Lletra Imnpresa a la Plaça del Llibre de València 2017

Avui -com ahir- tenim doble sessió de presentacions. A Vilallonga de la Safor, presentem Un dia més de Pasqua, de Pilar Gregori Monzo, Rosa Fuster Serquera i Jaume Fuster Serquera, fills de Rosa Maria Serquera Perez, amb els amics de la revista Bresca d'amfitrions, encapçalats pel mestre i gran persona Josep Tarrassó. 

Un dia més de Pasqua!, de Pilar Gregori Monzó i els il·lustradors Rosa i Jaume Fuster Serquera, es fa ressò dels costums tradicionals de la Pasqua a través d’un conte protagonitzat per Aila i Leax, dos germans que passen una temporada a la Font, el poble dels seus iaios, que és ben peculiar. Diuen que els de la Font són “cabuts”. Però, per què? A la Font, hi ha comparses de moros i cristians, la festa dels Quintos, un molí abandonat okupa, el record viu d’una fàbrica de taulells hidràulics, i, l’endemà de Sant Vicent Ferrer, la festa de la Badà, un dia més de Pasqua! Quina sort que tenen els de la Font!!!

El llibre és una aventura basada en l’amistat, la cooperació i la solidaritat. Una història que indaga també en les arrels familiars i populars. A més a més, hi ha tot un apèndix on es parla dels costums de la Pasqua de manera detallada: ens mengem la mona o tonya, amb l’ou pintat de coloraines; el panou, la coca boba o de llanda, amb xocolate, sobrassada o llonganissa. Els xiquets estrenen espardenyes o pasqüeres, juguen a botar la corda, a boletes o a la trompa, i empinen el catxerulo o la milotxa. I ens quedem pensant... en la mona de Pasqua.  

I a Bellreguard, presentem Oh! Dietaris inèdits, de Joan M. Monjo, amb la participació de Marcos Haro, Ferran Garcia-oliver, Rafa Gomar, Josep Lluís Roig Sala i Jose Iniesta. Un luxe de gent per a dos llibres que ens estimem moltíssim. 

Oh! Dietaris inèdits aplega tots els dietaris de Joan M. Monjo, desaparegut prematurament ara fa tot just deu anys, que hi havia a l’Arxiu Històric de Gandia, i d’altres que, per bé que es van publicar en vida, estaven ja descatalogats. La publicació ha estat possible gràcies a la donació de documents proveïda per Lara Aparisi Moratal, filla d’Àngela Moratal Gregori, la parella de Monjo. L’edició que ha dut a terme l’editorial gandiana Lletra Impresa Edicions ha comptat amb el patrocini de l’Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques de Gandia (IMAB) i compta també amb l’ajuda de Saforíssims SL en la difusió del llibre. 

En conjunt, Oh! Dietaris inèdits recull una sèrie de “papers” —com li agradava anomenar-los al mateix autor— que fan un “tot” homogeni i mantenen l’estil inconfusible de l’obra de Joan M. Monjo. L’obra abasta un llarg període vital, de l’any 1978 al 2006, i dóna compte d’algunes de les seues constants personals i els motius literaris més freqüents en l’autor.

Així, la quotidianitat marca la pauta vital de l’escriptor: la pluja, la migdiada, la feina a l’institut, l’amor, la calitja de l’estiu, la gent aferrada a la terra; el compromís polític, la defensa de la llengua... Gandia, Ador, Guardamar de la Safor, Bellreguard i Almoines són omnipresents en aquestes planes, però també València i Altea. S’hi detecta una adhesió insubornable a la cultura i la llengua pròpies i, per sobre de tot, l’afecció per la literatura. No en va, per les seues pàgines diàries passen innombrables escriptors, autòctons i forans, com ara Eugeni d’Ors, Josep Pla, Joan Perucho, Josep Piera, Ignasi Mora, Josep Iborra, Joan Iborra, Joan Climent, Gonçal Castelló, Alfons Roig, Joan Navarro... així com Elias Canetti, Marguerite Yourcenar, Ana María Matute, Pío Baroja, Juan Gil-Albert, César Simón o Manuel Vicent.

Entrevista a Vicent Berenguer, traductor del llibre "Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa" de Mário de Sá-Carneiro

La periodista Puri Naya entrevista per a TeleSafor a Vicent Berenguer, traductor del llibre Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa de Mário de Sá-Carneiro. Aquesta vesprada a les 20 h el presentem a la llibreria Ambra de Gandia, amb un presentador d'excepció, el poeta Josep Piera. 

L’última il·lusió fou trencar tots els espills

L’anomenat modernisme d’avantguarda portuguès, contemporani de les tendències afins als països europeus de cultura, té com a figura carismàtica -i complexa- Fernando Pessoa. I el seu company de ploma Mário de Sá-Carneiro vindria a ser l’emblema del poeta genial i turmentat, excèntric, suïcidat als 26 anys. Pertanyent a l’anomenada Generació d’Orpheu, la mítica revista, la seva fama i “canonització” és posterior a la seva mort. Per primer cop tenim en català, en gustosa variant valenciana, gràcies a Vicent Berenguer, la poesia completa (bilingüe) i un complement d’alt interès, una selecció de la correspondència entre els dos poetes, a més d’uns retrats i facsímils.

De fet podríem dir que el tema de la poesia de Sá-Carneiro és ell mateix: autor megalòman i narcisista, ja des dels primers reculls, on encara empra formes tradicionals -amb gran traça i musicalitat, per cert-, es pot observar com exalta contínuament les seves il·lusions, rabejant-se en els fracassos i frustracions, en climes de vehemència verbal presidits per l’angoixa. Ho prova tot, luxuriós, i tan sols obté el tedi. Va viure el seu trastorn de personalitat com una mena de sacrament, se sabia tocat pels déus. Hi havia una mica de fatalitat, de predestinació en la seva vida, i els cops de geni són ben patents en la poesia. S’intueix també en la seva figura un absolut menyspreu pels que ell considerava “capats moralment”, pels “benpensants” i els covards incapaços d’anar més enllà de la seva bombolla de protecció.

Un encert de Berenguer en la seva versió és limitar-se a la literalitat, perquè el portuguès és una llengua veïna que podem seguir força bé sense grans coneixements, de manera que la traducció valenciana ens ajuda a completar sovint el sentit d’un mot escàpol. Per il·lustrar-ho, vegem què fa amb una quarteta com: “Num ímpetu difuso de quebranto, / tudo encetei e nada possuí... / Hoje, de mim, só resta o desencanto / das coisas que beijei mas nâo vivi...”; “En un impuls difús de fadament, / tot ho he encetat i res no he posseït. / Avui, de mi, sols queda el desencant / de les coses besades que no visquí...” Si hagués volgut ser fidel a l’esquema de rimes, mirant de no trair el sentit, hauria pogut escriure: “En un impuls difús de fadament, / tot ho he encetat i mai res no he tingut. / Avui, de mi, sols queda el desencant / de tot allò besat pr’ò no viscut”. Són opcions. Quan Sá-Carneiro diu: “No soc jo ni soc cap Altre. / Soc un afer intermedi”, per ventura no hi sentim Pessoa? 

Ressenya de Víctor Obiols

publicada en el suplement Llegim

del periòdic ARA, 14/10/2017

La Delicada de Gandia (presentació a "La Marquesa", aquest dimecres 25 d'octubre, 20 h)

Novetat: La Delicada de Gandia

SINOPSI LA DELICADA DE GANDIA

Qui no coneix la dita? No heu sentit mai allò de “Sembles la Delicada de Gandia”? En sabeu l’origen? Gaia, Borja, Agnès, Martí i Neus, els protagonistes d’aquesta història, decideixen, encuriosits, esbrinar d’on ve l’expressió que han escoltat moltes vegades de la veu dels seus pares i familiars. Així, es llancen a la recerca de l’origen de la Delicada de Gandia. En la seua aventura, però, hauran de superar dificultats i viure moments de desànim, abans d’arribar a conèixer la llegenda més popular i peculiar de la ciutat de Gandia. Endinseu-vos en el relat de la dona més delicada del món! No us en penedireu...

La Delicada de Gandia és un exercici fictici de retorn al passat adreçat al públic més jove, però també als majors. Un recorregut físic i històric per la ciutat ducal on suposadament van ocórrer els fets que es conten.

VICENTA LLORCA, AUTORA

Va nàixer a Oliva (la Safor) i és llicenciada en Filosofia i Lletres. Ha sigut professora de Castellà a l’IES Gabriel Ciscar d’Oliva i a l’IES Tirant lo Blanc de Gandia, on va ser vicedirectora, cap de departament i bibliotecària.

Pertany a Tirantianes AC, Saforíssims SL, Dones de frontera, Associació d’Estudis Fallers i a l’executiva del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals “Alfons el Vell”.

Ha participat en diferents publicacions: articles d’opinió, literaris i de recerca; poemes, pròlegs de llibres, etc.

Actualment gaudeix de la jubilació, es dedica a presentar llibres i a escriure. Ha col·laborat recentment en la Cadena Ser, juntament amb Rosa Roig, en un microespai poètic. I en el CEIC coordina l’anuari literari Homenatge a la Paraula.

El pas per les aules i el contacte diari amb la joventut han deixat una empremta ben palesa en la seua vida.

MANOLA ROIG, IL·LUSTRADORA

Va nàixer a Sueca (Ribera Baixa). No sempre s’ha dedicat a il·lustrar històries, però es recorda tota la vida amb una llapissera a la mà, i li agraden les de punta fina.

L’any 2009 la seua germana desficiosa i agosarada va obrir un blog i li va dir: “M’agradaria que tu l’il·lustrares”, i així va encetar una nova etapa en la seua vida, confirmant la famosa dita “Mai no és tard quan arriba”.

Autodidacta, en els últims anys ha desenvolupat una curta però intensa carrera artística, amb llibres publicats, conjuntament amb Rosa Roig i per encàrrec. Com artista plàstica ha participat en exposicions individuals i col·lectives, ha col·laborat amb diferents revistes i diaris tradicionals i digitals.

Pertany a les associacions Clásicas y Modernas i Dones de frontera. El seu projecte creatiu és

variat i divers: il·lustració, gravat, disseny gràfic, fotografia, escultura, paper maixé...

I si hi ha una frase amb la qual s’identifica és: “No veiem les coses tal com són, les veiem tal

com som”, de l’escriptora Anaïs Nin.

Mário de Sá-Carneiro, per Josep Piera

Magnífica ressenya de Josep Piera al Levante-emv sobre la Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa, de Mário de Sá-Carneiro, traduït per Vicent Berenguer.

Presentació del llibre Oh! Dietaris inèdits, de Joan M. Monjo a Pego (20 d’octubre, divendres, Casa de la Cultura de Pego, 20.00 h)

Dins de les II Jornades Culturals Atzaïla que tenen lloc aquest cap de setmana a Pego, es presenta un llibre Oh! Dietaris inèdits, que és també un homenatge a l’extraordinari escriptor de Gandia, desaparegut prematurament ara fa tot just deu anys. L’acte comptarà amb la presència i la participació de Rafa Gomar, escriptor i autor del pròleg i d’Elvira Cambrils, escriptora.   

L’edició ha estat possible gràcies al patrocini de l’Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques de Gandia (IMAB) i compta també amb l’ajuda de Saforíssims SL en la difusió del llibre.

El volum en qüestió, titulat Oh! Dietaris inèdits, aplega tots els dietaris de l’escriptor saforenc que hi havia a l’Arxiu Històric de Gandia, a partir d’una donació de Lara Aparisi Moratal, filla d’Àngela Moratal Gregori, la parella de Monjo. A més d’aquests inèdits, el volum recull també d’altres dietaris que, per bé que es van publicar en vida, estan inclosos en revistes o llibres ja descatalogats o exhaurits, pràcticament introbables. És el cas del Premi Joanot Martorell de l’any 1979, Oh!  

En conjunt, es tracta d’uns “papers” —com li agradava anomenar-los al mateix autor— que fan un “tot” homogeni i mantenen l’estil inconfusible de l’obra de Joan M. Monjo. L’obra abasta un llarg període vital, de l’any 1978 al 2006, i dóna compte d’algunes de les seues constants personals i els motius literaris més freqüents en l’autor.

Així, la quotidianitat marca la pauta vital de l’escriptor: la pluja, la migdiada, la feina a l’institut, l’amor, la calitja de l’estiu, la gent aferrada a la terra; el compromís polític, la defensa de la llengua... Gandia, Ador, Guardamar de la Safor, Bellreguard i Almoines són omnipresents en aquestes planes, però també València i Altea. S’hi detecta una adhesió insubornable a la cultura i la llengua pròpies i, per sobre de tot, l’afecció per la literatura. No en va, per les seues pàgines diàries passen innombrables escriptors, autòctons i forans, com ara Eugeni d’Ors, Josep Pla, Joan Perucho, Josep Piera, Ignasi Mora, Josep Iborra, Joan Iborra, Joan Climent, Gonçal Castelló, Alfons Roig, Joan Navarro... així com Elias Canetti, Marguerite Yourcenar, Ana María Matute, Pío Baroja, Juan Gil-Albert, César Simón o Manuel Vicent.

Bennasar sobre Sá-Carneiro

En Sebastià Bennasar es fa ressò a la revista cultural Bearn de la Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa, traduït per Vicent Berenguer, que acabem de publicar a Lletra Impresa. Moltes gràcies!

https://revistabearn.com/2017/10/18/torna-portugal-a-la-literatura-catalana/

"L’editorial Lletra impresa també ha optat per la literatura portuguesa en aquest retorn de les vacances i ens ofereix una obra majúscula: la poesia completa i les cartes a Fernando Pessoa de Mário de Sá-Carneiro en la traducció excel·lent de Vicent Berenguer. Una joia literària de primer ordre que aplega les obres d’aquest malaguanyat autor, que va viure entre el 1890 i el 1916, quan se va suïcidar a Paris. La modernitat literària portuguesa no es pot entendre sense la seva poesia i sense la influència que exercí en Pessoa. La poesia s’ofereix en versió bilingüe."

Sebastià Bennasar

Josep Palomero ressenya el llibre "Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa" de Mário de Sá-Carneiro

El prestigiós lingüista i escriptor Josep Palomero va publicar diumenge passat al diari Mediterráneo de Castelló una ressenya sobre el llibre Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa, traduït per Vicent Berenguer. Li agraïm l'atenció i les seues amabilíssimes paraules. El llibre s'ho mereix; i, sobretot, s'ho té ben guanyat Vicent Berenguer, que ha fet un treball meticulós, rigorossíssim i impecable. Moltíssimes gràcies, Josep!

DIA DE LES ESCRIPTORES

En el Dia de les Escriptores, Lletra Impresa vol felicitar especialment les seues autores: Irene Verdú i Maria Martínez, autores de la col·lecció El Príncep preguntador; Xaro Navarro, autora de La carabassa Tomasa; Mercè Climent, autora d'El misteri dels Reis d'Orient; Pilar Gregori, autora d'Un dia més de Pasqua!; Ester Vizcarra, autora d'Enterreu-me en batí i en sabatilles. Biografia novel·lada de Joan Valls i Jordà; Silvia Colomer, autora de La Bruixa Xocolata, i Vicenta Llorca, autora de La Delicada de Gandia. 

Enric Sòria parla de l'Oh! Dietaris inèdits, de Joan M. Monjo

Magnífica ressenya d'Enric Sòria sobre el llibre de Joan M. Monjo, Oh! Dietaris inèdits, publicada dissabte passat al suplement Posdata del diari Levante-emv.

COLLITA AMB NOM PROPI A LA SLC DE BARCELONA

"Collita amb nom propi". Taula redona al voltant de la biografia i la dietarística feta al País Valencià que es va presentar el passat 10 de setembre a la Setmana del Llibre en Català de Barcelona. Lletra Impresa hi va presentar els llibres Enterreu-me en batí i en sabatilles. Biografia novel·lada de Joan Valls i Jordà d'Ester Vizcarra i Oh! Dietaris inèdits de Joan M. Monjo.

Presentacions a Muro i Alcoi

Presentació de la primera biografia novel·lada de Joan Valls i Jordà (4 d’octubre, dimecres, a Muro, el Comtat, a les 20.30 h)

La periodista alcoiana Ester Vizcarra acaba de publicar a Lletra Impresa Edicions el llibre Enterreu-me en batí i en sabatilles. Biografia novel·lada de Joan Valls i Jordà, justament en l’any que es commemora el centenari del naixement del poeta.

Es presentarà aquest dimecres 4 d’octubre a la Sala Pintor Jover del Centre Cultural de Muro, a les 20.00 h, i comptarà amb la intervenció de l’escriptorToni Cucarella i de l’autora del llibre, Ester Vizcarra. A més, en l’acte s’han implicat diverses institucions públiques i privades que s’han sumat a l’esdeveniment: l’Ajuntament de Muro, la Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià, Escola Valenciana, la Biblioteca de Muro i l’editorial Lletra Impresa. 

 Aquesta biografia acompanya el lector a través de les etapes de la vida de Joan Valls i Jordà, un dels poetes valencians més significatius del segle xx, no només perquè va estar entre els pioners a publicar poesia en valencià, en plena postguerra, i per haver defensat sempre la unitat de la llengua, sinó per la qualitat, extensió i diversitat de la seua obra.

La novel·la reconstrueix diferents episodis de la infància, joventut i maduresa de Joan Valls que ajuden a comprendre millor el personatge a qui ja coneixia l’obra, però també porten al neòfit de la vida a la poesia. Els fets clau es barregen amb la quotidianitat i una particular visió de la societat, carregada d’enginy, tot immers dins d’un entorn canviant descrit a pinzellades, sense entrar en els fets històrics, només esbossant l’escenari dels complicats temps que li va tocar viure al poeta d’Alcoi: República, Guerra Civil, franquisme, transició i democràcia.

Ester Vizcarra i Fortuny (Mollet del Vallès, 1956) ha exercit el periodisme durant gairebé quaranta anys, més de trenta a Alcoi, on va trobar estabilitat professional al periòdic Ciudad de Alcoy, després d’haver-se iniciat a Mundo Diario de Barcelona.

Presentació i contacontes de “La Bruixa Xocolata” (7 d’octubre, dissabte, a Alcoi, a les 12.30 h)

És el primer número d’una nova col·lecció de Lletra Impresa Edicions per a xiquets i xiquetes. Es diu La Bruixa Xocolata i l’han fet dos autors d’Alcoi, la contacontesSilvia Colomer i el periodista Sergi Olcina. I, a més, té l’aval de l’escriptora i editora també alcoiana Mercè Climent. És el primer llibre que Silvia i Sergi publiquen. I paga molt la pena.       

T’agraden els contes, la fantasia i els dolços? A la Bruixa Xocolata també! Ah, que encara no saps qui és Xocolata? I què esperes per conèixer aquesta bruixa esbojarrada i divertida que sempre té gana de llepolies, d’amics i de màgia?

La Bruixa Xocolata viu entre nosaltres, potser molt a prop de tu. Sempre l’acompanya el seu gosset Boira. Però el millor de tot és que guarda un secret a casa i et pot fer viure aventures al·lucinants. Que quin és aquest secret? Obri el llibre i ho descobriràs...

El contacontes i presentació de La Bruixa Xocolata tindrà lloc aquest dissabte 7 d’octubre a la Glorieta d’Alcoi, a les 12.30 h, i comptarà amb la presència dels autors del llibre, Silvia Colomer, que l’ha escrit, i de l’il·lustrador, Sergi Olcina.