diumenge, 10 de maig de 2020

“Diari íntim d’un editor”, d’Ouyang Yu, una obra en què l’erotisme, el món editorial, la censura i la corrupció a la Xina esdevenen protagonistes


Aquest dilluns obren les llibreries. Serà una obertura amb prevencions, però obertura al cap i a la fi. I Lletra Impresa Edicions vol reprendre l’activitat de cara al públic posant-hi a disposició un llibre singular, interessant, commovedor i inquietant: Diari íntim d’un editor, escrit per l’australià d’origen xinès Ouyang Yu, en versió catalana de Jorge Salavert, especialista en Shakespeare i traductor jurat i literari.

El protagonista de Diari íntim d’un editor és el vicedirector d’una editorial governamental que viu en una ciutat qualsevol de la Xina. Un home de mitjana edat, casat i amb una filla, que sucumbeix per complet als seus desitjos sexuals, sempre amatent de noves experiències eròtiques. Unes vivències que porta fins als extrems més insospitats, i que conta fil per randa, sense embuts, en un diari íntim que posa els pèls —i la libido— literalment de punta. Aquest home que narra les seves experiències sexuals és allò que en diuen a la Xina contemporània «un oficial despullat», és a dir, algú que no té res a perdre perquè ha enviat els seus diners i la seva família a Austràlia.
Malgrat el seu erotisme rampant i desenfadat, irreverent i provocador, Diari íntim d’un editor traspua una elegància literària i un interès sense parió gràcies a la veu d’aquest editor «despullat» que conversa constantment amb algunes veus literàries i llegendàries de la Xina i del Japó —Su Shi, Mao, Li Bai, Ihara Saikaku— i on la presència d’alguns clàssics universals occidentals —com ara el Marquès de Sade, Nabókov, Montaigne, Beckett, Cioran, Maugham o Bolaño—, fa de contrapunt a una narració nua que ha de somoure per força el lector i que ens impel·leix a concebre la vida i el sexe sense apriorismes i sense cap mena de prejudicis.
«Un llibre d’una gran solidesa gràcies a una veu absorbent, aguda i que incita a la lectura; una obra imprescindible per a qui tingui interès per l’escriptura, la poesia, el món editorial, la censura, la corrupció i la Xina»
Robert  Wood, Westerly Magazine

Un fragment del llibre:
Aquests dies m’amoïna una qüestió. Som encara capaços d’estimar quan el sexe ha obert les comportes dels desitjos i ha fet de l’amor una cosa tan comprable i vendible? Però què és l’amor, i l’amor què és? Després de la mort de la meva Rosa J., al funeral de la qual no vaig assistir per por que em reconeguessin o identifiquessin, però que vaig finançar amb una donació anònima, se’m va acudir que potser l’amor només és possible en l’absència. Quan la persona que penses que no t’estimes s’esvaeix, comences a enyorar-la, perquè tots els actes d’amor en què et vas involucrar amb ella semblen ser més excitants que mai, en la memòria. És extremadament absurd, però em sembla versemblant, i ho és, pel que jo sé. Un cop vas fer que s’obrís de cames mentre romania asseguda damunt la vora del rentamans dins d’una habitació diminuta, i vas penetrar-la com si fossis un exèrcit entrant en una ciutat desprotegida, i vas experimentar una sensació intensa i càlida d’explosió quan t’hi vas escórrer. Un altre cop, li vas esquitxar el rostre amb semen, tal qual una crema facial blanca, i vas aconseguir que et xuclés fins deixar-te ben net. Tot això li hauria semblat sense sentit a un home que no tingui memòria ni imaginació.

Vilaweb recomana Diari íntim d'un editor: 


I La República, també:


Cap comentari:

Publica un comentari