Manel Rodríguez-Castelló
torna al món editorial després de vora vuit anys sense publicar, almenys en
forma de llibre. Però l’escriptor alcoià no ha deixat ni un moment d’escriure
durant aquest relativament llarg parèntesi, i de fer públics els seus
pensaments i articles en diversos mitjans digitals esparsos. Ho fa ─escriure─
quasi cada dia, i des de fa dècades.
A Farem un pensament. Metaforismes i saials
(Lletra Impresa Edicions) recull, en una primera part, el que ell mateix
anomena metaforismes ─pensaments i textos breus diversos de difícil
i escàpola classificació─ que ha anat fent dels anys noranta ençà. A la segona
part del llibre, s’hi apleguen una sèrie de saials, és a dir, de
columnes fragmentàries de plena actualitat, polítiques i no, incisos personals,
petites cròniques de viatges, reflexions literàries i tot de motius sobre la
realitat més immediata, política o poètica.
En la literatura de
Manel Rodríguez-Castelló ─queferós i
inconformista de mena com és─, hi ha un component de rebel·lia innat que no pot
deixar indiferent ningú, de cap de les maneres. Literatura pura, sí. Molt ben
escrita. Un Diguem no, també: a la barbàrie, a la indiferència, a
l’encefalograma pla ─que no a Pla, per descomptat; una reafirmació de si mateix
i de la col·lectivitat a què pertany, al País Valencià que tant els reca
pronunciar, en nom de l’estúpida i anorreadora política del decaïment que
alguns s’entesten a imposar-nos des de l’òptica dels vençuts.
Manel s’adscriu a la
premissa dels que udolen des del cim de la lluita, amb el cor i amb el cap, amb
la cara i les tecles al descobert, sense por a caure; amb la confiança que si
això passara, finalment, faria tots els possibles i impossibles per alçar-se un
altre cop del vertigen i redreçar la veu amb els sargits intel·ligents,
suggestius, perspicaços del pensament i la raó; literaris, en primera
instància. Metaforismes i saials, doncs. Un luxe d’escriptor. Un
goig per a nosaltres, els lectors. Farem un pensament?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada