.jpg)
Aquest cap de setmana hem estat a la Bisbal d’Empordà, a la fira del llibre Indilletres. És la cinquena vegada que hi participem. De Gandia –el bressol dels clàssics de la literatura catalana medieval: Ausiàs March, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella– fins a la Bisbal hi ha una distància, si fa no fa, de 550 km per autovia. Això fa més de 1.000 km d’anada i tornada que ens els cruspim en poc més de 48 hores. Hui estem cansats. Dos dies de fira i unes quantes hores de carretera passen factura. Estem cansats, sí, però molt satisfets, per diverses raons. La fira està molt ben organitzada. El programa és atractiu i les editorials que hi participen ofereixen títols que difícilment trobaràs en una llibreria convencional. L’ambient és festiu i amable, i el voluntariat que dona forma i fa possible la fira, una delícia. L’Indilletres és com un oasi del que ens abeurem i ens n’enyorem durant mesos, fins que hi tornem a l’any següent. Com que ja fa unes quantes edicions que hi anem, ens retrobem ben sovint amb lectors i lectores que ens segueixen, que ens comenten algun llibre que van adquirir en l’edició anterior. Hi bescanviem parers i xalem amb la conversa. Parlem de literatura, és clar, però també de llengua, del compromís insubornable que tenim amb la defensa de la nostra identitat, amb els mots que ens defineixen com a persones i com a poble. Del lligam que hi ha entre catalans, valencians, mallorquins, nord-catalans, franjatins... I maleïm i avorrim la mala praxi d’algun que altre politicastre de torn. (Enguany, se n’ha dut la palma la pèssima gestió que ha fet el desgovern valencià de la Dana.)
La qualitat humana
que sura en l’ambient de l’Indilletres és, sens dubte, un tresor que sabem
apreciar i agraïm. S’hi ensuma una complicitat i un esperit rebel que et fa
reconciliar-te amb tu mateix i amb els altres, que et reconforta i t’alimenta, que
et nodreix amb les millors paraules. Els
editors i editores que participen a l’Indilletres són gent de trinxera. Gent
empedreïda a oferir lectures exquisides a lectors i lectores de pedra picada. Outsiders
en un sistema que es podreix a base d’atipar l’audiència amb sèries
estereotipades made in USA. Ja fa temps que tinc la sensació que la
cultura en majúscules està sent arraconada per la cultura petita, de fàcil
digestió i esforç intel·lectual de baixa intensitat i curta volada. Que la cultureta
desplaça la Cultura a passes gegantines, qui sap si sense remei. Que el
llibre –i la lectura profunda– ha passat a millor vida o, si més no, a la vida
d’una petita –cada cop més esquifida– elit que s’estima de deveres la lletra
impresa. Que la indústria del llibre ofega a base de best-sellers de
dubtosa qualitat les veritables delicatessen bibliogràfiques, joies que
ens sacsegen l’ànima, que ens copsen l’esperit, que ens somouen l’alè, que ens sotsobren
els fonaments de l’ordre, que ens omplen de vida. Llibres de lectura
alternativa i dissident. Llibres que ataquen directament la línia de flotació
d’un neoliberalisme agressiu que tot ho mesura des de la perspectiva usurpadora
i castrant del capital, que especula amb qualsevol “producte”, fins i tot amb
el llibre –un artefacte insuperable i insubstituïble, segons Umberto Eco.
Fa tant de goig
passejar-se per les parades de l’Indilletres. Parlar amb les editores i els
editors. Sospesar els seus llibres, passar-ne les pàgines amb delicadesa i atenció,
apreciar l’art i la infinita paciència invertides en cada pàgina, en cada
il·lustració, en cada apartat... Per als qui ens hi dediquem –a editar, vull
dir– no ens és gens difícil detectar en cada llibre de les editorials amigues que
visitem cada passa donada, les decisions que s’hi han de prendre, fins i tot
els dubtes i els encerts. I n’aprenen moltíssim! Amb els editors i editores de
l’Indilletres sentim que ens uneixen molts interessos i no poques complicitats.
Hem coincidit tantes vegades en tantes fires, que hem segellat una amistat sana
i sincera. Potser aquesta bonhomia que hi trobem cada vegada que coincidim,
aquesta esplendidesa, aquesta bondat, aquesta generositat... és el millor de
cada fira. La calidesa humana no té preu. És impagable. I els ho agraïm de cor.
L’Indilletres és tot plegat i moltes coses més. Un exemple del que hauria de
ser una fira, perquè hi guanyem tots: els firaires i el públic lector.
Enhorabona, doncs. I per molts anys! I moltíssimes gràcies...
Juli Capilla, editor i escriptor