Els portuguesos saben el que fan i estimen allò que tenen. Mário de Sá-Carneiro (Lisboa, 1890–París 1916) és un poeta molt evocat i present en la societat actual portuguesa, tant en els cercles literaris, com a les escoles i en els mitjans de comunicació. El seu llegat poètic no amaga risc, dolor ni voluntat trencadora. Aquesta edició en portuguès i català, a càrrec de l’editorial valenciana Lletra Impresa, és clau per a donar-lo a conéixer als nostres lectors.Les traduccions literàries ens parlen de la salut d’una llengua i d’una societat. Suposen un pont que ens connecta amb altres cultures en un viatge d’anada i tornada; un signe de benestar cultural, lingüístic i literari darrere del qual hi ha inquietuds personals i literàries fructíferes, com és el cas dels editors que aposten per les bones traduccions.
Exceptuant alguns poemes esparsos difícils de trobar, abans d’aquesta no existia cap traducció catalana dels versos de Mário de Sá-Carneiro. Era una ocasió per a donar una alenada d’oxigen a la nostra llengua i la nostra cultura amb la visió poètica d’aquest gran poeta. Una visió que Vicent Berenguer, traductor de l’obra, ha copsat amb elegància i sensibilitat, tot enfrontant-se als poemes aliens, reinterpretant-los i abocant-los a la nostra llengua, tractant de salvar les imatges, les metàfores possibles i fins i tot la rima quan ha pogut ser, com ell diu. No debades la publicació de Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa, de Mário de Sá-Carneiro va estar distingida el 2018 amb el Premi Liberisliber Lira de poesia a Besalú (Girona).
Amb aquesta alenada enriquidora ens arriba, doncs, la poesia completa d’aquest gran escriptor lusità: poemes d’amor, existencialistes, avantguardistes, poesia provocadora i arriscada, i amb ella, una selecció acurada de la correspondència que va mantenir des de París i alguna altra destinació circumstancal amb el seu gran amic Fernando Pessoa.
Sá-Carneiro –que havia viatjat a la capital de les avantguardes artístiques en fugida del provincialisme portuguès i amb el propòsit de continuar els seus estudis a la Sorbona– no hi va trobar tampoc consol. Ni el cosmopolitisme, ni l’ebullició artística, ni la vida literària i bohèmia dels cafés parisencs van omplir l’ànima esquinçada del poeta, i així ho contava al seu amic.
Aquestes cartes –espill que ens retorna el personatge bohemi, burgés, infeliç i decadent que va ser Sá-Carneiro– reflecteixen també la seua genialitat poètica i l’angoixa que hi havia darrere de cada poema i que el va dur a acabar amb la seua vida quan tenia vint-i-sis anys. A més a més, són un testimoni valuós per a conéixer i entendre millor un moment literari de trencament i rebuig de formes i clixés tradicionals, un temps d’efervescència creativa, artística i literària, reflectida en projectes com ara la revista Orpheo, fundada a Lisboa per Sá-Carneiro, Pessoa i José de Almada Negreiros.
En aquestes missives, sobretot, queda palesa la complicitat personal i poètica entre Sá-Carneiro i Pessoa, a qui escrivia compulsivament per a demanar-li consell, ajuda logística, i sobretot, comprensió per al seu desassossec. Un desassossec que va acabar amb ell, però no amb la seua veu.
Lourdes Toledo: La Veu dels Llibres, 10 d'octubre de 2020.
https://www.nosaltreslaveu.com/noticia/40481/alenada-oxigen-poesia-completa-cartes-a-fernando-pessoa-mario-sa-carneiro
