Bon Nadal i bon 2019!

Estimades lectores i estimats lectors, des de Lletra Impresa Edicions, us desitgem molt bones festes i un pròsper i fructífer any 2019.

"Després de l’amor", per Simona Škrabec

Moscou de nit

La descripció d’un viatge iniciàtic que porta el protagonista, aïllat de la resta de la humanitat, a recórrer un paisatge desconegut és pròpia de la mirada èpica dels poemes o relats més antics. A Després de l’amor, en una festa, un noi s’avorreix perquè no coneix pràcticament a ningú. L’amfitriona l’envia a descobrir la ciutat i li dona una poma vermella, a la qual abans fa un petó. I així, el Vasu s’endinsa als carrers nocturns de Moscou, armat amb la poma com el fruit de totes les revelacions.

Subhash Jaireth té la capacitat de veure amb ulls nous tot allò que s’ha tornat vell i opac. La novel·la d’aquest autor hindi, que va estudiar a la Rússia soviètica i es va acabar establint a Austràlia, és una novel·la d’amor. Però sota el fil narratiu que uneix una parella i la torna a separar, bateguen altres qüestions.

El Vasu és hindi i decideix estudiar a la Unió Soviètica impulsat per un oncle comunista i per la seva pròpia fe, immensa, que es pot construir un món apte per als humans. Somnia una civilització que ens faria bé i no pas mal, que ens impulsaria a ser creatius i solidaris i no pas esquerps i envejosos. La vida del protagonista està marcada per la presència de les dues arts més racionals, l’arquitectura i la música, que tenen la capacitat d’ordenar el caos.

El secret d’aquest relat vital són els interiors, els espais on a través de l’esforç intel·lectual, els protagonistes aconsegueixen crear un recer de pau. Així esquiven l’ordre rígid i inhumà que es troba als carrers, impulsat pels règims ferris. La vida rere les portes tancades és harmònica, bella, bona.

Jaireth identifica amb molta precisió per què els règims no ofeguen mai del tot. Descobreix de quina mena de resistència són capaces les persones que creen en la bellesa. De totes maneres, es tracta d’una mirada a voltes ingènua o bé incapaç de renunciar a l’ideal d’una societat solidària i justa. Les morts en aquesta Rússia opressiva no són resultat de cap terror estatal, sinó que els protagonistes desapareixen en accidents fortuïts. És l’home individual que es queda atrapat en els laberints de la vida i no sap trobar la defensa davant de l’atzar. L’autor no qüestiona realment el sistema, sinó la seva fortuïta, o maldestra, aplicació.

NARRAR DES D’UN UNIVERS CLOS

L’amor entre una russa i un hindi ens regala aquell contrast implacable, poètic, entre el nord i el sud. ¿Com pot un home dels tròpics confrontar-se amb el rigor de l’hivern rus i amb el rigor de la realitat comunista? Leonardo Padura a El hombre que amaba a los perros (Tusquets, 2009) ofereix, més enllà del fil conductor, unes descripcions semblants quan envia els seus herois a passar temporades entre els eslaus. Jaireth i Padura parlen d’una vida velada. Narren des de dins d’un univers clos. La Cuba del període especial, l’Índia de Nehru i el Moscou d’abans del desgel són, però, uns itineraris que ens revelen més de nosaltres mateixos del que sospitem.

Reposar a l’ombra d’un bedoll fràgil, plantat per recordar totes aquestes incerteses, és tot el que podem esperar. Per escoltar la vida, cal aturar-se en un indret que no surt en cap mapa, perdut en la immensitat de la plana. Europa, tan plena d’oportunitats, és un món desencisat. Vivim en ciutats plenes de simetries mecàniques, som incapaços d’escoltar les persones que ens rodegen, som expulsats de tota possibilitat de conèixer l’amor. I tot això és perquè ens falta un pla ideal, adverteix Subhash Jaireth.

Ara, 24 de novembre de 2018

Després de l'amor arriba a Austràlia

Aquest matí Jorge Salavert i Subhash Jaireth s'han acostat a la Biblioteca Nacional de Canberra per fer lliurament d’un exemplar de Després de l’amor.

A la foto, d'esquerra a dreta, Jorge Salavert, el traductor de la novel·la; Subhash Jaireth, l'autor de Després de l'amor, i Lihong Zhang, de la Biblioteca Nacional (National Library of Australia), Senior Library Officer. 

ENTREVISTA ENTRE JORGE SALAVERT I SUBHASH JAIRETH

Aquest cap de setmana trobareu al suplement Postdata del Levante una entrevista a Subhash Jaireth, l'autor de "Després de l'amor", el darrer llibre publicat per Lletra Impresa Edicions. Amb la particularitat que és Jorge Salavert, el traductor del llibre al català, qui li fa les preguntes. 

PREMI LIBERISLIBER DE POESIA PER A LLETRA IMPRESA

Aquest cap de setmana passat els editors de Lletra Impresa Edicions, Mercè Climent i Juli Capilla, van ser guardonats a Besalú (Girona) amb el Premi Liberisliber Lira de poesia per la publicació de Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa, de Mário de Sá-Carneiro, obra traduïda per Vicent Berenguer. El jurat, format per Júlia Ferrer i Miquel-Lluís Muntané, va valorar el fet que es tractés de la primera traducció en llengua catalana de la poesia completa de Mário de Sá-Carneiro, íntim amic de Fernando Pessoa, tots dos puntals del modernisme portuguès de primeries del segle XX i de gran influència a Europa i en la literatura universal. A més a més, el llibre aplega una selecció de la correspondència que van mantenir Mário de Sá-Carneiro i Fernando Pessoa en què donen compte de les seues vel·leïtats literàries tot just en el moment en què a París esclaten els moviments d’avantguarda. Sá-Carneiro n’és testimoni directe, de París estant, i li ho conta per correspondència al seu amic Fernando Pessoa, que resideix a Lisboa. Quatre anys intensíssims de cartes creuades en què es forgen els heterònims de l’autor de Mensagem, impulsats o provocats en bona mesura pel visionari Sá-Carneiro, un poeta excepcional que portà les seues dèries literàries i els seus complexos i inestabilitat psicològica fins a l’extrem de truncar sobtadament la seua vida amb només 26 anys.   

Els flamants Premis Liberisliber 2018 es van lliurar en una gala d’editors i autors vinculats a un total de 63 editorials independents vingudes majoritàriament de Catalunya, però també de València, Madrid, Saragossa, Sevilla i Santander. La Fira Liberisliber està dirigida per l’historiador de l’art Miquel-Àngel Codes i està formada per un ampli equip de col·laboradors. 

Els altres premis Liberisliber van quedar de la manera següent: el de Narrativa va recaure en Els desposseïts, d’Ursula K. Le Guin, publicat per Raig Verd Editorial, traduït per Blanca Busquets Figueras. El Premi Liberisliber Pensa (no ficció) per a Indi visible, editat per Raig Verd Editorial l’autora del qual és Gemma Gorga. El Premi Liberisliber Xic Textus (infantil i juvenil amb prevalença de text) per a El fil invisible de la natura, editat per Libros del Zorro Rojo, de Gianumberto Accinelli (autor) i Helena Aguilà Ruzola (traducció). I el Premi Liberisliber Xic Imago (infantil i juvenil amb prevalença d'imatge) per a El principi de tot, editat per Editorial Comanegra, Manuel de Pedrolo (autor) i Pep Boatella (il·lustració).

El valencià Jorge Salavert tradueix l’australià d’origen indi Subhash Jaireth

“Després de l’amor”, una novel·la destinada

a commoure els cors dels lectors de tot el món

____________________________________________________________

La crònica sentimental de la desfeta de l’URSS i del bloc comunista

Traduïda per Jorge Salavert, valencià resident a Austràlia des de l'any 1996 i especialista en Shakespeare, Després de l'amor, de l'australià d'origen indi Subhash Jaireth, és una obra singular; per moltes raons. En primer lloc, perquè no és únicament una novel·la d'amor ja que, més enllà de la història íntima que s’hi narra, ben interessant, plena d’intrigues i de vaivens psicològics, es testimonia la caiguda de l'URSS i del bloc comunista. Un veritable sotrac que va ensorrar els fonaments d’una part considerable del món, i de conseqüències de gran transcendència que expliquen encara les societats actuals, occidentals i orientals.

A més a més, la novel·la es fa ressò també d’un tema candent que preocupa tots els governs: els moviments migratoris i les seues repercussions socials i econòmiques. Els escenaris no poden ser més cridaners i vistosos: l'Índia, Rússia, Itàlia i Austràlia. 

La novel·la comença a la fi de la dècada dels 60, quan en Vasu, un jove indi estudiant d’arquitectura a Moscou, coneix una jove russa, l’Anna, estudiant d’arqueologia i intèrpret de violoncel. Entre tots dos sorgeix una exultant relació amorosa. Quan Vasu torna a l’Índia, no pot oblidar l’Anna i, malgrat que va contra les convencions culturals índies, torna a Moscou per retrobar-se amb ella. Més tard, en Vasu aconsegueix un treball d’arquitecte a Venècia, i l’Anna hi veu l’ocasió propícia per eixir de l’urss. Tanmateix, la jove parella sembla una mica perduda al laberint venecià, fins que un dia l’Anna desapareix sense deixar-ne rastre...

Jorge Salavert estarà a València entre els dies 30 de setembre i l’11 d'octubre i té previst de presentar la novel·la a València (4 d'octubre, a 35 Formiguetes) i a Gandia (10 d'octubre, a Ambra).

Subhash Jaireth va nàixer a Khanna, una petita localitat del Punjab, al nord de l’Índia. Escriptor, poeta, assagista i traductor, va passar nou anys a Moscou, entre 1969 i 1978, on va estudiar geologia. Després de la seva experiència soviètica, va regressar a l’Índia, on va ensenyar geologia a la Universitat de Roorkee. L’any 1986 va emigrar a Austràlia per treballar a l’Oficina de Recursos Minerals de Canberra. Va completar la seua tesi doctoral, sobre teatre rus a la Universitat Nacional Australiana l’any 1996. Ha publicat tres llibres de poesia: Golee Lagne Se Pahle [Abans que la bala em colpejara], en hindi (Delhi: Vani Prakashan); Unfinished Poems for Your Violin (Penguin Australia) i Yashodhara: Six Seasons without You (Sydney: Wild Peony). És també l’autor de To Silence: Three Autobiographies, Moments i Incantations, a més de nombrosos poemes, assajos, articles i ressenyes. 

Nascut a València, Jorge Salavert viu a Canberra des de l’any 2007. Va estudiar filologia anglesa a València, on va ser membre de l’equip traductor i editorial de l’Institut Shakespeare. L’any 1992 va aconseguir l’acreditació com a traductor-jurat del Ministeri d’Afers Estrangers. Va emigrar a Austràlia l’any 1996, i des de llavors ha treballat com a professor de castellà i traductor. Ha sigut col·laborador en nombroses revistes digitals internacionals i d’altres iniciatives literàries i culturals a Austràlia. Després de l’amor és el primer llibre que tradueix al valencià. 

La foto de Subhash Jaireth (tot just damunt d'aquestes ratlles, a l'esquerra) és de Jorge Salavert. La de Jorge Salavert (a la dreta), de Trudie Wykes.  

Presentació i recital col·lectiu a propòsit de "Gandia, Capital Literària" i de la Festa Estellés (Benifairó de la Valldigna, divendres 7 de setembre, a partir de les 20 h)

El proper 7 de setembre, divendres, presentarem els dos volums de Gandia, Capital Literària a la Plaça Major de Benifairó de la Valldigna. Serà amb “l’excusa" –o l’oportunitat– de la Festa Estellés. L’acte consistirà en la presentació de tots dos llibres i d’un recital obert en què podran participar tots els escriptors i les escriptores que formen part del segon volum, a més de tota la gent d’entre el públic que vulga recitar algun poema o fragment en prosa. Perquè es tracta d’una festa dedicada a la literatura, i popular, oberta a totes i a tots. 

Després de la presentació i del recital hi haurà sopar de pa i porta a la Plaça del poble, a les 21.30 h, i en acabar, un concert de Jazzmàtics, a les 22.30 h. 

No cal dir que ens faria molta il·lusió que poguéreu assistir a la presentació i lectura col·lectiva esmentats. Volem que el dia 7 siga una autèntica festa col·lectiva. Una celebració, també, en honor al poeta Vicent Andrés Estellés. 

La vetlada literària compta amb el suport de l’Ajuntament de Benifairó de la Valldigna, la Mancomunitat de la Valldigna, Saforíssims SL i Lletra Impresa Edicions. 

"Rafael Chirbes, en valencià", ressenya de l'escriptor Joaquim Espinós en el periòdic Información a propòsit de la primera traducció al valencià d'una obra de Rafael Chirbe: La bona lletra.

Per una estàtua de la Delicada a Gandia

A la novel·la juvenil La Delicada de Gandia, Vicenta Llorca, la seua autora, reivindica la creació d'una estàtua d'aquest personatge llegendari. 

Ara, amb la vostra ajuda, la ficció pot esdevenir realitat. Únicament heu de prémer l'enllaç i votar per la proposta #35. 

http://participagandia.org/

Presentació de “La presó del cel”, de Joaquim Espinós, a Petrer

Hi intervindran:

Vicent Brotons i l’autor del llibre, Joaquim Espinós

Lloc: L’Ateneu (passeig de l’Esplanada, 9) Petrer

12 de juny, dimarts, a les 20.00 h

Amb La presó del cel, l’escriptor i professor de la Universitat d’Alacant Joaquim Espinós tanca la seua trilogia sobre el segle xx viscut als pobles del País Valencià. Una trilogia magnífica integrada per Ombres en el riu (1995), Material fotogràfic (2015) i ara La presó del cel, que publiquem a l’editorial Lletra Impresa Edicions.

La presó del cel és una novel·la que parla de la postguerra en un poble valencià del sud, un poble qualsevol. Però no és una novel·la més sobre aquest període tan novel·lat i dut moltes vegades a la gran pantalla. I és que els seus protagonistes són un capellà —el pare Lluís— d’idees progressistes, que lluita per canviar l’ordre de les coses, i tres xiques que són injustament repressaliades pel franquisme. Amb ells conviuen una galeria de personatges de gran vivesa i profunditat humana, que conformen un emotiu testimoni de la vida d’aquells difícils anys. Una visió, doncs, diferent dels anys de la postguerra. Original, curiosa i, sobretot, molt acurada i ben escrita.

Gustau Muñoz parla de Gandia, Capital Literària

Safor literària

Han aparegut dos volums enciclopèdics sobre la literatura de la Safor, la comarca -i no és cap exageració dir-ho- “més literària”, juntament amb la Ribera Alta i Baixa, del País Valencià. Amb el títol Gandia, capital literària, el primer volum, a cura de Josep Piera i Juli Capilla, revisa la història de les lletres en aquest espai excepcional, sota el rètol: Des de l’edat mitjana fins al present. El segon volum, a cura de Juli Capilla i Mercè Climent, es presenta (en el subtítol) com una Antologia de textos actuals de la Safor-Valldigna, on hi trobareu una petita mostra de la producció de les desenes d’autors i autores saforencs en actiu. Alguns tan coneguts com Francisco Brines, Josep Piera o Joan Navarro, i altres més ignots, o no tan coneguts.

Una bona tria, que permet fer descobertes o redescobrir alguns noms que teníem una mica desdibuixats. Impressiona, realment, l’àmplia gamma d’escriptors valuosos que pot exhibir la Safor-Valldigna. Tot un món, tota una literatura s’arrecera en aquest espai, tan ubèrrim i meravellós -entre les altes muntanyes, l’horta i la marjal i la mar- com carregat d’història. I ací poseu els noms que vulgueu: Ausiàs March, Martorell, Jordi de Sant Jordi, els Borja (en aquest cas, Sant Francesc)... 

Però la collita d’autors actuals -a més dels ja esmentats-, la llarga llista que inclou Ferran Garcia-Oliver, Enric Sòria, Ignasi Mora, Maria Josep Escrivà, Encarna Sant-Celoni, Teresa Pascual, Rafa Gomar, Francesc Calafat, Christelle Enguix, Àngels Gregori, Àngels Moreno... tants i tants autors i autores admirats, revela una exuberància que realment fa pensar. ¿Com i per què, d’on ve aquesta saba literària tan poderosa, capaç de superar sequeres, parèntesis llargs, guerres i opressió, i rebrotar amb força? Perquè la immensa majoria dels escriptors saforencs ho són en la nostra estimada i maltractada, vexada i discriminada, llengua. I si alguns, pocs, escriuen en castellà, com Paco Brines, per raons que podem entendre, doncs no passa res. Són també autors nostres, si no van en contra nostra. Una qüestió esvarosa, ja ho sé, que algun dia caldria descabdellar amb cura, amb tots els matisos i distincions del cas. Perquè Juan Gil-Albert o Rafael Chirbes són autors nostres, però ja no tant aquells que han anat directament i amb males arts contra la llengua i la cultura discriminades, i els seus defensors, siga des de Las Provinciasen èpoques molt dures o, ara mateix, proposant eliminar l’autonomia cultural i educativa (si més no) i volent extirpar l’ensenyament en valencià... per a rematar-lo i rematar-nos.

 El tret més característic de l’escena literària a la Safor és la diversitat i la qualitat. També, la consciència de formar part d’una gran tradició. I, especialment, l’orgull d’haver aportat molt a la literatura del País Valencià, a més d’apostar per una consciència unitària ferma que la projecta més enllà, i li ha permès -amb tota naturalitat- fer-se un lloc de privilegi al si de la cultura catalana en general. Diguem-ho clar: la Safor ha estat un dels eixos fonamentals en el miracle de la salvació i la represa de la llengua literària a partir dels anys seixanta del segle XX.

Aquest és un llibre important. Una aportació substancial que va molt més enllà de la celebració comarcal, que havia pres com a pretext la Capitalitat Cultural de Gandia durant 2017-2018. Els estudis del primer volum, que segueixen la petjada històrica, i expliquen la trajectòria literària en el seu context entre el Segle d’Or i la guerra civil, són absolutament fonamentals i absorbents. Josep Piera, que obre aquesta part, acota molt bé “la creació d’un espai literari” i situa històricament l’origen i l’evolució d’una tradició impressionant. Per cert que Piera, tot un símbol ja a hores d’ara de perseverança i ambició cultural, acaba de publicar un llibre  fantàstic: El llibre daurat. La història de la paella com no s’havia contat mai(Pòrtic), que certifica de nou, si encara calia, la professionalitat de Piera i la qualitat de la seua prosa. La història i la significació cultural de la paella més enllà de tòpics i folklore, un gran tema! Per què no? Al costat de Piera, hi ha aportacions significatives d’Ignasi Mora, Santiago La Parra, Isabel Canet, Lluís Miret, Alexandre Bataller, José Figueres i Gabriel Garcia Frasquet.

La segona part, que repassa les diverses variants de la literatura actual a la Safor-Valldigna -de la novel·la i la poesia a l’assaig, el teatre o la literatura infantil i juvenil-, demostra que l’autoconsciència cultural saforenca assoleix nivells exigents i qualitativament elevats. Un estol d’autors i crítics  – Francesc Calafat, Josep Lluís Roig, Àngels Gregori, Rafa Gomar, Josep Gonga, Lourdes Boïgues, Enric Sòria- desgranen raons i informacions que acaben d’arrodonir el quadre, el fresc, d’una literatura comarcal que ha esdevingut motor insubstituïble de la nostra cultura nacional.

Els dos volums han estat publicats per Lletra Impresa, l’editorial impulsada per Juli Capilla i Mercè Climent. Amb el suport i el patrocini d’institucions i organismes com l’Ajuntament de Gandia i el CEIC Alfons el Vell i la col·laboració de Saforíssims -l’associació d’autors i escriptors i portal web que anima la vida literària saforenca-, Lletra Impresa ha aconseguit un producte de qualitat, editat de manera pulcra i eficaç. Amb dades, informacions, crònica, il·lustracions i arguments ben elaborats, amb els autors escaients i la intervenció compromesa dels editors, aquesta és una obra que es fa llegir -i això és molt!- i que perdurarà.

Res d’un llibrot il·legible i per cobrir l’expedient, d’un producte “local”, editat de manera benintencionada però maldestra. Al contrari, una edició acurada que qualsevol persona atenta a la literatura, i la vida cultural en general, del nostre País hauria de llegir i consultar. Imprescindible per a desentranyar aquest “misteri” que continua sent la fecunditat literària d’una comarca, d’un espai, d’un territori, que configura avui, en més d’un sentit, el cor del País.

El País s’enriqueix com més vida i més activitat hi ha als seus diversos components, als pobles i comarques, viles i ciutats. La Safor compleix amb escreix, i hauria de servir d’esperó i exemple, per anar conjuntament més enllà. A l’Ajuntament que ha donat suport a una iniciativa com aquesta i a l’editorial que l’ha fet possible se’ls ha de reconèixer l’esforç, l’encert.

Lletra Impresa Edicions a l'especial Sant Jordi del setmanari El Temps

Aquesta setmana el setmanari El Temps inclou un especial Sant Jordi dedicat a les editorials petites i també a Manuel de Pedrolo i Maria Aurèlia Capmany. Excel·lent l'article del periodista i escriptor Xavier Aliaga sobre les petites editorials. No us el perdeu!

Presentació de "La bona lletra" a València (18 d'abril, llibreria Ramon Llull, 19.30 h)

A cavall entre la memòria històrica i la psicologia rural

Ressenya de Lluís Alpera sobre la darrera novel·la de Joaquim Espinós, La presó del cel (Lletra Impresa, 2017) publicada en el suplement cultural "Postdata" del diari Levante.

La presó del cel arriba a Cocentaina

Presentació de “La presó del cel”, de Joaquim Espinós, a Cocentaina (15 de març, dijous, a les 20.00 h, a la Biblioteca de Cocentaina, Pla de la Font, 10)

Hi intervindran:

Joan Benesiu, escriptor, i Joaquim Espinós, autor de la novel·la.

Amb La presó del cel, l’escriptor i professor de la Universitat d’Alacant Joaquim Espinós tanca la seua trilogia sobre el segle xx viscut als pobles del País Valencià. Una trilogia magnífica integrada per Ombres en el riu (1995), Material fotogràfic (2015) i ara La presó del cel, que publiquem a l’editorial Lletra Impresa Edicions.

La presó del cel és una novel·la que parla de la postguerra en un poble valencià del sud, un poble qualsevol. Però no és una novel·la més sobre aquest període tan novel·lat i dut moltes vegades a la gran pantalla. I és que els seus protagonistes són un capellà —el pare Lluís— d’idees progressistes, que lluita per canviar l’ordre de les coses, i tres xiques que són injustament repressaliades pel franquisme. Amb ells conviuen una galeria de personatges de gran vivesa i profunditat humana, que conformen un emotiu testimoni de la vida d’aquells difícils anys. Una visió, doncs, diferent dels anys de la postguerra. Original, curiosa i, sobretot, molt acurada i ben escrita.

ESPECIAL DE RAFAEL CHIRBES A TELE SAFOR

Tele Safor ha dedicat aquesta setmana un especial a Rafael Chirbes, amb motiu de la primera traducció al valencià d'una de les seues novel·les: La bona lletra. Al vídeo es pot veure les entrevistes que la periodista Puri Naya ha fet a Juli Capilla, editor de Lletra Impresa, a Carles Mulet, traductor del llibre i a Manolo Micó, director de la Fundació Rafael Chirbes.

 

Rafael Chirbes, per fi en valencià

L’editorial Lletra Impresa Edicions, en col·laboració amb la Fundació Rafael Chirbes, acaba de traure la primera traducció al valencià d’una obra de Rafael Chirbes, Premi Nacional de la Crítica en dues ocasions, el 2007 per Crematorio, i el 2013 per En la orilla. Es tracta de La bona lletra, publicada originalment en castellà per Anagrama, el 1992. La traducció ha estat a càrrec de l’escriptor i crític literari Carles Mulet i compta amb un pròleg del també escriptor i periodista Alfons Cervera.

En paraules dels editors, Juli Capilla i Mercè Climent, «es tracta d’una traducció exquisida i molt pertinent, que posa Chirbes a disposició del públic valencià en la llengua natural en què hauria escrit si les circumstàncies vitals i històriques que va viure l’autor hagueren estat més favorables». De fet, Chirbes va defensar sempre el valencià, la unitat i la dignificació de la llengua pròpia i es lamentava no haver pogut expressar-se literàriament amb ella, com ho corroboren aquestes declaracions al seu amic i company generacional, el també escriptor Josep Bertomeu Moll, en una entrevista –la darrera que va concedir en vida– publicada a la revista L’Espill: «La meua llengua familiar és el valencià, però no sé escriure’l. Com a tanta gent de la nostra generació, a mi ningú no em va proporcionar cap llibre en valencià durant la primera infància. Més bé fou al contrari. A l’escola teníem prohibit parlar-lo. Hem estat una generació analfabeta en llengua materna.»

La bona lletra narra en primera persona les peripècies vitals d’una família humil de republicans vençuts, al llarg dels anys difícils de la dictadura franquista. Anna, la protagonista del relat decideix, al tram final de la vida, trencar el silenci i fer un exercici de memòria, confessional, per contar al fill la seua llarga i inútil lluita per sobreviure.

La bona lletra conforma, juntament amb Mimoun, el primer bloc de l’obra chirbesiana, unes narracions que, en opinió de l’autor, són «més nouvelles que novel·les», cosa que li va permetre «un treball més polit, d’orfebreria».

Rafael Chirbes Magraner va nàixer a Tavernes de la Valldigna el 27 de juny de 1949 i va morir a Beniarbeig el 15 d’agost de 2015. La seua trajectòria de formació i professional, però, la va desenvolupar majoritàriament fora de València: a Madrid, el Marroc, París, Barcelona, A Coruña i Extremadura. L’any 2000 va tornar a València i es va instal·lar definitivament a Beniarbeig, molt prop de Dénia.

En un principi, Chirbes es va dedicar a la crítica literària i a altres activitats periodístiques, com ara a fer ressenyes gastronòmiques i articles per a la revista Sobremesa, i als reportatges de viatges. La seua primera novel·la, Mimoun (1988), va resultar finalista del Premi Herralde, i La larga marcha (1996) va ser guardonada a Alemanya amb el Premi SWR-Bestenliste. Amb aquesta novel·la va iniciar una trilogia sobre la societat espanyola que abraça des de la postguerra fins a la Transició i es completa amb La caída de Madrid (2000) i Los viejos amigos (2003). Va guanyar en dues ocasions el Premi Nacional de la Crítica, els anys 2007 i 2013, per Crematorio (2006) i En la orilla (2012), respectivament. Paris-Austerlitz és la seua darrera novel·la, publicada pòstumament el 2016.

Contacontes i taller infantil sobre “La Delicada de Gandia”, de Vicenta Llorca i Manola Roig

Aquest diumenge arriba La Delicada de Gandia a la Vall de Gallinera. Serà a Benirrama, a la Vall de Gallinera, a les 11.30h, i les artífexs d’aquest conte meravellós, Vicenta Llorca i Manola Roig, ens oferiran un contacontes i un taller infantil. Serà en el marc del Mercat de la Foradà, amb tot d’activitats programades per la Unió Cultural d’Amics de la Vall de Gallinera i de l’Ajuntament de la Vall de Gallinera. 

La Delicada de Gandia és una obra adreçada no només a la xicalla sinó als lectors de qualsevol edat. I és que l’escriptora i dona compromesa i de cultura Vicenta Llorca, juntament amb l’artista Manola Roig, han confeccionat una història magnífica sobre el mític i llegendari personatge de la Delicada de Gandia.

 

L’edició del llibre compta amb el suport de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Gandia.

Presentació de “La presó del cel”, de Joaquim Espinós, a Alacant (8 de febrer, dijous, a les 20.00 h, a la llibreria 80 Mundos)

Hi intervindran:

Victòria Cremades, professora i escriptora

Joaquim Espinós, autor del llibre

Amb La presó del cel, l’escriptor i professor de la Universitat d’Alacant Joaquim Espinós tanca la seua trilogia sobre el segle xx viscut als pobles del País Valencià. Una trilogia magnífica integrada per Ombres en el riu (1995), Material fotogràfic (2015) i ara La presó del cel, que publiquem a l’editorial Lletra Impresa Edicions.

La presó del cel és una novel·la que parla de la postguerra en un poble valencià del sud, un poble qualsevol. Però no és una novel·la més sobre aquest període tan novel·lat i dut moltes vegades a la gran pantalla. I és que els seus protagonistes són un capellà —el pare Lluís— d’idees progressistes, que lluita per canviar l’ordre de les coses, i tres xiques que són injustament repressaliades pel franquisme. Amb ells conviuen una galeria de personatges de gran vivesa i profunditat humana, que conformen un emotiu testimoni de la vida d’aquells difícils anys. Una visió, doncs, diferent dels anys de la postguerra. Original, curiosa i, sobretot, molt acurada i ben escrita.

8 de febrer, dijous, a les 20.00 h, a la llibreria 80 Mundos d’Alacant (Av. del General Marvá, 14)

Mário de Sá-Carneiro arriba a València

Presentació ‘Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa’ de Mário de Sá-Carneiro 

La presentació del llibre tindrà lloc el proper 25 de gener a la Llibreria Fan Set de València, a les 19.00 h, i comptarà amb la presència de Joan Navarro, escriptor, i de l’autor de la traducció, Vicent Berenguer.

L’editorial valenciana Lletra Impresa Edicions acaba de treure a la llum la poesia completa i una selecció de 33 cartes que l’escriptor portuguès Mário de Sá-Carneiro va enviar a Fernando Pessoa, entre els anys 1912 i 1916, tot just abans de la mort per suïcidi del primer. I ho han fet per primera vegada en català, de la mà del prestigiós poeta, traductor i especialista en literatura portuguesa i gallega, Vicent Berenguer. Fins al moment, ben poca cosa s’havia traduït al català de l’obra poètica de Mário de Sá-Carneiro, llevat d’algun poema solt en alguna antologia o revista. I això que es tracta d’un dels autors portuguesos més influents del segle xx, juntament amb Fernando Pessoa, fundadors tots dos de la revista Orpheu, introductors del modernisme en Portugal i capdavanters pel que fa a la renovació de la literatura portuguesa i europea.   

Mário de Sá-Carneiro, per Enric Sòria

Excel·lent crítica d'Enric Sòria al suplement "Posdata" del diari Levante-emv sobre el llibre Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa, traduït magistralment per Vicent Berenguer. Llegiu-la, per favor, és magnífica.

ELS MÉS VENUTS DE 2017

Ens encanten les llistes! És per això que volem publicar la llista dels 5 llibres més venuts en 2017. Finalment han estat 6 perquè Joan Miró i La Bruixa Xocolata han empatat. 

Enhorabona a tot(e)s, autor(e)s i il·lustrador(e)s, i gràcies per la vostra implicació!

"La presó del cel" a Benilloba

Presentació de “La presó del cel”, de Joaquim Espinós, a Benilloba (13 de gener, dissabte, a les 20.00 h, a l’Aula Universitària. Cal metge)

Hi intervindran:

Anna Dèlia Gisbert, alcaldessa de Benilloba

Josep Cortés, professor

Joaquim Espinós, autor

Amb La presó del cel, l’escriptor i professor de la Universitat d’Alacant Joaquim Espinós tanca la seua trilogia sobre el segle xx viscut als pobles del País Valencià. Una trilogia magnífica integrada per Ombres en el riu (1995), Material fotogràfic (2015) i ara La presó del cel, que publiquem a l’editorial Lletra Impresa Edicions.

La presó del cel és una novel·la que parla de la postguerra en un poble valencià del sud, un poble qualsevol. Però no és una novel·la més sobre aquest període tan novel·lat i dut moltes vegades a la gran pantalla. I és que els seus protagonistes són un capellà —el pare Lluís— d’idees progressistes, que lluita per canviar l’ordre de les coses, i tres xiques que són injustament repressaliades pel franquisme. Amb ells conviuen una galeria de personatges de gran vivesa i profunditat humana, que conformen un emotiu testimoni de la vida d’aquells difícils anys. Una visió, doncs, diferent dels anys de la postguerra. Original, curiosa i, sobretot, molt acurada i ben escrita.