeta. El llibre agradarà al jovent però també als adults aficionats a les aventures espacials i als videojocs. 

NOVEL·LA:

Aquesta vegada tenim el gust de presentar-vos una novel·la sobre un clàssic del pensament universal: Walter Benjamin. Passatges acabats, de Rafa Gomar. Els lectors assistiran als darrers dies de la vida del filòsof alemany a Portbou. Benjamin aprofita per fer un repàs de la seva vida i fer-ne balanç fins arribar a un desenllaç fatal. La novel·la, en clau d'autobiografia, ens presenta de primera mà el dia a dia del filòsof, però també de l'home, amb les seves debilitats, inadaptacions i manies persecutories, les quals el van dur a una vida plena d'inestabilitat. Una de les múltiples virtuts d'aquesta novel·la rau en el fet que cobren un protagonisme de gran rellevància i contrapès les dues dones que amb més intensitat van viure en etapes vitals diferents amb Walter Benjamin. Ens referim a Dora Sophie Kellner i Asja Lacis, dues dones independents, d’una trajectòria intel·lectual pròpia ben rellevant que van influir de manera destacada en l'obra del filòsof alemany.

Publiquem també la segona novel·la en català de Rafa Chirbes, Les decàrregues del caçador, guanyador en dues ocasions del Premi Nacional de la Crítica. Una novel·la que completa el cicle inicial de Chirbes, amb La bona lletra, que ja vam publicar amb anterioritat.    

ASSAIG:            

En l'apartat assagístic comptem amb un títol que està tenint una recepció extraordinària entre els lectors: Per què pensem el que pensem? Manual contra el soroll i la mentida, de Vicent Botella Soler, físic, i Javier López Alós, filòsof. Un llibre de pensament crític i de divulgació que qüestiona la manera que tenim de pensar en el context actual d’estimulació constant i d'allau informativa que patim. 

POESIA:

En l'àmbit de la lírica comptem amb la traducció de l'obra més emblemàtica de Florbela Espanca, Bruc en flor, a cura de l'escriptor i editor Juli Capilla. Contemporània de Fernando Pessoa i Mário de Sá-Carneiro, Florbela Espanca és una de les veus més representatives de la literatura portuguesa del segle XX. Una autora amb una poesia subtil, sensual i atrevida que va trencar tots els motlles i les convencions de la seva època, que s'alçà amb un crit vitalista i de rebel·lia enmig d'una biografia tràgica i contra els encotillaments d'una societat portuguesa estantissa i conservadora. Florbela va ser una lluitadora, capdavantera del feminisme a Portugal i a tot Europa. Una veu literària imprescindiible que veu la llum per primera vegada en català.                     

I finalment, volem fer esment de la publicació de La terra del foc, a cura de Manel Rodríguez-Castelló i Jordi Botella,una mostra de poetes de tots els Països Catalans que delectarà els amants del gènere poètic.El recull aplega poemes dels llibres guardonats amb el Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d’Alcoi entre 1983 i 2023. Es commemoren així els quaranta anys d’un premi singular, independent i rigorós, íntimament lligat a la societat civil alcoiana amb aquesta mostra heterogènia de vuitanta poemes escrits per quaranta poetes. Les veus d’aquests quaranta poetes són les d’un país divers en la unitat essencial de la seua llengua i el foc que millor escalfa i il·lumina la nostra terra.    

Serem, doncs, a la Fira per atendre-us i explicar-vos les novetats i altres títols del nostre catàleg.

Moltíssimes gràcies per la vostra atenció.

Mercè Climent i Juli Capilla, editors 

Un llibre per aprendre a pensar (o a desaprendre-hi)

Un llibre per aprendre a pensar (o a desaprendre-hi)

L’editorial Lletra Impresa acaba de publicar un llibre que fa que pensar: Per què pensem el que pensem, de Vicent Botella i Soler i Javier López Alós. El primer és doctor en física i poeta, expert en neurociència computacional. El segon, filòsof i escriptor. Es van conèixer per casualitat en un BlaBlaCar entre Dénia i València i, des de llavors, no han fet més que donar-li voltes al cervell, a base de capgirar-lo i sotmetre’l a un escrutini minuciós que mira de pensar en què pensem, com pensem, per què pensem... si és que pensem, és clar.

Per què pensem el que pensem és un llibre de plena actualitat. Escrit amb un estil fresc i desenfadat, però rigorós, versa sobre la manera més o menys erràtica de pensar que tenim els humans, ben sovint condicionada per automatismes, prejudicis i criteris de decisió no sempre encertats que, en nom de l’economia productiva, ens duen ben sovint a conclusions errònies. No és, ni de bon tros, un llibre alliçonador ni d’autoajuda, sinó una invitació a la reflexió sobre aquests mecanismes de decisió i control cerebral que ens condicionen tantes vegades la vida.

Els autors han confeccionat un llibre amè i ben suggeridor després d’haver fet un munt de conferències i cursos adreçats a diversos professionals interessats en temes relacionats amb la psicologia, la sociologia, la filosofia, l’economia, entre altres disciplines. Un llibre de gran abast també, de caràcter divulgatiu i del tot intel·ligible. Veure’ls en directe és un autèntic plaer: divertits, bon comunicadors, suggeridors, enginyosos... Una veritable troballa, val a dir.

Moltes gràcies per la vostra atenció. Ben cordialment,

Juli Capilla, editor

El llibre es presenta aquesta setmana a Gandia, València i Alacant.

presentació de la novel·la Les descàrregues del caçador, de Rafael Chirbes, a Gandia

Ens plau convidar-vos a la presentació de la novel·la Les descàrregues del caçador, de Rafael Chirbes, a Gandia, que tindrà lloc a la llibreria Ambra Llibres (Av. Alacant, 12), el 18 de gener, a les 19.30 h.

Comptarem amb la presència de:

Carles Mulet, escriptor i traductor de la novel·la

Agustina Pérez, catedràtica de Literatura espanyola i escriptora

María José Micó, representant de la Fundació Rafael Chirbes

 

La Fundació Rafael Chirbes i Lletra Impresa Edicions acaben de llançar una altra traducció al català d’una novel·la de Rafael Chirbes, un dels escriptors que més i millor ha retratat les misèries de la societat espanyola de les darreres dècades. Després de La bona lletra, publicada ara fa cinc anys, ara veu la llum editorial Les descàrregues del caçador, també de la mà del traductor i escriptor Carles Mulet. Es tracta d’una de les primeres novel·les de Rafael Chirbes i «forma part d’un cicle inicial o fundacional clau en la trajectòria de l’escriptor valencià», segons el seu traductor, Carles Mulet. Opinió que compateix també el novel·lista Alfons Cervera: «Sempre he dit que les tres grans novel·les de Rafa són La bona lletra, Mimoun i Les descàrregues del caçador». I a Le Monde, Martine Silber va declarar en el seu moment: «Amb La bona lletra i Les descàrregues del caçador, Rafael Chirbes s’ha situat entre els millors novel·listes contemporanis».        

A Les descàrregues del caçador, l’autor dels Diarios, recentment publicats per Anagrama, retrata els darrers moments vitals de Carlos, un home ja retirat que deixa passar el temps mentre fa recompte dels records i de les persones amb les quals va compartir –o, simplement, departir– emocions, vivències, traïcions, misèries… Ho fa en una casa voramar, sense forces ni al·licients, amb la sola companyia de Ramón, el criat, que li ho fa absolutament tot, impotent davant d’un present estàtic, un passat de plenitud que ja s’ha esvaït per complet i un futur més aviat desesperançador.

En aquesta novel·la, Chirbes indaga entorn de la dimensió moral de l’ésser humà, amb el retrat d’un personatge que transita entre la decadència d’un fatxenda sense escrúpols i una mort propera i irreversible. Una novel·la que parla sense embuts d’una generació de nous rics que va prosperar sobre els fonaments de l’especulació i els tractes de favor, en el context gris i mediocre del franquisme, acompanyat d’amants fugissers i amics de circumstàncies, sota el jou d’un règim ranci que vetllava, de boqueta, per preservar la moral oficial.

Les descàrregues del caçador és una peça fonamental en la trajectòria literària de Rafael Chirbes. La novel·la assaja, formalment i temàtica, una sèrie d’estratègies i de tècniques narratives que serviren de base per a obres posteriors. La reivindicació de la memòria col·lectiva i la crònica de tota una època la converteixen en un dels cims de la nostra narrativa recent. 

INDILLETRES 2023. CRÒNICA.

És el quart any que anem a l’Indilletres, la Fira del Llibre d’Editorials Independents de la Bisbal d’Empordà. Una cita literària que ens encanta i que, per nosaltres, és com l’encesa de llums que ha tingut lloc aquest cap de setmana. 555 és la xifra que marca el comptaquilòmetres. Calculem que, si sortim a les 14 h de Gandia, a les 21 h podem estar a l’hostal que hem llogat per a dos nits. Ens passem la tarda de dijous i el matí de divendres preparant-ho tot. Maletes, queviures, jocs –caldrà que les xiquetes tinguen entreteniments durant les hores de fira, i, per descomptat, els llibres. 

Les primeres hores de carretera són fluïdes, sembla que el cotxe coneix el camí de memòria. Estem feliços, encara més, eufòrics. Hem rebut una notícia d’aquelles que et fan plorar d’emoció. Però encara no podem avançar res. A mitjan camí un accident de tres camions ens reté en la carretera dues hores més de les previstes. Finalment arribem vora les onze. Obrim la botella de cava que portem a la nevera i que guardàvem des de principis d’any per quan haguérem de celebrar. Sopem, ens dutxem i al llit. 

Dissabte de matí arribem al pavelló firal dels primers. És un moment preciós, quan els editors i les editores arriben plens d’energia i van amunt i avall carretejant llibres; quan els organitzadors i voluntaris, amb el cuquet a la panxa perquè tot isca com està previst, et donen la benvinguda i es desviuen perquè estigues a gust. Vas saludant la gent amb qui compartiràs espai durant dos dies sencers, una mica ràpid, saps que tindràs temps de parlar amb deteniment.

Busquem la nostra taula. Enguany som el número 4, estem a un dels cantons de la Fira. Ja sospitem que això no ens beneficiarà, però entenem que a algú li ha de tocar i enguany ens ha tocat a nosaltres. Es fa per sorteig. Ho farem bo. Estovalles negres, el cartell amb el nom de l’editorial, les acreditacions (tres en el nostre cas, perquè Júlia ja ens hi ajuda molt) i una planta de Nadal, que ens podrem endur a casa en acabant. 

Parem taula. No et canses de parar aquesta taula, que et parla dels darrers huit anys de la teua vida, compartida amb l’única persona amb qui haguera estat possible. El menú és ben variat: àlbums il·lustrats, novel·les per a infants i joves, narrativa, contes, literatura del jo, poesia... Les novetats convivint amb els llibres de fons. De quina manera hauríem de donar eixida a aquests darrers si no fora per aquest tipus d’esdeveniments? Al costat instal·lem una catifa amb puzles, peces de fusta, papers,  pintures i altres jocs perquè les nostres criatures estiguen entretingudes. Les nostres i les de tots aquells editors que s’hi vulguen estar. Enguany Indilletres també té servei de canguratge, cosa que agraïm moltíssim. La nostra Júlia es va passar moltíssimes hores allà; Aina no tant, prefereix el braç de la seua mare la major part del temps. (Demane disculpes per totes les converses que vaig deixar a mitges).

A les deu de dissabte s’inaugura Indilletres. Una fira magnífica que dona l’oportunitat als visitants –amants del llibres– a parlar directament amb els editors dels llibres que s’hi exposen. Sempre m’ha enamorat aquest model de fires. I passa el que ha de passar, que mantens converses fantàstiques al voltant d’allò que més t’apassiona: la literatura. Gent que et recorda d’altres edicions, i que et dona les gràcies per aquell llibre que els vas recomanar; gent que et coneix ara i s’admira que vingues des del País Valencià al seu poble; gent que s’interessa pel que fas i que compra els teus llibres.  Gent que ha col·laborat amb tu però que encara no coneixies personalment. Gent que busca una oportunitat per publicar el seu llibre o il·lustrar algun dels teus. Gent amb qui simplement parles i estàs a gust.

De tant en tant surts de darrere la parada i t’hi passeges, sobretot perquè Aina, la teua filla petita, no vol que la desatengues. (Com costa la conciliació familiar!). I et converteixes en públic visitant i mires i admires els llibres que, amb tanta cura, fan les persones que hi ha darrere de les taules. I en compres algun. Com anar a una fira de llibres i no comprar-ne’n cap? I parles amb editors i editores que ja són més que companys, que són amics, i en coneixes de nou, que comencen a caminar per aquesta aventura que és l’edició. I us intercanvieu llibres, perquè és el tresor més preat que pots regalar a la gent que t’estimes. I compartiu experiències i coneixences que us ajuden a tots a créixer. També et retrobes amb autors i autores que feia temps que no veies i que apreciés i admires a parts iguals. I és fantàstica i emocionant aquesta camaraderia entre gent que compartiu la mateixa passió. 

La venda ens fluixeja en relació amb altres dates. També a la resta d’editorials. Busquem excuses. Que si la posició, que si ha vingut menys gent perquè el pont no ha caigut durant la Fira, perquè hi ha una crisi econòmica i a la gent li costa més comprar llibres... Els organitzadors són crítics i hui mateix hi fan referència en el seu balanç i faran per millorar aquest aspecte. Admirem la sinceritat i l’autocrítica –val d’alguna cosa dir any rere any, que hi ha més públic, que s’han venut més llibres?–, que és el que ens permet créixer i millorar realment. Nosaltres també ens volem sincerar: en Indilletres ens vam emmirallar quan vam dissenyar les dos edicions de “La Vall dels Llibres” que es va celebrar en 2021 i 2022 al Monestir de Santa Maria de la Valldigna de Simat, perquè és una fira magnífica, feta per gent que posa totes les ganes i tota l’estima, i això es nota i se sent quan estàs allà. A totes i tots vosaltres volem donar-vos les gràcies per fer-ho possible i per deixar-nos formar part d’aquesta gran família que és l’Indilletres! (Ens veiem a la setena edició). 

Volem dir encara que Indilletres va nàixer l’any 2018 gràcies a un grup de veïns que volia organitzar una fira d’editorials independents a la Bisbal d’Empordà i que de bon principi va comptar amb el suport de l’Ajuntament i la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, d’Òmnium Cultural, de la Diputació de Girona, del Consell Comarcal del Baix Empordà, de la Federació de Comerç de la Bisbal d’Empordà i d’Edicions Sidillà. I, idealistes i somniadors com som de mena, pensem que és possible exportar aquest model al País Valencià. 

Filipa Leal recita el poema "Estimar", de Florbela Espanca a la RTP2 de Portugal

La poeta Filipa Leal, una de les veus més reeixides de la lírica lusitana actual, va tindre l’amabilitat de llegir el poema “Estimar” de Florbela Espanca al programa de literatura “Nada será como Dante”, que dirigeix a la televisió portuguesa RTP2. I el va llegir directament de l’edició que acabem de publicar en català a Lletra Impresa!!!

Florbela Espanca, la diva de les lletres portugueses

L’editorial Lletra Impresa acaba de publicar en català la primera obra íntegra de poesia de Florbela Espanca. Es tracta de Bruc en flor (Charneca em flor, en portuguès), considerat el millor poemari de l’autora. De la traducció, n’ha tingut cura el també poeta, editor, professor i promotor cultural, Juli Capilla. «Fa trenta anys que vaig descobrir la poesia de Florbela a Lisboa i en vaig quedar absolutament fascinat i gratament sorprès. Tenia com un deure moral, i també professional, amb una poeta extraordinària, símbol de la lluita feminista a Portugal. És per això que quan n’he tingut l’oportunitat, m’hi he llançat, i he traduït tot un llibre de Florbela, per primera vegada al català.» La publicació compta amb un pròleg de Maria de Lourdes Pereira, professora catedràtica de la Universitat de les Illes Balears. I compta amb el suport  de la Direção-Geral do Livro, dos Arquivos e das Bibliotecas (DGLAB) i del Camões – Instituto da Cooperação e da Língua de Portugal.    

Florbela Espanca és la poeta portuguesa més destacada de bona part de la primera meitat del segle xx. Contemporània de Fernando Pessoa, qui la va qualificar com a “germana bessona”, i de Mário de Sá-Carneiro, els artífexs de la mítica revista Orpheu, Florbela Espanca no va tenir el ressò que es mereixia en la seua època, per bé que va publicar alguns llibres abans del seu decés. La consagració, però, li va arribar després de morir de manera tràgica. 

L’obra de Florbela està íntimament lligada a la seua vida, fins al punt que vida i obra es fonen i es complementen mútuament, són indestriables. El dramatisme de la seua peripècia vital comença amb la seua concepció, fruit d’una relació extraconjugal consentida entre el seu pare, João Maria Espanca, i la criada, Antonia da Conceição Lobo, de la qual van nàixer la mateixa Florbela i, tres anys més tard, el seu germà Apeles. No va ser sinó després de les morts prematures de Florbela i Apeles que el pare va reconèixer els seus fills i que Florbela va passar a dir-se oficialment Florbela Espanca. La malastrugança va perseguir tota la vida la poeta lusitana, amb una concepció quasi espúria que, en una societat ultraconservadora i catòlica com la del Portugal de primeries del segle xx, i en un poblet de la ruralia interior com Vila Viçosa, a la regió de l’Alentejo, costava molt de pair. La mort del seu germà Apeles en un accident d’avió, amb qui mantenia una relació afectiva molt pròxima, influiria molt negativament i decisiva en l’esperit de l’escriptora i, finalment, va derivar en una depressió progressiva i en la inestabilitat psicològica de la poeta. Tampoc no van ajudar gens els seus fracassos amorosos, amb tres matrimonis fallits i la impossibilitat reiterada –avortada– de concebre un fill. Tot plegat, amb una vida plena d’entrebancs, unit al seu esperit romàntic, propens al fatalisme, es va transmutar en una obra abrandada, passional, hiperbòlica, fascinant i atractiva, única, genuïna. Florbela va decidir posar fi a la seua vida el mateix dia del seu naixement, el 8 de desembre de 1930.    

A Bruc en flor Florbela Espanca cerca sempre el sublim, l’excel·lència, la comunió total. Un desig de transcendència i perfecció amorosa que es materialitza en una seqüència sempre idèntica: un subjecte idealitzat, la seducció d’aquest subjecte, la consumació, l’exhauriment de l’amor i la insatisfacció consegüent.  

Bruc en flor (Charneca em flor) es va publicar de manera pòstuma, un any després del seu traspàs. És una veritable joia literària en què l’esperit de la seua ànima vessa pertot i l’han encimbellada en un veritable clàssic de les lletres portugueses, en un símbol de la lluita per l’emancipació de la dona i en un referent del feminisme a Portugal, i també a tot Europa. 

 

 

Lletra Impresa Edicions torna al Liberisliber

Ens plau anunciar-vos que Lletra Impresa Edicions participa, un cop més, en la Fira Liberisliber, que per sort reprèn la iniciativa interrompuda ara fa tres anys. Ho farem amb bona part dels títols del nostre catàleg i per tal de presentar-hi quatre novetats de 2023. Són quatre títols -pensem- molt atractius que respondran a les perspectives dels lectors. Sense ànim d'exhaustivitat, acabem de publicar:

1) Les descàrregues del caçador, de Rafael Chirbes, obra cabdal en la trajectòria d'un autor guardonat dues vegades amb el Premi Nacional de la Crítica. La traducció és de Carles Mulet.

2) D'una sang o la identitat oculta, de Pauline E. Hopkins, considerada la primera obra afrofuturista d'una autora afroamericana. Trad. de Carme Manuel.  

3) Punts de fuga. Pensar, crear, resistir, d'Enric Balaguer (amb pròleg d'Enric Sòria), un assaig de plena actualitat sobre les fake news, l'era digital, el món de l'art i una espiritualitat laica com a contrapartida a l'exhibicionisme i el postureig.   

4) Els fabulosos xaiets del meu tiet, d'Édouard Monneau. Un àlbum basat en l'etnodibuix que reivindica la vida dels pastors d'alta muntanya.   

A més a més, aprofitant que tornem a Besalú, hem reeditat la novel·la Després de l'amor, de l'hindi Subhash Jaireth i traducció de Jordi Salavert, finalista en el Premi Liberisliber de narrativa de l'any 2019. I encara en tenim més... Però això, si voleu i us ve de gust, ho podreu veure al Liberisliber 2023.

 

Lletra Impresa Edicions a la Setmana del Llibre en Català

 Lletra Impresa Edicions estarà present a la Setmana del Llibre en Català, que se celebra del 8 al 17 de setembre a Barcelona (Moll de la Fusta). Hi serem per presentar les darreres novetats i comptarem també amb una part representativa del nostre fons editorial dels darrers anys. 

Ens hi podeu trobar a les casetes núm. 1 (Associació d'Editorials del País Valencià) i 33 (Llibreria de la Imatge).

A més a més, el 10 de setembre presentarem Punts de fuga. Pensar, crear, resistir, de l'assagista Enric Balaguer, amb pròleg del també assagista i poeta Enric Sòria. Serà a les 12.43 h a l'escenari 2.

I el 16 de setembre, hi haurà un taller d'Édouard Monneau a propòsit del seu àlbum: Els fabulosos xaiets del meu tiet. A l'Espai petita lectura, a les 13.30 h.

Hi esteu totes i tots convidats.

Lletra Impresa Edicions a la 27a Fira del Llibre del Pirineu

Lletra Impresa Edicions assistirà, com cada any, a la 27a edició de la Fira del Llibre del Pirineu, a l'emblemàtic poble d'Organyà. La Fira es durà a terme aquest cap de setmana, entre els dies 1, 2 i 3 de setembre.  

  

Xavier Graset entrevista Enric Balaguer al programa “Més 324”

 Xavier Graset entrevista Enric Balaguer avui al programa “Més 324” (dimecres, 5 de juliol, a partir de les 22.00 h)

Aquesta nit el periodista Xavier Graset entrevista l’assagista Enric Balaguer al programa sobre temes d'actualitat política i cultural “Més 324”. Ho farà a propòsit de la publicació de Punts de fuga. Pensar, crear, resistir, una coedició entre la Institució Alfons el Magnànim i Lletra Impresa Edicions.

Punts de fuga. Pensar, crear, resistir és un recull sobre temàtiques d'actualitat que encaixa a la perfecció al programa de Xavier Graset. Aborda qüestions que afecten les societats contemporànies, com ara la digitalització i una globalització que no sempre són beneficioses.

A Punts de fuga, prologat pel també assagista Enric Sòria, Enric Balaguer defensa la necessitat de la racionalitat i la informació verificable i contrastada, enfront dels prejudicis i les falses notícies que pul·lulen per les xarxes socials, i al bell mig d’una societat que tendeix a la banalitat i a la sobreexposició individualista, egòlatra i insolidària.

El llibre d’Enric Balaguer és un al·legat a favor del pensament crític i de la creativitat com a exponents del bo i millor de l’ésser humà. Autors com Ponç Pons, Perejaume, Joan Castejón, Joan Salvat-Papasseit, Jorge Oteiza, etc., són referents sobre els quals reflexiona l’assagista valencià.

Presentació de “Punts de fuga”, d’Enric Balaguer, a Fan Set, València

 Presentació de “Punts de fuga”, d’Enric Balaguer, a Fan Set, València (dimecres 21 de juny a les 19.00 h)

 

Enric Balaguer estarà acompanyat per:

Verònica Cantó, presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Vicent Flor, escriptor i director de la Institució Alfons el Magnànim

Mercè Climent, escriptora i editora de Lletra Impresa Edicions

 

     Punts de fuga. Pensar, crear, resistir és el títol del darrer llibre d’Enric Balaguer. Es tracta d'un recull de vint-i-un assaigs de temàtiques d’actualitat. Aborda qüestions que afecten les societats contemporànies, immersos com estem en una digitalització de vertigen i una globalització galopant no sempre ben digerides. Enric Balaguer adverteix que “la digitalització ha provocat una manera de pensar i d’entendre el món basats en la fragmentació i la hiper estimulació constants, la qual cosa no deixa massa marge de maniobra a pensar d’una manera ordenada i racional”.

 Punts de fuga, prologat pel també assagista Enric Sòria, defensa la necessitat de la racionalitat i la informació verificable i contrastada, enfront dels prejudicis i les falses notícies que pul·lulen per les xarxes socials. Enmig d’una societat que tendeix a la banalitat i a la sobreexposició individualista, egòlatra i insolidària, és un al·legat a favor del pensament crític i de la creativitat com a exponents del bo i millor de l’ésser humà. En aquest context, la necessitat del cultiu espiritual i la gestió de les emocions esdevenen també necessitats bàsiques, així com l’atenció i el respecte envers la terra; en aquest sentit, autors com Ponç Pons o Perejaume, en són un bon exemple.

          El llibre ha estat possible gràcies a una coedició entre la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València i Lletra Impresa Edicions. 

Lletra Impresa Edicions participa a la Fira Literal de Barcelona

L’editorial Lletra Impresa Edicions participarà a “Literal. Fira d’idees i llibres radicals” aquest cap de setmana, els dies 20 i 21 de maig. La Fira se celebra al recinte de l’antiga fàbrica Fabra i Coats de Barcelona (c/ Sant Adrià, 20). Es preveu la participació d’un centenar d’editorials i llibreries i s’hi ha preparat un programa de luxe que prioritza el pensament crític i els debats oberts.

Lletra Impresa Edicions aprofitarà l’avinentesa per presentar-hi tres novetats. Per una banda, el darrer assaig d’Enric Balaguer, Punts de fuga. Pensar, crear, resistir, coeditat amb la Institució Alfons el Magnànim, un llibre crític que especula entorn de les fake news en l’era de la postveritat. Un assaig en què l’art (Perejaume, Ponç Pons, Joan Salvat-Papasseit, Jorge Oteiza, etc.) té molt a dir enmig d’una societat aclaparada per la hiperestimulació digital i els postureigs que massa sovint pul·lulen per les xarxes socials. La segona novetat és D’una sang o la identitat oculta, de Pauline E. Hopkins, traduïda per Carme Manuel, considerada la primera novel·la afrofuturista. Un document autèntic sobre la cultura africana de la diàspora. I, per als amants dels àlbums, està programat un taller a propòsit d’Els xaiets del meu tiet, d’Édouard Monneau, un llibre en què, de manera natural, es fa un homenatge a la vida dels pastors tradicionals, d’una manera divertida i enginyosa.

A més d’aquestes novetats, Lletra Impresa durà a Literal alguns dels títols més emblemàtics d’autores i autors del seu catàleg, com ara Francesc Bodí, Rafa Gomar, Gustau Muñoz, Agustina Pérez, Tomàs Llopis, Mário de Sá-Carneiro, Manel Rodríguez-Castelló, Antoni Prats, Irene Verdú, etc. També les seues traduccions: de Rafael Chirbes (obra de Carles Mulet) Subash Jaireth i Ouyang You (per Jordi Salavert), Joy Harjo (Lourdes Toledo) i Djaimilia Pereira de Almeida (Sebastià Bennasar), entre altres títols i autors.

En paraules dels organitzadors, «Literal es celebrarà la setmana anterior a les eleccions municipals. És un bon moment per parar a reflexionar sobre la importància de passar del dir al fer, en un moment en el qual, massa vegades, les paraules i les accions no van de la mà. (…) Una fira que apropa la literatura i les idees radicals a les persones. Un espai comunitari per a la reflexió, el diàleg i la crítica». La fira, a més a més, planteja quatre qüestions que cal abordar amb urgència: l’emergència ambiental, l’emergència feminista, l’emergència antifeixista i l’emergència internacionalista.      

És en aquesta línia reivindicativa i constructiva, de millora de la societat en què vivim, que s’hi ha mogut Lletra Impresa Edicions des de la seua creació, amb un catàleg compromès amb la llengua pròpia, la raó, la democràcia, la tolerància i la igualtat.

Aquesta és la setmana Djaimilia Pereira de Almeida

 Aquesta setmana ens visita Djaimilia Pereira de Almeida, a Barcelona i València. Hi serà a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Llibreria Calders, el 7 de març; a la Societat Coral el Micalet de València i a la Universitat de València. Una col·laboració entre el Centro de Língua Portuguesa / Instituto Camões de Barcelona i el Vicerectorat d'Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives de la Universitat de València i Lletra Impresa Edicions,.

 

 

Aquesta setmana tenim tres presentacions: Agustina Pérez, Francesc Bodí i Tomàs Llopis

Aquesta setmana tenim tres presentacions: Contar lo mínimo, d'Agustina Pérez; L'única veritat, de Francesc Bodí, i Indòmit, de Tomàs Llopis  

Presentació d'Indòmit a Dénia, el 15 de febrer

 

AGUSTINA PEREZ: ‘CONTAR LO MÍNIMO’, per Pasqual Molina

Agustina Perez, qui fora catedràtica de Llengua Castellana i Literatura de l’Institut Maria Enríquez de Gandia, acaba de publicar el seu darrer llibre, Contar lo mínimo. El llibre, editat per Lletra Impresa, forma part de la seua col·lecció “La Cambra”, la qual recull obres escrites en castellà, i fou presentat, a meitat del desembre passat a la Biblioteca Central de Gandia.

L’autora l’ha dividit en tres parts o capítols clarament diferenciats: “Donde habite el recuerdo”, “Siluetas” i “Como el Vilano (aforismos)”.

M’he sentit identificat, d’immediat, amb bona part dels 25 texts del primer dels capítols. He reviscut, en les seues línies, les veus i les melodies d’aquell aparell de radio situat en la saleta d’estar de la casa pairal, el qual engegàrem, de sobte, aquella vesprada en que mon pare tornava del treball a Oliva i ens va dir, consternat, que havien assassinat el president Kennedy. He recordat aquella col·lecció del Reader’s Digest que, a ma casa, compartia prestatgeria amb els TBO enquadernats i de la qual Agustina cita un article d’un dels números, “Hoy ha salido el sol para Patricia Moore”, d’una autora de la qual, aleshores, no recordava el nom i que investigà fins que el va trobar: Lucia Fernández Santos. L’article en el meu record del Digest era aquell que es titulava “Caryl Chessman, el asesino de la luz roja”, del qual tampoc recorde l’autor però sí la trama, perquè Chessman, condemnat a la cambra de gas pels seus delictes va estar dotze anys en el corredor de la mort de San Quentin i, sobretot recorde què, el seu ajusticiament es va representar, durant molts anys, en una barraca de la Fira de Gandia. Agustina Perez destaca la lectura de Don Camilo i La vuelta de Don Camilo, que jo també vaig llegir en la meua joventut. Crec que mai m’he divertit, emocionat i plorat tant de riure com amb les histories d’aquells dos personatges: Camilo i Peponne, l’un, el rector de la parròquia i l’altre, l’alcalde i cap del Partit Comunista, als qui l’autor Giovannino Guareschi, va situar en un poblet a la ribera del riu Po en la Itàlia de la postguerra. Fernandel i Gino Cervi  són els dos actors que els donarien vida en pel·lícules memorables. Ells dos i les seues trifulgues són part de la imatge i el so del llargmetratge de la meua vida.

Però en Donde habite el recuerdo, hi ha molts més relats, la lectura dels quals ha suposat una experiència molt significativa per a mi. Jo no he tingut relació amb l’autora en la seua etapa docent i desconec bona part de la seua producció literària, però coneixia de la seua vàlua amb el paper i la ploma. Agustina empra la llengua castellana de manera impecable, diu que eixa llengua li va penetrar en les entranyes a Salamanca quan anà allí a estudiar una carrera i que, aleshores, les paraules la varen trobar per a no abandonar-la mai.

Els relats són alguns emotius i altres contundents a mostrar les idees pròpies, forjades en frases de llibres que l’acompanyen sempre i, més encara, en èpoques dures del desànim: “Pesimismo de la inteligència, optimismo de la voluntat”. I Agustina parla de la “voluntat de lavantarse cada dia con la obligacion de la esperanza y la exigència de construir nuestro propio destino, para dar forma a nuestra vida, aunque el mundo se empeñe en deformarla”. Ho pots llegir en els seus escrits!

Agustina recorda aquella nit que l’home arribà a la Lluna i la conversa d’una sola frase que tingué amb el seu iaio. Cita el llegat indeleble dels iaios: la veritat ancestral de l’un i el deler per la lectura de l’altra. Destaca en els escrits, la presència dels progenitors: el coratge de la mare que fa real l’impossible, la mà del pare omnipresent. I recorda Gramsci, Berger, Fernandez Buey, el subcomandant Marcos, Zamora, Mèxic i “tantas otras cosas que restan en el puzle de mi memoria, porque son solo mias y sentiria que las traicionaria si las compartirà”, i d’aquesta manera ens deixa amb la mel en la boca. Recorda les lectures de Fernando Pessoa, de Borges, la figura d’Agustin Garcia Calvo, les cançons de Georges Mustaki... i acaba amb la fascinació pels versos de José Hierro, a qui va conèixer en persona quan va vindre a fer un recital a l’Institut Maria Enríquez. Tot, en la primera part del llibre.

         Agustina nomena a la segona “Siluetas”. Són 47 microrelats, el recull dels quals comença amb un poema de Gloria Fuertes sobre el qual, si fera jo un exercici informal de deconstrucció i emprara, al meu aire, alguna de les seues estrofes com ara: “Hay que hablar poco i decir mucho”[...] “con las menos palabras possibles”, crec que podria transmetre’ls la impressió que m’ha causat la seua lectura. Si sols em refereix al contingut, són 47 històries diferents que des de la primera de les seues escasses línies et copsen i t’atrapen, i si deixes volar la teua imaginació les podries vestir amb els personatges, els paratges i les situacions com si foren les idees per a tantes altres aventures editorials o cinematogràfiques. Respecte el continent, les histories estan escrites amb la riquesa lingüística atresorada en tants anys de dedicació a la literatura i a la llengua castellana, des de l’aula, des del racó tranquil de la lectura i des del moment de seure, repetidament, davant d’un full en blanc per a omplir-lo d’històries i pensaments destil·lats en paraules clares i, sovint, contundents. Si haguera d’escollir, jo em quedaria amb “La hija”, també amb “La nina”, però m’ha emocionat especialment “La anciana”.

         La tercera part del llibre esta ocupada per aforismes personals que Agustina Perez compara als vil·lans de les plantes, aquelles boles i filaments que es soltaven dels arbres o de les plantes i s’enlairaven a la mercè del vent i que servien per a disseminar les llavors en el camp. Nosaltres ací els podríem comparar als “güelets”, aquelles boles de color blanc que amollaven els plataners, que s’enlairaven a mercè del vent i que, quan aconseguíem agafar-ne un, es desfeien a la palma i si, aleshores, em recordava Emili Selfa, bufaves sobre ella, en el moment que els pèls s’escampaven en l’aire podies demanar un desig. L’autora diu que en la seua infància jugaven a perseguir els vil·lans entre rialles, sabent que mai els agafarien i que, si ho feien, els dits els podrien fer-los desaparèixer en aprestar-los. 

Els vil·lans de l’autora recollits en el llibre són 100. 100 idees que condensen tota la saviesa acumulada en la seua biografia personal, escrites amb el tarannà que Marta Sanz destaca en el pròleg del llibre comparant-los a les punxades quan diu que Agustina “apunta el dardo, dispara i se hace la luz”. Estos són alguns:  “Volver la vista atras solo para aprender, no para lamentar”, “La realidad es el reverso de las expectatives”, “La rebeldia cuesta. Es como andar la vida cuesta arriba”, “la duda hace temblar las certezas però apuntala el edificio de la tolerancia”, “ Lo importante se resuelve siempre a solas con uno mismo”. L’autora diu que els aforismes propis recullen les seus idees sobre temes diversos que ella deixa volar lliurement sobre les consciencies, que poden ser inabastables o poden desfer-se-te a les mans, com els vil·lans. Però jo crec que els aforismes de Agustina Perez són com els definia Leonid S. Sukhorukov, que eren una com una novel·la escrita en una línia.

Tota la contundència en la paraula, la rectitud ideològica i la tossudesa espiritual es reflecteixen sobradament en estos aforismes amb els quals tanca el llibre Contar lo mínimo, una publicació imprescindible de llegir i assaborir per la neteja del llenguatge castellà emprat i per les idees que des de les seues pàgines destil·len. Agustina diu que intenta “ordenar el mundo al escribir, el de dentro y, si es possible, también el de fuera”.

Pasqual Molina, Levante-emv (27 de gener de 2023)

  

Dues presentacions aquesta setmana!

 

Traduttore, una fira de llibre que aposta per la diferència

Aquest cap de setmana passat va tindre lloc al Monestir de Sant Miquel dels Reis de València la primera edició de «Traduttore. Jornades i Fira Editorial de la Traducció», una iniciativa el principal objectiu de la qual ha estat ─i serà, en pròximes edicions─ posar l’atenció ─un crit d’alarma, potser─ sobre el valor de la traducció. Es tractava, doncs, de subratllar la necessitat que té qualsevol literatura nacional, per petita que siga, de traduir i ser traduïda, de tendir ponts cap a altres llengües, d’indagar en altres literatures, més o menys pròximes o llunyanes, tant se val. 

Els organitzadors de Traducttore, Vicent Valls (CEFIRE-Plurilingüisme), 

Carme Manuel (Acadèmia Valenciana de la Llengua), 

Rosa Codoñer (Direcció General de Cultura i Patrimoni) 

i Juli Capilla (Lletra Impesa Edicions).  

Joan Fuster, escriptor universal

Traduttore ha nascut amb un doble vessant, acadèmic i públic, per dir-ho d’alguna manera. El primer adjectiu apunta al professorat, un dels agents socials fonamentals en la transmissió de la tradició literària, pròpia i aliena, als més joves. Així, les Jornades dedicades a Joan Fuster han comptat, gràcies al Centre de Formació, Innovació i Recursos per al Professorat (CEFIRE-Plurilingüisme), amb una bona nòmina de professors i professores que han volgut invertir el seu temps ─i a pesar de la pluja─ en una formació que de segur revertirà en benefici dels seus alumnes.

Les Jornades incidien en una faceta de Joan Fuster no gaire coneguda, la d’autor traduït a altres llengües, i també com a traductor ─d’Albert Camús, per exemple. És la projecció a l’exterior la que s’hi ha pretès destacar, també, de Fuster. Perquè l’intel·lectual de Sueca no pertany únicament ni és patrimoni exclusiu de la literatura catalana. Fuster, l’intel·lectual valencià més reeixit del segle xx, és perfectament exportable; pot ser llegit en altres latituds mitjançant, precisament, el transvasament dels seus textos a altres llengües. I qui diu Joan Fuster diu també Vicent Andrés Estellés o Enric Valor, Maria Ibars, Maria Beneyto o Carmelina Sánchez-Cutillas. Les Jornades ho han fet palès amb les intervencions d’alguns dels traductors més destacats de la nostra llengua: Dominic Keown, Gianpiero Pelegi i Àngela Elena Palacios. Escoltar Pelegi llegint en italià un poema d’Estellés va ser una experiència emotiva que no té preu, fruit de la voluntat abnegada, de l’enamorament intel·lectual, d’un professor d’italià a casa nostra ─i, val a dir també, d’uns alumnes entusiastes que el van encoratjar a traduir el poeta de Burjassot. Com també en va ser, d’emotiva, la sessió en què M. Lluïsa Gea Valor i Paul Derrick van participar com a traductors de les Rondalles d’Enric Valor.

Perquè aquest és el quid de la qüestió: que manta vegades les traduccions al nostre País Valencià són el fruit del voluntarisme i de l’abnegació personal; «de l’oportunitat, que no oportunisme», com va dir molt encertadament l’escriptor Josep Carles Laínez, d’algú que s’interessa per un escriptor o escriptora d’una altra literatura i decideix que paga la pena transportar-lo a la nostra llengua. L’escriptora, professora i traductora Carme Manuel, amb el gest de rebel·lia i l’esperit de reivindicació que tan bé la defineixen, va reiterar en més d’una ocasió durant les jornades que les traduccions al nostre país necessiten un esperó, una ajuda decidida perquè el treball que fan conjuntament les editorials i els traductors siga més amable; per fer-lo possible professionalment. La taula redona organitzada per l’AELC (que va comptar amb la participació dels traductors i també escriptors Salvador Company, Joan Navarro, Rosa Agost, Pau Sif i Carles Mulet) va ser una mena de finestra oberta sobre l’ofici de traductor/a, de manera que el públic va poder escoltar com treballen els professionals del ram, amb quins problemes s’encaren a l’hora de traduir, i com els resolen amb les eines d’un ofici tan difícil com poc valorat, per bé que darrerament ja comencen a estar una miqueta més reconeguts. 

Pau Sif, Rosa Agost, Carles Mulet, Joan Navarro i Salvador Company.

D’altra banda, la conversa dels artistes i també escriptors Anna Moner i Sebastià Carratalà, moderada pel lingüista de la Universitat Politècnica de València, Josep Àngel Mas, a propòsit de l’obra de Joan Fuster El descrèdit de la realitat, va ser molt interessant perquè va tractar un vessant de Fuster ben remarcable: la relació entre l’art contemporani i la paraula. I el tàndem entre l’autor de Noruega, Rafa Lahuerta, i Carme Manuel, ben atractiu des del punt de vista de les fonts de què es nodreix un autor per escriure. Un escriptor que en pocs mesos es va erigir en un autèntic supervendes.  

Josep Àngel Mas, Anna Moner i Sebastià Carratalà.

El valor de la diferència

Si hi ha un valor que s’ha posat sobre la taula durant aquest cap de setmana és el de la diferència. Les sessions ja eren per se ben eloqüents pel que fa a aquest aspecte. La diversitat s’hi ensumava, clarament, en els dos cicles programats fora de les jornades específiques dedicades a Joan Fuster i els nostres clàssics contemporanis. Així, durant el matí del dissabte els editors Manolo Gil, Ramon Guillem i Pau Sif, i també Carme Manuel, ens van parlar d’alguns autors universals que han estat traduïts per editorials valencianes: Mary Shelley i Virginia Woolf (Vincle), Tomas Tranströmer (Perifèric Edicions), Louise Glück (Edicions del Buc) i Mário de Sá-Carneiro (Lletra Impresa Edicions). Que aquestes editorials independents i valencianes hagen publicat aquests autors de tanta transcendència, alguns dels quals guardonats amb el Premi Nobel de Literatura, no és casualitat sinó fruit de la professionalitat i de l’amor a l’art, en el sentit literal i pragmàtic de l’expressió, d’aquestes editorials.

I la jornada de diumenge va voler subratllar, amb un títol subliminal i volgudament irònic, la diversitat i la vàlua de les “altres” literatures peninsulars. La taula redona sobre les literatures gallega, basca i aragonesa va servir d’exemple de la voluntat expressa d’aquestes llengües per traduir obres d’autors “nacionals” i internacionals i va constatar que les traduccions directes entre les llengües peninsulars no hegemòniques ja suposen un salt qualitatiu, un diguem no a la supeditació a la llengua interposada, la reafirmació que no la necessitem per traduir les llengües amigues, les que pateixen, com nosaltres, en major o menor grau, una minorització històrica premeditada i programada. Manel Rodríguez-Castelló va apuntar amb insistència sobre aquesta voluntat de normalització entre les llengües peninsulars minoritàries. Vicent Berenguer va exposar la vitalitat de les editorials gallegues a l’hora de fer traduccions i d’exportar els seus autors a altres llengües, com ara la catalana i la castellana. I Josep Carles Laínez va contar com i de quina manera un autor valencià decideix escriure en aragonès, a partir d’un estrat encara viu en la parla de la comarca de l’Alt Palància. És especialment emocionant constatar com una de les llengües europees amb més perill d’extinció ─amb una base esquifida de 50.000 parlants potencials, a tot estirar─ malda encara per sobreviure i per traduir a l’aragonès autors de la talla de Jesús Moncada i Irene Vallejo, i també universals.

La conferència de cloenda, a càrrec de l’escriptor asturià Xuan Bello, va reblar el clau d’una Fira en què el valor i la reivindicació de la diferència ha surat en tot moment, com la boira que s’escampa per Astúries. L’autor d’Història natural de Paniceiros, traduït i publicat a l’editorial catalana Adesiara per Xavier Raventós, va assegurar que “les llengües són molt dures”, en relació a l’asturlleonès, una de les llengües peninsulars més minoritzades que, no obstant això, ha pogut revertir la situació sociolingüística amb la creació d’una nòmina d’escriptors d’alta volada, una Academia de la Llingua Asturiana i la voluntat ferma de traduir a la llengua pròpia autors nacionals i internacionals, com és el cas recent de la versió asturiana del llibre de Núria Cadenes, Guillem (Ediciones Trabe). El concert i recital poètic de cloenda sobre l’obra mil·lenària El collar de la coloma, d’Ibn Haz de Còrdova, a cura de Vicent Camps i Miquel Pérez Perelló, va ser la guinda per a una fira diferent, que aposta clarament per la diferència.    

L'editor i traductor Jordi Raventós i l'escriptor asturià Xuan Bello. 

Balanç i projecció de futur de Traduttore

Així ha estat, doncs, la 1a edició de Traduttore, unes jornades i una fira editorial que vol parar atenció sobre la importància de la traducció en les literatures nacionals, potser encara amb més significació per a les llengües minoritzades. Perquè les situa en pla d’igualtat en relació a les llengües majoritàries. Traduttore ha volgut destacar el paper fonamental que exerceixen els professionals que es dediquen a la traducció. El valor de la diferència, doncs. El de la diversitat lingüística, de ser i dir les coses a la nostra manera, com va apuntar la traductora i acadèmica de l’AVL Rosa Agost en més d’una ocasió durant la Fira, i també Manel Rodríguez-Castelló, en un article publicat prèviament a la celebració de Traduttore: «El traductor és el torsimany o trujamà medieval, l’intèrpret o intermediari, l’encarregat d’estendre els ponts necessaris per on flueix la saba del sentit, la construcció de la cultura, d’uns llocs a uns altres, d’unes llengües a unes altres, en la seua reinvenció incessant. Lluny del tòpic bíblic de la Torre de Babel com a càstig, el traduttore de la tradició humanista actualitza tothora l’esponerosa riquesa de les llengües i comença a fer realitat un món entre iguals, transfronterer, ple de vasos comunicants. Haurà valgut la pena l’esforç que ens portarà altres passes i ens situarà amb la pròpia veu entre les altres. Deixeu-vos-hi caure, l’espai s’omplirà de l’esperada pluja de les paraules, que farà més fèrtil la terra de la cultura».

Juli Capilla, coordinador general de Traduttore, en fa un balanç ben positiu: «Ha estat un luxe comptar amb noms tan importants com els que han passat durant tres dies consecutius per la Fira. No són els únics que n’hi ha, com és obvi. De fet, ja hem pensat d’incorporar-n’hi més, a poc a poc. Pense en Vicent Alonso, Gustau Muñoz, Anna Montero, Jaume Pérez Montaner, Josep Piera, Anna Torcal, Begonya Pozo, Eduard Verger, etc., etc., etc. No s’exhaureixen els traductors en una sola Fira. La llista, per sort, és interminable. En tenim per a moltíssimes fires més. I això fa, realment, goig! Tenim uns traductors valencians de primera». I, per la seua banda, Carmina Prats, del Servei de Llibre i Biblioteques de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, una de les entitats públiques que han  fet possible Traduttore, ha assegurat: «Aquesta mena de fires són absolutament imprescindibles».