La col·lecció "Rara avis" de Lletra Impresa Edicions, la que dediquem a personatges o fets històrics peculiars i força interessants, creix amb aquests dos nous llibres:
Títol: Manuel Climent Cavedo.
Biografia atípica d’un compositor del segle XIX
Autor: Josep Antoni Alberola Verdú
Editorial: Lletra Impresa Edicions
Col·lecció: Rara avis, núm. 7
Llengua: valencià
1a edició: març 2019
Pàgines: 218
Format: 22,5 x 16 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes
PVP: 14,95 €
ISBN: 978-84-949266-1-7
Dipòsit legal: V-337-2019
IBIC: BGL (Biografia literària)
Sinopsi:
Llibre que oscil·la entre el treball biogràfic divulgatiu i el dietari personal. Amb aquesta barreja eclèctica, Josep Antoni Alberola intenta crear un text perquè el lector puga acostar-se no sols al personatge investigat, sinó també als pensaments i vivències de l’investigador davant el repte de donar a conèixer el passat d’una forma coherent i alhora metodològicament correcta.
El 14 de febrer de 1870 moria a Madrid el gandià Manuel Climent Cavedo, organista eclesiàstic, compositor, pianista, pedagog, militar carlista, traductor, articulista, cronista i secretari d’empreses mineres. Una biografia apassionant que difícilment podia haver imaginat un xiquet nascut a principis del segle XIX a Gandia i educat a la Col·legiata i a les Escoles Pies. Les vicissituds polítiques i personals el menaren a establir-se primer a València, i després com a exiliat a França, on establí contacte amb el cercle més selecte de la vida musical gal·la, incloent-hi el polonès, també exiliat, Frederic Chopin. Amb els anys i influències li fou atorgada la «gràcia» de poder tornar a Espanya, on el va rebre la reina Isabel II. A Madrid desenvolupà diverses activitats professionals, amb èxits i fracassos, i es relacionà amb els ambients liberals i intel·lectuals. Tot plegat una biografia atípica que ens mostra la fragilitat i aleatorietat en què transcorre la vida, fins i tot en el fet mateix d’haver-lo rescatat amb aquest llibre.
Aquesta biografia atípica es completa amb una sèrie d’articles publicats a la premsa de l’època per Manuel Climent en què reflexiona sobre diverses qüestions estètiques i pedagògiques de la música i ens aporta la seua visió personal de músics de renom internacional com ara Mozart, Beethoven, Rossini, Haendl, Palestrina, Lully, Meyerbeer i Schubert, entre altres.
Autor:
Josep Antoni Alberola Verdú (Benifairó de la Valldigna, 1972), va estudiar al Conservatori Superior de Música de València, i, posteriorment, al Conservatori Reial de La Haia i al Sweelinck Conservatorium d’Amsterdam. És doctor en Filosofia per la Universitat de València. En l’àmbit de la investigació i assaig musicològic ha publicat i participat en diversos llibres, revistes i periòdics. Ha publicat els llibres: Introducció i ús de la trompa a les capelles musicals valencianes (segle XVIII), i Música, església i ciutat. La música a la col·legiata de Xàtiva al segle XVII amb el qual va guanyar el Premi Literari de Xàtiva en la modalitat d’assaig. Participa en diversos llibres col·lectius, com ara Jagd- und Waldhörner. Geschichte und musikalische Nutzung (Alemanya), La Llum de les Imatges. Llibre d’Estudis, així com en diversos volums d’actes de congressos en què ha participat. Ha publicat en la Revista de Musicología Española, Revista Catalana de Musicologia, Brass Bulletin (revista que es publicava en cinc idiomes), Horn Call, entre altres. Va publicar durant una llarga temporada aforismes musicals al diari La Veu del País Valencià.
Títol: Corrents de fons. Cultura,
societat, política
Autor: Gustau Muñoz
Editorial: Lletra Impresa Edicions
Col·lecció: Rara avis, núm. 8
Llengua: valencià
1a edició: març 2019
Pàgines: 258
Format: 22,5 x 16 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes
PVP: 14,95 €
ISBN: 978-84-949266-2-4
Dipòsit legal: V-419-2019
IBIC: DNF (Assaig literari)
Sinopsi:
Aquest llibre aplega un
conjunt de textos que tenen com a rerefons la consideració crítica sobre el
País Valencià contemporani des de la perspectiva de la cultura, la societat i
la política. Reflexions que atenyen les darreres dècades, i particularment el llarg
parèntesi de govern desficaciat i corrupte de la dreta, i encara més enllà, per
tal com l’autor es remunta pràcticament a tot el segle xx i es fa ressò no només del context valencià, sinó també
global. En aquest sentit, s’hi analitzen transformacions significatives de les
societats contemporànies i les mutacions del Zeitgeist o esperit de
l’època que ens determina, sense oblidar les reverberacions del panorama
polític i ideològic a l’Estat espanyol o del procés sobiranista a Catalunya. Així, Gustau Muñoz
analitza alguns dels aspectes socioeconòmics que ens han condicionat, com ara
una industrialització tardana i irregular, el pes feixuc de les elits
conservadores de sempre —que tanmateix han anat renovant-se—, la tradició
amagada dels reaccionaris valencians, el perill constant de l’autoritarisme i
la nostàlgia de la dictadura, les temptatives d’un secessionisme aberrant i,
encara, la deriva parafeixista que ara i adés amenaça amb capteniments xenòfobs
i excloents. Tot plegat contrasta amb els esforços reeixits de modernització
d’una part gens menyspreable de la societat valenciana que confia en el seu
país, que s’estima la llengua pròpia, i que ha sabut bastir, de la Transició
ençà —a partir d’una xarxa molt subtil de complicitats, sovint a contracorrent—,
un entramat cultural i literari homologable a qualsevol societat occidental.
Per les pàgines d’aquest assaig passen també figures insignes de la nostra
cultura, com ara Vicent Blasco Ibáñez, Josep Renau, Joan Fuster, Emili Gómez
Nadal, Marc Granell, Ramir Reig, Rosa Serrano, Josep V. Marqués, Josep Bertomeu
Moll, i moltíssimes personalitats més.
Autor:
Gustau Muñoz (València, 1951), economista de
formació, és assagista i codirector de la revista L’Espill. Al llarg de
la seua trajectòria professional ha exercit com a traductor i, durant anys, com
a editor a la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (Edicions Alfons
el Magnànim) i a Publicacions de la Universitat de València (PUV), on va tindre
cura de les publicacions periòdiques i singularment, a més de L’Espill,
de les revistes Pasajes, Caràcters i Transfer. També fou
professor a la Facultat d’Econòmiques de València. És autor dels llibres
Intervencions, entre cultura i política (Tàndem), A l’inici del segle.
Un dietari de reflexions (Tres i Quatre) i Herència d’una època (Tàndem).
Així mateix ha coordinat, entre altres, els volums col·lectius Els
reaccionaris valencians (Afers) i El Magnànim: setanta anys de cultura
valenciana (IAM-CVEI). Col·labora habitualment en mitjans com L’Avenç,
El Temps i eldiario.es (edició valenciana).
