Aquest dilluns obren
les llibreries. Serà una obertura amb prevencions, però obertura al cap i a la
fi. I Lletra Impresa Edicions vol reprendre l’activitat de cara al públic posant-hi
a disposició un llibre singular, interessant, commovedor i inquietant: Diari
íntim d’un editor, escrit per l’australià d’origen xinès Ouyang Yu, en
versió catalana de Jorge Salavert, especialista en Shakespeare i
traductor jurat i literari.
El protagonista de Diari íntim d’un editor és el vicedirector d’una
editorial governamental que viu en una ciutat qualsevol de la Xina. Un home de
mitjana edat, casat i amb una filla, que sucumbeix per complet als seus
desitjos sexuals, sempre amatent de noves experiències eròtiques. Unes
vivències que porta fins als extrems més insospitats, i que conta fil per
randa, sense embuts, en un diari íntim que posa els pèls —i la libido—
literalment de punta. Aquest home que narra les seves experiències sexuals és
allò que en diuen a la Xina contemporània «un oficial despullat», és a dir,
algú que no té res a perdre perquè ha enviat els seus diners i la seva família
a Austràlia.
Malgrat el seu erotisme rampant i desenfadat,
irreverent i provocador, Diari íntim d’un editor traspua una elegància
literària i un interès sense parió gràcies a la veu d’aquest editor «despullat»
que conversa constantment amb algunes veus literàries i llegendàries de la Xina
i del Japó —Su Shi, Mao, Li Bai, Ihara Saikaku— i on la presència d’alguns
clàssics universals occidentals —com ara el Marquès de Sade, Nabókov,
Montaigne, Beckett, Cioran, Maugham o Bolaño—, fa de contrapunt a una narració
nua que ha de somoure per força el lector i que ens impel·leix a concebre la
vida i el sexe sense apriorismes i sense cap mena de prejudicis.
«Un llibre d’una gran solidesa gràcies a una veu absorbent, aguda i que
incita a la lectura; una obra imprescindible per a qui tingui interès per
l’escriptura, la poesia, el món editorial, la censura, la corrupció i la Xina»
Robert Wood, Westerly Magazine
Un fragment del llibre:
Aquests dies m’amoïna una qüestió. Som encara capaços d’estimar quan el
sexe ha obert les comportes dels desitjos i ha fet de l’amor una cosa tan
comprable i vendible? Però què és l’amor, i l’amor què és? Després de la mort
de la meva Rosa J., al funeral de la qual no vaig assistir per por que em
reconeguessin o identifiquessin, però que vaig finançar amb una donació
anònima, se’m va acudir que potser l’amor només és possible en l’absència. Quan
la persona que penses que no t’estimes s’esvaeix, comences a enyorar-la, perquè
tots els actes d’amor en què et vas involucrar amb ella semblen ser més
excitants que mai, en la memòria. És extremadament absurd, però em sembla
versemblant, i ho és, pel que jo sé. Un cop vas fer que s’obrís de cames mentre
romania asseguda damunt la vora del rentamans dins d’una habitació diminuta, i
vas penetrar-la com si fossis un exèrcit entrant en una ciutat desprotegida, i
vas experimentar una sensació intensa i càlida d’explosió quan t’hi vas
escórrer. Un altre cop, li vas esquitxar el rostre amb semen, tal qual una
crema facial blanca, i vas aconseguir que et xuclés fins deixar-te ben net. Tot
això li hauria semblat sense sentit a un home que no tingui memòria ni
imaginació.
Vilaweb recomana Diari íntim d'un
editor:
I La República, també:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada