Es tracta d’un curs de presentacions literàries, organitzat per la Coordinadora pel Valencià, el CEFIRE d’Alcoi i el Campus d’Alcoi de la Universitat d’Alcant. Hi podeu accedir accedir des de la pàgina web del Campus d’Alcoi de la UA (https://web.ua.es/va/campusalcoi/online/online.html).
Maruc és un llibre especial. De primer, perquè és un llibre col·lectiu, amb dotze contes breus per a infants. De segon, perquè està bellament il·lustrat, a tot color, a l’estil muralista de Toni Espinar, Violeta Espinar i Gustavo Darío. I en tercer lloc, és especial perquè tots els contes comparteixen una protagonista, Maruc, i estan dedicats o ambientats en alguna llibreria del País Valencià. Hem parlat amb Mercè Climent i Juli Capilla, editors de Lletra Impresa, i amb alguns autors de les nostres comarques, Francesc Gisbert (Alcoi, llibreries Llorens i Detroit), Isabel Canet (Gandia, llibreries Ambra i Gavina), Xavier Aliaga (La Costera de Xàtiva) i Jovi Seser (Publics de Dénia).
- Mercè Climent i Juli Capilla són els editors de Lletra Impresa. Com va nàixer el projecte d’escriure un llibre de contes relacionats amb llibreries de tot el País Valencià?
El projecte es va gestar de la manera següent. Maria Calvo -a qui no coneixíem de res- ens va enviar un conte, Maruc, per veure si ens interessava publicar-lo a la nostra editorial, Lletra Impresa Edicions. És un conte molt bonic en què l’autora fa un homenatge a la llibreria Samaruc d’Algemesí. Ens va agradar. Vam veure que aquest homenatge a una única llibreria podia ampliar-se a totes les llibreries del País Valencià, i per extensió a les llibreries en general. Així que li vam dir que podíem fer un projecte més ambiciós. Maria Calvo s’hi va sumar entusiasmada i vam decidir de triar una dotzena de llibreries representatives, simbòlicament, de les llibreries tradicionals, les que estan veritablement especialitzades i responen a criteris professionals. Era el moment del confinament més estricte. Havien obligat les llibreries a baixar la persiana i el sector estava patint com mai. Així que el projecte naix amb l’objectiu de denunciar aquesta situació discriminatòria i absurda. (S’ha demostrat que la cultura és segura i les llibreries són espais que respecten de manera escrupolosa les mesures de seguretat per evitar el contagi de la Covid-19.) Així doncs, vam triar també dotze autors de dotze comarques de tot el País Valencià perquè elegiren la seua o seues llibreries de referència. A més, ho vam fer de manera paritària: 6 dones i 6 homes. Li vam demanar un pròleg a l’escriptora, artista plàstica i periodista Anna Moner, a suggeriment de Maria Calvo, que va aportar també l’il·lustrador, Toni Espinar (acompanyat pels seus fills Gustavo Darío i Violeta Espinar Alemany) un artista molt original, perquè està especialitzat en els murals urbans. El resultat n’és un aplec de dotze contes entranyables elaborats per escriptors/es valencians de prestigi. Maria Calvo n’ha fet d’editora.
- Xavier Aliaga és un dels autors que hi han col·laborat, amb un relat amb referències a la llibreria La Costera de Xàtiva. Què pots contar-nos de la teua història?
La idea del meu relat parteix de les preguntes que es fan alguns pares quan els seus fills no llegeixen. Volia mostrar que les famílies han de crear l’entorn adequat, no sols a casa, també fer de les llibreries un entorn bonic, amb un punt màgic. Vaig dubtar a participar-hi perquè fer un conte per a xiquets i xiquetes és molt difícil, no és el meu camp. Em genera molt de respecte la gent que s’hi dedica. Però em semblava molt bonica la idea aquesta de fer suport a les llibreries tot lligant-lo a la infantesa. Amb grans escriptors i escriptores.
- Francesc Gisbert també ha fet la seua aportació, amb un conte que podria haver passat a qualsevol de les dues llibreries de refència d’Alcoi, Llorens o Detroit Llibres. El meu conte parteix del dilema que ha de superar qualsevol persona que entre en una llibreria, a buscar un llibre. Quin triar? No debades, es titula “Tria’m a mi!”. La xiqueta protagonista es passeja entre les taules plenes de llibres i les obres comencen a barallar-se per a cridar la seua atenció. D’igual manera que un lector busca llibre, els llibes també busquen el seu lector ideal. I és ací on naix l’espurna de la fantasia entre Maruc i el seu llibre. Com bota la màgia quan ens decidim per llegir un llibre en concret i no un altre.
- Una altra col·laboradora és Isabel Canet, amb un conte dedicat a les llibreries Gavina, Ferrer i Ambra de Gandia. Per què hauríem de llegir Maruc i el fantàstic món de les llibreries?
Els llibres de contes col·lectius tenen l’atractiu d’aportar, no només històries amb temàtiques diferents, sinó també diversitat d’estils i autories. Aquesta diversitat és el que més atrau de cara a la lectura, el poder fer un tast de literatura diferent enllaçada amb coherència per un propòsit i uns trets comuns. Com a escriptora, he participat en diversos llibres col·lectius de contes i puc dir que sempre ha estat una experiència satisfactòria. D’entrada, el fet d’haver de publicar junt amb autors i autores que són grans professionals és un repte que obliga a donar el millor, comporta una autoexigència de superació. El llibre que en resulta sempre és un goig perquè em dona l’ocasió d’aprendre dels altres contes. En el cas de Maruk, l’objectiu consistia a destacar les llibreries com a espais entranyables capaços de fer estimar la lectura. El meu conte en concret tenia una dificultat especial ja que havia de construir una història que relacionara no una sinó tres llibreries de la ciutat de Gandia dins d’un text molt reduït pel que fa a l’extensió. El conte és un esforç de síntesi i concreció. El meu conte es titula “El secret dels llibres”. Tracta d’estimular el gust per la lectura i el desig de posseir llibres, com a objectes que ens transporten secretament allà on sols pot arribar la imaginació.
- Jovi Seser, de Dénia. Què et sembla la iniciativa de participar el un llibre col·lectiu, amb contes relacionats amb les llibreries valencianes?
Em pareix un projecte fantàstic perquè per una part basteix un recull ben heterogeni de narratives i, d’altra banda, reivindica el paper de les llibreries en un moment molt trist i poc afalagador. Crec que és una iniciativa engrescadora i, de refilada, molt transversal.
- Què trobaran els lectors en la teua història?
La meua història és un petit homenatge a la Llibreria Publics de Dénia, amb una llarga i importantíssima trajectòria llibretera i alhora una aproximació al gènere infantil que no és el meu hàbitat habitual. En el relat he condensat allò que considere interessant del gènere, tal com la fantasia o la redempció dels personatges.
Podeu llegir el reportatge a la web del diari Les Muntanyes.
