dijous, 29 d’agost del 2024
Lletra Impresa Edicions participa en la 28 edició de la Fira del Llibre del Pirineu
dimarts, 13 de febrer del 2024
Un llibre per aprendre a pensar (o a desaprendre-hi)
Un llibre per aprendre a pensar (o a desaprendre-hi)
L’editorial Lletra Impresa acaba de
publicar un llibre que fa que pensar: Per què pensem el que pensem, de Vicent Botella i Soler i Javier López Alós. El
primer és doctor en física i poeta, expert en neurociència computacional. El
segon, filòsof i escriptor. Es van conèixer per
casualitat en un BlaBlaCar entre Dénia i València i, des de llavors, no han fet
més que donar-li voltes al cervell, a base de capgirar-lo i sotmetre’l a un
escrutini minuciós que mira de pensar en què pensem, com pensem, per què
pensem... si és que pensem, és clar.
Per què pensem el que pensem és un llibre de plena
actualitat. Escrit amb un estil fresc i desenfadat, però rigorós, versa sobre
la manera més o menys erràtica de pensar que tenim els humans, ben sovint
condicionada per automatismes, prejudicis i criteris de decisió no sempre
encertats que, en nom de l’economia productiva, ens duen ben sovint a
conclusions errònies. No és, ni de bon tros, un llibre alliçonador ni
d’autoajuda, sinó una invitació a la reflexió sobre aquests mecanismes de
decisió i control cerebral que ens condicionen tantes vegades la vida.
Els autors han confeccionat un llibre amè
i ben suggeridor després d’haver fet un munt de conferències i cursos adreçats
a diversos professionals interessats en temes relacionats amb la psicologia, la
sociologia, la filosofia, l’economia, entre altres disciplines. Un llibre de
gran abast també, de caràcter divulgatiu i del tot intel·ligible. Veure’ls en
directe és un autèntic plaer: divertits, bon comunicadors, suggeridors,
enginyosos... Una veritable troballa, val a dir.
Moltes gràcies per la vostra atenció. Ben
cordialment,
Juli Capilla, editor
El llibre es presenta aquesta setmana a Gandia, València i Alacant.
dimecres, 17 de gener del 2024
presentació de la novel·la Les descàrregues del caçador, de Rafael Chirbes, a Gandia
Ens plau convidar-vos a la presentació de la novel·la Les descàrregues del caçador, de Rafael Chirbes, a Gandia, que tindrà lloc a la llibreria Ambra Llibres (Av. Alacant, 12), el 18 de gener, a les 19.30 h.
Comptarem amb la presència
de:
Carles Mulet, escriptor i traductor de
la novel·la
Agustina Pérez, catedràtica de
Literatura espanyola i escriptora
María José Micó, representant de la
Fundació Rafael Chirbes
La Fundació Rafael Chirbes i Lletra Impresa Edicions acaben de llançar una
altra traducció al català d’una novel·la de Rafael Chirbes, un dels escriptors
que més i millor ha retratat les misèries de la societat espanyola de les
darreres dècades. Després de La bona lletra, publicada ara fa cinc anys,
ara veu la llum editorial Les descàrregues del caçador, també de la mà
del traductor i escriptor Carles Mulet. Es tracta d’una de les primeres
novel·les de Rafael Chirbes i «forma part d’un cicle inicial o fundacional clau
en la trajectòria de l’escriptor valencià», segons el seu traductor, Carles
Mulet. Opinió que compateix també el novel·lista Alfons Cervera: «Sempre he dit que les tres grans
novel·les de Rafa són La bona lletra, Mimoun i Les descàrregues
del caçador». I a Le Monde, Martine Silber va declarar en el seu
moment: «Amb La bona lletra i Les descàrregues del caçador,
Rafael Chirbes s’ha situat entre els millors novel·listes contemporanis».
A Les descàrregues del caçador, l’autor dels Diarios,
recentment publicats per Anagrama, retrata els darrers moments vitals de Carlos,
un home ja retirat que deixa passar el temps mentre fa recompte dels records i
de les persones amb les quals va compartir –o, simplement, departir– emocions,
vivències, traïcions, misèries… Ho fa en una casa voramar, sense forces ni
al·licients, amb la sola companyia de Ramón, el criat, que li ho fa
absolutament tot, impotent davant d’un present estàtic, un passat de plenitud
que ja s’ha esvaït per complet i un futur més aviat desesperançador.
En aquesta novel·la, Chirbes indaga entorn de la dimensió moral de l’ésser
humà, amb el retrat d’un personatge que transita entre la decadència d’un
fatxenda sense escrúpols i una mort propera i irreversible. Una novel·la que
parla sense embuts d’una generació de nous rics que va prosperar sobre els
fonaments de l’especulació i els tractes de favor, en el context gris i
mediocre del franquisme, acompanyat d’amants fugissers i amics de
circumstàncies, sota el jou d’un règim ranci que vetllava, de boqueta, per
preservar la moral oficial.
Les descàrregues del
caçador és una peça fonamental en la trajectòria literària de Rafael Chirbes. La
novel·la assaja, formalment i temàtica, una sèrie d’estratègies i de tècniques
narratives que serviren de base per a obres posteriors. La reivindicació de la
memòria col·lectiva i la crònica de tota una època la converteixen en un dels
cims de la nostra narrativa recent.
dilluns, 4 de desembre del 2023
INDILLETRES 2023. CRÒNICA.
És el quart any que anem a l’Indilletres, la Fira del Llibre d’Editorials Independents de la Bisbal d’Empordà. Una cita literària que ens encanta i que, per nosaltres, és com l’encesa de llums que ha tingut lloc aquest cap de setmana. 555 és la xifra que marca el comptaquilòmetres. Calculem que, si sortim a les 14 h de Gandia, a les 21 h podem estar a l’hostal que hem llogat per a dos nits. Ens passem la tarda de dijous i el matí de divendres preparant-ho tot. Maletes, queviures, jocs –caldrà que les xiquetes tinguen entreteniments durant les hores de fira, i, per descomptat, els llibres.
Les primeres hores de carretera són fluïdes, sembla que el cotxe coneix el camí de memòria. Estem feliços, encara més, eufòrics. Hem rebut una notícia d’aquelles que et fan plorar d’emoció. Però encara no podem avançar res. A mitjan camí un accident de tres camions ens reté en la carretera dues hores més de les previstes. Finalment arribem vora les onze. Obrim la botella de cava que portem a la nevera i que guardàvem des de principis d’any per quan haguérem de celebrar. Sopem, ens dutxem i al llit.
Dissabte de matí arribem al pavelló firal dels primers. És un moment preciós, quan els editors i les editores arriben plens d’energia i van amunt i avall carretejant llibres; quan els organitzadors i voluntaris, amb el cuquet a la panxa perquè tot isca com està previst, et donen la benvinguda i es desviuen perquè estigues a gust. Vas saludant la gent amb qui compartiràs espai durant dos dies sencers, una mica ràpid, saps que tindràs temps de parlar amb deteniment.
Busquem la nostra taula. Enguany som el número 4, estem a un dels cantons de la Fira. Ja sospitem que això no ens beneficiarà, però entenem que a algú li ha de tocar i enguany ens ha tocat a nosaltres. Es fa per sorteig. Ho farem bo. Estovalles negres, el cartell amb el nom de l’editorial, les acreditacions (tres en el nostre cas, perquè Júlia ja ens hi ajuda molt) i una planta de Nadal, que ens podrem endur a casa en acabant.
Parem taula. No et canses de parar aquesta taula, que et parla dels darrers huit anys de la teua vida, compartida amb l’única persona amb qui haguera estat possible. El menú és ben variat: àlbums il·lustrats, novel·les per a infants i joves, narrativa, contes, literatura del jo, poesia... Les novetats convivint amb els llibres de fons. De quina manera hauríem de donar eixida a aquests darrers si no fora per aquest tipus d’esdeveniments? Al costat instal·lem una catifa amb puzles, peces de fusta, papers, pintures i altres jocs perquè les nostres criatures estiguen entretingudes. Les nostres i les de tots aquells editors que s’hi vulguen estar. Enguany Indilletres també té servei de canguratge, cosa que agraïm moltíssim. La nostra Júlia es va passar moltíssimes hores allà; Aina no tant, prefereix el braç de la seua mare la major part del temps. (Demane disculpes per totes les converses que vaig deixar a mitges).
A les deu de dissabte s’inaugura Indilletres. Una fira magnífica que dona l’oportunitat als visitants –amants del llibres– a parlar directament amb els editors dels llibres que s’hi exposen. Sempre m’ha enamorat aquest model de fires. I passa el que ha de passar, que mantens converses fantàstiques al voltant d’allò que més t’apassiona: la literatura. Gent que et recorda d’altres edicions, i que et dona les gràcies per aquell llibre que els vas recomanar; gent que et coneix ara i s’admira que vingues des del País Valencià al seu poble; gent que s’interessa pel que fas i que compra els teus llibres. Gent que ha col·laborat amb tu però que encara no coneixies personalment. Gent que busca una oportunitat per publicar el seu llibre o il·lustrar algun dels teus. Gent amb qui simplement parles i estàs a gust.
De tant en tant surts de darrere la parada i t’hi passeges, sobretot perquè Aina, la teua filla petita, no vol que la desatengues. (Com costa la conciliació familiar!). I et converteixes en públic visitant i mires i admires els llibres que, amb tanta cura, fan les persones que hi ha darrere de les taules. I en compres algun. Com anar a una fira de llibres i no comprar-ne’n cap? I parles amb editors i editores que ja són més que companys, que són amics, i en coneixes de nou, que comencen a caminar per aquesta aventura que és l’edició. I us intercanvieu llibres, perquè és el tresor més preat que pots regalar a la gent que t’estimes. I compartiu experiències i coneixences que us ajuden a tots a créixer. També et retrobes amb autors i autores que feia temps que no veies i que apreciés i admires a parts iguals. I és fantàstica i emocionant aquesta camaraderia entre gent que compartiu la mateixa passió.
La venda ens fluixeja en relació amb altres dates. També a la resta d’editorials. Busquem excuses. Que si la posició, que si ha vingut menys gent perquè el pont no ha caigut durant la Fira, perquè hi ha una crisi econòmica i a la gent li costa més comprar llibres... Els organitzadors són crítics i hui mateix hi fan referència en el seu balanç i faran per millorar aquest aspecte. Admirem la sinceritat i l’autocrítica –val d’alguna cosa dir any rere any, que hi ha més públic, que s’han venut més llibres?–, que és el que ens permet créixer i millorar realment. Nosaltres també ens volem sincerar: en Indilletres ens vam emmirallar quan vam dissenyar les dos edicions de “La Vall dels Llibres” que es va celebrar en 2021 i 2022 al Monestir de Santa Maria de la Valldigna de Simat, perquè és una fira magnífica, feta per gent que posa totes les ganes i tota l’estima, i això es nota i se sent quan estàs allà. A totes i tots vosaltres volem donar-vos les gràcies per fer-ho possible i per deixar-nos formar part d’aquesta gran família que és l’Indilletres! (Ens veiem a la setena edició).
Volem dir encara que Indilletres va nàixer l’any 2018 gràcies a un grup de veïns que volia organitzar una fira d’editorials independents a la Bisbal d’Empordà i que de bon principi va comptar amb el suport de l’Ajuntament i la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, d’Òmnium Cultural, de la Diputació de Girona, del Consell Comarcal del Baix Empordà, de la Federació de Comerç de la Bisbal d’Empordà i d’Edicions Sidillà. I, idealistes i somniadors com som de mena, pensem que és possible exportar aquest model al País Valencià.
dimecres, 15 de novembre del 2023
Filipa Leal recita el poema "Estimar", de Florbela Espanca a la RTP2 de Portugal
La poeta Filipa Leal, una de les veus més reeixides de la lírica lusitana actual, va tindre l’amabilitat de llegir el poema “Estimar” de Florbela Espanca al programa de literatura “Nada será como Dante”, que dirigeix a la televisió portuguesa RTP2. I el va llegir directament de l’edició que acabem de publicar en català a Lletra Impresa!!!
dilluns, 6 de novembre del 2023
Florbela Espanca, la diva de les lletres portugueses
L’editorial Lletra Impresa acaba de publicar en català la primera obra íntegra de poesia de Florbela Espanca. Es tracta de Bruc en flor (Charneca em flor, en portuguès), considerat el millor poemari de l’autora. De la traducció, n’ha tingut cura el també poeta, editor, professor i promotor cultural, Juli Capilla. «Fa trenta anys que vaig descobrir la poesia de Florbela a Lisboa i en vaig quedar absolutament fascinat i gratament sorprès. Tenia com un deure moral, i també professional, amb una poeta extraordinària, símbol de la lluita feminista a Portugal. És per això que quan n’he tingut l’oportunitat, m’hi he llançat, i he traduït tot un llibre de Florbela, per primera vegada al català.» La publicació compta amb un pròleg de Maria de Lourdes Pereira, professora catedràtica de la Universitat de les Illes Balears. I compta amb el suport de la Direção-Geral do Livro, dos Arquivos e das Bibliotecas (DGLAB) i del Camões – Instituto da Cooperação e da Língua de Portugal.
Florbela Espanca és la poeta portuguesa més destacada de bona part de la primera meitat del segle xx. Contemporània de Fernando Pessoa, qui la va qualificar com a “germana bessona”, i de Mário de Sá-Carneiro, els artífexs de la mítica revista Orpheu, Florbela Espanca no va tenir el ressò que es mereixia en la seua època, per bé que va publicar alguns llibres abans del seu decés. La consagració, però, li va arribar després de morir de manera tràgica.
L’obra de Florbela està íntimament lligada a la seua vida, fins al punt que vida i obra es fonen i es complementen mútuament, són indestriables. El dramatisme de la seua peripècia vital comença amb la seua concepció, fruit d’una relació extraconjugal consentida entre el seu pare, João Maria Espanca, i la criada, Antonia da Conceição Lobo, de la qual van nàixer la mateixa Florbela i, tres anys més tard, el seu germà Apeles. No va ser sinó després de les morts prematures de Florbela i Apeles que el pare va reconèixer els seus fills i que Florbela va passar a dir-se oficialment Florbela Espanca. La malastrugança va perseguir tota la vida la poeta lusitana, amb una concepció quasi espúria que, en una societat ultraconservadora i catòlica com la del Portugal de primeries del segle xx, i en un poblet de la ruralia interior com Vila Viçosa, a la regió de l’Alentejo, costava molt de pair. La mort del seu germà Apeles en un accident d’avió, amb qui mantenia una relació afectiva molt pròxima, influiria molt negativament i decisiva en l’esperit de l’escriptora i, finalment, va derivar en una depressió progressiva i en la inestabilitat psicològica de la poeta. Tampoc no van ajudar gens els seus fracassos amorosos, amb tres matrimonis fallits i la impossibilitat reiterada –avortada– de concebre un fill. Tot plegat, amb una vida plena d’entrebancs, unit al seu esperit romàntic, propens al fatalisme, es va transmutar en una obra abrandada, passional, hiperbòlica, fascinant i atractiva, única, genuïna. Florbela va decidir posar fi a la seua vida el mateix dia del seu naixement, el 8 de desembre de 1930.
A Bruc en flor Florbela Espanca cerca sempre el sublim, l’excel·lència, la comunió total. Un desig de transcendència i perfecció amorosa que es materialitza en una seqüència sempre idèntica: un subjecte idealitzat, la seducció d’aquest subjecte, la consumació, l’exhauriment de l’amor i la insatisfacció consegüent.
Bruc en flor (Charneca em flor) es va publicar de manera pòstuma, un any després
del seu traspàs. És una veritable joia literària en què l’esperit de la seua
ànima vessa pertot i l’han encimbellada en un veritable clàssic de les lletres
portugueses, en un símbol de la lluita per l’emancipació de la dona i en un
referent del feminisme a Portugal, i també a tot Europa.
dijous, 5 d’octubre del 2023
Lletra Impresa Edicions torna al Liberisliber
Ens plau anunciar-vos que Lletra Impresa Edicions participa, un cop més, en la Fira Liberisliber, que per sort reprèn la iniciativa interrompuda ara fa tres anys. Ho farem amb bona part dels títols del nostre catàleg i per tal de presentar-hi quatre novetats de 2023. Són quatre títols -pensem- molt atractius que respondran a les perspectives dels lectors. Sense ànim d'exhaustivitat, acabem de publicar:
1) Les descàrregues del
caçador, de Rafael Chirbes, obra cabdal en la trajectòria d'un
autor guardonat dues vegades amb el Premi Nacional de la Crítica. La traducció és
de Carles Mulet.
2) D'una sang o la
identitat oculta, de Pauline E. Hopkins, considerada la primera
obra afrofuturista d'una autora afroamericana. Trad. de Carme Manuel.
3) Punts de fuga. Pensar,
crear, resistir, d'Enric Balaguer (amb pròleg d'Enric Sòria),
un assaig de plena actualitat sobre les fake news, l'era digital,
el món de l'art i una espiritualitat laica com a contrapartida a
l'exhibicionisme i el postureig.
4) Els fabulosos xaiets del meu tiet, d'Édouard Monneau. Un àlbum basat en l'etnodibuix que reivindica la vida dels pastors d'alta muntanya.
A més a més, aprofitant que tornem a Besalú, hem reeditat la novel·la Després de l'amor, de l'hindi Subhash Jaireth i traducció de Jordi Salavert, finalista en el Premi Liberisliber de narrativa de l'any 2019. I encara en tenim més... Però això, si voleu i us ve de gust, ho podreu veure al Liberisliber 2023.
dimarts, 5 de setembre del 2023
Lletra Impresa Edicions a la Setmana del Llibre en Català
Lletra Impresa Edicions estarà present a la Setmana del Llibre en Català, que se celebra del 8 al 17 de setembre a Barcelona (Moll de la Fusta). Hi serem per presentar les darreres novetats i comptarem també amb una part representativa del nostre fons editorial dels darrers anys.
dimarts, 29 d’agost del 2023
Lletra Impresa Edicions a la 27a Fira del Llibre del Pirineu
Lletra Impresa Edicions assistirà, com cada any, a la 27a edició de la Fira del Llibre del Pirineu, a l'emblemàtic poble d'Organyà. La Fira es durà a terme aquest cap de setmana, entre els dies 1, 2 i 3 de setembre.
dimecres, 5 de juliol del 2023
Xavier Graset entrevista Enric Balaguer al programa “Més 324”
Xavier Graset entrevista Enric Balaguer avui al programa “Més 324” (dimecres, 5 de juliol, a partir de les 22.00 h)
Aquesta nit el periodista Xavier Graset entrevista l’assagista Enric Balaguer al programa sobre temes d'actualitat política i cultural “Més 324”. Ho farà a propòsit de la publicació de Punts de fuga. Pensar, crear, resistir, una coedició entre la Institució Alfons el Magnànim i Lletra Impresa Edicions.
Punts de fuga. Pensar, crear, resistir és un recull sobre temàtiques d'actualitat que encaixa a la perfecció al programa de Xavier Graset. Aborda qüestions que afecten les societats contemporànies, com ara la digitalització i una globalització que no sempre són beneficioses.
A Punts de fuga, prologat pel també assagista Enric Sòria, Enric Balaguer defensa la necessitat de la racionalitat i la informació verificable i contrastada, enfront dels prejudicis i les falses notícies que pul·lulen per les xarxes socials, i al bell mig d’una societat que tendeix a la banalitat i a la sobreexposició individualista, egòlatra i insolidària.
El llibre d’Enric Balaguer és un al·legat a favor del pensament crític i de la creativitat com a exponents del bo i millor de l’ésser humà. Autors com Ponç Pons, Perejaume, Joan Castejón, Joan Salvat-Papasseit, Jorge Oteiza, etc., són referents sobre els quals reflexiona l’assagista valencià.
dimarts, 20 de juny del 2023
Presentació de “Punts de fuga”, d’Enric Balaguer, a Fan Set, València
Presentació de “Punts de fuga”, d’Enric Balaguer, a Fan Set, València (dimecres 21 de juny a les 19.00 h)
Enric Balaguer estarà acompanyat per:
Verònica Cantó, presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
Vicent Flor, escriptor i director de la Institució Alfons el Magnànim
Mercè Climent, escriptora i editora de Lletra Impresa Edicions
Punts de fuga. Pensar, crear, resistir és el títol del darrer llibre d’Enric Balaguer. Es tracta d'un recull de vint-i-un assaigs de temàtiques d’actualitat. Aborda qüestions que afecten les societats contemporànies, immersos com estem en una digitalització de vertigen i una globalització galopant no sempre ben digerides. Enric Balaguer adverteix que “la digitalització ha provocat una manera de pensar i d’entendre el món basats en la fragmentació i la hiper estimulació constants, la qual cosa no deixa massa marge de maniobra a pensar d’una manera ordenada i racional”.
Punts de fuga, prologat pel també assagista Enric Sòria, defensa la necessitat de la racionalitat i la informació verificable i contrastada, enfront dels prejudicis i les falses notícies que pul·lulen per les xarxes socials. Enmig d’una societat que tendeix a la banalitat i a la sobreexposició individualista, egòlatra i insolidària, és un al·legat a favor del pensament crític i de la creativitat com a exponents del bo i millor de l’ésser humà. En aquest context, la necessitat del cultiu espiritual i la gestió de les emocions esdevenen també necessitats bàsiques, així com l’atenció i el respecte envers la terra; en aquest sentit, autors com Ponç Pons o Perejaume, en són un bon exemple.
El llibre ha estat possible gràcies a una coedició entre la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València i Lletra Impresa Edicions.
dimecres, 17 de maig del 2023
Lletra Impresa Edicions participa a la Fira Literal de Barcelona
L’editorial Lletra Impresa Edicions participarà a “Literal. Fira d’idees i
llibres radicals” aquest cap de setmana, els dies 20 i 21 de maig. La Fira se
celebra al recinte de l’antiga fàbrica Fabra i Coats de Barcelona (c/ Sant
Adrià, 20). Es preveu la participació d’un centenar d’editorials i llibreries i
s’hi ha preparat un programa de luxe que prioritza el pensament crític i els
debats oberts.
Lletra Impresa Edicions aprofitarà l’avinentesa per presentar-hi tres
novetats. Per una banda, el darrer assaig d’Enric Balaguer, Punts de
fuga. Pensar, crear, resistir, coeditat amb la Institució Alfons el
Magnànim, un llibre crític que especula entorn de les fake news en l’era
de la postveritat. Un assaig en què l’art (Perejaume, Ponç Pons, Joan
Salvat-Papasseit, Jorge Oteiza, etc.) té molt a dir enmig d’una societat
aclaparada per la hiperestimulació digital i els postureigs que massa
sovint pul·lulen per les xarxes socials. La segona novetat és D’una sang o
la identitat oculta, de Pauline E. Hopkins, traduïda per Carme
Manuel, considerada la primera novel·la afrofuturista. Un document autèntic
sobre la cultura africana de la diàspora. I, per als amants dels àlbums, està
programat un taller a propòsit d’Els xaiets del meu tiet, d’Édouard
Monneau, un llibre en què, de manera natural, es fa un homenatge a la vida
dels pastors tradicionals, d’una manera divertida i enginyosa.
A més d’aquestes novetats, Lletra Impresa durà a Literal alguns dels títols
més emblemàtics d’autores i autors del seu catàleg, com ara Francesc Bodí,
Rafa Gomar, Gustau Muñoz, Agustina Pérez, Tomàs Llopis,
Mário de Sá-Carneiro, Manel Rodríguez-Castelló, Antoni Prats,
Irene Verdú, etc. També les seues traduccions: de Rafael Chirbes
(obra de Carles Mulet) Subash Jaireth i Ouyang You (per Jordi
Salavert), Joy Harjo (Lourdes Toledo) i Djaimilia Pereira
de Almeida (Sebastià Bennasar), entre altres títols i autors.
En paraules dels organitzadors, «Literal es celebrarà la setmana anterior a
les eleccions municipals. És un bon moment per parar a reflexionar sobre la
importància de passar del dir al fer, en un moment en el qual, massa vegades,
les paraules i les accions no van de la mà. (…) Una fira que apropa la
literatura i les idees radicals a les persones. Un espai comunitari per a la
reflexió, el diàleg i la crítica». La fira, a més a més, planteja quatre
qüestions que cal abordar amb urgència: l’emergència ambiental, l’emergència feminista,
l’emergència antifeixista i l’emergència internacionalista.
És en aquesta línia reivindicativa i constructiva, de millora de la societat en què vivim, que s’hi ha mogut Lletra Impresa Edicions des de la seua creació, amb un catàleg compromès amb la llengua pròpia, la raó, la democràcia, la tolerància i la igualtat.
dimarts, 7 de març del 2023
Aquesta és la setmana Djaimilia Pereira de Almeida
Aquesta setmana ens visita Djaimilia Pereira de Almeida, a Barcelona i València. Hi serà a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Llibreria Calders, el 7 de març; a la Societat Coral el Micalet de València i a la Universitat de València. Una col·laboració entre el Centro de Língua Portuguesa / Instituto Camões de Barcelona i el Vicerectorat d'Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives de la Universitat de València i Lletra Impresa Edicions,.
dilluns, 20 de febrer del 2023
Aquesta setmana tenim tres presentacions: Agustina Pérez, Francesc Bodí i Tomàs Llopis
Aquesta setmana tenim tres presentacions: Contar lo mínimo, d'Agustina Pérez; L'única veritat, de Francesc Bodí, i Indòmit, de Tomàs Llopis
dimarts, 14 de febrer del 2023
dilluns, 6 de febrer del 2023
AGUSTINA PEREZ: ‘CONTAR LO MÍNIMO’, per Pasqual Molina
Agustina Perez, qui fora catedràtica de Llengua Castellana i Literatura de l’Institut Maria Enríquez de Gandia, acaba de publicar el seu darrer llibre, Contar lo mínimo. El llibre, editat per Lletra Impresa, forma part de la seua col·lecció “La Cambra”, la qual recull obres escrites en castellà, i fou presentat, a meitat del desembre passat a la Biblioteca Central de Gandia.
L’autora l’ha
dividit en tres parts o capítols clarament diferenciats: “Donde habite el
recuerdo”, “Siluetas” i “Como el Vilano (aforismos)”.
M’he sentit
identificat, d’immediat, amb bona part dels 25 texts del primer dels capítols.
He reviscut, en les seues línies, les veus i les melodies d’aquell aparell de
radio situat en la saleta d’estar de la casa pairal, el qual engegàrem, de
sobte, aquella vesprada en que mon pare tornava del treball a Oliva i ens va dir,
consternat, que havien assassinat el president Kennedy. He recordat aquella
col·lecció del Reader’s Digest que, a
ma casa, compartia prestatgeria amb els TBO enquadernats i de la qual Agustina cita
un article d’un dels números, “Hoy ha salido el sol para Patricia Moore”, d’una autora de la qual, aleshores, no
recordava el nom i que investigà fins que el va trobar: Lucia Fernández Santos. L’article en el meu record del Digest era aquell que es titulava “Caryl Chessman, el asesino de la luz
roja”, del qual tampoc recorde l’autor
però sí la trama, perquè Chessman, condemnat a la cambra de gas pels seus
delictes va estar dotze anys en el corredor de la mort de San Quentin i,
sobretot recorde què, el seu ajusticiament es va representar, durant molts anys,
en una barraca de la Fira de Gandia. Agustina Perez destaca la lectura de Don Camilo i La vuelta de Don Camilo, que
jo també vaig llegir en la meua joventut. Crec que mai m’he divertit, emocionat
i plorat tant de riure com amb les histories d’aquells dos personatges: Camilo i Peponne, l’un, el rector de la parròquia i l’altre, l’alcalde i cap
del Partit Comunista, als qui l’autor Giovannino
Guareschi, va situar en un poblet a la ribera del riu Po en la Itàlia de la
postguerra. Fernandel i Gino Cervi són els dos actors que els donarien vida en
pel·lícules memorables. Ells dos i les seues trifulgues són part de la imatge i
el so del llargmetratge de la meua vida.
Però en Donde habite el recuerdo, hi ha molts
més relats, la lectura dels quals ha suposat una experiència molt significativa
per a mi. Jo no he tingut relació amb l’autora en la seua etapa docent i
desconec bona part de la seua producció literària, però coneixia de la seua
vàlua amb el paper i la ploma. Agustina empra la llengua castellana de manera
impecable, diu que eixa llengua li va penetrar en les entranyes a Salamanca
quan anà allí a estudiar una carrera i que, aleshores, les paraules la varen
trobar per a no abandonar-la mai.
Els relats són
alguns emotius i altres contundents a mostrar les idees pròpies, forjades en
frases de llibres que l’acompanyen sempre i, més encara, en èpoques dures del desànim: “Pesimismo de la inteligència,
optimismo de la voluntat”. I Agustina parla de la “voluntat de lavantarse cada
dia con la obligacion de la esperanza y la exigència de construir nuestro
propio destino, para dar forma a nuestra vida, aunque el mundo se empeñe en
deformarla”. Ho pots llegir en els seus escrits!
Agustina recorda
aquella nit que l’home arribà a la Lluna i la conversa d’una sola frase que
tingué amb el seu iaio. Cita el llegat indeleble dels iaios: la veritat
ancestral de l’un i el deler per la lectura de l’altra. Destaca en els escrits,
la presència dels progenitors: el coratge de la mare que fa real l’impossible,
la mà del pare omnipresent. I recorda Gramsci,
Berger, Fernandez Buey, el subcomandant Marcos, Zamora, Mèxic i “tantas otras cosas que restan en el puzle
de mi memoria, porque son solo mias y sentiria que las traicionaria si las
compartirà”, i d’aquesta manera ens deixa amb la mel en la boca. Recorda les
lectures de Fernando Pessoa, de Borges, la figura d’Agustin Garcia Calvo, les cançons de Georges Mustaki... i acaba amb la
fascinació pels versos de José Hierro,
a qui va conèixer en persona quan va vindre a fer un recital a l’Institut Maria
Enríquez. Tot, en la primera part del llibre.
Agustina
nomena a la segona “Siluetas”. Són 47 microrelats, el recull dels quals comença
amb un poema de Gloria Fuertes sobre
el qual, si fera jo un exercici informal
de deconstrucció i emprara, al meu aire, alguna de les seues estrofes com ara: “Hay
que hablar poco i decir mucho”[...] “con las menos palabras possibles”, crec
que podria transmetre’ls la impressió que m’ha causat la seua lectura. Si sols
em refereix al contingut, són 47 històries diferents que des de la primera de
les seues escasses línies et copsen i t’atrapen, i si deixes volar la teua
imaginació les podries vestir amb els personatges, els paratges i les
situacions com si foren les idees per a tantes altres aventures editorials o
cinematogràfiques. Respecte el continent, les histories estan escrites amb la
riquesa lingüística atresorada en tants anys de dedicació a la literatura i a
la llengua castellana, des de l’aula, des del racó tranquil de la lectura i des
del moment de seure, repetidament, davant d’un full en blanc per a omplir-lo d’històries
i pensaments destil·lats en paraules clares i, sovint, contundents. Si haguera
d’escollir, jo em quedaria amb “La hija”, també amb “La nina”, però m’ha
emocionat especialment “La anciana”.
La
tercera part del llibre esta ocupada per aforismes personals que Agustina Perez
compara als vil·lans de les plantes, aquelles boles i filaments que es soltaven
dels arbres o de les plantes i s’enlairaven a la mercè del vent i que servien
per a disseminar les llavors en el camp. Nosaltres ací els podríem comparar als
“güelets”, aquelles boles de color blanc que amollaven els plataners, que
s’enlairaven a mercè del vent i que, quan aconseguíem agafar-ne un, es desfeien
a la palma i si, aleshores, em recordava Emili
Selfa, bufaves sobre ella, en el
moment que els pèls s’escampaven en l’aire podies demanar un desig. L’autora
diu que en la seua infància jugaven a perseguir els vil·lans entre rialles,
sabent que mai els agafarien i que, si ho feien, els dits els podrien fer-los
desaparèixer en aprestar-los.
Els vil·lans de l’autora
recollits en el llibre són 100. 100 idees que condensen tota la saviesa
acumulada en la seua biografia personal, escrites amb el tarannà que Marta Sanz destaca en el pròleg del
llibre comparant-los a les punxades quan diu que Agustina “apunta el dardo,
dispara i se hace la luz”. Estos són alguns: “Volver la vista atras solo para aprender, no
para lamentar”, “La realidad es el reverso de las expectatives”, “La rebeldia
cuesta. Es como andar la vida cuesta arriba”, “la duda hace temblar las
certezas però apuntala el edificio de la tolerancia”, “ Lo importante se
resuelve siempre a solas con uno mismo”. L’autora diu que els aforismes propis
recullen les seus idees sobre temes diversos que ella deixa volar lliurement sobre
les consciencies, que poden ser inabastables o poden desfer-se-te a les mans,
com els vil·lans. Però jo crec que els aforismes de Agustina Perez són com els
definia Leonid S. Sukhorukov, que
eren una com una novel·la escrita en una línia.
Tota la
contundència en la paraula, la rectitud ideològica i la tossudesa espiritual es
reflecteixen sobradament en estos aforismes amb els quals tanca el llibre Contar lo mínimo, una publicació
imprescindible de llegir i assaborir per la neteja del llenguatge castellà
emprat i per les idees que des de les seues pàgines destil·len. Agustina diu
que intenta “ordenar el mundo al escribir, el de dentro y, si es possible, también
el de fuera”.
Pasqual Molina, Levante-emv (27 de gener de 2023)
dimarts, 31 de gener del 2023
dilluns, 14 de novembre del 2022
Traduttore, una fira de llibre que aposta per la diferència
Aquest cap de setmana passat va tindre lloc al Monestir de Sant Miquel dels Reis de València la primera edició de «Traduttore. Jornades i Fira Editorial de la Traducció», una iniciativa el principal objectiu de la qual ha estat ─i serà, en pròximes edicions─ posar l’atenció ─un crit d’alarma, potser─ sobre el valor de la traducció. Es tractava, doncs, de subratllar la necessitat que té qualsevol literatura nacional, per petita que siga, de traduir i ser traduïda, de tendir ponts cap a altres llengües, d’indagar en altres literatures, més o menys pròximes o llunyanes, tant se val.
Joan Fuster, escriptor universal
Traduttore ha nascut amb un doble vessant, acadèmic i públic, per dir-ho
d’alguna manera. El primer adjectiu apunta al professorat, un dels agents
socials fonamentals en la transmissió de la tradició literària, pròpia i
aliena, als més joves. Així, les Jornades dedicades a Joan Fuster han
comptat, gràcies al Centre de Formació, Innovació i Recursos per al Professorat
(CEFIRE-Plurilingüisme), amb una bona nòmina de professors i professores que
han volgut invertir el seu temps ─i a pesar de la pluja─ en una formació que de
segur revertirà en benefici dels seus alumnes.
Les Jornades incidien en una faceta de Joan Fuster no gaire coneguda, la d’autor traduït a altres llengües, i també com a traductor ─d’Albert Camús, per exemple. És la projecció a l’exterior la que s’hi ha pretès destacar, també, de Fuster. Perquè l’intel·lectual de Sueca no pertany únicament ni és patrimoni exclusiu de la literatura catalana. Fuster, l’intel·lectual valencià més reeixit del segle xx, és perfectament exportable; pot ser llegit en altres latituds mitjançant, precisament, el transvasament dels seus textos a altres llengües. I qui diu Joan Fuster diu també Vicent Andrés Estellés o Enric Valor, Maria Ibars, Maria Beneyto o Carmelina Sánchez-Cutillas. Les Jornades ho han fet palès amb les intervencions d’alguns dels traductors més destacats de la nostra llengua: Dominic Keown, Gianpiero Pelegi i Àngela Elena Palacios. Escoltar Pelegi llegint en italià un poema d’Estellés va ser una experiència emotiva que no té preu, fruit de la voluntat abnegada, de l’enamorament intel·lectual, d’un professor d’italià a casa nostra ─i, val a dir també, d’uns alumnes entusiastes que el van encoratjar a traduir el poeta de Burjassot. Com també en va ser, d’emotiva, la sessió en què M. Lluïsa Gea Valor i Paul Derrick van participar com a traductors de les Rondalles d’Enric Valor.
Perquè aquest és el quid de la qüestió: que manta vegades les traduccions al nostre País Valencià són el fruit del voluntarisme i de l’abnegació personal; «de l’oportunitat, que no oportunisme», com va dir molt encertadament l’escriptor Josep Carles Laínez, d’algú que s’interessa per un escriptor o escriptora d’una altra literatura i decideix que paga la pena transportar-lo a la nostra llengua. L’escriptora, professora i traductora Carme Manuel, amb el gest de rebel·lia i l’esperit de reivindicació que tan bé la defineixen, va reiterar en més d’una ocasió durant les jornades que les traduccions al nostre país necessiten un esperó, una ajuda decidida perquè el treball que fan conjuntament les editorials i els traductors siga més amable; per fer-lo possible professionalment. La taula redona organitzada per l’AELC (que va comptar amb la participació dels traductors i també escriptors Salvador Company, Joan Navarro, Rosa Agost, Pau Sif i Carles Mulet) va ser una mena de finestra oberta sobre l’ofici de traductor/a, de manera que el públic va poder escoltar com treballen els professionals del ram, amb quins problemes s’encaren a l’hora de traduir, i com els resolen amb les eines d’un ofici tan difícil com poc valorat, per bé que darrerament ja comencen a estar una miqueta més reconeguts.
Pau Sif, Rosa Agost, Carles Mulet, Joan Navarro i Salvador Company.
D’altra banda, la conversa dels artistes i també escriptors Anna Moner i Sebastià Carratalà, moderada pel lingüista de la Universitat Politècnica de València, Josep Àngel Mas, a propòsit de l’obra de Joan Fuster El descrèdit de la realitat, va ser molt interessant perquè va tractar un vessant de Fuster ben remarcable: la relació entre l’art contemporani i la paraula. I el tàndem entre l’autor de Noruega, Rafa Lahuerta, i Carme Manuel, ben atractiu des del punt de vista de les fonts de què es nodreix un autor per escriure. Un escriptor que en pocs mesos es va erigir en un autèntic supervendes.El valor de la diferència
Si hi ha un valor que s’ha posat sobre la taula durant aquest cap de
setmana és el de la diferència. Les sessions ja eren per se ben
eloqüents pel que fa a aquest aspecte. La diversitat s’hi ensumava, clarament,
en els dos cicles programats fora de les jornades específiques dedicades a Joan
Fuster i els nostres clàssics contemporanis. Així, durant el matí del dissabte
els editors Manolo Gil, Ramon Guillem i Pau Sif, i també Carme
Manuel, ens van parlar d’alguns autors universals que han estat traduïts
per editorials valencianes: Mary Shelley i Virginia Woolf
(Vincle), Tomas Tranströmer (Perifèric Edicions), Louise Glück
(Edicions del Buc) i Mário de Sá-Carneiro (Lletra Impresa Edicions). Que
aquestes editorials independents i valencianes hagen publicat aquests autors de
tanta transcendència, alguns dels quals guardonats amb el Premi Nobel de
Literatura, no és casualitat sinó fruit de la professionalitat i de l’amor a
l’art, en el sentit literal i pragmàtic de l’expressió, d’aquestes
editorials.
I la jornada de diumenge va voler subratllar, amb un títol subliminal i
volgudament irònic, la diversitat i la vàlua de les “altres” literatures
peninsulars. La taula redona sobre les literatures gallega, basca i aragonesa
va servir d’exemple de la voluntat expressa d’aquestes llengües per traduir
obres d’autors “nacionals” i internacionals i va constatar que les traduccions
directes entre les llengües peninsulars no hegemòniques ja suposen un salt qualitatiu,
un diguem no a la supeditació a la llengua interposada, la reafirmació
que no la necessitem per traduir les llengües amigues, les que pateixen, com
nosaltres, en major o menor grau, una minorització històrica premeditada i
programada. Manel Rodríguez-Castelló va apuntar amb insistència sobre
aquesta voluntat de normalització entre les llengües peninsulars minoritàries. Vicent
Berenguer va exposar la vitalitat de les editorials gallegues a l’hora de
fer traduccions i d’exportar els seus autors a altres llengües, com ara la
catalana i la castellana. I Josep Carles Laínez va contar com i de quina
manera un autor valencià decideix escriure en aragonès, a partir d’un estrat
encara viu en la parla de la comarca de l’Alt Palància. És especialment
emocionant constatar com una de les llengües europees amb més perill d’extinció
─amb una base esquifida de 50.000 parlants potencials, a tot estirar─ malda
encara per sobreviure i per traduir a l’aragonès autors de la talla de Jesús
Moncada i Irene Vallejo, i també universals.
La conferència de cloenda, a càrrec de l’escriptor asturià Xuan Bello, va reblar el clau d’una Fira en què el valor i la reivindicació de la diferència ha surat en tot moment, com la boira que s’escampa per Astúries. L’autor d’Història natural de Paniceiros, traduït i publicat a l’editorial catalana Adesiara per Xavier Raventós, va assegurar que “les llengües són molt dures”, en relació a l’asturlleonès, una de les llengües peninsulars més minoritzades que, no obstant això, ha pogut revertir la situació sociolingüística amb la creació d’una nòmina d’escriptors d’alta volada, una Academia de la Llingua Asturiana i la voluntat ferma de traduir a la llengua pròpia autors nacionals i internacionals, com és el cas recent de la versió asturiana del llibre de Núria Cadenes, Guillem (Ediciones Trabe). El concert i recital poètic de cloenda sobre l’obra mil·lenària El collar de la coloma, d’Ibn Haz de Còrdova, a cura de Vicent Camps i Miquel Pérez Perelló, va ser la guinda per a una fira diferent, que aposta clarament per la diferència.
Balanç i projecció de futur de Traduttore
Així ha estat, doncs, la 1a edició de Traduttore, unes jornades i una fira
editorial que vol parar atenció sobre la importància de la traducció en les
literatures nacionals, potser encara amb més significació per a les llengües
minoritzades. Perquè les situa en pla d’igualtat en relació a les llengües majoritàries.
Traduttore ha volgut destacar el paper fonamental que exerceixen els
professionals que es dediquen a la traducció. El valor de la diferència, doncs.
El de la diversitat lingüística, de ser i dir les coses a la nostra manera, com
va apuntar la traductora i acadèmica de l’AVL Rosa Agost en més d’una
ocasió durant la Fira, i també Manel Rodríguez-Castelló, en un article publicat prèviament a la celebració de Traduttore: «El traductor és el
torsimany o trujamà medieval, l’intèrpret o intermediari, l’encarregat d’estendre
els ponts necessaris per on flueix la saba del sentit, la construcció de la
cultura, d’uns llocs a uns altres, d’unes llengües a unes altres, en la seua
reinvenció incessant. Lluny del tòpic bíblic de la Torre de Babel com a càstig,
el traduttore de la tradició humanista actualitza tothora l’esponerosa
riquesa de les llengües i comença a fer realitat un món entre iguals,
transfronterer, ple de vasos comunicants. Haurà valgut la pena l’esforç que ens
portarà altres passes i ens situarà amb la pròpia veu entre les altres.
Deixeu-vos-hi caure, l’espai s’omplirà de l’esperada pluja de les paraules, que
farà més fèrtil la terra de la cultura».
Juli Capilla, coordinador general de Traduttore, en fa un balanç ben positiu: «Ha estat
un luxe comptar amb noms tan importants com els que han passat durant tres dies
consecutius per la Fira. No són els únics que n’hi ha, com és obvi. De fet, ja
hem pensat d’incorporar-n’hi més, a poc a poc. Pense en Vicent Alonso, Gustau
Muñoz, Anna Montero, Jaume Pérez Montaner, Josep Piera,
Anna Torcal, Begonya Pozo, Eduard Verger, etc., etc., etc.
No s’exhaureixen els traductors en una sola Fira. La llista, per sort, és
interminable. En tenim per a moltíssimes fires més. I això fa, realment, goig!
Tenim uns traductors valencians de primera». I, per la seua banda, Carmina
Prats, del Servei de Llibre i Biblioteques de la Conselleria d’Educació,
Cultura i Esport, una de les entitats públiques que han fet possible Traduttore, ha assegurat:
«Aquesta mena de fires són absolutament imprescindibles».