Pasqual Molina parla de La Delicada de Gandia, de Vicenta Llorca

      

L’altra nit, Vicenta Llorca, presentava el seu darrer llibre La Delicada de Gandia al saló principal de la Casa de la Marquesa, el qual estava ple de gom a gom, amb assistents dempeus atapeint corredors laterals i les portes. Autoritats municipals seien en la primera fila amb l’alcaldessa, Diana Morant, al capdavant. Rosa Roig, escriptora, va fer la presentació del llibre, el qual ha sigut editat per Lletra Impresa Edicions i compta amb diverses il·lustracions, adients a la trama, fetes per Manola Roig. Totes tres estaven acompanyades a la taula presidencial pel regidor de Cultura, Joan Muñoz i pel president de l’Associació de Pastissers i Forners de Gandia, Miguel Roselló.

La Delicada de Gandia és una llegenda ancorada en el subconscient popular de la ciutat de Gandia, la qual sorgeix, de tant en tant, en publicacions i en registres poètics. La llegenda diu que una jove gandiana va morir quan, eixint de la Col·legiata, li va caure una flor de gesmil al cap! És clar que la floreta era de pedra!

Vicenta Llorca ha construït una trama literària a traves de cinc xiquets. Quan una de les xiquetes, Agnes, pateix la picada d’un insecte i es queixa molt i Gaia, una altra xiqueta de la colla, es burla d’ella dient que sembla la delicada de Gandia, tots ells es sorprenen perquè ningú sabia qui era i decideixen fer una recerca al voltant del “personatge”. Durant els dies següents recorrerean la ciutat i parlaran amb persones i es trobaran amb diferents informacions pintoresques quan no contradictòries sobre la Delicada de Gandia: escoltaran que pot ser una falla, que pot estar emparentada amb la fideuà, que és tracta d’un pastis típic de la ciutat ducal —que aprendran a fer-lo en un obrador i a gaudir-lo com un dols exquisit—, fins que l’estàtua de Maria Enríquez, situada a la porta del convent de les clarisses els xiuxiuà, com a pistes finals, la biblioteca municipal, la Seu, una pedra de la façana i els adreça cap a l’Ajuntament. En la biblioteca s’assabentaran de la llegenda i que hi ha prou documents diferents escrits sobre ella, a la Seu Col·legiata veuran el lloc des d’on diu la llegenda va caure el flor de pedra que matà a la Delicada. A l’Ajuntament acabaran demanant-li l’alcaldessa que erigisca una estàtua en honor de la Delicada.

Al llarg de totes les peripècies, els joves lectors —el llibre va adreçat als majors de 10 anys— acabaran sabent tot sobre la Delicada de Gandia guiats per la ploma de Vicenta Llorca, una escriptora de prosa suau i enlluernadora, de lectura fàcil i captivadora. Una joia de literatura infanto-juvenil. Un regal!

El llibre és, a més a més, un cant a la multiculturalitat i a la integració. Els cinc xiquets formen part de l’Associació dels Estels —un grup on conflueixen persones de totes les races, edats i condicions, que practica la inclusió i valora la diversitat perquè en la diferencia, diuen, s’enriqueixen—. El llibre és un model de valors en la relació entre les persones: els xiquets, els pares, els familiars, el veïnat, el funcionaris, els governants. El llibre fa un viatge didàctic a través del temps i de la historia gandiana perquè l’autora fa “unes pinzellades des del passat amb la intenció d’entendre millor la realitat present, la història i els costums de la ciutat que hem heredat i on vivim”.

Vicenta Llorca diu que este tipus de llegendes han format part de la història oral i de l’escrita, i que es tracten de relats de fets que es transmeten de generació en generació i formen part de la historia d’un poble i, com ho fan oralment, estan en constant evolució i tenen característiques que li atorguen una certa credibilitat amb la intenció de fer creure que són verdaderes. Llorca escriu que s’han fet moltes versions sobre la delicada i el seu llibre tan sols és un relat més sobre la llegenda, amb el qual no pretén escriure la realitat, perquè seria una tasca impossible, cal recordar que es tracta d’un relat imaginari pres per real on es barregen personatges, fets històrics i narració inventada.

Vicenta Llorca parla en el llibre de Joan Climent, el poeta estimat, qui també va escriure el 1991 un llibre que va titular La “delicà” de Gandia, documental d’una llegenda, en el qual refereix que, “amb una prosa poètica senzilla i farcida de fina ironia, recreà la llegenda d’una jove en seqüències ocorregudes al llarg del segles i ubicades en diferents espais de la Safor”. Joan Climent fou, i és un referent literari per a Vicenta i per a mi. Hi va ver un temps on vàrem participar, tots tres, en diversos projectes creatius de tarannà editorial. L’Associació Cultural Premi Iaraní, que presideix i de la qual Vicenta Llorca és la secretaria, creà el Premi de Poesia Joan Climent, que va ja per la XVIII edició. Les bases dels premi les férem a la Marjal un bon grup d’amics escriptors i poetes. La fotografia és d’aquell dia. Joan hi va participar activament! Vicenta i jo som amics i hem sigut, durant anys, els caps de l’equip editorial del llibret de la Falla de Corea, amb el qual aconseguirem canviar el model tradicional de les publicacions falleres i pel qual aconseguirem tot tipus de premis, en especial, l’any 2006, el primer premi de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana a la promoció de l’ús del Valencià, guardó que, fins el moment, no l’ha aconseguit mai ningun altre llibret de les falles gandianes. Comparteix amb Joan i amb Vicenta una historia personal cosida amb punts d’amistat i de literatura.

Hi ha varies referencies escrites sobre la llegenda de la Delicada i no sols en el nostre entorn valencià. A la meua consulta acudeixen dones, preocupades per patir dolor en les ames. Afortunadament el dolor no és símptoma patologia greu, sovint acompanya, amb normalitat, a situacions naturals de la fisiologia femenina, com el que apareix en fase premenstrual. Té a veure molt amb la sensibilitat personal de la dona. “Les mames són mol delicades” és una frase que eix prou en la consulta amb la dona ja tranquil·litzada i, en ocasions, sorgeix, amablement, el tema de la Delicada de Gandia. Al menys en dues ocasions dues dones m’han referit que en el seu poble també existia la mateixa llegenda de la jove morta al caure-li al cap una flor de pedra de la façana de l’església del poble. Les dues eren castellanoparlants. Recorde que una d’elles era extremenya.

Llegenda multicèntrica de la Delicada!

Pasqual Molina

Dues ressenyes més sobre els dietaris de Monjo

Ací teniu dues ressenyes més sobre Oh! Dietaris inèdits, de Joan M. Monjo. Una de Manuel Lillo, publicada al setmanari El Temps, i una altra de Lluís Alpera, a la revista Caràcters. 

Lletra Imnpresa a la Plaça del Llibre de València 2017

Avui -com ahir- tenim doble sessió de presentacions. A Vilallonga de la Safor, presentem Un dia més de Pasqua, de Pilar Gregori Monzo, Rosa Fuster Serquera i Jaume Fuster Serquera, fills de Rosa Maria Serquera Perez, amb els amics de la revista Bresca d'amfitrions, encapçalats pel mestre i gran persona Josep Tarrassó. 

Un dia més de Pasqua!, de Pilar Gregori Monzó i els il·lustradors Rosa i Jaume Fuster Serquera, es fa ressò dels costums tradicionals de la Pasqua a través d’un conte protagonitzat per Aila i Leax, dos germans que passen una temporada a la Font, el poble dels seus iaios, que és ben peculiar. Diuen que els de la Font són “cabuts”. Però, per què? A la Font, hi ha comparses de moros i cristians, la festa dels Quintos, un molí abandonat okupa, el record viu d’una fàbrica de taulells hidràulics, i, l’endemà de Sant Vicent Ferrer, la festa de la Badà, un dia més de Pasqua! Quina sort que tenen els de la Font!!!

El llibre és una aventura basada en l’amistat, la cooperació i la solidaritat. Una història que indaga també en les arrels familiars i populars. A més a més, hi ha tot un apèndix on es parla dels costums de la Pasqua de manera detallada: ens mengem la mona o tonya, amb l’ou pintat de coloraines; el panou, la coca boba o de llanda, amb xocolate, sobrassada o llonganissa. Els xiquets estrenen espardenyes o pasqüeres, juguen a botar la corda, a boletes o a la trompa, i empinen el catxerulo o la milotxa. I ens quedem pensant... en la mona de Pasqua.  

I a Bellreguard, presentem Oh! Dietaris inèdits, de Joan M. Monjo, amb la participació de Marcos Haro, Ferran Garcia-oliver, Rafa Gomar, Josep Lluís Roig Sala i Jose Iniesta. Un luxe de gent per a dos llibres que ens estimem moltíssim. 

Oh! Dietaris inèdits aplega tots els dietaris de Joan M. Monjo, desaparegut prematurament ara fa tot just deu anys, que hi havia a l’Arxiu Històric de Gandia, i d’altres que, per bé que es van publicar en vida, estaven ja descatalogats. La publicació ha estat possible gràcies a la donació de documents proveïda per Lara Aparisi Moratal, filla d’Àngela Moratal Gregori, la parella de Monjo. L’edició que ha dut a terme l’editorial gandiana Lletra Impresa Edicions ha comptat amb el patrocini de l’Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques de Gandia (IMAB) i compta també amb l’ajuda de Saforíssims SL en la difusió del llibre. 

En conjunt, Oh! Dietaris inèdits recull una sèrie de “papers” —com li agradava anomenar-los al mateix autor— que fan un “tot” homogeni i mantenen l’estil inconfusible de l’obra de Joan M. Monjo. L’obra abasta un llarg període vital, de l’any 1978 al 2006, i dóna compte d’algunes de les seues constants personals i els motius literaris més freqüents en l’autor.

Així, la quotidianitat marca la pauta vital de l’escriptor: la pluja, la migdiada, la feina a l’institut, l’amor, la calitja de l’estiu, la gent aferrada a la terra; el compromís polític, la defensa de la llengua... Gandia, Ador, Guardamar de la Safor, Bellreguard i Almoines són omnipresents en aquestes planes, però també València i Altea. S’hi detecta una adhesió insubornable a la cultura i la llengua pròpies i, per sobre de tot, l’afecció per la literatura. No en va, per les seues pàgines diàries passen innombrables escriptors, autòctons i forans, com ara Eugeni d’Ors, Josep Pla, Joan Perucho, Josep Piera, Ignasi Mora, Josep Iborra, Joan Iborra, Joan Climent, Gonçal Castelló, Alfons Roig, Joan Navarro... així com Elias Canetti, Marguerite Yourcenar, Ana María Matute, Pío Baroja, Juan Gil-Albert, César Simón o Manuel Vicent.

Entrevista a Vicent Berenguer, traductor del llibre "Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa" de Mário de Sá-Carneiro

La periodista Puri Naya entrevista per a TeleSafor a Vicent Berenguer, traductor del llibre Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa de Mário de Sá-Carneiro. Aquesta vesprada a les 20 h el presentem a la llibreria Ambra de Gandia, amb un presentador d'excepció, el poeta Josep Piera. 

L’última il·lusió fou trencar tots els espills

L’anomenat modernisme d’avantguarda portuguès, contemporani de les tendències afins als països europeus de cultura, té com a figura carismàtica -i complexa- Fernando Pessoa. I el seu company de ploma Mário de Sá-Carneiro vindria a ser l’emblema del poeta genial i turmentat, excèntric, suïcidat als 26 anys. Pertanyent a l’anomenada Generació d’Orpheu, la mítica revista, la seva fama i “canonització” és posterior a la seva mort. Per primer cop tenim en català, en gustosa variant valenciana, gràcies a Vicent Berenguer, la poesia completa (bilingüe) i un complement d’alt interès, una selecció de la correspondència entre els dos poetes, a més d’uns retrats i facsímils.

De fet podríem dir que el tema de la poesia de Sá-Carneiro és ell mateix: autor megalòman i narcisista, ja des dels primers reculls, on encara empra formes tradicionals -amb gran traça i musicalitat, per cert-, es pot observar com exalta contínuament les seves il·lusions, rabejant-se en els fracassos i frustracions, en climes de vehemència verbal presidits per l’angoixa. Ho prova tot, luxuriós, i tan sols obté el tedi. Va viure el seu trastorn de personalitat com una mena de sacrament, se sabia tocat pels déus. Hi havia una mica de fatalitat, de predestinació en la seva vida, i els cops de geni són ben patents en la poesia. S’intueix també en la seva figura un absolut menyspreu pels que ell considerava “capats moralment”, pels “benpensants” i els covards incapaços d’anar més enllà de la seva bombolla de protecció.

Un encert de Berenguer en la seva versió és limitar-se a la literalitat, perquè el portuguès és una llengua veïna que podem seguir força bé sense grans coneixements, de manera que la traducció valenciana ens ajuda a completar sovint el sentit d’un mot escàpol. Per il·lustrar-ho, vegem què fa amb una quarteta com: “Num ímpetu difuso de quebranto, / tudo encetei e nada possuí... / Hoje, de mim, só resta o desencanto / das coisas que beijei mas nâo vivi...”; “En un impuls difús de fadament, / tot ho he encetat i res no he posseït. / Avui, de mi, sols queda el desencant / de les coses besades que no visquí...” Si hagués volgut ser fidel a l’esquema de rimes, mirant de no trair el sentit, hauria pogut escriure: “En un impuls difús de fadament, / tot ho he encetat i mai res no he tingut. / Avui, de mi, sols queda el desencant / de tot allò besat pr’ò no viscut”. Són opcions. Quan Sá-Carneiro diu: “No soc jo ni soc cap Altre. / Soc un afer intermedi”, per ventura no hi sentim Pessoa? 

Ressenya de Víctor Obiols

publicada en el suplement Llegim

del periòdic ARA, 14/10/2017

La Delicada de Gandia (presentació a "La Marquesa", aquest dimecres 25 d'octubre, 20 h)

Novetat: La Delicada de Gandia

SINOPSI LA DELICADA DE GANDIA

Qui no coneix la dita? No heu sentit mai allò de “Sembles la Delicada de Gandia”? En sabeu l’origen? Gaia, Borja, Agnès, Martí i Neus, els protagonistes d’aquesta història, decideixen, encuriosits, esbrinar d’on ve l’expressió que han escoltat moltes vegades de la veu dels seus pares i familiars. Així, es llancen a la recerca de l’origen de la Delicada de Gandia. En la seua aventura, però, hauran de superar dificultats i viure moments de desànim, abans d’arribar a conèixer la llegenda més popular i peculiar de la ciutat de Gandia. Endinseu-vos en el relat de la dona més delicada del món! No us en penedireu...

La Delicada de Gandia és un exercici fictici de retorn al passat adreçat al públic més jove, però també als majors. Un recorregut físic i històric per la ciutat ducal on suposadament van ocórrer els fets que es conten.

VICENTA LLORCA, AUTORA

Va nàixer a Oliva (la Safor) i és llicenciada en Filosofia i Lletres. Ha sigut professora de Castellà a l’IES Gabriel Ciscar d’Oliva i a l’IES Tirant lo Blanc de Gandia, on va ser vicedirectora, cap de departament i bibliotecària.

Pertany a Tirantianes AC, Saforíssims SL, Dones de frontera, Associació d’Estudis Fallers i a l’executiva del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals “Alfons el Vell”.

Ha participat en diferents publicacions: articles d’opinió, literaris i de recerca; poemes, pròlegs de llibres, etc.

Actualment gaudeix de la jubilació, es dedica a presentar llibres i a escriure. Ha col·laborat recentment en la Cadena Ser, juntament amb Rosa Roig, en un microespai poètic. I en el CEIC coordina l’anuari literari Homenatge a la Paraula.

El pas per les aules i el contacte diari amb la joventut han deixat una empremta ben palesa en la seua vida.

MANOLA ROIG, IL·LUSTRADORA

Va nàixer a Sueca (Ribera Baixa). No sempre s’ha dedicat a il·lustrar històries, però es recorda tota la vida amb una llapissera a la mà, i li agraden les de punta fina.

L’any 2009 la seua germana desficiosa i agosarada va obrir un blog i li va dir: “M’agradaria que tu l’il·lustrares”, i així va encetar una nova etapa en la seua vida, confirmant la famosa dita “Mai no és tard quan arriba”.

Autodidacta, en els últims anys ha desenvolupat una curta però intensa carrera artística, amb llibres publicats, conjuntament amb Rosa Roig i per encàrrec. Com artista plàstica ha participat en exposicions individuals i col·lectives, ha col·laborat amb diferents revistes i diaris tradicionals i digitals.

Pertany a les associacions Clásicas y Modernas i Dones de frontera. El seu projecte creatiu és

variat i divers: il·lustració, gravat, disseny gràfic, fotografia, escultura, paper maixé...

I si hi ha una frase amb la qual s’identifica és: “No veiem les coses tal com són, les veiem tal

com som”, de l’escriptora Anaïs Nin.

Mário de Sá-Carneiro, per Josep Piera

Magnífica ressenya de Josep Piera al Levante-emv sobre la Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa, de Mário de Sá-Carneiro, traduït per Vicent Berenguer.

Presentació del llibre Oh! Dietaris inèdits, de Joan M. Monjo a Pego (20 d’octubre, divendres, Casa de la Cultura de Pego, 20.00 h)

Dins de les II Jornades Culturals Atzaïla que tenen lloc aquest cap de setmana a Pego, es presenta un llibre Oh! Dietaris inèdits, que és també un homenatge a l’extraordinari escriptor de Gandia, desaparegut prematurament ara fa tot just deu anys. L’acte comptarà amb la presència i la participació de Rafa Gomar, escriptor i autor del pròleg i d’Elvira Cambrils, escriptora.   

L’edició ha estat possible gràcies al patrocini de l’Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques de Gandia (IMAB) i compta també amb l’ajuda de Saforíssims SL en la difusió del llibre.

El volum en qüestió, titulat Oh! Dietaris inèdits, aplega tots els dietaris de l’escriptor saforenc que hi havia a l’Arxiu Històric de Gandia, a partir d’una donació de Lara Aparisi Moratal, filla d’Àngela Moratal Gregori, la parella de Monjo. A més d’aquests inèdits, el volum recull també d’altres dietaris que, per bé que es van publicar en vida, estan inclosos en revistes o llibres ja descatalogats o exhaurits, pràcticament introbables. És el cas del Premi Joanot Martorell de l’any 1979, Oh!  

En conjunt, es tracta d’uns “papers” —com li agradava anomenar-los al mateix autor— que fan un “tot” homogeni i mantenen l’estil inconfusible de l’obra de Joan M. Monjo. L’obra abasta un llarg període vital, de l’any 1978 al 2006, i dóna compte d’algunes de les seues constants personals i els motius literaris més freqüents en l’autor.

Així, la quotidianitat marca la pauta vital de l’escriptor: la pluja, la migdiada, la feina a l’institut, l’amor, la calitja de l’estiu, la gent aferrada a la terra; el compromís polític, la defensa de la llengua... Gandia, Ador, Guardamar de la Safor, Bellreguard i Almoines són omnipresents en aquestes planes, però també València i Altea. S’hi detecta una adhesió insubornable a la cultura i la llengua pròpies i, per sobre de tot, l’afecció per la literatura. No en va, per les seues pàgines diàries passen innombrables escriptors, autòctons i forans, com ara Eugeni d’Ors, Josep Pla, Joan Perucho, Josep Piera, Ignasi Mora, Josep Iborra, Joan Iborra, Joan Climent, Gonçal Castelló, Alfons Roig, Joan Navarro... així com Elias Canetti, Marguerite Yourcenar, Ana María Matute, Pío Baroja, Juan Gil-Albert, César Simón o Manuel Vicent.

Bennasar sobre Sá-Carneiro

En Sebastià Bennasar es fa ressò a la revista cultural Bearn de la Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa, traduït per Vicent Berenguer, que acabem de publicar a Lletra Impresa. Moltes gràcies!

https://revistabearn.com/2017/10/18/torna-portugal-a-la-literatura-catalana/

"L’editorial Lletra impresa també ha optat per la literatura portuguesa en aquest retorn de les vacances i ens ofereix una obra majúscula: la poesia completa i les cartes a Fernando Pessoa de Mário de Sá-Carneiro en la traducció excel·lent de Vicent Berenguer. Una joia literària de primer ordre que aplega les obres d’aquest malaguanyat autor, que va viure entre el 1890 i el 1916, quan se va suïcidar a Paris. La modernitat literària portuguesa no es pot entendre sense la seva poesia i sense la influència que exercí en Pessoa. La poesia s’ofereix en versió bilingüe."

Sebastià Bennasar

Josep Palomero ressenya el llibre "Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa" de Mário de Sá-Carneiro

El prestigiós lingüista i escriptor Josep Palomero va publicar diumenge passat al diari Mediterráneo de Castelló una ressenya sobre el llibre Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa, traduït per Vicent Berenguer. Li agraïm l'atenció i les seues amabilíssimes paraules. El llibre s'ho mereix; i, sobretot, s'ho té ben guanyat Vicent Berenguer, que ha fet un treball meticulós, rigorossíssim i impecable. Moltíssimes gràcies, Josep!

DIA DE LES ESCRIPTORES

En el Dia de les Escriptores, Lletra Impresa vol felicitar especialment les seues autores: Irene Verdú i Maria Martínez, autores de la col·lecció El Príncep preguntador; Xaro Navarro, autora de La carabassa Tomasa; Mercè Climent, autora d'El misteri dels Reis d'Orient; Pilar Gregori, autora d'Un dia més de Pasqua!; Ester Vizcarra, autora d'Enterreu-me en batí i en sabatilles. Biografia novel·lada de Joan Valls i Jordà; Silvia Colomer, autora de La Bruixa Xocolata, i Vicenta Llorca, autora de La Delicada de Gandia. 

Enric Sòria parla de l'Oh! Dietaris inèdits, de Joan M. Monjo

Magnífica ressenya d'Enric Sòria sobre el llibre de Joan M. Monjo, Oh! Dietaris inèdits, publicada dissabte passat al suplement Posdata del diari Levante-emv.

COLLITA AMB NOM PROPI A LA SLC DE BARCELONA

"Collita amb nom propi". Taula redona al voltant de la biografia i la dietarística feta al País Valencià que es va presentar el passat 10 de setembre a la Setmana del Llibre en Català de Barcelona. Lletra Impresa hi va presentar els llibres Enterreu-me en batí i en sabatilles. Biografia novel·lada de Joan Valls i Jordà d'Ester Vizcarra i Oh! Dietaris inèdits de Joan M. Monjo.

Presentacions a Muro i Alcoi

Presentació de la primera biografia novel·lada de Joan Valls i Jordà (4 d’octubre, dimecres, a Muro, el Comtat, a les 20.30 h)

La periodista alcoiana Ester Vizcarra acaba de publicar a Lletra Impresa Edicions el llibre Enterreu-me en batí i en sabatilles. Biografia novel·lada de Joan Valls i Jordà, justament en l’any que es commemora el centenari del naixement del poeta.

Es presentarà aquest dimecres 4 d’octubre a la Sala Pintor Jover del Centre Cultural de Muro, a les 20.00 h, i comptarà amb la intervenció de l’escriptorToni Cucarella i de l’autora del llibre, Ester Vizcarra. A més, en l’acte s’han implicat diverses institucions públiques i privades que s’han sumat a l’esdeveniment: l’Ajuntament de Muro, la Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià, Escola Valenciana, la Biblioteca de Muro i l’editorial Lletra Impresa. 

 Aquesta biografia acompanya el lector a través de les etapes de la vida de Joan Valls i Jordà, un dels poetes valencians més significatius del segle xx, no només perquè va estar entre els pioners a publicar poesia en valencià, en plena postguerra, i per haver defensat sempre la unitat de la llengua, sinó per la qualitat, extensió i diversitat de la seua obra.

La novel·la reconstrueix diferents episodis de la infància, joventut i maduresa de Joan Valls que ajuden a comprendre millor el personatge a qui ja coneixia l’obra, però també porten al neòfit de la vida a la poesia. Els fets clau es barregen amb la quotidianitat i una particular visió de la societat, carregada d’enginy, tot immers dins d’un entorn canviant descrit a pinzellades, sense entrar en els fets històrics, només esbossant l’escenari dels complicats temps que li va tocar viure al poeta d’Alcoi: República, Guerra Civil, franquisme, transició i democràcia.

Ester Vizcarra i Fortuny (Mollet del Vallès, 1956) ha exercit el periodisme durant gairebé quaranta anys, més de trenta a Alcoi, on va trobar estabilitat professional al periòdic Ciudad de Alcoy, després d’haver-se iniciat a Mundo Diario de Barcelona.

Presentació i contacontes de “La Bruixa Xocolata” (7 d’octubre, dissabte, a Alcoi, a les 12.30 h)

És el primer número d’una nova col·lecció de Lletra Impresa Edicions per a xiquets i xiquetes. Es diu La Bruixa Xocolata i l’han fet dos autors d’Alcoi, la contacontesSilvia Colomer i el periodista Sergi Olcina. I, a més, té l’aval de l’escriptora i editora també alcoiana Mercè Climent. És el primer llibre que Silvia i Sergi publiquen. I paga molt la pena.       

T’agraden els contes, la fantasia i els dolços? A la Bruixa Xocolata també! Ah, que encara no saps qui és Xocolata? I què esperes per conèixer aquesta bruixa esbojarrada i divertida que sempre té gana de llepolies, d’amics i de màgia?

La Bruixa Xocolata viu entre nosaltres, potser molt a prop de tu. Sempre l’acompanya el seu gosset Boira. Però el millor de tot és que guarda un secret a casa i et pot fer viure aventures al·lucinants. Que quin és aquest secret? Obri el llibre i ho descobriràs...

El contacontes i presentació de La Bruixa Xocolata tindrà lloc aquest dissabte 7 d’octubre a la Glorieta d’Alcoi, a les 12.30 h, i comptarà amb la presència dels autors del llibre, Silvia Colomer, que l’ha escrit, i de l’il·lustrador, Sergi Olcina. 

LLETRA IMPRESA A LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ

Juli Capilla i Mercè Climent, editors de Lletra Impresa

Ahir, 10 de setembre, va tenir lloc a la Setmana del Llibre en Català la ja consolidada “collita valenciana”. Durant tot el dia un bon grapat d’autors i editors del País Valencià van presentar les seues novetats escrites en català. Una fita important i necessària perquè la literatura en català fluïsca arreu de tot el territori de parla catalana, sense cap tipus de complex. Tot i que sempre hi ha hagut una presència d’escriptors i escriptores d’arreu dels Països Catalans, per primera vegada totes les associacions d’editors en llengua catalana –Catalunya, País Valencià i Illes Balears– han estat presents de manera oficial. 

Lletra Impresa Edicions va apostar per tres llibres que homenatgen autors ja desapareguts, però que cal conèixer. Així, de matí, Vicent Berenguer ens parlava de la primera traducció al català de l’obra poètica de Mário de Sá-Carneiro, un dels majors exponents del modernisme portuguès i un dels més famosos membres de l’anomenada «Generació d’Orpheu», del qual es va celebrar el centenari de la seua mort l’any passat. El llibre, a més, inclou una antologia de la correspondència que va mantenir amb el seu amic Fernando Pessoa. 

Vicent Berenguer, tradcutor del llibre Poesia completa.
Cartes a Fernando Pessoa, de Mário de Sá-Carneiro.

Juli Capilla i Mercè Climent, editors de Lletra Impresa, amb Vicent Berenguer.

Taula redona sobre poesia en la Setmana del Llibre en Català.

Per la seua banda, la periodista Ester Vizcarra ens presentava la primera biografia novel·lada del poeta alcoià Joan Valls i Jordà, Enterreu-me en batí i en sabatilles (encara estem immersos en l’any Joan Valls). La narració acompanya el lector a través de les etapes de la vida d’un dels poetes més significatius del segle xx –equiparable a Vicent Andrés Estellés–, no només perquè va estar entre els pioners a publicar poesia en català, en plena postguerra, i per haver defensat sempre la unitat de la llengua, sinó per la qualitat, extensió i diversitat de la seua obra. Finalment, l’editor Juli Capilla es referia als dietaris recuperats de Joan M. Monjo en el llibre Oh! Dietaris inèdits, per commemorar els primers deu anys de la desaparició de l’escriptor gandià. En conjunt, es tracta d’uns “papers” —com li agradava anomenar-los al mateix autor— que fan un “tot” homogeni i mantenen l’estil inconfusible i algunes constants temàtiques característiques de l’obra de l’autor de Ducat d’ombres. 

Ester Vizcarra, autora del llibre Enterreu-me en batí i en sabatilles.

Juli Capilla i Mercè Climent, editors de Lletra Impresa, amb Ester Vizcarra.

Taula redona sobre "biografies" a la Setmana del Llibre en Català.

Altres de les novetats de la jove editorial saforenca són L’odissea dels Minorcans, d’Alfons Martí Bauçà, que narra una història increïble i desconeguda a Europa, fins i tot pels mateixos menorquins. Llegir-la constitueix, a més d’un autèntic sotrac, un exercici de justícia i de reconeixement als qui en van ser víctimes involuntàries. Un episodi de la història de la colonització americana vergonyós —protagonitzat per britànics i menorquins— que no hauria d’haver ocorregut mai. A més, els llibres infantils Joan Miró d’Irene Verdú, Maria Martínez i Noèlia Conca i Un dia més de Pasqua!, de Pilar Gregori Monzó.

Pilar Gregori, autora d'Un dia més de Pasqua!

Lletra Impresa a la Setmana del Llibre en Català de Barcelona

Ja només queden dos dies per al començament de la Setmana del Llibre en Català (del 8 al 17 de setembre a l'Av. de la Catedral). Enguany Lletra Impresa Edicions participa per primera vegada, amb la presentació de 3 de les nostres novetats. A més, es podran trobar tots els nostres títols, fins ara publicats, a la caseta 8 de l'Associació d'Editors del País Valencià.

El diumenge 10 l'escenari 1 estarà dedicat a la producció en català dels escriptors i editors valencians. Lletra Impresa presentarà els següents llibres:

• Poesia completa i cartes a Fernando Pessoa, de Mário de Sá-Carneiro. Traducció de Vicent Berenguer (a les 12.55 h).
• Oh! Dietaris inèdits, de Joan M. Monjo. Edició a cura de Mercè Climent i Juli Capilla (a les 17.25 h).
• Enterreu-me en batí i en sabatilles. Biografia novel·lada de Joan Valls i Jordà, d'Ester Vizcarra (a les 17.25 h).

Us hi esperem!

Es publica, per primera vegada en català, la poesia completa de Mário de Sá-Carneiro, el gran amic de Fernando Pessoa

Acabem de treure a la llum la poesia completa i una selecció de 33 cartes que l’escriptor portuguès Mário de Sá-Carneiro va enviar a Fernando Pessoa, entre els anys 1912 i 1916, tot just abans de la mort per suïcidi del primer. I ho hem fet per primera vegada en català, de la mà del prestigiós poeta, traductor i especialista en literatura portuguesa i gallega, Vicent Berenguer. Fins al moment, ben poca cosa s’havia traduït al català de l’obra poètica de Mário de Sá-Carneiro, llevat d’algun poema solt en alguna antologia o revista. I això que es tracta d’un dels autors portuguesos més influents del segle xx, juntament amb Fernando Pessoa, fundadors de la revista Orpheu, introductors del modernisme en Portugal i capdavanters pel que fa a la renovació de la literatura portuguesa i europea.  

L’obra poètica, que apareix en una edició bilingüe portuguès-català, ve completada amb una selecció de la correspondència que Sá-Carneiro va mantenir els darrers anys de la seua vida amb el seu íntim amic Fernando Pessoa, sens dubte el major exponent de la poesia portuguesa contemporània.      

La poesia i les cartes de Mário de Sá-Carneiro donen compte de les vel·leïtats de l’escriptor, de les crisis psicològiques i dels trastorns de la seua personalitat, que tant van influir en l’aparició posterior dels heterònims de Pessoa. Són també un testimoni directe de l’ambient artístic i literari que va conèixer de primera mà a París, en l’època d’efervescència dels avantguardistes: Picasso, Mallarmé, Picabia, Santa-Rita, Almada Negreiros, etc., amb qui Sá-Carneiro va tractar a diari, i del seu difícil encaix en la seua ciutat de naixença, Lisboa.

La impressió del seu pas per Barcelona és també interessantíssima, com també ho és el període en què viu a Lisboa, lliurat completament a la seua obra poètica i al projecte de la famosa revista Orpheu, de tanta projecció entre els escriptors i artistes portuguesos i europeus.

Ara que ja s’ha complert el centenari de la seua mort, aquesta edició bilingüe portuguès-català de tota la poesia de Mário de Sá-Carneiro, així com la selecció de les seues cartes, constitueix una oportunitat impagable per a conèixer una de les veus més autoritzades i influents de la literatura portuguesa del segle xx.                 

La primera presentació del llibre tindrà lloc el proper 10 de setembre a Barcelona, a les 13.00 h, dins dels actes previstos en la Setmana del Llibre en Català.

Mário de Sá-Carneiro: Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa.

DADES BÀSIQUES DEL LLIBRE:

• Títol: Obra poètica. Correspondència amb Fernando Pessoa 
• Autor: Mário de Sá-Carneiro 
• Traductor: Vicent Berenguer
• Editorial: Lletra Impresa Edicions
• Col·lecció: “Rara avis”, núm. 3 
• Llengua: valencià/català
• 1a edició: setembre 2017
• Pàgines: 310 p. 
• Format: 22,5 x 16 cm
• Enquadernació: Rústica amb solapes 
• PVP: 16,50 €
• ISBN: 978-84-946810-6-6
• IBIC: BJ (diaris, cartes i diaris de navegació) , DCF (poesia de poetes individuals)
• Altres dades d’interès: El llibre compta amb el suport de la Direção-Geral do Livro, dos Archivos e das Bibliotecas de Portugal.

SINOPSI

Aquest llibre reuneix la primera traducció al català de l’obra poètica completa de Mário de Sá-Carneiro, un dels autors portuguesos més influents del segle XX, a més d’una àmplia selecció de la correspondència amb el seu íntim amic Fernando Pessoa, sens dubte el major exponent de la poesia portuguesa contemporània.

La poesia i les cartes de Mário de Sá-Carneiro donen compte de les vel·leïtats de l’escriptor, de les crisis psicològiques i dels trastorns de la seua personalitat, que tant van influir en l’aparició posterior dels heterònims de Pessoa. Són també un testimoni directe de l’ambient artístic i literari que va conèixer de primera mà a París, en l’època d’efervescència dels avantguardistes: Picasso, Mallarmé, Picabia, etc., amb qui Sá-Carneiro va tractar a diari.

La impressió del seu pas per Barcelona és també interessantíssima, com també ho és el període en què viu a Lisboa, lliurat completament a la seua obra poètica i al projecte de la famosa revista Orpheu, de tanta projecció entre els escriptors i artistes portuguesos i europeus.

Ara que ja s’ha complert el centenari de la seua mort, aquesta edició bilingüe portuguès-català de tota la poesia de Mário de Sá-Carneiro, així com la selecció de les seues cartes, constitueix una oportunitat impagable per a conèixer una de les veus més autoritzades i influents de la literatura portuguesa del segle XX.

AUTOR

Mário de Sá-Carneiro (Lisboa, 1890 – París, 1916) va ser, juntament amb Fernando Pessoa, un dels majors exponents del Modernisme portuguès i un dels més famosos membres de l’anomenada “Generació d’Orpheu”. Introductor d’una manera de fer poesia diferent, molt lligada als corrents avantguardistes europeus, va deixar una empremta insondable en la poesia portuguesa i europea del segle XX.

Es va iniciar en la poesia amb dotze anys. Als quinze ja traduïa Victor Hugo. Amb setze, Goethe i Schiller. El 1911, amb dinou anys, es va mudar a Coïmbra, on va conèixer Fernando Pessoa, qui l’introdueix en els cercles del Modernisme. Desil·lusionat amb l’ambient de Coïmbra, es trasllada a París, amb la intenció de prosseguir els seus estudis a la Sorbonne, però aviat els abandona per dedicar-se a una vida bohèmia. No adaptat socialment i psicològica, es lliura a aquest ambient de vida en llibertat, a partir del qual compon bona part de la seua obra.

Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, torna a Lisboa i, juntament amb Fernando Pessoa i José de Almada-Negreiros, funden la revista literària Orpheu, un veritable escàndol literari en la seua època que, amb només dos números publicats, està considerada una de les fites de la literatura portuguesa, impulsora de la seua renovació i modernització i vehicle introductor del Modernisme en Portugal.

Al juliol de 1915, Mário de Sá-Carneiro torna a París i entra en una crisi personal permanent. Escriu a Pessoa cartes d’una creixent angoixa, en les quals es veu tant la progressiva decadència d’un home perdut en el “laberint del seu propi jo” com l’evolució i maduració de la seua escriptura. Decebut per la distància entre la seua vida real i la que imaginava, el 26 d’abril de 1916 decideix suïcidar-se a l’Hôtel de Nice, Montmartre, mitjançant la ingestió de cinc flascons d’arseniat d’estricnina, i en presència del seu amic José de Araújo. Tenia només vint-i-sis anys.      

TRADUCTOR

Vicent Berenguer i Micó (Banyeres de Mariola, 1955) és poeta, traductor i editor. Reconegut agitador cultural, el 1986 va crear la col·lecció de poesia «Edicions de la Guerra», integrada posteriorment (1997) en l’Editorial Denes. Ha col·laborat en les revistes literàries Canelobre, Daina, El Temps, La Rella, Reduccions i Caràcters. S’ha especialitzat en la traducció d’autors portuguesos i gallecs, tant de poetes com de narradors, com ara Eugénio de Andrade, Jorge Sousa Braga i Rubem Fonseca, entre altres.

Com a poeta es caracteritza per «narrar la quotidianitat, tot trencant-la amb imatges plenes d’intensitat, preses de la realitat exterior però profundament subjectivades». Ha estat seleccionat en diverses antologies: Camp de mines. Poesia catalana del País Valencià 1980-1990 (València, 1991), Bengales en la fosca. Antologia de la poesia valenciana del segle xx (Alzira, 1997) i Tenebra blanca. Antologia del poema en prosa en la literatura catalana contemporània (Barcelona, 2001).