dissabte, 13 de febrer de 2021

Torna el Manel Rodríguez-Castelló més punyent i incisiu

L’escriptor alcoià publica Farem un pensament. Metaforismes i saials, un llibre que recopila quatre dècades d’escriptura dedicada a la literatura breu  

Manel Rodríguez-Castelló torna al món editorial després de vora vuit anys sense publicar, almenys en forma de llibre. Però l’escriptor alcoià no ha deixat ni un moment d’escriure durant aquest relativament llarg parèntesi, i de fer públics els seus pensaments i articles en diversos mitjans digitals esparsos. Ho fa ─escriure─ quasi cada dia, i des de fa dècades.

A Farem un pensament. Metaforismes i saials (Lletra Impresa Edicions) recull, en una primera part, el que ell mateix anomena metaforismes ─pensaments i textos breus diversos de difícil i escàpola classificació─ que ha anat fent dels anys noranta ençà. A la segona part del llibre, s’hi apleguen una sèrie de saials, és a dir, de columnes fragmentàries de plena actualitat, polítiques i no, incisos personals, petites cròniques de viatges, reflexions literàries i tot de motius sobre la realitat més immediata, política o poètica.

Es tracta de literatura breu, fragmentària, reflexiva, a estones poètica, de vegades amb un vessant volgudament incitador i corrosiu, revulsiu i no gens acomodatici, descaradament incòmode per a les mentalitats benestants i panxacontents, deliciós per als lectors que els agrada el pensament crític i la incidència sobre una realitat plena de malures i de bocois per on s’escolen la mediocritat anodina i la mesquinesa més barroeres.


En la literatura de Manel
Rodríguez-Castellóqueferós i inconformista de mena com és─, hi ha un component de rebel·lia innat que no pot deixar indiferent ningú, de cap de les maneres. Literatura pura, sí. Molt ben escrita. Un Diguem no, també: a la barbàrie, a la indiferència, a l’encefalograma pla ─que no a Pla, per descomptat; una reafirmació de si mateix i de la col·lectivitat a què pertany, al País Valencià que tant els reca pronunciar, en nom de l’estúpida i anorreadora política del decaïment que alguns s’entesten a imposar-nos des de l’òptica dels vençuts.

Manel s’adscriu a la premissa dels que udolen des del cim de la lluita, amb el cor i amb el cap, amb la cara i les tecles al descobert, sense por a caure; amb la confiança que si això passara, finalment, faria tots els possibles i impossibles per alçar-se un altre cop del vertigen i redreçar la veu amb els sargits intel·ligents, suggestius, perspicaços del pensament i la raó; literaris, en primera instància. Metaforismes i saials, doncs. Un luxe d’escriptor. Un goig per a nosaltres, els lectors. Farem un pensament




 

 

               

 

Cap comentari:

Publica un comentari