divendres, 7 de juliol de 2017

Joanjo Garcia parla dels dietaris de Joan M. Monjo

La petjada d’una exclamació


La recuperació dels dietaris inèdits de Joan M. Monjo, juntament amb Oh!, peça que li va valdre el Premi Joanot Martorell de Narrativa el 1978, és un d’aquests homenatges estranys en un país mancat de normalitat i que sovint naufraga a honorar repetidament les mateixes figures. L’editorial Lletra Impresa ha apostat per trencar aquesta dinàmica i acostar-nos l’obra d’un autor la memòria del qual estava en risc de desaparèixer per a les generacions futures. Amb la publicació dels seus quaderns i d’altres papers esparsos, tenim l’oportunitat d’explorar i interpel·lar un pedaç del passat més recent de la nostra literatura. Durant el recorregut, que abasta de 1978 a 2006 i mitjançant notes breus, podrem descobrir una personalíssima manera de mirar el paisatge, d’endinsar-se en allò quotidià i d’explorar l’anècdota, sempre del costat del preciosisme.
Més enllà de reivindicar la figura d’un activista cultural destacat, l’obra també serveix per a revelar-nos què suposa l’ambició d’escriure, quins són els dubtes que assaltaven Monjo, que l’emocionaven o el feien defallir. La seua veu és una invitació contundent, però sense enganyifes, a la literatura.
Joanjo Garcia


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada