Traduttore, una fira de llibre que aposta per la diferència

Aquest cap de setmana passat va tindre lloc al Monestir de Sant Miquel dels Reis de València la primera edició de «Traduttore. Jornades i Fira Editorial de la Traducció», una iniciativa el principal objectiu de la qual ha estat ─i serà, en pròximes edicions─ posar l’atenció ─un crit d’alarma, potser─ sobre el valor de la traducció. Es tractava, doncs, de subratllar la necessitat que té qualsevol literatura nacional, per petita que siga, de traduir i ser traduïda, de tendir ponts cap a altres llengües, d’indagar en altres literatures, més o menys pròximes o llunyanes, tant se val. 

Els organitzadors de Traducttore, Vicent Valls (CEFIRE-Plurilingüisme), 

Carme Manuel (Acadèmia Valenciana de la Llengua), 

Rosa Codoñer (Direcció General de Cultura i Patrimoni) 

i Juli Capilla (Lletra Impesa Edicions).  

Joan Fuster, escriptor universal

Traduttore ha nascut amb un doble vessant, acadèmic i públic, per dir-ho d’alguna manera. El primer adjectiu apunta al professorat, un dels agents socials fonamentals en la transmissió de la tradició literària, pròpia i aliena, als més joves. Així, les Jornades dedicades a Joan Fuster han comptat, gràcies al Centre de Formació, Innovació i Recursos per al Professorat (CEFIRE-Plurilingüisme), amb una bona nòmina de professors i professores que han volgut invertir el seu temps ─i a pesar de la pluja─ en una formació que de segur revertirà en benefici dels seus alumnes.

Les Jornades incidien en una faceta de Joan Fuster no gaire coneguda, la d’autor traduït a altres llengües, i també com a traductor ─d’Albert Camús, per exemple. És la projecció a l’exterior la que s’hi ha pretès destacar, també, de Fuster. Perquè l’intel·lectual de Sueca no pertany únicament ni és patrimoni exclusiu de la literatura catalana. Fuster, l’intel·lectual valencià més reeixit del segle xx, és perfectament exportable; pot ser llegit en altres latituds mitjançant, precisament, el transvasament dels seus textos a altres llengües. I qui diu Joan Fuster diu també Vicent Andrés Estellés o Enric Valor, Maria Ibars, Maria Beneyto o Carmelina Sánchez-Cutillas. Les Jornades ho han fet palès amb les intervencions d’alguns dels traductors més destacats de la nostra llengua: Dominic Keown, Gianpiero Pelegi i Àngela Elena Palacios. Escoltar Pelegi llegint en italià un poema d’Estellés va ser una experiència emotiva que no té preu, fruit de la voluntat abnegada, de l’enamorament intel·lectual, d’un professor d’italià a casa nostra ─i, val a dir també, d’uns alumnes entusiastes que el van encoratjar a traduir el poeta de Burjassot. Com també en va ser, d’emotiva, la sessió en què M. Lluïsa Gea Valor i Paul Derrick van participar com a traductors de les Rondalles d’Enric Valor.

Perquè aquest és el quid de la qüestió: que manta vegades les traduccions al nostre País Valencià són el fruit del voluntarisme i de l’abnegació personal; «de l’oportunitat, que no oportunisme», com va dir molt encertadament l’escriptor Josep Carles Laínez, d’algú que s’interessa per un escriptor o escriptora d’una altra literatura i decideix que paga la pena transportar-lo a la nostra llengua. L’escriptora, professora i traductora Carme Manuel, amb el gest de rebel·lia i l’esperit de reivindicació que tan bé la defineixen, va reiterar en més d’una ocasió durant les jornades que les traduccions al nostre país necessiten un esperó, una ajuda decidida perquè el treball que fan conjuntament les editorials i els traductors siga més amable; per fer-lo possible professionalment. La taula redona organitzada per l’AELC (que va comptar amb la participació dels traductors i també escriptors Salvador Company, Joan Navarro, Rosa Agost, Pau Sif i Carles Mulet) va ser una mena de finestra oberta sobre l’ofici de traductor/a, de manera que el públic va poder escoltar com treballen els professionals del ram, amb quins problemes s’encaren a l’hora de traduir, i com els resolen amb les eines d’un ofici tan difícil com poc valorat, per bé que darrerament ja comencen a estar una miqueta més reconeguts. 

Pau Sif, Rosa Agost, Carles Mulet, Joan Navarro i Salvador Company.

D’altra banda, la conversa dels artistes i també escriptors Anna Moner i Sebastià Carratalà, moderada pel lingüista de la Universitat Politècnica de València, Josep Àngel Mas, a propòsit de l’obra de Joan Fuster El descrèdit de la realitat, va ser molt interessant perquè va tractar un vessant de Fuster ben remarcable: la relació entre l’art contemporani i la paraula. I el tàndem entre l’autor de Noruega, Rafa Lahuerta, i Carme Manuel, ben atractiu des del punt de vista de les fonts de què es nodreix un autor per escriure. Un escriptor que en pocs mesos es va erigir en un autèntic supervendes.  

Josep Àngel Mas, Anna Moner i Sebastià Carratalà.

El valor de la diferència

Si hi ha un valor que s’ha posat sobre la taula durant aquest cap de setmana és el de la diferència. Les sessions ja eren per se ben eloqüents pel que fa a aquest aspecte. La diversitat s’hi ensumava, clarament, en els dos cicles programats fora de les jornades específiques dedicades a Joan Fuster i els nostres clàssics contemporanis. Així, durant el matí del dissabte els editors Manolo Gil, Ramon Guillem i Pau Sif, i també Carme Manuel, ens van parlar d’alguns autors universals que han estat traduïts per editorials valencianes: Mary Shelley i Virginia Woolf (Vincle), Tomas Tranströmer (Perifèric Edicions), Louise Glück (Edicions del Buc) i Mário de Sá-Carneiro (Lletra Impresa Edicions). Que aquestes editorials independents i valencianes hagen publicat aquests autors de tanta transcendència, alguns dels quals guardonats amb el Premi Nobel de Literatura, no és casualitat sinó fruit de la professionalitat i de l’amor a l’art, en el sentit literal i pragmàtic de l’expressió, d’aquestes editorials.

I la jornada de diumenge va voler subratllar, amb un títol subliminal i volgudament irònic, la diversitat i la vàlua de les “altres” literatures peninsulars. La taula redona sobre les literatures gallega, basca i aragonesa va servir d’exemple de la voluntat expressa d’aquestes llengües per traduir obres d’autors “nacionals” i internacionals i va constatar que les traduccions directes entre les llengües peninsulars no hegemòniques ja suposen un salt qualitatiu, un diguem no a la supeditació a la llengua interposada, la reafirmació que no la necessitem per traduir les llengües amigues, les que pateixen, com nosaltres, en major o menor grau, una minorització històrica premeditada i programada. Manel Rodríguez-Castelló va apuntar amb insistència sobre aquesta voluntat de normalització entre les llengües peninsulars minoritàries. Vicent Berenguer va exposar la vitalitat de les editorials gallegues a l’hora de fer traduccions i d’exportar els seus autors a altres llengües, com ara la catalana i la castellana. I Josep Carles Laínez va contar com i de quina manera un autor valencià decideix escriure en aragonès, a partir d’un estrat encara viu en la parla de la comarca de l’Alt Palància. És especialment emocionant constatar com una de les llengües europees amb més perill d’extinció ─amb una base esquifida de 50.000 parlants potencials, a tot estirar─ malda encara per sobreviure i per traduir a l’aragonès autors de la talla de Jesús Moncada i Irene Vallejo, i també universals.

La conferència de cloenda, a càrrec de l’escriptor asturià Xuan Bello, va reblar el clau d’una Fira en què el valor i la reivindicació de la diferència ha surat en tot moment, com la boira que s’escampa per Astúries. L’autor d’Història natural de Paniceiros, traduït i publicat a l’editorial catalana Adesiara per Xavier Raventós, va assegurar que “les llengües són molt dures”, en relació a l’asturlleonès, una de les llengües peninsulars més minoritzades que, no obstant això, ha pogut revertir la situació sociolingüística amb la creació d’una nòmina d’escriptors d’alta volada, una Academia de la Llingua Asturiana i la voluntat ferma de traduir a la llengua pròpia autors nacionals i internacionals, com és el cas recent de la versió asturiana del llibre de Núria Cadenes, Guillem (Ediciones Trabe). El concert i recital poètic de cloenda sobre l’obra mil·lenària El collar de la coloma, d’Ibn Haz de Còrdova, a cura de Vicent Camps i Miquel Pérez Perelló, va ser la guinda per a una fira diferent, que aposta clarament per la diferència.    

L'editor i traductor Jordi Raventós i l'escriptor asturià Xuan Bello. 

Balanç i projecció de futur de Traduttore

Així ha estat, doncs, la 1a edició de Traduttore, unes jornades i una fira editorial que vol parar atenció sobre la importància de la traducció en les literatures nacionals, potser encara amb més significació per a les llengües minoritzades. Perquè les situa en pla d’igualtat en relació a les llengües majoritàries. Traduttore ha volgut destacar el paper fonamental que exerceixen els professionals que es dediquen a la traducció. El valor de la diferència, doncs. El de la diversitat lingüística, de ser i dir les coses a la nostra manera, com va apuntar la traductora i acadèmica de l’AVL Rosa Agost en més d’una ocasió durant la Fira, i també Manel Rodríguez-Castelló, en un article publicat prèviament a la celebració de Traduttore: «El traductor és el torsimany o trujamà medieval, l’intèrpret o intermediari, l’encarregat d’estendre els ponts necessaris per on flueix la saba del sentit, la construcció de la cultura, d’uns llocs a uns altres, d’unes llengües a unes altres, en la seua reinvenció incessant. Lluny del tòpic bíblic de la Torre de Babel com a càstig, el traduttore de la tradició humanista actualitza tothora l’esponerosa riquesa de les llengües i comença a fer realitat un món entre iguals, transfronterer, ple de vasos comunicants. Haurà valgut la pena l’esforç que ens portarà altres passes i ens situarà amb la pròpia veu entre les altres. Deixeu-vos-hi caure, l’espai s’omplirà de l’esperada pluja de les paraules, que farà més fèrtil la terra de la cultura».

Juli Capilla, coordinador general de Traduttore, en fa un balanç ben positiu: «Ha estat un luxe comptar amb noms tan importants com els que han passat durant tres dies consecutius per la Fira. No són els únics que n’hi ha, com és obvi. De fet, ja hem pensat d’incorporar-n’hi més, a poc a poc. Pense en Vicent Alonso, Gustau Muñoz, Anna Montero, Jaume Pérez Montaner, Josep Piera, Anna Torcal, Begonya Pozo, Eduard Verger, etc., etc., etc. No s’exhaureixen els traductors en una sola Fira. La llista, per sort, és interminable. En tenim per a moltíssimes fires més. I això fa, realment, goig! Tenim uns traductors valencians de primera». I, per la seua banda, Carmina Prats, del Servei de Llibre i Biblioteques de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, una de les entitats públiques que han  fet possible Traduttore, ha assegurat: «Aquesta mena de fires són absolutament imprescindibles».

Presentació de ‘L’única veritat’, de Francesc Bodí, a Gandia (dijous, 27 d’octubre, a les 19.00 h)

Serà a la Sala d’Actes de la Biblioteca Central de Gandia, en forma de club de lectura però obert a tots els públics, per a comentar la darrera novel·la de l’autor d’Agres, L’única veritat (Lletra Impresa Edicions), la seua novel·la de més gran abast, per extensió ─quasi 900 pàgines!─, alçada i ambició literàries. Dues dècades de redacció intensa i premeditada avalen la trajectòria incontestable d’un dels màxims representants en l’actualitat de les nostres lletres. L’únic autor guardonat tres vegades amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.

L’única veritat és una obra per als bons lectors. Millor encara, per als bons lectors de novel·la. Una bona novel·la per als bons lectors.   

Hi esteu convidades i convidats.

 

 

"Traduttore. Jornades i Fira Editorial de la Traducció"

Els propers 11, 12 i 13 de novembre es durà a terme al Monestir de Sant Miquel dels Reis de València la 1a edició de "Traduttore. Jornades i Fira Editorial de la Traducció" . Unes jornades i una fira dedicades íntegrament als llibres traduïts. Enguany, les Jornades estaran dedicades a Joan Fuster com a traductor i autor traduït, amb un cartell de luxe: Rosa Agost, Dominic Keown, Gianpiero Pelegi, Joan Francesc Mira, Àngela Elena Palacios, Vicent Salvador, Salvador Company, Joan Navarro, Encarna Sant-Celoni, Pau Sif, Carles Mulet, Sebastià Carratalà, Anna Moner, Lluïsa Gea Valor, Paul Derrick, Carme Manuel, Rafa Lahuerta... Les inscripcions per als professors es poden fer a partir d'aquest enllaç: https://www.avl.gva.es/web/jornades/jornades-traduttore

Les Jornades dedicades a Joan Fuster es duran a terme divendres 11 de nov. de vesprada, i dissabte 12 de matí. La Fira Editorial, però, durarà fins al diumenge de matí, 13 de novembre. Per a la resta de públic, l'entrada és lliure i gratuïta.

A més de les Jornades, hi haurà una Fira Editorial especialitzada en la traducció i un concert d'El collar de la coloma, l'obra mil·lenària d’Ibn Hazm de Còrdova, a càrrec de Vicent Camps (veu) i Miquel Pérez Perelló (guitarra); la xerrada "Les llengües minoritzades en la traducció: el cas de l’asturià", a càrrec de Xuan Bello, poeta, narrador, assagista i autor de literatura infantil. I tot d'activitats editorials entorn de la traducció. Animeu-vos a vindre a la primera edició de Traduttore!!!

La Vall dels Llibres es consolida amb una aposta pel valencià i per la qualitat editorial

El cap de setmana passat, entre els dies 24 i 25 de setembre, es va celebrar al Monestir de Santa Maria de la Valldigna la 2a edició de “La Vall dels Llibres. Fira d’editorials independents i de proximitat”. Durant dos dies es van dur a terme més de quaranta activitats de manera simultània en tres espais diferents: l’església, l’almàssera i el refectori, que van protegir els visitants de l’amenaça de pluja. L’oratge, però, no va impedir una afluència de públic constant i ininterrompuda a la Fira que, literalment, va omplir de gom a gom les presentacions, recitals, taules redones, animacions infantils i concerts programats i organitzats per la Mancomunitat de la Valldigna i Lletra Impresa Edicions.

Rafael Chirbes, escriptor valencià. De fet, la Fira va començar amb una jornada sencera de caràcter internacional dedicada a Rafael Chirbes en què es van tractar diversos aspectes de l’obra de l’escriptor de Tavernes de la Valldigna, entre els quals la seua valencianitat i el seu compromís i esperit crític i insubornables. A la jornada van intervindre destacats especialistes vinguts d’Argentina, León, València i Alacant, i alguns escriptors destacables, com ara Alfons Cervera, Xavier Aliaga, Joaquim Espinós i Carles Mulet, traductor al valencià d’una de les obres emblemàtiques de Chirbes, La bona lletra. Algunes de les conferències van ser memorables, com ara la impartida per la catedràtica Agustina Pérez, precisament sobre aquesta obra de caràcter autobiogràfic, situada espacialment a Tavernes i Dénia durant la postguerra. Els organitzadors de la Fira ja apunten que tots els anys es tractarà alguna faceta de Rafael Chirbes, guardonat en dues ocasions amb el Premi Nacional de la Crítica. Un autor que, en paraules de Joaquim Espinós, estudiós de l’autor i especialista en literatura comparada, “se sentia plenament valencià, defensava la seua llengua sense estridències i sentia una certa recança pel fet de no haver-se pogut expressar literàriament en valencià”.     

Editorials independents, l’aposta per la lectura en català. L’aposta pel valencià i per la literatura catalana són els puntals d’una fira que va aplegar més de 30 editorials independents, majoritàriament valencianes, però també de Catalunya i Mallorca. Editorials que publiquen íntegrament en la llengua pròpia i que treballen acuradament amb l’objectiu d’oferir un producte de qualitat. Van ser les editorials les que van nodrir el programa, atapeït de noms importants, com ara el cas de Joan-Lluís Lluís, Tomàs Llopis, Ferran Garcia-Oliver, Vicent Marqués, Antoni Prats, David Garrido o Anna Moner, que va impartir la conferència central titulada El gust per les perversions refinades. Altres noms rellevants que han passat per la fira són Manel Alonso, Manel Rodríguez-Castelló, Pau Sif, Gregori Royo, Joan Deusa o Francesc Gisbert, que va oferir una ruta pel Monestir.

L’altre autor protagonista i homenatjat a la Fira va ser Joan Fuster, amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement. Una taula redona organitzada per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana va propiciar un diàleg interessantíssim  sobre la transcendència de l’intel·lectual de Sueca, i va comptar amb la participació d’Àngels Gregori, Anna Moner, Enric Balaguer, Teresa Pascual i Vicent Alonso.

Anna Moner, Vicent Alonso, Enric Balaguer, Teresa Pascual i Àngels Gregori 

en la taula redona dedicada a Joan Fuster. 

L’aposta per la literatura i lectura en català, doncs, és primordial. De fet, diumenge es va fer el lliurament del Premi Valldigna al Foment de la Lectura en Valencià, que enguany ha recaigut per unanimitat en l’escriptor, crític i difusor de la literatura catalana, Josep Antoni Fluixà, que va ser guardonat amb una escultura creada ex professo per l’artista Josep Basset. En el transcurs del lliurament del Premi, Josep Antoni Alberola, de la Mancomunitat de la Valldigna i un dels organitzadors de la Vall dels Llibres, va declarar que “Diguen el que diguen les estadístiques, ara com ara es llegeix molt més en valencià que en qualsevol època. I hem de fer tots els possibles per avançar i promocionar la lectura en la nostra llengua”.      

Música en valencià. La promoció del valencià és un dels objectius primordials de la Fira. I, en aquesta línia, la música -en valencià, és clar- va tindre un lloc de privilegi, amb l’actuació de la Jove Big Bang de Sedajazz i del grup Trobadorets, que van fer les delícies del públic infantil i familiar, i amb tot un bloc dedicat a la Nova Cançó i la música popular valenciana. De fet, es va poder veure una exposició sobre els darrers 25 anys de música en català al País Valencià, gestionada per David Garcia Sirvent, del Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant. I la gent va gaudir de la conferència “Primavera Musical Valenciana. Llums i ombres d’un esclat creatiu sense precedents”, a cura del musicòleg Josep Vicent Frechina. A més a més, es va fer un reconeixement a Maria del Carme Girau, la cantautora de Simat, l’únic component valenciana dels històrics Setze Jutges. Víctor Mansanet, alcalde de Simat i periodista especialista en música popular, va fer una glosa molt interessant sobre la cantautora simatera i la transcendència cultural, social i política del fenomen de la Nova Cançó. El colofó d’aquest bloc musical va vindre de la mà i de la veu del cantautor de Torrent Pau Alabajos, amb un concert que va servir de cloenda de la Fira.  

        Maria Carme Girau, l'únic component valencià dels Setze Jutges, 

i Víctor Mansanet, periodista i alcalde de Simat de la Valldigna.

La Vall dels Llibres, una cita indefugible. Juli Capilla, editor de Lletra Impresa Edicions i responsable de la programació de la Fira, ha assegurat després de la celebració de la 2a edició que “La Vall dels Llibres és un baló d’oxigen per a les editorials independents que publiquen en català. Una oportunitat per a fer-se visibles. Una necessitat per la qual continuarem treballant, per fer la Fira cada vegada més gran. La Vall dels Llibres vol convertir-se en una fita anual ineludible, una cita que pretén ser una autèntica festa en què la llengua, la literatura, la cultura, les editorials i sobretot els lectors i autors siguen els protagonistes”.          

Pere Ciscar escriu un excel·lent i exhaustiu article sobre l'obra poètica completa d'Antoni Prats

Pere Ciscar, sens dubte un dels millors crítics de poesia, poeta ell també, des de i per sempre, acaba de publicar un article detalladíssim i rigorós sobre Vora l'Esfinx. Obra poètica (1981-2021) a La Lectora. Revista digital de crítica literària. Entre altres coses diu:    

"La poesia d’Antoni Prats és rigorosa, severa, amb força i profunditat conceptual i, des de la fi dels 90 del segle xx, amb mesura imatgística i mètrica, amb «mots prims, força ajustats». Paga la pena llegir les seues reflexions metapoètiques sobre les paraules i els noms al llarg de tota la seua obra."

Podeu llegir l'article complet ací. 

La 2a edició de «La Vall dels Llibres» rendirà homenatge a Rafael Chirbes i Joan Fuster

Els propers 24 i 25 de setembre tindrà lloc al Monestir de Santa Maria de la Valldigna (Simat de la Valldigna) la 2a edició de “La Vall dels Llibres. Fira d’editorials independents i de proximitat”.

 La Mancomunitat de la Valldigna i Lletra Impresa Edicions han confeccionat un programa molt complet amb vora quaranta activitats programades que es duran a terme simultàniament en tres escenaris: l’Almàssera, el Refectori i la Plaça Central del Monestir. Hi haurà presentacions de llibres, converses entre autors/es, xerrades, taules redones, concerts, contacontes, tallers infantils, activitats per al jovent, rutes pel monestir, entre altres actuacions. A tall d’exemple, i pel que fa al dissabte, l’escriptor de Perpinyà, Joan-Lluís Lluís, parlarà de Junil a les terres dels bàrbars, obra guardonada recentment amb el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’any. I l’escriptora i artista Anna Moner impartirà la conferència El gust per les perversions refinades. 

Durant tot el dia se celebrarà una jornada titulada “Rafael Chirbes, entre nosaltres”, adreçada als docents, però oberta també al públic en general. S’hi han convocat especialistes sobre l’escriptor de Tavernes de la Valldigna, com ara Jacobo Llamas Martínez (Universidad de León), Daniela Cecilia Serber (Universidad del Salvador, Argentina), Joaquim Espinós (Universitat d’Alacant), la catedràtica Agustina Pérez, el mític editor d’Anagrama, Jorge Herralde, i els escriptors Alfons Cervera, Xavier Aliaga o Carles Mulet.

Altres noms interessants del dia són Tomàs Llopis, Antoni Prats, Vicent Marqués, Francesc Gisbert i Ferran Garcia-Oliver. Dissabte a la nit hi ha previst el lliurament del Premi Valldigna al Foment de la Lectura en Valencià. L’entitat o persona reconeguda amb aquest guardó rebrà una escultura creada ex professo de l’artista Josep Basset. Un altre artista de primera fila que participa també a la Fira és Vicent Almar, que s’ha encarregat del disseny del cartell de la Fira i del díptic de la programació.   

Diumenge la música serà la gran protagonista, amb tres actuacions programades: Sedajazz i Trobadorets, pel matí, i Pau Alabajos a poqueta nit. A més a més, hi ha prevista una conferència del musicòleg Josep Vicent Frechina: “Primavera Musical Valenciana. Llums i ombres d’un esclat creatiu sense precedents”, títol homònim de l’exposició que ofereix el Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant, que es podrà veure del 7 al 25 de setembre al Monestir. I un homenatge a la cantautora de Simat Maria del Carme Girau, que va formar part dels Setze Jutges. Serà aquest mateix diumenge quan tindrà lloc una taula redona amb motiu de l’Any Joan Fuster, organitzada per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, amb la participació d’Àngels Gregori, Anna Moner, Enric Balaguer, Teresa Pascual i Vicent Alonso. Altres noms rellevants del dia són Joan Deusa, Manel Alonso, Gregori Royo, Manel Rodríguez-Castelló i Pau Sif. 

L’objectiu de la Fira és la promoció de la lectura en valencià. En paraules de Josep Antoni Alberola, de la Mancomunitat de la Valldigna, “Enguany la Fira presenta un programa completíssim, comparable als esdeveniments que s’organitzen a qualsevol gran ciutat. Hi estem molt il·lusionats”. I al seu torn, Juli Capilla, editor de Lletra Impresa Edicions, ha assegurat que “Ara més que mai la societat valenciana necessita llibres de proximitat, fets en la llengua pròpia i de qualitat i, en aquest sentit, una fira d’editorials independents ofereix un contacte directe entre autors, editors i lectors molt interessant i productiu. És una gran oportunitat per als amants del llibres”.

“La Vall dels Llibres. Fira d’editorials independents i de proximitat” és una iniciativa organitzada conjuntament per la Mancomunitat de la Valldigna i per l’editorial Lletra Impresa Edicions. L’esdeveniment compta amb el suport de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports, l’empresa Alverlamp, el CEFIRE de Gandia, la Fundació Rafael Chirbes i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. A més a més, hi col·laboren el Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant, la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Full-Fundació pel Llibre i la Lectura, l’Associació d’Editorials del País Valencià, Saforíssims Societat Literària, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Gandia, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alzira, el Ceic Alfons el Vell, la Institució Alfons el Magnànim, l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta i la Coqueria Mossets Artesans.

Nota: les fotos d'Anna Moner i Joan-Lluís Lluís són de Sebastià Carratalà i Víctor P. de Obanos, respectivament. 

26a Fira del Llibre del Pirineu d'Organyà

 

Aquest cap de setmana tindrà lloc la 26a Fira del Llibre del Pirineu d'Organyà i per quart any consecutiu Lletra Impresa hi participa en el mercat d'editorials. Enguany és especial perquè presentem Les veus del bosc, un llibre que es va gestar l'edició passada quan les seues autores, María José Domènech i Isabel Fabregat, ens van presentar el seu meravellós projecte, un llibre de poesia infantil on la flora i la fauna d'alta muntanya conversen per satisfer la curiositat dels més petits.

NOVETATS SETEMBRE 2022

Estem molt il·lusionats de presentar-vos les novetats de Lletra Impresa Edicions que podreu trobar a les llibreries a partir de l'1 de setembre: 

📕 Indòmit

🖋 Tomàs Llopis 

🎨 Il·lustració coberta: Vicent Almar

📃 Una novel·la sobre un episodi poc conegut de la nostra història i un personatge fascinant, don Rodrigo de Mendoza, el marquès del Cenete, posseïdor d’una personalitat inquieta i rebel, que el va dur a viatjar a Itàlia, on va conèixer artistes de la talla de Leonardo da Vinci, i també la famosa Lucrècia Borja. Una novel·la que retrata les fructíferes relacions entre l’antiga Corona d’Aragó i les terres itàliques del segle XVI, la qual cosa va propiciar la introducció en terres catalanes de l’art, la literatura i les idees renaixentistes.

📕 Els meus cabells

🖋 Djaimilia Pereira de Almeida, amb traducció al català de Sebastià Bennasar. 

🎨 Il·lustració coberta: Daniel Garcia Moragues

📃 Primera traducció al català de Djaimilia Pereira de Almeida. Una obra sorprenent que barreja memòria, imaginació i crítica social amb humor i lleugeresa en la justa mesura, però que tracta també temes actuals i fonamentals com ara el racisme, el feminisme, la identitat i la pertinença. Prémio Nóvos 2016 de Literatura.

Serra d’Or recomana ‘L’única veritat’, la gran novel·la de Francesc Bodí

La prestigiosa revista de literatura Serra d’Or acaba de publicar al número 750 del mes de juny un extens article de Toni Cucarella en què es fa ressò de la darrera novel·la de Francesc Bodí, L’única veritat, amb la qual arriba al cim d’una trajectòria literària plena d’èxits. És, de fet, l’únic escriptor valencià guardonat fins a tres vegades amb el Premi de la Crítica. Un èxit centrat únicament en la construcció d’una obra immensa, sòlida, basada en un univers únic i personal, que sorprèn amb cada nova obra, perquè tresca, de manera deliberada, nous propòsits i tècniques narratives. Lluny dels cercles literaris interessats, de la xerrameca i de la faràndula que massa sovint amanyaga la cultureta del fast book , Francesc Bodí s’erigeix ara com ara com una de les veus més portentoses i duradores de la narrativa catalana actual.          

          L’article de Cucarella, “L’única veritat: sucumbir a la màgia de la ficció” desplega al llarg de quatre pàgines una anàlisi minuciosa i perspicaç sobre les virtuts de la novel·la de Bodí. Entre altres comentaris, diu:

          «L’única veritat és una obra monumental. I no ho dic per la grossària del volum, per les vora 900 pàgines compactes de caràcters, sinó per l’abast i la complexitat del projecte. Monumental i ambiciosa. Reconstrueix els orígens i la nissaga de Francesc d’Assís Martí, la nissaga Martí i Albiol. Des dels orígens fins a la desintegració. Assistim, per tant, a l’ascens i la descomposició d’una família singular. [...]

          Una vegada més, l’habilitat de Francesc Bodí es demostra en la manera com ha teixit el tapís. L’autor sap menar el lector entre tota l’amalgama de fils que constitueixen la trama de la novel·la, una trama ben assentada sobre un canemàs estructural planificat fins al més petit detall. Més encara, el lector, enganxat per les el·lipsis, magistralment dosificades per l’autor, no pot deixar de llegir. I aquest desassossec plaent, que sol anomenar-se intriga, ens acompanya fins a l’última paraula de l’obra. [...]

          Francesc Bodí ha estat capaç de construir aquesta monumental arquitectura literària que és L’única veritat per a fer-nos sucumbir en la màgia de la ficció. Insistiré a dir que és un dels autors amb més recursos de la literatura catalana. Que no defuig el risc. Perquè qui no s’arrisca, no eixampla les fronteres dels seus límits. El resultat del seu atreviment és aquesta novel·la que és ben bé una proesa, un envit literari excepcional.»

II PLAÇA DEL LLIBRE DE GANDIA

El pròxim dijous 19 de maig comença la II Plaça del Llibre de Gandia i fins el diumenge 22. Hi ha moltíssimes activitats literàries (presentacions, tertúlies, contacontes, tallers, concerts...) pensades per a tot tipus de públic, que es repartirant entre l'escenari de la Plaça Jaume I (o dels Colomets) i el pati de la Biblioteca. A més, a la plaça trobareu llibres, molts llibres, molts molts llibres, i en valencià. I si no sabeu quin/s triar, els llibreters i llibreteres de Gandia us podran ajudar, que en saben molt. 

Des de la nostra editorial, Lletra Impresa Edicions, hem preparat un parell de presentacions, per si teniu el gust de vindre.

👉 Presentació del llibre "Vora l'Esfinx. Obra poètic 1981-2021" d'Antoni Prats
📅 Dijous 19 de maig
🕧 18.30 h 
📌 Escenari Plaça Jaume I

👥 Amb la presència de Juli Capilla, editor

-------------------------------------------------

👉 Presentació del llibre "Va de bo!" de Jaume Monzó, amb il·lustracions de Rosa Fuster Serquera i Jaume Fuster Serquera 
📅 Dissabte 21 de maig
🕧 11.30 h 
📌 Escenari Plaça Jaume I
👥 Amb la presència dels autors

Lletra Impresa llança una col·lecció de poesia, “Hemeroskopeion”

 

El número 1 de la col·lecció “Hemeroskopeion”aplega l’obra poètica completa 

i llibres i poemes inèdits, esparsos o ja introbables de l’autor de Dénia, Antoni Prats.

La presentació del llibre tindrà lloc a la Casa de la Cultura de Dénia, el 7 d'abril, a les 19.00 h.

 

 

Amb el nom d’Hemeroskopeion (Ἡμεροσκοπεῖον, en grec antic) Lletra Impresa Edicions inicia una col·lecció dedicada a la poesia, un dels gèneres literaris universals amb més tradició, conreat des de temps remots pels pobles antics, com és el cas de l’Antiga Grècia. Per això li han posat aquest nom, “Hemeroskopeion”, un punt geogràfic citat pel geògraf grec Estrabó, que el situava en algun punt elevat de la costa de la Marina Alta i que alguns investigadors actuals localitzen a la ciutat de Dénia.

I és a Dénia, precisament, on viu des de fa més de cinquanta anys Antoni Prats, l’autor del llibre amb què s’inicia la col·lecció, Vora l’esfinx. Obra poètica (1981-2021), que aplega una dotzena de llibres publicats en editorials diverses, alguns dels quals introbables ja, i alguna primícia o inèdit que veu ara la llum editorial. El llibre d’Antoni Prats ve avalat per un altre poeta consagrat, com és el cas d’Emili Rodríguez-Bernabeu, que n’ha tingut cura del pròleg. A més a més, s’hi aplega la bibliografia completa d’Antoni Prats, les crítiques sobre la seua obra i una poètica signada per l’autor. 

Antoni Prats (Sueca, 1946), és llicenciat en Filosofia (1969) i doctor en Filologia Catalana (1998). Va exercir la docència a l’IES Maria Ibars (Dénia) fins a la seua jubilació. Poeta, sobretot, ha publicat també assajos, ressenyes i articles de crítica literària en actes de congressos, miscel·lànies i revistes (Reduccions, Canelobre, Caràcters i L’Espill, entre altres). Ha dirigit la revista literària L’Aiguadolç. Com a crític cal destacar el seu llibre Salvador Espriu o la fidelitat als orígens (2013). I hom pot trobar una mostra de les seues columnes periodístiques en el titulat El nom i la cosa (2018).

Amb Vora l’Esfinx aplega la seua trajectòria de poeta, que va des d’Epigrammata (1981) a Elegies del Montgó (2021), la major part dels quals ha merescut algun guardó, entre altres, els premis Festa d’Elx, Camp de Morvedre, Alfons el Magnànim i Ibn Jafadja.      

Els ressons de l’antiga Grècia, i de l’actual ciutat de Dénia, es fan sentir, doncs, en aquest llibre de llibres. De fet, a la imatge en forma de logo que acompanya al nom de la col·lecció, s’hi poden distingir les figures d’Apol·lo i Artemisa, amb les regnes i l’arc tibat. La imatge, segons l’arqueòleg de Dénia Josep Antoni Ahuir, està presa del dibuix que va fer el pintor també denier Domingo Llorens Cervera d’una moneda publicada al volum V de la revista El Archivo, per l’historiador Roc Chabàs, el 1891. Per aquest historiador i arqueòleg, sabem que a la zona del Coll de Pous uns llauradors van descobrir un tresor format per 16 monedes del segle IV abans de la nostra era. El conegut com a Tresor del Montgó. A la portada del llibre hi ha la fotografia de l’Esfinx de Naxos (575-560 aC), que es troba al Museu Arqueològic de Delfos (Grècia).

En paraules dels editors, Mercè Climent i Juli Capilla, «Feia temps que volíem engegar una col·lecció dedicada íntegrament a la poesia. La troballa ─com la que va divulgar l’historiador Roc Chabàs─ de l’obra poètica completa d’Antoni Prats, denier d’adopció i veí de la Xara, poble pertanyent administrativament a Dénia, no podia ser més feliç i oportuna. S’hi han confabulat, a l’atzar, el llegendari passat històric d’una de les ciutats valencianes més antigues i emblemàtiques i la impecable trajectòria literària d’un dels poetes i intel·lectuals valencians més reeixits de les darreres dècades, íntimament lligat a la ciutat de Dénia. Una exquisidesa poètica per a una troballa històrica.»

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Hui 21 de març de 2022, Dia Mundial de la Poesia, volem anunciar-vos que des de Lletra Impresa Edicions encetem la col·lecció de poesia «Hemeroskopeion» i ho fem en gran amb aquest llibre: Vora l’Esfinx. Obra poètica (1981-2021) d’Antoni Prats.

El volum aplega tota l’obra poètica d’Antoni Prats fins al moment. Quatre dècades durant les quals ha confegit una dotzena de llibres publicats en editorials diverses, alguns dels quals introbables, i alguna primícia o inèdit que veu la llum ara. Reunits constitueixen una veritable obra unitària dins de la varietat temàtica i estilística de l’autor, una veu singular i autèntica, d’extraordinària profunditat, en què el poder metafísic i evocador dels versos del poeta, el suggeriment i la generositat estètica i ètica no deixaran de commoure el lector. 

Disponible en llibreries a partir de l'1 d'abril.