FER UN PENSAMENT. O DOS. O DESFER-LOS

FER UN PENSAMENT. O DOS. O DESFER-LOS

Farem un pensament. Ja veus. Aquestes càpsules que mouen les neurones i el cor. I foraden el silenci. Brossa, Joan i l'escriptura. I el Fuster. I el Max Aub, el dels crims exemplars. I els grecs. I el principi de no contradicció pels aires. Les coses no són com són. Com són? Capbussar-se dins els fragments del món, de l'escriptura del món, per traure el cap i respirar. Descarbonitzar els passadissos cerebrals. Lliurar-se a la nuesa del poema on poder extraviar-se. On poder fer acrobàcies i caure. Caure per certificar l'existència. La pròpia i la dels altres. Els altres que ens donen l'existència fugissera. Com les imatges darrere els ulls. El llamp. La foguera. Els dits bruts de sutja. Escriure a la parets de la cova. De la closca. Escriure'ns. Respirar l'escriptura. Ensumar-la. Deixar-la a la serena en un cossi ple de flors que suren. La malenconia de les pèrdues. De la pèrdua. De la gran pèrdua. El gest del pensament. La parla del cos i del dolor. El bot cap enrere. Quan les colobres nadadores. I l'afonia de la llàgrima. I la música del dir. I del silenci. Inquietant. La música. Transitar per l'escriptura inestable, per la seva bellesa que es mou en ser bellesa. Percebre el món somort des d'un silenci. Veure com avancen les ones cap a la platja. Les ones i el temps. La sordesa i el temps que ens estimba per l'ull de la galàxia. Un altre abisme. Aquesta melangia grisa. De boira grisa. Aquestes píndoles multicolors. I l'oblit. El saial nostre de cada dia. I el groc perillós de la revolta. I la política. La mirada política. Lisboa. I el poeta de la ciutat. I l'altre, el brasiler Daniel Lima, aquell del "Penso mas não existo" tan poc cartesià. Pensar sense existir és tan perillós com existir sense pensar. O no. Vés a saber. I el vi. I el poeta que se'n va fulminat pel llamp de la pròpia vida. I el dolor. I de nou les pèrdues. I la simpatia per Schopenhauer sota la llum de la Marina. I Tamil Nadu. Buda. El Nirvana. El corb. La brutícia. La ferida. I la política. I la malenconia de la poítica. I Segària. La casa dels estius. I la muntanya. I la política.

[Joan Navarro. Text llegit en ocasió de la presentació a la Plaça del Llibre de Gandia de Farem un pensament el divendres 28 de maig de 2021.]