dimecres, 15 de juny del 2016

Capvespre a Pego

Magnífica la presentació de Capvespre que va fer el proppassat divendres a Pego Elvira Cambrils. L'escriptora pegolina va saber desentranyar totes les claus de la novel.la de Josep Bertomeu Moll: l'època retratada, les descobertes d'una generació, les frustracions, els somnis esvaïts... L'acte va comptar amb la presència d'un públic atent i amatent alhora a les explicacions de Pep, Elvira i Laura Castellà, regidora de Cultura de Pego. Una vesprada molt agradable. Nosaltres vam assistir com a editors. Agraïm la col·laboració de Maria Carmen, de "La meua llibreria" per muntar la paradeta de llibres. I a Javier Ruiz, Txinper cedir-nos les fotos.




Aquesta és la darrera presentació que fem de Capvespre abans de l'estiu. Hem recorregut unes quantes ciutats i pobles del País Valencià i de més enllà: Dénia, Gandia, València, Alacant, Ondara, Ciutadella, Berlín, Pedreguer i Xàtiva. Però n'hi haurà més després de l'estiu, i Pep us podrà signar exemplars de la seua magnífica novel·la.  

dijous, 9 de juny del 2016

“Capvespre”: fins i tot els amics en parlen bé... (crònica de la presentació a Pedreguer)

Ahir dimecres vam presentar Capvespre a Pedreguer, al bell cor de la Marina Alta. Pep Bertomeu comptava per a l’ocasió amb dos presentadors i amics de luxe: la historiadora Rosa Seser, presidenta de l’IECMA, i el poeta Carles Mulet. Teníem ganes de portar la novel·la a un poble tan significat des del punt de vista de la lluita per les llibertats democràtiques –i ben valencià– com és el de Pedreguer.
Precisament Carles Mulet va ser qui va obrir la caixa dels trons tot assegurant que fer-li la presentació a un amic sempre és un compromís. “M’agradarà el llibre o no? I, si no m’agrada, com li ho diré?”, es plantejava, però de seguida va esvair la incògnita: “Capvespre m’ha agradat moltíssim. No només perquè narra les vivències d’una època concreta, la del franquisme tardà, sinó pel seu estil. És, a més, un llibre de maduresa, on hi ha latent un pòsit de lectures amplíssim. Es nota que l’autor domina totes les tècniques narratives; que és un bon crític i un bon lector.” A més a més, Mulet va destacar el que li havia sobtat de la novel·la: el context que retrata, el caràcter iniciàtic dels protagonistes, la complexitat del discurs, que remet a Julio Cortázar i a García Márquez, els ambients creats, i el fet que puga interessar als joves d’avui dia. “És, en definitiva, una novel·la que calia fer.” 
     
Rosa Seser no ho tenia gens fàcil perquè Mulet ja havia exposat gran part de les virtuts de Capvespre, però hi va aportar alguna apreciació ben escaient. Com ara el fet que “cada paraula està al seu lloc. Cal llegir cada fragment i pensar-lo perquè és una novel·la profunda”. “És el paradigma d’una generació d’estudiants compromesos. Una novel·la construïda a base de capítols curts que formen un cercle temporal. I sobre una època i una ciutat que jo també vaig viure. Les descripcions de València són magnífiques, però també les de Dénia, Oliva, les revoltes del Mascarat...” “Una novel·la excel·lent des de totes les perspectives.”  



Pep va ser el darrer a intervenir. I va dir algunes coses a tenir en compte. Com per exemple, el fet que li interessa més llegir que no escriure i que Capvespre no és una novel·la autobiogràfica sinó de ficció, tot i que s’hi poden identificar personatges històrics com Vicent Andrés Estellés i Max Aub, o que van existir en la realitat. En aquest sentit, va assegurar que un dels personatges que apareix sota nom fictici durant el capítol del Puig era una persona real de Pedreguer. També va tenir paraules de reconeixement a Rafael Chirbes i Maria Josep Escrivà, sense els quals la seua novel·la probablement no hagués eixit del calaix. Finalment, va reblar el clau de la seua intervenció assegurant que havia vingut al món novel·lístic per a quedar-s’hi, tot responent, una vegada més, a la pregunta que li va fer el periodista Manolo Gil en una entrevista a la darrera edició de la Fira del Llibre de València.


Ja a la nit, Pep em va enviar un darrer whatsApp –mira que som moderns– tot remarcant-me: “Estic llegint ara La muntanya màgica, de Thomas Mann. Això és literatura de debò. I el que fem els altres són novel·letes”. I jo li vaig respondre: “Sí, hi ha els grans autors, però escriptors com tu no són gens menyspreables. Ans al contrari, teniu un mèrit i un valor grandíssim”.     
Aquest divendres 10 de juny, farem parada a Pego. Hi vindreu?

diumenge, 5 de juny del 2016

'Capvespre', per Josep Piera ("Panorama", Levante-emv, 5 de juny de 2016)

Tot seguit us deixem amb l'article que ha publicat avui l'escriptor Josep Piera a la secció "Panorama" del diari Levante-emv. Piera en fa una lectura amb coneixement de causa, ja que va viure en carn pròpia l'època que retrata la novel·la. No debades és un dels escriptors més destacats de l'anomenada "generació dels anys setanta", contemporani de Bertomeu Moll. També en destaca l'estil, que qualifica de "una llengua literària viva, sentida, natural i poètica". I, com no, les paraules que Rafael Chirbes dedica a Capvespre.  


divendres, 3 de juny del 2016

Josep Bertomeu Moll presenta la novel·la "Capvespre" a Berlín

Aquesta setmana l’escriptor de Dénia Josep Bertomeu Moll ha presentat Capvespre a Berlín. Ho va fer ahir, dijous, en el restaurant Madinina, ubicat a la capital alemanya. A la presentació va assistir un públic divers interessat en la novel·la. Entre altres, Anna Betlem Borrull, lectora i professora de català de la Universitat de Humboldt; alumnes alemanys i lectors de català i alguns valencians i catalans residents a Berlín. L’acte ha comptat amb la col·laboració del KAtalanischer SALon e.V. — Casal Català de Berlín. La bona acollida de la novel·la ha suscitat l’interès per traduir-la a l’alemany.

A més de la presentació de dijous, Josep Bertomeu Moll va aprofitar la seua estada a Berlín per pronunciar una conferència-col·loqui sobre Rafael Chirbes, a propòsit de la novel·la En la orilla. Això va ser dimecres, convidat per la doctora i professora de literatura espanyola Sela Bozal, del departament de Llengües Romàniques de la Universitat de Humboldt. Bertomeu Moll ha manifestat que en breu posarà Sela en contacte amb la Fundació Rafael Chirbes per a futures col·laboracions.