Lletra Impresa aposta per la poesia en clau feminista amb motiu del 8 de Març

L’editorial Lletra Impresa Edicions acaba de publicar dos títols de poesia que aposten, clarament i sense fissures, per autores feministes. D’una banda, han tret a la llum editorial el poemari Cada puntada, un mot, de Rosa Roig Celda i Vicenta Llorca Climent, amb il·lustracions de Manola Roig Celda i pròleg de Manolo Gil. I, de l’altra, Dones d’Abril, de l’escriptora portuguesa Maria Teresa Horta, amb traducció d’Àlex Tarradellas i pròleg d’Isabel Araújo Branco.   

Vicenta Llorca i Rosa Roig, autores de Cada puntada, un mot

Rosa Roig i Vicenta Llorca han desenvolupat una llarga trajectòria no només com a escriptores sinó també com a lluitadores acreditades per la igualtat de gènere, la diversitat sexual i la visibilització de la figura de la dona al llarg de la història. Així, Rosa Roig, a més de llibres propis de poesia, ha publicat articles de divulgació sobre Maria Ibars, Carmelina Sánchez-Cutillas, Pilar Monzó, Maria Antònia Salvà, Maria de Montpeller, Maria de Castella i Isabel de Villena. I va comissariar, juntament amb la seua germana, Manola Roig Celda, l’exposició Nosaltres, les escriptores. Valencianes en el temps, patrocinada per la Fundació FULL, i el projecte expositiu divulgatiu Les nostres escriptores, de la Generalitat Valenciana. Actualment, és coordinadora de Formació del projecte Women’s Legacy. Quant a Vicenta Llorca, cal dir que és autora de La delicada de Gandia, Un 10 per la igualtat, Vives i empoderades, entre altres llibres, i ha estat reconeguda pel Consell d’Igualtat i Polítiques Inclusives de l’Ajuntament de Gandia amb motiu del 8 de Març per la seua trajectòria feminista. I, pel que fa a Manola Roig Celda, cal destacar que ha participat en diferents propostes plàstiques com ara “Miradas de Mujer” o “Et parlaré de mi”, i va ser l’autora de les il·lustracions i el disseny gràfic de l’exposició Les nostres escriptores.

Portada Cada puntada, un mot

Cada puntada, un mot és el resultat de la fusió de dues veus que han provat de convertir-se en una de sola. Com s’esdevenia amb la tençó de tradició trobadoresca, les autores —dues trobairitz ben modernes!— hi estableixen un diàleg poètic en què la distinció de l’una i de l’altra veu és supèrflua perquè el que realment importa és el flux oníric i imaginari. Amb el rerefons de les poetes andalusines, els landais de les dones paixtu de l’Afganistan, les chansons de toile franceses i les justes poètiques entre dones del Japó com a referències històriques i fonts d’inspiració, Vicenta Llorca, Rosa Roig i Manola Roig confegeixen un tapís teixit sobre l’espai immaterial i alhora tangible, essencial, de la llibertat de la poesia, on l’alliberament i la catarsi que proporcionen una sororitat compartida i la complicitat d’una rebel·lia feminista sense complexos aconsegueixen un exercici poètic únic, intransferible i impactant.

Maria Teresa Horta. Fotografia d'Enric Vives-Rubio.

Quant a la poeta de Lisboa Maria Teresa Horta, malauradament desapareguda el passat 4 de febrer, cal dir que la BBC la va incloure recentment en la llista de les 100 dones més influents de l’any a nivell mundial. Horta va desenvolupar al llarg de la seua vida una llarga trajectòria coma periodista i activista feminista. Arran de la publicació de Novas cartas portuguesas (1972), escrit conjuntament amb Maria Isabel Barreno i Maria Velho da Costa, va ser processada i torturada pel règim dictatorial d’António de Oliveira Salazar. Aquells fets les van donar a conèixer al món com les Tres Maries. Va formar part del Moviment Feminista de Portugal i va ser capdavantera en la lluita per la igualtat i els drets laborals i les llibertats de les dones. Cap de redacció de la revista Mulheres, es va dedicar al periodisme, al cinema i a l’escriptura. Va ser reconeguda amb premis literaris de prestigi de caràcter nacional i internacional. El Ministeri de Cultura portuguès li va atorgar la Medalla al Mèrit Cultural el 2020.    

Portada Dones d'Abril

Escrit l’any 1977, amb el record encara roent de la Revolució dels Clavells, esdevinguda el 25 d’abril de 1974 a Portugal, Dones d’Abril testimonia la repressió i la discriminació a què van ser sotmeses especialment les dones abans i després de la dictadura. Testimonis reals de moltíssimes dones que van patir el masclisme, la violència de gènere i fins i tot tortures. Hi trobem, doncs, la vida quotidiana de les dones, el seu dia a dia, amb una jornada laboral doble, a la feina i a casa. És el món de les llargues hores de treball i dels salaris baixos, dels prejudicis i dels estereotips. La vida de les obreres, de les camperoles, de les mestresses de casa, de les treballadores domèstiques i de les criades, dels acomiadaments improcedents pel fet de quedar-se embarassades. El món de les dones assassinades en un context de violència masclista. Les dones que demanen almoina amb els fills. Però també la lluita contra una societat encara patriarcal, la revolució feminista i igualitària. L’inici del canvi mitjançant la intervenció col·lectiva i individual. Un cant, en definitiva, a la igualtat i en favor de l’empoderament de la dona que proveeix el llibre d’una gran actualitat.