Un dia més de Pasqua!, de Pilar Gregori
Monzó i els il·lustradors Rosa i
Jaume Fuster Serquera, es fa ressò dels
costums tradicionals de la Pasqua a
través d’un conte protagonitzat per Aila i Leax, dos germans que passen una
temporada a la Font, el poble dels seus iaios, que és ben peculiar. Diuen que
els de la Font són “cabuts”. Però, per què? A la Font, hi ha comparses de moros
i cristians, la festa dels Quintos, un molí abandonat okupa, el record viu d’una fàbrica de taulells hidràulics, i,
l’endemà de Sant Vicent Ferrer, la festa de la Badà, un dia més de Pasqua!
Quina sort que tenen els de la Font!!!
El llibre és una aventura basada en l’amistat, la cooperació i la solidaritat. Una història que indaga
també en les arrels familiars i populars.
A més a més, hi ha tot un apèndix on es parla dels costums de la Pasqua de manera detallada: ens mengem la mona o
tonya, amb l’ou pintat de coloraines; el panou, la coca boba o de llanda, amb
xocolate, sobrassada o llonganissa. Els xiquets estrenen espardenyes o
pasqüeres, juguen a botar la corda, a boletes o a la trompa, i empinen el
catxerulo o la milotxa. I ens quedem pensant... en la mona de Pasqua.
I a Bellreguard, presentem Oh! Dietaris inèdits, de Joan M. Monjo, amb la participació de Marcos Haro, Ferran Garcia-oliver, Rafa Gomar, Josep Lluís Roig Sala i Jose Iniesta. Un luxe de gent per a dos llibres que ens estimem moltíssim.
Oh! Dietaris inèdits aplega tots els
dietaris de Joan M. Monjo, desaparegut
prematurament ara fa tot just deu anys, que hi havia a l’Arxiu Històric de
Gandia, i d’altres que, per bé que es van publicar en vida, estaven ja
descatalogats. La publicació ha estat possible gràcies a la donació de
documents proveïda per Lara Aparisi
Moratal, filla d’Àngela Moratal
Gregori, la parella de Monjo. L’edició que ha dut a terme l’editorial
gandiana Lletra Impresa Edicions ha comptat amb el patrocini de l’Institut
Municipal d’Arxius i Biblioteques de Gandia (IMAB) i compta també amb l’ajuda
de Saforíssims SL en la difusió del llibre.
En conjunt, Oh! Dietaris inèdits recull una sèrie de
“papers” —com li agradava anomenar-los al mateix autor— que fan un “tot”
homogeni i mantenen l’estil inconfusible de l’obra de Joan M. Monjo. L’obra
abasta un llarg període vital, de l’any 1978 al 2006, i dóna compte d’algunes
de les seues constants personals i els motius literaris més freqüents en
l’autor.
Així, la quotidianitat marca la
pauta vital de l’escriptor: la pluja, la migdiada, la feina a l’institut,
l’amor, la calitja de l’estiu, la gent aferrada a la terra; el compromís
polític, la defensa de la llengua... Gandia, Ador, Guardamar de la Safor,
Bellreguard i Almoines són omnipresents en aquestes planes, però també València
i Altea. S’hi detecta una adhesió insubornable a la cultura i la llengua
pròpies i, per sobre de tot, l’afecció per la literatura. No en va, per les
seues pàgines diàries passen innombrables escriptors, autòctons i forans, com
ara Eugeni d’Ors, Josep Pla, Joan Perucho, Josep Piera, Ignasi Mora, Josep
Iborra, Joan Iborra, Joan Climent, Gonçal Castelló, Alfons Roig, Joan
Navarro... així com Elias Canetti, Marguerite Yourcenar, Ana María Matute, Pío
Baroja, Juan Gil-Albert, César Simón o Manuel Vicent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada